Font: Laura Serra (www.ara.cat)


"La dansa no és difícil, ni inaccessible, ni elitista: li falten oportunitats", explicava ahir el director del Mercat de les Flors, Francesc Casadesús. És una idea que encara han de repetir els professionals del sector per arribar al gran públic. I una oportunitat d'or per convèncer els descreguts és el cicle Dansalona. Per tercer any consecutiu, teatres públics i privats, sales tan diferents com el Liceu, l'Antic Teatre i el Tablao Flamenco Cordobés, s'han posat d'acord per coordinar la seva programació. No es tracta d'un festival amb una direcció artística coherent, sinó de la suma d'esforços d'espais que programen dansa més o menys regularment.
"Si la dansa fos present la resta de la temporada, no seria necessari el Dansalona, però no té la visibilitat suficient i és dispersa, durant l'any. Ara podrem demostrar la gran potència de la creació local", deia Casadesús. El Dansalona fa de la necessitat virtut i, a més de donar una oportunitat a la dansa per crear públic, mata dos pardals més d'un tret: manté viva l'activitat cultural a l'estiu i ofereix propostes escèniques adients al públic turista.
En tretze sales es podran veure més d'una trentena d'espectacles durant més de dos mesos, des de l'1 d'agost fins al 14 d'octubre.
Flamenc per a turistes

Propostes de qualitat per a puristes i profans

L'agost és l'època ideal per programar espectacles de flamenc que poden atreure turistes i autòctons. Durant aquest mes es faran tres propostes d'aires flamencs. De Carmen. Ballant a la sorra , de la companyia Maria Rovira, es reestrena al Teatre Goya. El Tablao Flamenco Cordobés se suma al Dansalona amb dos espectacles diferents a l'agost i al setembre amb bailaoras tan potents com Pastora Galván. I els Tarantos del Festival Mas i Mas també proposa diversos espectacles durant dos mesos en què actuarà per exemple la besneboda de Carmen Amaya, Karime.
Un ventall de creació local

Les companyies catalanes i de l'Estat aprofiten l'oportunitat

La companyia de Roberto G. Alonso farà temporada en sessió golfa amb les perversions de Lulú al Teatre Gaudí a partir del 10 d'agost. Després, al setembre, s'oferirà una bona mostra de la creació local. La Villarroel convidarà a partir del 14 d'agost els premis Ciutat de Barcelona Thomas Noone i Mar Gómez a reposar les obres Lugares extrañamente desastrosos i Dios menguante . L'Almeria Teatre programarà l'obra contemporània Rocky and the Girls i l'Antic Teatre se sumarà al cicle amb tres muntatges de nous llenguatges del cos. També hi haurà dansa familiar, amb el Happy Ha Ha del Teatre Gaudí (a partir del 30 de setembre), l' Embrossa't del Poble Espanyol (els diumenges de setembre) i les activitats de la festa major de la Mercè al Parc de la Ciutadella. Tancarà el Dansalona el Cicle Teatre Físic del Tantarantana, que cada any convida una selecció de coreògrafs i ballarins de l'Estat triats per la Red de Teatros Alternativos. Vuit espectacles que s'allargaran del 19 de setembre al 14 d'octubre.
Tallers i més

El 'backstage' de la dansa: escoles, companyies i sales

El Mercat de les Flors, que habitualment programa dansa, opta per no competir en la programació amb un muntatge sinó oferir tallers familiars i estades artístiques per a joves a la Fàbrica de Creació del Graner durant el setembre. A més, el Sat! farà un taller de dansa integrada. I l'activitat que implicarà més públic i professionals seran els itineraris pels llocs on es crea dansa a Barcelona. Els dies 14, 15 i 16 de setembre es podran visitar escoles de ball, teatres i seus de companyies, que oferiran xerrades, classes i exhibicions gratis.
Convidats internacionals

