Mostrando entradas con la etiqueta Pere Riera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pere Riera. Mostrar todas las entradas

Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

¡Es la guerra! O al menos lo ha sido durante las últimas tres temporadas para el Grupo Focus: Condal, Goya, Romea y La Villarroel. Y una guerra, que como bien afirmaba su presidente, Daniel Martínez, ha sido muy dura, y que no han acabado de ganar. Al ya consabido 21% de IVA, que no baja y el que le quita el sueño a más de uno, incluido Martínez, que afirma que no sólo afecta al bolsillo sino psicológicamente, hay que unirlo la falta de interés por el teatro (la cultura en general) del público. El Conseller de Cultura Ferran Mascarell cerraba con su parlamento la rueda de prensa afirmando que en los últimos cuatro años el consumo cultural ha bajado un 20%. Tanto desde Focus como desde la consejera afirman que la temporada 15-16 será la temporada del cambio, de la recuperación, pero lo cierto es que llevamos dos temporadas con las misma cantinela, y la temporada del cambio de momento sigue ausente.

Pero bueno mejor mantener el optimismo y entrar en materia, teatro por teatro, nombre tras nombre. Consulta, compara, compra tu entrada, pero sobre todo no te quedes en casa. Ellos (21%) no pierden, perdemos todos. 

TEATRE ROMEA

Como bien comenté hace unas semanas, iniciará temporada con un montaje esperado, El Grito en el Cielo de la compañía andaluza, La Zaranda. Un imperdible que lleva unos cuantos meses de gira recibiendo alabanzas a diestro y siniestro y que todavía no habíamos podido disfrutar en Barcelona. Del 8 al 20 de septiembre.

Después la primera reposición, Sócrates de Mario Gas e interpretado por Josep Maria Pou, que llenó el Romea en julio y que es un éxito seguro del 24 de septiembre al 18 de octubre.

A finales de octubre nos llega El Largo viaje del día hacía la noche de Eugene O'Neill con Mario Gas y Vicky Peña, que llenó la temporada pasada en Madrid, dejando a espectadores en la calle y con buenas críticas.

Otros que llenaron y arrasaron fueron Els Veïns de dalt, la ópera prima teatral del cineasta Cesc Gay, que esta temporada repite escenario y reparto de 11 de noviembre al 24 de enero.

Noticias frescas nos esperan a finales de enero con Panorama des del pont de Arthur Miller, dirigida por Georges Lavaudant y con un reparto de lujo: Eduard Fernández, Jordi Martínez, Mercè Pons, Marina Salas, Marcel Borràs y Pep Ambrós. Del 30 de enero al 10 de abril.

A mediados abril Mérida se instalará un poco más de 15 días en Barcelona, hablo del espectáculo César & Cleopatra protagonizado por Ángela Molina y Emilio Gutiérrez Caba. Del 13 de abril al 1 de mayo.

¡Vuelve Oriol Broggi al Romea! con Els cors purs, basada en el relato Mary de Cork de Joseph Kessel con dramatúrgia del propio Broggi y Marc Artigau en el reparto Pablo Derqui, Miranda Gas y Borja Espinosa. Mes de mayo y junio.

A falta de concretar el espetáculo del Grec 2016, la temporada del Romea, se completa con Teatro Familiar, los Solos (Mario Gas, Juan Echanove, Emma Vilarasau, Lluís Soler, Josep Maria Pou y Vicky Peña) y el OFF SIDE con La revolta dels Àngels de Enzo Corman protagonizada por Xavi Sáez, Guillem Motos y David Menéndez del 25 de septiembre al 18 de octubre y Plató ha mort de Manuel Dueso.

TEATRE GOYA

Como también comenté, la temporada del Goya comienza con Allegro de Paco Mir y el Cor del Teatre del 12 de septiembre al 4 de octubre. Del 6 al 11 de octubre vuelve a Barcelona, Autorretrato de un joven capitalista español protagonizado por Alberto San Juan. Y otra gran vuelta a su teatro, tal y como afirma Josep Maria Pou es la de Concha Velasco con Olivia y Eugenio del 15 de octubre al 15 de noviembre.

Uno de los platos fuertes de la temporada es el musical de pequeño-mediano formato, pero producido cuidando los detalles, según explica el mismo Pou, 73 raons per deixar-te de Guillem Clua y Jordi Cornudella con la dirección de Elisenda Roca y la dirección musical de Andreu Gallén, y un reparto que quita el hipo: Abel Folk, Mercè Martínez, Mone Teruel, Marc Pujol. Del 1 de diciembre al 10 de enero.

