Mostrando entradas con la etiqueta Teatre Micalet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Teatre Micalet. Mostrar todas las entradas


Fuente: Juan Manuel Játiva (elpais.com)
Se trata de un espectáculo donde los actores y el público están dispuestos en en círculo, como si de una asamblea se tratara. Y decir asamblea es hablar de cualquier colectivo, entidad o asociación que se reúne para debatir y decidir algo. El punto de partida ya resulta indicativo, porque la especial disposición en círculos de sillas con un ágora en medio que puede estar llena o vacía, tiene que ver lo que se quiere transmitir. Como dicen sus promotores, Juli Disla y Jaume Pérez, autor-actor y director respectivamente, la obra está "estrechamente relacionada con nuestro presente político, donde han adquirido relevancia movimientos que tienen en común la aspiración a que todos puedan y deban participar". 
En ese círculo, irrumpe "un grupo de personas con un objetivo común, tratando de ponerse de acuerdo y enfrentándose a su capacidad para organizarse". Los espectadores pueden sentirse fácilmente identificados con encuentros de los que han sido protagonistas o testigos  donde los procedimientos han abortado la participación misma. O bien pueden encontrar la manera de que esto no sea así. La participación del público, si se produce, puede condicionar el curso de los acontecimientos.
"La gente se estuvo representando en la parte de atrás de una tienda de ropa que hay en el barrio de Russafa, con un aforo para sesenta personas", explicaba Juli Disla el pasado otoño. Así que, como el público respondía y las funciones estaban llenas decidieron continuar haciéndola. El espectáculo ha pasado por la Muestra de Teatro de Autores Contemporaneos de Alicante, en el Centro Cultural Las Cigarreras y se ha puesto en escena también en La Protectora de Valencia.
Como el público está dispuesto en círculo al igual que los actores, "la representamos en espacios no teatrales o sobre el escenario si se trata de un teatro", aclara Disla. A partir de este martes, día 26, el Teatre Micalet acoge La gent en versión bilingüe, a partir del día 26 de febrero dentro de la programación de Dimarts a la deriva. Tras el Micalet, arrancará una gira en el Teatre Principal de Alcoi y en junio tiene previsto exhibirse en Madrid. Este es  el segundo trabajo de Pérez&Disla, una compañía nacida tras frecuentes colaboraciones entre el autor y el director valencianos.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,
Font: Ausiàs Bermell (elpuntavui.cat)
S'estrena el 14 de febrer al Teatre Micalet, un espectacle dirigit per Pep Ricart i interpretat pels reconeguts actors María Almudéver, Cristina Fernández, María Maroto i Manolo Maestro.
L'obra conta en clau d'humor tot allò que s'està disposat a fer per arribar a ser el primer de la cua. En un món tan competitiu sembla que a la vida només hi ha un lloc possible al joc, el primer lloc.
L'escena planteja una fila índia, a qualsevol cua l'INEM, el cine, un concert... La competició i el conflicte sorgix, i els desconeguts es coneixen, s'odien, es menyspreen, es barallen pel primer lloc, que perden i recobren i perden per torns.
“Fent cua” està dirigida per Pep Ricart, un dels rostres més coneguts de l'escena valenciana i molt vinculat a l'escenari del Teatre Micalet, on ha participat en nombrosos muntatges.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Fuente: Juan Manuel Játiva (elpais.com)
Este fin de semana el espectáculo 'Harket [Protocolo]' culmina su estancia en el Teatre El Micalet de Valencia para continuar las representaciones en escenarios de Murcia, Sevilla, Basauri, Alicante, Barcelona, Albacete y diversos municipios de Castilla la Mancha, Comunidad de Madrid, Cataluña, Baleares, País Vasco y Andalucía, según informan de la compañía valenciana. La obra se estrenó  en junio de 2012 en la sala Matilde Salvador de Valencia y posteriormente abrió temporada en la  Sala Cuarta Pared de Madrid. Fue seleccionada para participar en la Red de Teatros de la Comunidad de Madrid y en Sarea, la red teatral vasca.
Le ha ido bastante bien a la joven compañía valenciana Panicmap, puesto que, como señalan orgullosos sus miembros, el espectáculo  ha sido considerado "de especial interés" en el cuaderno de la Red Nacional de Teatros y Auditorios y seleccionado para festivales de alcance nacional como Reclam, la Mostra de Teatre d´Alcoi y en la Madfeira, la feria de artes escénicas de Madrid. También ha sido elegido para representar a la Comunidad Valenciana en la Xarxa Alcover 2013-2014 que aglutina a municipios de Cataluña, Baleares y Comunidad Valenciana.
A pesar de la juventud de la compañía y de sus miembros, algunos de éstos, como  Juan Pablo Mendiola, director y autor, o Cristina Fernández, tienen en su historial colaboraciones con compañías valencianas como Ananda Dansa,El Micalet, Germinal, L'Horta Teatre, Albena, Ornitorrincs o Teatres de la Generalitat.  Con Maduixa Teatre, Mendiola ha recibido varios premios como autor, director y creador audiovisual, tales como Fetén 2012, por Consonant; Artes Escénicas de la Generalitat Valenciana 2011, Abril 2010 y Fetén 2010, por Ras!; Abril 2010, por Ras!.
