Daniel Veronese: “M’apassiona l’actor que vol anar més enllà del que coneix”
Font: Belén Ginart (ara.cat)
Com et va arribar la proposta de dirigir aquesta Cena con amigos?
La Gloria [de Gloria Muñoz Producciones] és una persona molt tenaç, em va perseguir durant anys perquè treballéssim junts. I ho vam fer quan vaig trobar un forat per a aquesta producció.
Coneixies la companyia?
Només pel muntatge que havien fet al Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires [ La reina de la belleza de Leenan e, premi al millor espectacle estranger vist al teatre l’any 2011]. Però el que m’anima a acceptar encàrrecs com aquest és el diàleg que puguem establir.
Què et porta a acceptar un encàrrec de gent que pràcticament no coneixes, en comptes de quedar-te en la zona de confort de la teva companyia de sempre, El Periférico de Objetos?
He treballat amb molta gent desconeguda per a mi però que, en canvi, coneixen la meva feina i pensen que s’ajusta al que estan buscant. Per poder acceptar un encàrrec la primera condició és tenir temps per dedicar-m’hi. I després busco alguna cosa que m’indiqui si l’experiència valdrà la pena o no: aquí em deixo portar per l’instint.
Com et sents pel fet que les obres que has dirigit volin pel seu compte, siguin representades a milers de quilòmetres d’on ets tu i no tinguis la possibilitat de reconduir-les si es desvien del camí que has marcat als assajos?
Això és complicat. Quan dirigeixo un muntatge al meu país continuo treballant les obres un cop estrenades, la qual cosa no passa amb aquestes produccions. Però he d’assumir que aquesta circumstància va implícita amb l’encàrrec. L’experiència m’indica que les feines segueixen el seu camí sense mi. I, pels comentaris que rebo, crec que ho fan amb alguna cosa més que dignitat. També confio que qui se m’apropa, amb totes les dificultats que això implica per a qui ho fa, acaba cuidant molt el producte realitzat.
Cena con amigos parteix d’una situació quotidiana: dues parelles amigues es reuneixen per sopar i una explica a l’altra que se separen. Quina és, al teu parer, la grandesa de l’obra?
Té situacions molt entretingudes, reconeixibles, perfectes per a l’escena. És variada, però no complicada.
Tu, com fas sempre, et vas ocupar de l’adaptació del text. Com vas abordar aquesta tasca?
De la mateixa manera que ho faig habitualment: procuro acostar l’obra a la meva possibilitat de comprensió escènica. Així l’acosto als actors i de retruc també als espectadors.
I quines són les apostes de la direcció?
Fer possible que el públic penetri en l’obra i no en surti fins que s’acabi la representació.
En les teves obres les dones acostumen a interpretar els personatges més forts. ¿Això és així també en aquesta Cena con amigos?
Els quatre personatges són interessants, és un treball de duos i quartets que deixa surant la sensació de treball coral. Però és cert que m’interessen molt els personatges femenins. Potser és per la voluntat d’entendre una mica més el seu univers.
Tens molta experiència amb el teatre a Catalunya. Què en destacaries?
Jo no parlaria de territoris, sinó d’actors. En general la tradició teatral que hi ha a Espanya és immensa, cada regió té les seves característiques, però la meva mirada general és molt positiva. M’apassiona l’actor que vol fer un pas més enllà del que coneix, tant se val si aquest actor és català, bolivià o turc. I és molt estrany que un actor, sigui d’on sigui, no vulgui fer aquest pas.
En l’ofici teatral, com en tants altres àmbits, la crisi ha obligat a replantejar models d’organització, producció i exhibició. ¿Creus que l’austeritat és bona companya per al teatre?
És una pregunta difícil perquè et pots trobar amb grans contradiccions. Vaig començar a fer teatre sense res, sense producció, sense cobrar, amb elements escenogràfics que trobava o em regalaven. Això va conformar la meva manera d’entendre el fet escènic. Òbviament aquesta és la meva font, i és on intento tornar sempre. Però no hi ha receptes màgiques: en teatre es poden fer coses meravelloses sense tenir res, però el fet de no tenir res no és una garantia per fer coses meravelloses. Depèn molt de l’artista i del seu moment.
’Cena con amigos’, de Donald Margulies. Versió i direcció: Daniel Veronese. Amb May Pascual, Gloria López, José Olmo, Orencio Ortega Tantarantana (Barcelona). Del 14 de gener a l’1 de febrer
No hay comentarios:
Publicar un comentario