En febrero llega la gran sorpresa del Goya, Joan Pera protagonizará L'Avar, la comedia de Molière revisionada por el actor catalán y para lo que Pou anuncia que es un cambio de registro en lo que habitualmente estamos acostumbrados a ver en Joan Pera. ¿Seguirá siendo una comedia, L'avar? Del 7 de febrero al 1 de mayo lo descubriremos.

Y seguimos con los retornos, Lolita Flores se volverá a subir a las tablas del Goya para dejar volar a su Colometa en la versión del Joan Ollé de La Plaza del Diamante que ya pudimos degustar la temporada pasada. Del 4 al 28 de mayo.

Y falta un espectáculo que es del Grec 2016, así que colgaremos el cartel del "To be continued".

LA VILLARROEL

Abre fuego el duo Àlex Rigola- Woody Allen con Marits i Mullers con Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Graenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins (que substituye a Alba Pujol) y Lluís Villanueva. Del 16 de septiembre al 18 de octubre. Durante estos días habrá OFF SIDE con la obra de la compañía mexicana Vaca 35 que se estrenará en Fira Tàrrega, Cuando todos pensábamos que habíamos desaparecido.

En enero llega la joya de la corona, Infamia de Pere Riera, acompañado de su musa Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Anna Moliner y Francesc Ferrer, una obra sobre la vida, los deseos, las elecciones vitales y los caminos de decidimos seguir. Del 16 de enero al 14 de febrero.

El abril se presenta con aires madrileños, con La Estupidez de Rafael Spregelbrud protagonizada por Fran Perea, Toni Acosta, Ainhoa Santamaria, Javi Coll y Javier Márquez. Del 12 de abril al 1 de mayo.

Y acabando la temporada y antes de que empiece el Grec 2016 con la versión teatral de la película Smoking Room de J.D. Wallovits y Roger Gual con Abel Folk, Pau Roca y Joan Carreras... todo bajo el sello de Sixto Paz Teatre durante mayo y junio.

TEATRE CONDAL

Y para acabar seguimos con Emma Vilarasau y el mejor cómico del país, Jordi Bosch, como afirmó Jordi González, director de contenidos de Focus, en Caiguts del Cel dirigidos por Sergi Belbel y acompañados por Anna Barrachina y Carles Martínez. Del 4 de septiembre al 25 de octubre.

El resto de temporada la protagonizará el nuevo show del Mag Lari, OZOM del 1 de diciembre al 31 de enero. Taxi de y con Josema Yuste del 24 de febrero al 24 de abril. Y en mayo Reload 4.0, un coro gospel.

