Musicals de Nadal: del fang a les estrelles


Font: Laura Serra i Antoni Ribas (ara.cat)
Un centenar d’intèrprets pujaran a l’escenari del teatre de la Passió d’Olesa demà. I no serà per explicar la vida de Crist, sinó un altre capítol de la història menys sagrat i més nostrat: l’episodi del setge de Barcelona el 1714. Joan Font (Comediants) dirigeix Fang i setge, un macromusical que reuneix grans noms de l’escena catalana (la música de Salvador Brotons, la dramatúrgia de Marc Rosich, la coreografia de Toni Mira, les lletres de Josep Pedrals i una dotzena d’actors com Lloll Bertran, Ferran Frauca, Oriol Genís i Jordi Llordella) al costat de 13 músics, un cor de 15 persones i encara un gruix d’una vuitantena de veïns i veïnes d’Olesa de totes les edats. “Parteix de la societat civil”, remarca el director, convençut de l’emoció que provocarà. 
El musical, impulsat per la productora Excés d’Entusiasme, vol treure partit d’un teatre de 1.500 localitats i convertir-se en una tradició nadalenca d’interès nacional, en una localitat teatrera per tradició. Aquest any es faran tretze funcions, des de demà fins a l’11 de gener. L’obra segueix la vida de personatges quotidians com l’Ònia, una noia que decideix quedar-se a la ciutat i combatre, i barreja persones reals i de ficció. Segons Font, Fang i setge “explica una part de la història del país, però no per mirar-se el melic, sinó amb reflexions molt interessants a molts nivells, que la fan una història universal”. 
Un viatge iniciàtic tecnològic
Una altra història universal que arriba al teatre en forma de musical és El Petit Príncep, que ha adaptat el dramaturg i poeta Marc Artigau. “El Petit Príncep és el mirall de l’aviador”, explica Artigau sobre la relació entre el protagonista del conte i el personatge que interpreta Àngel Llàcer i que ha de fer un aterratge forçós enmig del desert. “A vegades necessitem situacions extremes -apunta l’autor- per adonar-nos del que és essencial en les coses”. Aquesta lliçó, així com els passatges de l’obra en què es qüestionen el poder i els diners, són les bases perquè l’espectacle sedueixi tots els públics. “ El Petit Príncep és una peça de creixement personal. Hem tingut el repte que l’espectacle agradi als més petits i que els adults no creguin que hem rebaixat el nivell. És un camí molt ajustat, molt petit”, subratlla l’autor, premiat per la seva adaptació de Moby Dick al Lliure, i que també signa les lletres de les cançons, juntament amb Manu Guix i Àngel Llàcer, que n’és el director. 
Per reviure damunt l’escenari -a partir d’aquest vespre al Teatre Barts- les històries de l’asteroide B 612, els baobabs, el bevedor, el vanitós, la rosa, el geògraf i l’encenedor de fanals, el director es va aliar amb La Perla 29 en una producció que compta amb un sistema de so immersiu i una escenografia feta amb mappings. Pel que fa als actors, també va comptar amb dos intèrprets que ja coneixia, Marc Pociello ( Gerónimo Stilton ) i Elena Gadel ( Mar i celGrease ), i amb Xavi Duch ( Spamalot ). De la identitat del Petit Príncep només se sap que “s’assembla a un noi de Gavà”, va dir Llàcer.

No hay comentarios:

Publicar un comentario