De La Cuadra de Sevilla a l'elit de la dansa afroamericana

El Teatre Romea acollirà de l'11 al 24 de setembre un exotisme, tenint en compte la seva programació habitual: Al paso de un caballo andaluz de La Cuadra de Sevilla. El Sat!, en canvi, seguirà apostant per la dansa integrada els dies 14 i 15 de setembre amb tot un referent: la performer i coreògrafa escocesa Claire Cunningham.
Una altra de les companyies convidades, l'aposta internacional de més pes, és la novaiorquesa Alvin Ailey American Dance Theater. Formada per ballarins afroamericans des del 1958, va revolucionar la dansa americana del segle XX. Presentaran al Gran Teatre del Liceu del 13 al 15 de setembre tres peces que són la seva carta de presentació al món.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
La tossuderia de Pep Tosar no té límits. El 2009 va reobrir el singular Círcol Maldà de Barcelona per poder-hi dur a terme els seus projectes escènics, un teatre poètic i estètic lluny de la comercialitat. No només ha aconseguit mantenir-lo dret sense els ajuts públics que tenen les sales alternatives, sinó que aquest estiu s'ha encarat a unes reformes imprevisibles -el Círcol ha hagut de tancar dos mesos per rehabilitar l'espai- amb l'anunci d'un dels seus projectes més ambiciosos. Ha proposat a cinc autors establerts a Barcelona que escriguin una obra breu situada a la ciutat però cada una en una dècada diferent, dels anys 70 fins avui. El conjunt es titularà Un dia d'aquests i arrencarà amb el text de Miquel de Palol, seguit dels de Flàvia Company, Julio Wallovits, Monika Zgustova i Eduardo Mendoza.
La idea va sorgir de les experiències de microteatre que triomfen en altres ciutats. La microsala del Maldà, però, no permetia canvis de localització. Per això van decidir col·locar-los tots al mateix escenari. El mateix Tosar coordinarà l'espectacle, que també tindrà cinc directors. Per ordre: Xavier Albertí, Jaume Mallofré, Eduard Fernández (l'actor debutarà en la direcció), Adrià Aubert amb Evelyn Arévalo i Rosa Novell. Per fer econòmicament viable l'espectacle, amb aquest reguitzell de noms de primera línia, cada obra només comptarà amb un parell d'actors, que podrien repetir en alguns muntatges. Un dia d'aquests s'estrenarà el 18 d'octubre.
Poesia i ironia
"Als 70 comença l'època que hem viscut, nosaltres i els espectadors. Jo al meu text intento dir que ara comença una altra transició", avança Eduardo Mendoza. Segons Tosar, tots els textos comparteixen "històries realistes, identificables, amb una combinació de poesia i ironia, i desprenen una mirada cap a aquesta ciutat que l'espectador acostumat a veure teatre no només d'entreteniment reconeixerà".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Aquesta nit el concert d'Els Amics de les Arts posarà punt final al festival Grec del 2012, però ahir el director Ramon Simó i el regidor de Cultura Jaume Ciurana ja en van fer el primer balanç. Els responsables del Grec van voler defensar el nou model de festival al marge de les xifres. "La raó del comptable està lluny de la raó artística", avisava Simó, argumentant que el seu Grec és substancialment diferent del que havia defensat els últims cinc anys Ricardo Szwarcer i, per tant, és difícil de comparar.
Les xifres fredes, però, indiquen que el certamen ha guanyat públic. L'Icub ha comptabilitzat que han participat en el Grec 127.000 espectadors. D'aquests, un de cada tres és gent que va assistir a alguna activitat gratuïta, com la inauguració al passeig Lluís Companys o al minifestival Dies de Dansa. Més de la meitat dels espectadors que ha tingut el Grec prové dels espectacles gratuïts o les activitats paral·leles, com les Nits d'Estiu al CaixaForum i el cinema a la fresca de la Sala Montjuïc.
Si ens cenyim als espectacles de pagament, el Grec ha venut 55.604 entrades, una xifra molt allunyada dels 98.400 espectadors que van pagar entrada el 2011, un 46% menys. L'ocupació ha caigut del 66% al 54%, tot i que aquesta última xifra és similar a la que aconsegueixen els teatres barcelonins durant la temporada. La davallada l'atribueixen a dos motius: tant a la crisi -"les notícies no ens han acompanyat gaire", deia Simó, referint-se a l'augment de l'IVA i a les amenaces de rescat- com sobretot a un canvi de model organitzatiu i artístic.