Font: Laura Serra (ara.cat)
El que Pere Riera ha unit no ho separaran ni les bombes. Les actrius Emma Vilarasau i Míriam Iscla, protagonistes de Barcelona , no es coneixien abans d'estrenar l'espectacle, el maig passat, a la Sala Gran del Teatre Nacional. Ara són companyes, còmplices, s'admiren, s'abracen, s'estimen. Agraeixen al seu director que les unís sota el mateix sostre, el d'una família burgesa que resisteix els bombardejos sistemàtics sobre Barcelona el març del 1938. Iscla interpreta la mare de família viuda que s'entesta a quedar-se a dins de casa. Vilarasau és una actriu soltera i alliberada que va fugir de la guerra i torna anys després per endur-se la seva família postissa lluny del perill. Aquesta nit tornen a convidar el públic al menjador del seu palauet -atrotinat però amb un piano de cua-, situat ara al Teatre Goya.
El dramaturg i director Pere Riera (Desclassificats, Lluny de Nuuk) les va guiar amb la seva mestria aparentment dòcil per un text que es pot anar descabdellant en cercles concèntrics. Al nucli hi ha l'amistat de dues dones de caràcters oposats que mantenen un tête-a-tête que culmina en un tango seductor i violent. "El que ja no es poden dir amb paraules ho diran sense roba, sense enganys, amb l'essència del que són elles, ballant", diu Iscla. Vilarasau ho veu des de la perspectiva del seu personatge: "Quan se li acaben els arguments per convèncer-la, és l'última estratègia per fer-li recordar que abans no era així d'eixuta, li fa recordar que era sensual, que estimava la vida i que hi ha més coses". "Ens ho passem tan bé, en aquesta escena! La vam assajar poc i sempre té un punt de risc, ens la juguem cada nit", expliquen conjuntament.
Una família, una ciutat, un país
Fent zoom out, l'obra teixeix un altre cercle al voltant de la família protagonista: l'avi addicte als fàrmacs (Jordi Banacolocha), el fill adolescent (Carlos Cuevas), la filla que vol ser cantant (Anna Moliner), el seu xicot de dretes (Joan Negrié, que substitueix Joan Carreras), el pretendent d'esquerres (Pep Planas) i la discreta majordoma (Pepa López). Després de fer temporada, gira i vacances, la reestrena és un nou al·licient: "Quan has deixat dormir l'obra un temps, cada personatge guanya pòsit, és molt subtil. L'obra no està mecanitzada però en canvi té més veritat", diu Iscla. La família representa els fonaments i les arrels. Per això la Núria decideix que no correran al refugi quan sonin les sirenes, cada mitja hora, sinó que faran com si no passés res. O cantaran i ballaran. "És una manera de sobreviure davant de la situació", explica Iscla. Els paral·lelismes amb l'actualitat són fàcils de traçar, segons l'ex-T de Teatre: "Et minen l'esperança amb bombes, et quedes?, te'n vas?, insults socials, la indignitat... I la manera que tenim de lluitar ésfer l'indio , com diu l'obra". "Ara que el teatre té més sentit que mai, no ens en podem anar a casa", reflexiona Vilarasau. "És el que volen, que no sigui necessari", lamenta Iscla.
Els altres cercles concèntrics de l'obra són la ciutat -la Barcelona que hauria pogut ser i que va quedar arrasada- i finalment el país sencer. Riera concep l'espectacle com un acte d'amor a una gent que va perdre la vida injustament. L'obra té un vessant didàctic i alhora un posicionament polític. Un dels punts més emotius de Barcelona és quan la família entona junta La santa espina . "És una cançó que era popular a l'època. Com a actors, no hem de tenir pudor", defensa Iscla. I Vilarasau s'hi suma: "¿Els francesos canten La marsellesa a Els miserables i ens emociona i si ho fem nosaltres resulta que fem un melodrama?" "Tenim un gran complex amb nosaltres mateixos que ens hem de treure de sobre", opina Iscla. Això: ànimes bessones.


DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: PERE RIERA
INTÈRPRETS: MÍRIAM ISCLA, EMMA VILARASAU, JORDI BANACOLOCHA, ANNA MOLINER, PEP PLANAS, PEPA LÓPEZ, CARLOS CUEVAS i JOAN CARRERAS
DURADA: 1h 30min + 20 mins (entreacte) + 45 minuts
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)

Barcelona és el text que la Sala Gran del TNC necessitava com a revulsiu d'una temporada artística nefasta. Pere Riera agafa el timó d'un vaixell a la deriva i ens explica la història de dues dones durant el 17 de març de 1938 quan els Nacionals bombardejaven sense descans la Ciutat Comtal. Potser sí que Barcelona ens parla d'una família de la burgesia benestant i no s'embolica a explicar-nos la lluita de la classe obrera durant els bombardejos, però la por, el no saber si la casa aguantarà o si hauran de recollir les runes es troba molt present.

Entremitges una història d'amistat que amaga moltes coses, algunes s'expliquen, altres queden perquè cada espectador es faci la pròpia versió dels fets. Tres actes: matí, tarda i nit; més de dues hores i mitja i molts temes que han quedat pendents. Li sorprendrà potser a qui s'esperi un drama, no seria el cas. La ironia i el sarcasme inunden tot el text, el més important és la barreja d'incertidumbre amb la joie de vivre. I no és fàcil parlar d'un tema tan escabrós, de la manera que ho fa el Pere Riera, no molestant ningú, simplement és una història més, que podia o no haver-se viscut en aquella data.

Gran plantel d'actors entre els que destaquen una cada vegada més consolidada Anna Moliner com a Victòria; la Míriam Isla com a Núria, força allunyada dels seus papers més còmics i gran encert veure que pot meravellar fent riure que fent patir, com és el cas; l'Emma Vilarasau, que deixa fora la gran part dels seus clixés habituals i ens regala grans moments (escena del ball inclosa). Tot hi els grans noms, hi ha un, el Joan Carreras que deixa escapar (malgrat la millora del tercer entreacte) el que podia ser un interessant secundari.

