El Teatre Gaudí combat els tabús dels transgèneres

Font: Ana Maestre (ara.cat)

Limbo és la història de l’Albert, que abans era la Berta. Les vicissituds d’un trànsit que comença amb la prohibició de pujar a l’avió que l’ha de dur a operar-se perquè al seu carnet d’identitat hi apareixen el rostre i el nom d’una noia. Aquesta terra de ningú és el punt de partida des d’on la companyia L’Era de les Impuxibles, que aterra al Teatre Gaudí del 5 de febrer al 3 de març, planteja els reptes, personals i socials, que suposa enfrontar-se a un canvi de sexe.

L’espectacle, dirigit per Míriam Escurriola, s’endinsa en el territori de la dansa-teatre a través de la música en directe de la pianista Clara Peya que pretén que el públic entri en els mateixos llimbs en què es troba el protagonista. “Volíem remoure el cor de tothom. Però no des d’un vessant discursiu ni adoctrinant, sinó suggeridor”, explica la pianista. A més, el muntatge s’ha nodrit dels textos de Miguel Missé i Pol Galofré, dos nois que han viscut en primera persona la realitat de la transsexualitat, reelaborats pel dramaturg Marc Rosich. “La transsexualitat és un tema desconegut i fa plantejar molts dubtes. A més, el Miguel i el Pol tenen una visió molt particular dins la particularitat”, diu Rosich sobre la decisió dels dos de no sotmetre’s a cap operació.

Però l’espectacle no només parla de la transsexualitat, sinó que també planteja com la societat topa amb els seus propis prejudicis. “Ho portem a un lloc que aborda la insatisfacció que tots podem tenir en algun moment. Què passa si estic en un lloc que no es pot etiquetar i què passa si tu no ho entens?”, planteja Mariona Castillo, que dóna vida a l’Albert. També hi actuen Tatiana Monells i la coreògrafa Ariadna Peya. Tot i que hi predomina la crítica i la reflexió, Limbo també està esquitxat d’humor i ironia. La companyia vol que aquesta petita història sigui universal. Un relat que podria començar amb la pregunta: ¿si tu estàs convençut, a qui has de convèncer?