Amb un festival que s'ha concentrat en quatre setmanes i no set, que s'ha recollit a Montjuïc i que només ha inclòs en la programació quatre muntatges que han fet temporada, "sabíem que renunciàvem a una potencialitat d'espectadors", deia Simó. Tot i que s'han fet pràcticament els mateixos espectacles de sala que l'any passat, 59, l'aforament disponible ha passat de 163.957 a 114.265 localitats, un 30% menys que el 2011. "Si no fem un model de temporada i fem un model comprimit ens arrisquem a un joc: al fet de no fer espectacles comercials que rebentin la taquilla. Per vendre entrades, puc programar Julio Iglesias. Però si vols un model d'exigència artística has de renunciar a una programació comercial que justifiqui els números a última hora. És més fàcil fer un festival comercial que un festival exigent, però penso que nosaltres estem jugant a acostar el millor art teatral a la gent de Barcelona. La resta, ja es fa durant la temporada", va justificar el director.
El triomf dels internacionals
Més enllà de les xifres, tant Ciurana com Simó defensen la implantació del nou model, tot i definir-lo com a "any de transició", segons el regidor. La seva valoració global és molt positiva: "Hem fet un molt bon festival", opinava el director. Geogràficament, "la definició espacio-temporal del festival s'ha referendat amb el públic, els professionals i els programadors estrangers", assegurava. L'any que ve mantindrà la centralitat a Montjuïc, els espectacles itinerants i pocs muntatges fent temporada. Artísticament, s'ha fet "un programa que dibuixava un panorama extens del que és la creació contemporània al món". "Hem excitat la curiositat de la gent, hem acostat als espectadors el que passa a les arts escèniques internacionals i amb companyies de gran exigència i compromís artístic", deia Simó.
De cara a l'any que ve s'ha proposat afinar la programació familiar, millorar la implantació del circ, augmentar les activitats extres i situar-ne més a la carpa Hub de la plaça Margarida Xirgu, esponjar els espectacles en diferents franges horàries i avançar el tancament de la programació del Grec per adequar-se als festivals internacionals amb qui es volen teixir aliances.
De fet, els espectacles internacionals són dels que han tingut millors resultats. Muntatges com The master and Margarita , El gran teatro del mundo , Body Remix i Le grand C demostren que el públic està assedegat de propostes estrangeres, ara que els teatres públics han retallat pressupost i no tenen muntatges convidats. El Grec és ja el gran aparadors internacional que queda a Barcelona.
Com és habitual, els concerts també han tingut una bona acollida, amb 15.536 entrades venudes i un 66% d'ocupació. Al marge de les figures internacionals que tenen el paper de "celebració d'una nit d'estiu", Simó destacava les coproduccions, com el cicle Off, els CaboSanRoque i el muntatge de música de Carles Santos. En total, el Grec ha coproduït 23 espectacles, entre els quals hi ha 4 concerts específics per al festival. Dels altres 19 muntatges, el director va destacar que entre 13 i 15 faran gira o s'explotaran durant la temporada teatral.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Font: Elisenda Roca (www.ara.cat)
La seva terrassa és plena de flors, hortalisses i vegetals. Prop d'unes hortènsies espectaculars, hi ha una olivera i, més enllà, una figuera. Em regala dues gardènies. "Posa-les en un bol amb aigua. De nit, veuràs quin perfum!" Parlem mentre feineja: ara arrossega un sac de compost, ara agafa la pala per remoure el substrat, ara pren el rasclet per anivellar-ho tot. "De vegades em poso guants, però el que m'agrada és tocar la terra".
Anna Lizaran explica que l'acaben de trucar per fer-li una entrevista amb motiu dels quaranta anys de la fundació de Comediants. "Fa quaranta anys!", s'esgarrifa. Aquesta tarda serà l'última funció d' Agost al Teatre Nacional de Catalunya i el seu agost el passarà assajant La bête, amb Jordi Boixaderas i Abel Folk. També serà La dama de la furgoneta, d'Alan Bennett, que adaptarà i dirigirà Pau Miró al Lliure.
"Tota la vida he sigut molt amant del camp i de les plantes. Ara que tinc un hort, m'hi fixo cada dia amb la il·lusió de veure-les créixer. Quan anàvem a Can Trué, a casa el Fabià Puigserver, em deia: «Vés-me a plantar les faves!» I jo disfrutava mesurant, fent forats, plantant. Val a dir que exigeix un esforç constant, sobretot un hort gran. T'esllomes!"
Curiosament, la taula de cultiu on té part del seu hort també està lligada al teatre. "Va ser un regal que em van fer després d'una estrena. Fins llavors jo ho plantava tot a les jardineres: que si pastanagues, que si raves, que si cebes, cosetes petites. Per a l'hort necessites una terra especial, un substrat diferent del de les flors. I cal barrejar-ho amb fibra de coco. De tant en tant veus que hi ha cuquets. Bon senyal! Vol dir que la terra té un estat idoni. Encara que quan em surten per sorpresa em fan una mica d'angúnia".