Hi ha influències de tot tipus des de Txèkhov fins al mateix Haneke, però del que no podrà fugir mai el Pere Riera és del segell Josep Maria Benet i Jornet. Aquest cop el fill (Riera) ha superat clarament al pare (Benet) des del punt de vista dramatúrgic i de discurs. Però si que es troba a faltar, potser, una mica de risc, de sortir dels convencionalismes tradicionals i anar un pas més enllà. Tot i això, no em queda cap dubte que arribarà amb el temps.

Al col·loqui un espectador li va demanar al Pere Riera que escrivís un spin off de Barcelona centrant la trama en l'Elena i la Núria, agafant com a punt de partida vint anys enrere. Cap dramaturg escriu personatges femenins com ho fa el Pere Riera i crec que tots ens hem quedat una mica amb el dubte de que s'amagava darrere d'aquest meravellós tango. Potser en la llarga trajectòria que li espera a Pere Riera com a dramaturg tregui una estoneta per explicar-nos-ho. De moment, als seus peus, Pere. Tothom dempeus que això es mereix un gran: Bravo!

BARCELONA

by on 20:33
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: PERE RIERA INTÈRPRETS: MÍRIAM ISCLA, EMMA VILARASAU, JORDI BANACOLOCHA, ANNA MOLINER, PEP PLANAS, PEPA LÓPEZ,...



Fuente: EFE via lavanguardia.com

El dramaturgo Pere Riera ocupará la Sala Gran del TNC a partir del próximo miércoles con la obra Barcelona, en la que dos mujeres, unas viejas amigas con cuentas pendientes, interpretadas por Emma Vilarasau y Míriam Iscla, se reencuentran en una ciudad rota y asediada por los bombardeos de la Guerra Civil.

Riera, que cumplirá cuarenta años en 2014, ha reconocido hoy en rueda de prensa que ha escrito este texto, que también dirige, desde la rabia que siente por todo lo que está ocurriendo actualmente y también como homenaje a aquellos que en otro momento de la historia supieron "sobreponerse a la sinrazón".

Ha advertido de que, aunque la obra transcurre durante un único día, el 17 de marzo de 1938, con la población de la capital catalana bombardeada, no tiene voluntad documental, ni hay proclamas o discursos muy ideologizados. "Es una obra de vida, vital, que quiero luminosa", ha precisado.

Además, ha indicado que aunque pinta un mapa del horror por los bombardeos que provocaron expertos aviadores que disparaban a civiles que caminaban por la calle, "la Barcelona de la Sala Gran es de vida, alegre y de fiesta".

Con toques de humor, en la obra también hay "ironía, mala leche, música, baile y canciones". "En definitiva -ha proseguido- el público verá tantas posiciones como pueda haber ante una situación tan horrorosa y cómo conviven todos los puntos de vista".

Aplaudido, especialmente por su drama Lluny de Nuuk, del año 2010, ahora Riera vuelve al TNC con otra historia de familia, con unos personajes, capitaneados por Emma Vilarasau y Míriam Iscla (Elena y Núria), para las que escribió los papeles principales.

Completan el elenco los actores Anna Moliner (Victòria), Jordi Banacolocha (Joan Vila), Pep Planas (Simó), Pepa López (Nati), Carlos Cuevas (Tinet) y Joan Carreras (Ramon), para los que el dramaturgo ha creado, asimismo, a su medida cada uno de los personajes.

A su juicio, Elena y Núria encarnan Barcelona, siendo la primera una mujer cosmopolita, actriz que decide marcharse de la ciudad con el estallido del conflicto bélico, mientras que Núria representa a alguien que, tras quedarse viuda y con dos hijos, prefiere permanecer en su casa de siempre y resistir.

Emma Vilarasau ha sostenido que Riera ha dibujado igualmente la historia de una amistad entre dos mujeres "que se reencuentran cuando la vida ya les ha pasado por encima, asumiendo todos sus errores y decidiendo no sentirse nunca más culpables por nada".

Para Míriam Iscla, que ha coincidido en que los actores de la obra han conseguido convertirse en una pequeña familia, ha opinado que todos los personajes acaban conformando un arco iris de muchos colores, demostrando que "detrás de las guerras, no sólo hay ideologías, hay personas".

Precisamente, el autor y director de la pieza no ha escondido que está viviendo todo lo que ocurre en los últimos meses "muy espantado" y pensando que no se está tan lejos de 1936 ni de la guerra que asoló la antigua Yugoslavia en los años noventa del siglo pasado.

Es por este motivo por el que también ha escrito Barcelona, para que "no nos vuelva a pasar todo eso".
La obra, cuyo estreno está previsto para el día 9, estará en el TNC hasta el 22 de junio.