Con Harket [Protocolo], el premiado dramaturgo valenciano abrió una nueva línea de espectáculos para adultos, elaborados con algunos de los mimbres bien contrastados en sus espectáculos anteriores. Protagonizado por la joven voluntaria Cristina Harket, que trata de sobrevivir en un búnker con la única ayuda de un sistema de inteligencia artificial, combina  danza, teatro, humor, música, diseño y video-mapping y se extiende a Internet  a través de blogs y redes sociales, donde se da al espectador la oportunidad de que "expanda la experiencia antes de entrar a la sala o después,al llegar a su casa".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,
Font: Ausiàs Bermell (elpuntavui.cat)
Dos dels actors més reconeguts de l'escena valenciana estrenen el 19 de desembre l'obra de Marc Artigau i Queralt, en cartell fins al 6 de gener.
Es tracta d'una obra sobre la soledat a la que donen vida Josep Manel Casany i Ferran Gadea. Dos dels actors valencians més populars, mà a mà, s'enfronten junts a dos personatges marginals que es troben al mig de l'hivern més fred.
L'obra, escrita i dirigida per Marc Artigau i Queralt, planteja als espectadors allò que l'ésser humà estaria disposat a fer per fugir de la soledat.
Els dos actors són molt reconeguts a l'escena valenciana. Ferran Gadea, president de l'Associació d'Actors del País Valencià, ha treballat en teatre, cine i televisió. I ha aconseguit molta popularitat amb el seu paper de Tonet a la sèrie de Canal 9 L'Alqueria Blanca.
Josep Manel Casany també ha participat en L'Alqueria Blanca i altres sèries televisives, com Hospital Central i Unió Musical Da Capo. I a la seua nodrida trajectòria teatral ha rebut importants reconeixements com ara el Premi AAPV 2010 a la Millor Interpretació Masculina de Teatre per “L'Art de la Fuga”.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,
Font: Ausiàs Bermell (elpuntavui.cat)
“Poseu-me les ulleres” torna al Teatre Micalet després d'haver-se estrenat al Teatre Romea de Barcelona i de fer gira per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
Un dels espectacles més aplaudits de la Companyia Teatre Micalet torna a l'escenari on va nàixer del 5 al 16 de desembre.
“Poseu-me les ulleres” es va estrenar per primera vegada al Teatre Micalet el 3 de març de l'any 2010 i està interpretat per Pilar Almeria, Isabel Anyó Andrés, Enric Juezas, Joan Peris i la música en directe de Manel Mateu “Motxo”.
L'espectacle, durant els més de dos anys de recorregut, ha estat guardonat amb el Premi AAPV(2010) al millor actor per a Enric Juezas per la seua interpretació de Vicent Andrés Estellés i rebut molts elogis per part de la crítica. Ara és l'última oportunitat per conèixer la vida i l'obra d'un poeta irrepetible, Vicent Andrés Estellés.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,
Quan l'any 2006 la companyia alcoiana La Dependent va planejar portar a escena Les dones de Lockerbie va succeir l'accident a la Línia 1 de metro de València i el seu director, Joanfra Rozalén, va veure-hi clarament el paral·lelisme entre el que estava passant i la història teixida per Devorah Brevoort sobre l'atemptat de 1988 en el vol 103 de Pan Am que va costar la vida a 259 passatgers, la majoria nord-americans, i a altres onze persones de la localitat escocesa de Lockerbie, on hi van caure les restes de l'avió.
Per això, ara que la producció ha arribat a València, dos anys després de la seua estrena a la Mostra de Teatre d'Alcoi, els seus artífexs han volgut que fera d'“altaveu” de la lluita de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. Els actors eixiran a saludar amb samarretes iguals a les que porten els membres de l'associació en les seues mensuals concentracions a la plaça de la Mare de Déu.
Dos dels seus representants van participar ahir en la presentació de l'obra que es podrà veure al Teatre Micalet del 3 al 6 de maig. Van remarcar que necessiten “saber el que va passar” per poder continuar amb les seues vides i, sobretot, impedir que torne a succeir un fet similar, en contra de l'actitud del govern valencià de “mirar cap a un altre costat i promoure l'oblit”.
Sobre eixes mateixes qüestions fa reflexionar Les dones de Lockerbie, definida per la seua directora, Gemma Miralles, com una ”tragèdia grega contemporània” que parla de “grans temes com l'amor, la mort i el poder”.
L'obra recrea l'arribada a Lockerbie d'una parella de New Jersey que hi va perdre al seu fill i hi busca algun vestigi. S'hi troben amb un grup de dones del poble que s'han associat en memòria dels desapareguts per netejar i retornar la roba de les víctimes als seus familiars, en una mena de “ritual purificador”. I s'hi troben també amb un membre del govern dels Estats Units que dona per conclosa la investigació i demana la destrucció de totes les restes de l'accident.
S'hi relata l'horror i el dolor que genera una situació d'aquest tipus i que conviu amb la generositat d'eixes dones que volen posar un poc d'amor a tanta barbàrie i que, en paraules de Gemma Miralles, “decideixen no ser iaies inofensives, sinó treure les ungles i enfrontar-se al poder”.
Font: Empar Peiró (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,