I quina collita fa? "Se'm fan molt bé enciams, bledes, pebrots, però els tomàquets, no. Tot i que és una producció petita, fa molta il·lusió veure com donen fruit. Ai, que hi ha sis olives! Ai, que hi ha vuit maduixes! Ai, que hi ha quatre figues! Una vegada vam cultivar unes albergínies petitones, precioses, un luxe. I fem molta collita de ruca. Creix tot l'any, és molt agraïda. He après a cultivar coses fàcils. A l'hivern collim uns bròquils menuts, com de bebè."
Infermeria vegetal
Sobre una taula veig unes plantes una mica moixes. "Aquí hi tinc la infermeria per a les plantes que necessiten cures especials. Quan una planta té una malura, fora!, o et contaminarà les altres". Hi ha jardineres plenes d'herbes aromàtiques. "Mira, l'alfàbrega de fulla gran per cuinar, la menta, el porradell, la ruda, la sàlvia. Aquest planter de remolatxa i soja me'l va regalar la [Rosa] Renom. I la sajolida, l'herba de les olives, és la que m'agrada més del món! Toca, olora! Jo n'hi poso al rostit".
Algun consell? "Les plantes han de passar una mica de set o se't podreixen. No cal negar-les d'aigua. I necessiten compost natural. Fa una pudor horrorosa però és boníssim perquè aporta nutrients essencials per a l'hort. En aquest sac hi ha guano, o sigui, merda de pingüí", riu. L'hort té uns enemics petits però terribles. "Has d'estar atent o se't mengen les cuques: la cotxinilla, el pugó, els llimacs, les erugues. És la lluita constant amb les bèsties de terra. En canvi, saps que les marietes són ideals per combatre algunes plagues?"
I el clima? "Un hivern, una gelada ens va cremar moltes plantes! Se'ns va glaçar una Stephanotis . L'anava a arrencar, però vaig esperar a veure si reeixia. I la tia va dir: «Oi que has esperat? Doncs ara et premio». I, mira-la! Està preciosa! És un miracle".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Fuente: Sílvia Hernando (www.elpais.com)
Lo cómico y lo trágico de la vida, las alegrías y las penas, los éxitos y los fracasos. Todos van a parar al mismo pozo: la muerte. Atascados en el limbo, seis difuntos reflexionan, a base de sketches, sobre sus aciertos y errores en vida, sobre lo que pudo ser y no fue. Reencarnados de otra media docena de personajes de EE UU, donde han pasado tres lustros en Broadway, estos cadavéricos personajes componen Macabaret, a partir del 2 de agosto en el teatro Alfil de Madrid. “Un musical con tintes de vodevil y cabaret”, según explica la productora y actriz Isabel Fonseca.
Un viaje de placer a Chicago, en EE UU, acabó convertido en el inicio de esta aventura artístico-empresarial para Fonseca. Allí vio el espectáculo original, obra de Rob Hartmann con libreto de Scott Keys, y se propuso traerlo a España. Tras el diálogo con Hartmann que, según cuenta, solo le puso facilidades, consiguió montar la primera representación. Adaptada por ella misma al castellano con la ayuda del director de escena, José Masegosa, se estrenó el pasado marzo en el teatro Prosperidad de Madrid, donde se realizaron tres funciones con lleno absoluto. “Lo que proponemos es una puesta en escena diferente a la de EE UU”, cuenta. “Principalmente hemos cambiado los gags cómicos, para adaptarlos al público español”.
Aunque sin un hilo argumental definido, en la prisión de su particular purgatorio un fantasma, un hombre lobo y otros cuantos personajes sobrenaturales rememoran las anécdotas que marcaron sus respectivas existencias. “En el limbo van repitiendo el mismo espectáculo, es un show dentro del show”. Y lo hacen acompañados de una composición musical en directo que “recuerda a la historia de Broadway, con armonías que evocan lo tétrico y que son difíciles y envolventes”, asegura Fonseca, que cree que tras el montaje “se nota la pluma de un autor de Broadway”.
En la versión española, los seis actores suman tablas en el teatro musical. “Ya nos conocíamos, y teníamos afinidades y amistades”, asegura la intérprete, que da vida a una vampiresa. Y aunque todos ellos declaman textos en castellano, con el lenguaje adaptado al público español y a “lo cotidiano de nuestra cultura”, las mayores diferencias con el original estriban “en la escenografía, porque además el autor deja dar rienda suelta a cada director de escena en las distintas versiones”. Por encima de las disyuntivas, la versión española coincide con la estadounidense en lo fundamental, el trasfondo: “El mensaje habla de la importancia de vivir el aquí y el ahora, de no quedarse anclado en lo que podía haber sido, y vivir la vida con positividad”.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Fuente: EFE vía www.lavanguardia.es