Con motivo de la representación, la sala polivalente del vestíbulo del teatro acogerá una exposición sobre la Cataluña bombardeada, producida por el Memorial Democrático, y está previsto que el 11 de mayo haya un encuentro con dos mujeres que sobrevivieron a aquellos bombardeos.




Font: Laura Serra (ara.cat)
Abraçades entre els actors, una ullada a la maqueta de l'escenografia que farà Sebastià Brosa i una taula immensa plantada al mig de la sala d'assaig per començar a treballar. Ahir el director i actors de Barcelona -l'obra de Pere Riera que s'estrenarà el 8 de maig al Teatre Nacional- es van trobar per fer la primera lectura en grup de l'espectacle. El dia escollit, el 18 de març del 2013, era una casualitat molt simbòlica: just 75 anys després dels bombardejos que van arrasar la ciutat i van provocar un miler de morts. El setge sense precedents de l'aviació italiana és el marc de l'obra que ha escrit i dirigeix Pere Riera.
Barcelona retrata només un dia, el 17 de març del 1938. "És una història de família, d'afectes, en plena catàstrofe. Expliquem com vuit persones intenten no perdre la il·lusió de vida en una ciutat que havien conegut plena, lliure i rica. Sense frivolitzar el context, mirem les estratègies que impulsen la vida, el cant o el ball com a exorcismes contra l'horror", explicava ahir Pere Riera. La primera lectura és reveladora. Amb el paper après, la història i els personatges van agafant cos, ja sembla que apareguin a la sala d'assaig. Les protagonistes són el personatge que interpreta Míriam Iscla -una dona forta que capitaneja la família sense marit i ni tan sols s'aixopluga de les bombes- i la seva amiga de l'ànima, interpretada per Emma Vilarasau, una veterana actriu de revista, glamurosa i superficial, que el 1934 va marxar de casa per treballar a França i Europa. "Són dues amigues que en la preguerra se separen perquè prenen una posició política i ètica diferent", apunta Riera. És com si fossin dues cares d'una sola dona o dues cares d'una sola ciutat, Barcelona. "O podria ser l'esperit d'un país, amb la seva capacitat somiadora i la seva capacitat de conservació", diu l'autor.
Hereu de Sagarra i Guimerà
Quan s'estreni Barcelona, el 8 de maig, farà gairebé tres anys justos que Pere Riera va debutar al Teatre Nacional, amb Lluny de Nuuk, dins el projecte de nova autoria catalana de l'ara agonitzant T6. L'ascens podria semblar vertiginós -de promesa a prodigi-, però és que l'aparent simplicitat i l'ortodòxia amb grapa dels textos de Riera són garantia d'èxit, i ho ha demostrat, per exemple, a Desclassificats i a Red Pontiac(en cartell). Per això quan va plantejar el projecte de Barcelona a Sergi Belbel, el director del Nacional va apostar per ascendir-lo a la Sala Gran. " Barcelona serà una obra important, perquè ens reconcilia amb la tradició. Per primer cop un autor de menys de 40 anys agafa el toro per les banyes i no fa fàstics al teatre d'on venim. Després de la democràcia no ens atrevíem a enfrontar-nos a Guimerà, a Sagarra... i ell agafa aquests autors i Benet i Jornet i ho utilitza a favor seu, de cara al gran públic", alaba Belbel, convençut que l'obra acabarà traduint-se i representant-se a l'estranger. Riera, que a més d'escriure teatre és professor de dramatúrgia, confessa que si hi ha "el ressò del patrimoni dramatúrgic català" no ha sigut de manera conscient: "És un elogi i una casualitat que celebro -diu, humil-. Però és que sóc un autor català, que ha llegit el teatre català, l'ha sentit com a propi i no ha pogut evitar que això supurés".
Posats a buscar referents, Belbel cita les pel·lícules Riques i famoses de George Cukor i Somriures i llàgrimes, perquè mostren el conflicte bèl·lic des de dins d'una família. A Barcelona, són petitburgesos republicans expropiats "fins a la vora dels pantalons" pels anarquistes. Comencen el dia D discutint sobre com dinaran "pa amb fantasia", perquè no hi ha més queviures a la ciutat, que és un "cendrer". El noi de la casa fa 18 anys i vol passar d'observar els avions que fan giragonses sobre Barcelona a combatre'ls des del front. Hi ha ferits. I cauen les bombes.