Mostrando entradas con la etiqueta Apdc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Apdc. Mostrar todas las entradas

Font: Laura Serra (ara.cat) | Foto: Ros Ribas
Així com es pot rellegir un llibre o revisionar una pel·lícula fins a la sacietat, les arts escèniques tenen el handicap de ser efímeres. I més els espectacles de dansa, que ni tan sols deixen darrere seu un text publicat. El problema de la transmissió de coneixement i de l’oblit del llegat coreogràfic contemporani són una preocupació i una mancança tan importants que l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) ha engegat una convocatòria perquè els coreògrafs joves entrin en contacte amb companyies veteranes i els versionin amb total llibertat.
Els escollits com a referents són cinc grups fundats als anys 80 que van ser impulsors de la dansa contemporània al país i que encara estan en actiu: Gelabert-Azzopardi, Danat Dansa, Nats Nus, Mudances i Roseland Musical. Tots ells han cedit algunes de les seves peces perquè un jove de menys de 30 les reinterpreti. D’entre els projectes presentats se n’escolliran dos, que disposaran d’uns 6.000 euros i la possibilitat de fitxar fins a 4 ballarins per aixecar l’obra, que pot prendre forma de coreografia, instal·lació o performance. Al llarg del procés de creació el mestre estarà en contacte amb l’alumne i l’acompanyarà en el part, i el procés es documentarà. Finalment s’estrenaran les dues peces a finals del 2015. El pressupost del projecte Re-mou-te és de 20.000 euros, aportats per l’APdC i la SGAE. 
“El concepte de repertori no existeix, en aquest país. Només es pot veure l’últim treball d’un creador. Tot el que els ha fet créixer i els ha nodrit està esborrat”, lamenta Gemma Calvet, presidenta de l’entitat sectorial. “Volem posar el focus en el que s’ha fet i que ha sigut referent per a molts professionals de la dansa, treure tot aquest llegat a la llum. Però també connectar generacions, fer un nexe entre passat i futur”. Alguns creadors han fet aquest exercici de transmissió als joves de manera habitual, com a docents, com el cas d’Àngels Margarit (Mudances). D’altres, com Cesc Gelabert, lamenten no haver pogut ni fer prou reposicions de treballs antics ni dur a terme el somni d’ensenyar en una companyia estable pública tot el seu bagatge. “M’agradaria que poguessis dir «Sóc un coreògraf de Barcelona» i que això signifiqués que dus un bagatge, que no comences de zero. I no ho hem aconseguit”, lamenta. “Sense referents d’aquesta generació hi ha coses que són incomprensibles en la dansa. Va ser una generació molt forta, formada fora de Barcelona, que va sumar molt talent en una època, i va tenir la inquietud de ballar d’una altra manera”, resumeix Marta Almirall (Roseland Musical). 
Reivindicar el centre documental
Les companyies han ofert alguns dels seus espectacles més emblemàtics perquè siguin remuntats. Cesc Gelabert ha escollit Glimpse i Sense fi / Conquassabit ; Danat Dansa, Ottepel ; Toni Mira, de Nats Nus, ha triat la seva primera peça, Strangers in the night, que “va ser una vomitada”, i Ful ; Roseland Musical ofereix Flit Flit i Cara, calla, i Àngels Margarit ha optat per Suite d’estiu i Tèrbola.
Les cinc companyies tenen fins a 250 obres registrades a la SGAE. Només Cesc Gelabert ja n’ha fet 150, encara que no totes tinguin el segell de la societat d’autors. Amb aquesta xifra es percep el volum d’obra que ha quedat sepultada per les noves produccions i que ni el públic ni els ballarins no tenen manera de recuperar, no ja a l’escenari, sinó ni tan sols en documents audiovisuals. Els creadors reivindiquen la necessitat de tenir un centre de documentació per mantenir un fil de continuïtat amb les noves generacions.

Font: Marta Cervera (elperiodico.cat) | Foto: Josep Garcia
Els ballarins i coreògrafs del centre de creació La Caldera -la seva històrica seu a Gràcia la van haver d'abandonar- es preparen per estrenar nou local. Les obres als antics cines Renoir Les Corts encaren la recta final. A partir del dia 29 i fins al 3 de maig, l'espai ha d'acollir el Barcelona lnternational Dance Exchange (BIDE), plataforma de trobada i intercanvi per a professionals de la dansa. «L'esforç ha sigut molt gran. Només ens falta l'esprint final, que serà titànic», vaticina Alexis Eupierre, director de La Caldera. «Gairebé no hem tocat res de l'estructura de l'edifici per economitzar. Conservem els banys i el bar al mateix lloc per aprofitar els baixants, també les taquilles estan igual», explica. El cine Renoir tenia sis sales. La Caldera en disposarà de cinc: tres d'assaig -una serà també d'exhibició-, un espai polivalent i un altre compartit que estarà dedicat al co-working. Allà s'instal·larà l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (Apdc), actualment ubicada a la Fabra i Coats.
A l'entrar el canvi més visible és la unió de la sales de cine 1 i 2 formant en un gran espai d'assaig que compta amb llum natural. La sala contigua també comptarà amb llum diürna, però no així la resta. Al pis superior ja s'estan col·locant les rajoles de les dutxes i aviat seran visibles els canvis a la sala de reunions que es podrà transformar en espai per acollir-hi creadors en residència. «A la nova Caldera volem anar a més però mantenint el mateix esperit i unes línies de treball similars», afirma el director. El 50% de l'espai estarà ocupat pels antics calderers i la gent nova que s'ha anat sumant al projecte al llarg d'aquests 20 anys. «L'altre 50% s'obrirà a través d'una convocatòria pública per a la qual es crearà una comissió de selecció. Hi haurà un procés transparent», afirma Eupierre.
Se seguirà recolzant la creació amb residències i formació continuada i s'ajudarà la coproducció. Com a novetat hi haurà una sèrie de serveis compartits de gestió i producció. «Abans les companyies s'ocupaven d'això. Avui, com que no tenen diners, s'ha d'inventar un sistema de serveis per donar suport a la gestió d'espectacles».
L'objectiu és que d'aquí a tres anys La Caldera s'hagi transformat en un centre de referència de creació i exhibició. «No comptarem amb un director artístic per a la programació sinó amb comissaris que treballin per cicles per mostrar d'aquesta manera diferents perfils de dansa i d'art en lloc de tenir una única mirada». Espera donar cabuda a tota mena de propostes, des dels experiments més radicals, fins als més comercials, la performance o la dansa destinada al públic familiar. «Ens agradaria que La Caldera es veiés com un espai d'exhibició obert i polivalent».
El pressupost de l'obra eren 500.000 euros i s'ha incrementat en 140.000 euros després de sorgir problemes d'estructura que no s'havien contemplat. La façana amb prou feines es tocarà. «El que és important ara és poder entrar-hi i començar a treballar».