Mario Gas deja hoy, tras ocho años al frente, la dirección de ese "emblema" del teatro que es el Español y lo hace con elegancia y sin "espinitas" clavadas aunque haya tenido que padecer los últimos meses "golpes bajos de muy mal gusto", como las "falsedades" sobre el presunto "blindaje" de su contrato.

El que será "ciudadano Gas" a partir de mañana se ha hecho hace poco análisis médicos y, "menos de la cabeza", bromea en una entrevista con Efe, está de todo "estupendamente", por eso está tan lleno de energía positiva como repleta su agenda.

Cuando vuelva de su "tiempo de tranquilidad" le esperan proyectos "muy deseados" como dirigir a Miguel Ángel Solá y Daniel Freire en El veneno del teatro, a Carmen Machi en "algo" que no quiere revelar aún, "otra cosa" en el Centro Dramático Nacional (CDN), cine...

¿Ha sido elegante su salida del teatro Español?

Soy una persona elegante y me he preocupado de salir de esta casa de esa forma porque me pesan más los ocho años que he estado aquí que lo que ha pasado y me parece absurdo plantear un conflicto. Hemos hecho un pacto de caballeros y ahora a otra cosa, mariposa.

"Lo que ha pasado" es que se dijo que la anterior delegada de las Artes del Ayuntamiento de Madrid, Alicia Moreno, había "blindado" su contrato para que si le echaban a usted fuera "a cambio de mucho dinero". ¿Le ha afectado lo que se ha dicho?

Es repugnante que se intenten utilizar falsedades para indisponer a alguien con la opinión pública o con la profesión. La realidad muestra que no era verdad nada de lo se decía. ¿Quién lo dijo?. ¿De dónde salió?. Nunca lo sabremos y no dudo de la buena fe de quienes gestionarán ahora estos teatros, pero da mucha pena que se recurra a eso. En el momento que Alicia (Moreno) anunció que se iba supe que, más tarde o más temprano, yo iba a abandonar estos teatros, pero lo digo sin acritud, sin rencor, ni actitud de pérdida, a pesar de los golpes bajos.

¿Qué se lleva?

Un trato y un funcionamiento optimizado al máximo en una fábrica siempre en acción. Grandes profesionales y grandes amigos.
No puedo decir que no haya habido salidas de tono de muy mal gusto y golpes bajos, pero no me han sorprendido porque sé en qué país vivo. Cuando se acepta una responsabilidad así hay que tener claro que te van a dar por muchísimos lados.
Estoy muy orgulloso de haber integrado el teatro en la ciudad, de haberlo abierto a público que jamás había ido. Me llevo también la inmensa alegría de haber abierto la Sala Pequeña del Español y las naves del Matadero.

¿Qué se le ha quedado en el tintero?

Me hubiera gustado crear una Fonoteca Poética, haber llegado a un pacto con el Ayuntamiento y el Instituto Cervantes para grabar, con otras entidades, algo como el "Estudio 1" de TVE. Digitalizar documentos, hacer la historia del teatro...

¿Con qué de todo eso se habría quitado la "espinita"?

No tengo ninguna "espinita". Espero que los nuevos gestores lleguen con energía, ilusión y sin miedo a equivocarse y que mantengan las esencias de este hermoso, fantástico y enorme teatro.

¿Le hubiera ido mejor si no hubiera dicho siempre lo que pensaba?

No soy consciente de que haya dicho cosas que han recaído luego sobre mí, pero hay que decir lo que se piensa, no ocultar la ideología, aunque eso no significa ser partidista.

Con la subida del IVA reducido del 8 al 21 por ciento para los teatros, ¿está en el fondo contento de irse?

No. Otras personas tendrán que sufrir en su gestión esta descomunal, irresponsable, terrorífica y demencial subida.

Se despide del Español con un "taquillazo", Follies. ¿Qué otras medallas se pone de su gestión en este tiempo?

Me siento responsable de todo. Tanto de que La Zaranda haya tenido una presencia estable, como de Homebody/Kabul, Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny, Un tranvía llamado deseo, Muerte de un viajante, La diosa de la bohemia o Sweeney Todd.
Follies es un trabajo fantástico pero también estoy encantado de haber hecho El Proyecto Laramie o de traer a Wajdy Mouawad. De lo que estoy satisfecho, en suma, es de la línea vital recorrida en ocho años.

Pero si llega a terminar con algo que no hubiera sido un éxito...

A toro pasado podrían decir que Follies no era un riesgo, que estaba cantado, pero no hay nada cantado en el teatro. Es un obús de energía, pero si hubiera ido mal los de siempre se hubieran puesto las botas, otros se hubieran compadecido y otros hubieran dicho que estaba acabado.

¿Qué no haría nunca?

Teatro que no habla de nada, el que se hace para que alguien gane mucho dinero, el de los instintos tontos.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,