Els musicals, al rescat de la cartellera teatral
Font: Laura Serra (ara.cat)
Que la cartellera teatral soni bé no té només a veure amb una qüestió de gustos: és una dada crucial per ensumar si la temporada farà un bon calaix. En l'última dècada, el gènere del musical ha sigut essencial per explicar l'increment de públic -i recaptació- als teatres. El famós repte dels 3 milions d'espectadors al qual aspiren les empreses teatrals del país s'explica pel salt que va fer la xifra de públic la temporada 2007-08 (de 2,2 milions d'espectadors a 2,6). I aquella pujada va tenir molt a veure, precisament, amb l'èxit de les propostes musicals. Més de 800.000 persones van anar a veure, aquell any, Mamma mia!, Cabaret, Grease i Boscos endins, que van ser uns dels espectacles més vistos.
Des de llavors, i fins a la temporada passada, les xifres de teatre havien anat en ascens: els nous espectadors atrets pels musicals es van quedari van veure altres propostes dramàtiques. Tot i així, els musicals sempre han seguit sent un bon baròmetre per mesurar la temporada: poden omplir grans espais i amb tarifes més altes que el teatre textual (l'últim curs, entre 10 i 17 euros més).
El crac va arribar la temporada 2012-13, quan el teatre va perdre el 21% d'espectadors. I això, altre cop, té a veure amb el públic de teatre musical, que va patir una caiguda del 52% (373.000 espectadors menys!). S'enyoren aquells anys en què coincidien Spamalot, La Bella y la Bestia, Mamma mia!, Què! El musical i Fama (el 2008-09). O bé Los miserables, Cop de rock, Grease, Forever young i Chicago (2011-12). Per això el recompte de musicals d'aquesta temporada té sentit industrial, a més del pressuposat interès artístic. D'entrada, l'any promet. El format predominant és mitjà o petit -signe dels temps-, però la temporada aixeca el teló amb una quinzena d'espectacles musicals previstos o ja en cartell, entre reposicions d'èxits recents i antics i noves creacions.
El fenomen fan al teatre
Sau i 'Germans de sang', propostes que van marcar una època
Els grans èxits de Sau s'han convertit, per fi, després d'anys de perseguir-ho, en un musical jukebox dirigit per Ricard Reguant i Pep Sala. Ahir es va presentar Boig per tu a l'Atlàntida de Vic, on s'estrenarà aquest dissabte. Dotze actors i cinc músics en directe interpretaran fins a 25 cançons de Sau. Després de fer gira, l'obra arribarà al Barts de Barcelona el 5 de desembre. El mateix Reguant serà responsable també de la reposició d'un musical que, com Sau, va marcar època als 90, el mític Germans de sang . Vint anys després, els dos protagonistes (Sergi Zamora i Roger Pera) tornaran a liderar el repartiment d'una obra de petit format que acollirà el Teatre del Raval al desembre.
Tornen els qui han regnat
'La família irreal' i 'Sonrisas y lágrimas' criden grans públics
L'espectacle que va unir Dagoll Dagom i els actors i guionistes de Minoria Absoluta, La família irreal, va ser el més vist de la temporada passada (amb un 70% d'ocupació del Teatre Victòria mentre la mitjana barcelonina era del 50%). L'equip reestrena dijous vinent aquesta sàtira política musical amb novetats: al repartiment, Alexandra Palomo substitueix Mònica Pérez; i al contingut, nous gags seguint les operacions del monarca. Una obra mutant. Al contrari de Sonrisas y lágrimas, un musical que manté l'essència del 1959, quan es va estrenar. L'han vist 45 milions d'espectadors al món i 550.000 a Espanya, en l'espectacle que ha aterrat al Teatre Tívoli. Entre 30 actors, 10 músics i 70 tècnics, la nota catalana l'hi posa l'impecable Joan Crosas interpretant el pare de la família Von Trapp i una colla de nens i nenes que canten el mític Do-re-mi.
També es reposen dues comèdies romàntiques . El sorprenent Pegados -que parteix de la premissa que una parella queda enganxada en ple acte sexual-, premiat amb dos Max i tres Butaca, torna a ocupar el Club Capitol aquest mes. I el catàleg sobre relacions de parella T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré , dirigit per Elisenda Roca, serà al març al Teatre Goya.
Petites sales, petites joies
Sondheim al Lliure, gastronomia i contes gamberros al Versus
El Teatre Lliure compta també amb un musical al cartell, aquest any. Toni Martí dirigirà Marry me a little, un musical fet de cançons de musicals de Stephen Sondheim. Mone Teruel i Toni Viñals interpreten un conte d'amor sobre dos solters solitaris a Nova York. L'espectacle va fer camí a l'Off Broadway i, aquí, en farà al novembre a l'Espai Lliure.
El Teatre Gaudí i el Versus també continuen la seva croada per descobrir petites perles musicals. En tenen en cartell fins a tres. Babet, cuina a tres veus és una comèdia gastronòmica basada en el jazz, amb tres actrius i piano, mentre que Improadway és un muntatge d'improvisació musical a tres bandes (tots dos són al Versus). Al Gaudí, Cuentos cruentos perverteix els contes tradicionals. Un quartet de corda i tres actors transporten els personatges clàssics a l'actualitat amb humor: què seria dels Set Nans si es veiessin obligats a estar a l'atur?
Musicals sobre història
Brigadistes, miquelets i sindicalistes ataquen l'escenari
Així com en la literatura s'ha revifat l'interès per la història, sobretot arran del Tricentenari del 1714, el fenomen ha arribat als escenaris. El Teatre Regina ha estrenat 1714, crònica d'un setge, en què els actors de la companyia del teatre narren la desfeta catalana per a tots els públics. El Teatre del Raval ha estrenat un musical originari d'Anglaterra -es va estrenar a Londres pel 75è aniversari de la Guerra Civil- sobre les Brigades Internacionals. A l'escenari de Goodbye Barcelona , nou actors i tres músics segueixen la història d'un dels voluntaris que van lluitar contra Franco. De gira per Catalunya hi ha IsaVel , el musical dirigit per Kim Planella sobre la vida de la primera sindicalista catalana. Aterrarà a Barcelona a la primavera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario