


És un algerià que emigra al Quebec (Canadà) amb l'esperança d'obtenir l'estatut de refugiat i que la seva família el podrà seguir. L'obra narra els seus esforços per sobreviure, el xoc cultural i el seu coratge davant els prejudicis contra els àrabs.
¿Què el va atrapar de l'obra?
La implicació ideològica de l'autora, és una faula política, un text que va més enllà de les desventures amoroses del personal. El més interessant és que es tracta d'un home corrent, un professor que l'únic que pretén és ser feliç, i no el deixen. Perquè no es tracta d'un futbolista o un artista famós. Aquesta és la qüestió.
Una obra amb missatge.
Parla del respecte al pensament lliure, el rebuig dels fonamentalismes, siguin àrabs o occidentals. Bashir busca aquest respecte. A més, hi ha una reflexió sobre l'educació. L'aula és l'escenari més fort per construir el pensament i el respecte.
Molts creuen que els adolescents han perdut aquest respecte.
Jo sempre defenso que són el que nosaltres hem fet d'ells. Són un producte nostre.
Es veuen molts monòlegs, ¿la crisi els ha posat de moda?
Sí, es nota molt en aquesta professió, el primer que afecta és la cultura i l'educació. Però el format de monòleg et permet molts jocs formals.
¿Quin és el seu en el muntatge?
He convertit el monòleg en un diàleg entre l'actor i un músic que representa el seu àlter ego i punteja les seves emocions amb sons i sorolls d'acordió, d'una cadira arrossegada, de bales, un xiulet... I el muntatge és un puzle amb flash-backs i trasllats a diferents espais escènics.
¿Té algun altre projecte?
Preparo el meu primer Brossa. Un repte grandiós. Era tan modern als 40 i 50 que fins i tot avui ho segueix sent.
Vostè ha dit que la cultura que viu dels clàssics està morta.
Sí, quan el repertori clàssic ocupa el 60% de la programació és una cultura del passat. Es recolza poc l'obra de l'aquí i ara. Tots els grans dramaturgs han parlat dels seus temps, i ara només es mira als clàssics.
Font: Imma Fernández (www.elperiodico.cat)

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)
Marilyn desconstruïda


Sota el lema Madrid a escena. Que voli la imaginació. Vine al teatre, els teatres de la Comunitat acullen una variada oferta escènica de gran qualitat a través del teatre, la dansa, els musicals, el circ, els concerts i la lírica. Entre ells, els Teatros del Canal s'han convertit en una referència escènica nacional i internacional amb un total de 200.000 espectadors des que es van posar en marxa fa poc més d'un any, el març del 2009. Van obrir les portes al públic amb l'espectacle inauguralUna noche en el Canal, un espectacular muntatge del seu director artístic, Albert Boadella, que va permetre als espectadors recórrer els diferents espais de l'edifici. Des d'aleshores fins ara, els Teatros del Canal, a través de les seves dues sales -la Sala Roja i la Sala Verde- i el Centro Danza Canal, acullen una àmplia oferta de qualitat destinada a tots els públics. Així, fins al juny de l'any que ve, les sales Roja i Verde acolliran prop de 80 muntatges entre els quals es podrà veure comèdia, tragèdia i teatre per a nens, dansa clàssica, contempo rània i flamenc, sarsuela, òpera, concerts clàssics, barrocs i contemporanis...
En l'apartat de la dansa, la programació inclou diversos estils amb la intenció de reflectir tot el panorama de la dansa actual. Aquest diumenge finalitza l'íntima i expressiva coreografia de Víctor Ullate, Wonderland. La següent oferta arribarà de la mà del Festival Internacional Madrid en Dansa que celebra el 25è aniversari. En aquest marc, del 8 al 28 de novembre, els Teatres acolliran sis espectacles d'alguns dels millors coreògrafs nacionals i internacionals com Teresa Nieto, el Ballet de l'Òpera de Lió i la Compañía Nacional de Danza, entre altres companyies.
Teatre d'humor
En l'apartat de teatre, La Fura dels Baus proposarà, del 2 al 19 de desembre, el seu últim muntatge,Degustación de Titus Andronicus, basat en La tragèdia de Titus Andrònic, de William Shakespeare. Un arriscat i sorprenent muntatge de Pepe Gatell i l'equip del restaurant Mugaritz, que regenta el xef Andoni Luis Aduritz. El teatre de l'humor està molt present en la programació. El galán fantasma, de Calderón de la Barca i direcció de Mariano de Paco, es presentarà del 23 de desembre al 9 de gener.
Entre els esdeveniments musicals programats destaca, en la segona temporada de sarsuela, l'estrena d'Amadeu. Un espectacle creat i dirigit per Albert Boadella al voltant de la figura del català Amadeu Vives amb direcció musical de Miguel Roa que es podrà veure del 21 de gener al 13 de febrer.
Les arts escèniques semblen passar un dels seus millors moments. Només a Madrid, els teatres de tota la comunitat acullen quatre milions d'espectadors que aquesta temporada disposen d'una àmplia oferta en més de 160 espais escènics. Als Teatros del Canal, per exemple, aquesta heterogènia proposta inclou 80 produccions de teatre, dansa, música i programació infantil.
Font: www.elperiodico.cat
De La Fura dels Baus a Boadella

Geografies Salvat, un homenatge a Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009), que es realitzarà durant tot el mes de novembre a Barcelona i La Canonja, pretén treure el personatge de la marginalitat dels últims anys per tornar situar-lo al centre del món teatral. Amics i familiars compten amb el recolzament del Departament de Cultura, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), l'Institut del Teatre, la Universitat de Barcelona, l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya i la Fundació Romea. A poc més d'un any de la seva mort, l'actor Enric Majó celebra que aquest cicle els permeti “sentir-nos més confortables després de la seva desaparició”. Salvat va ser un revulsiu del teatre català, que va donar a conèixer autors com Brecht i Camus i va impulsar Espriu a escena.
El programa d'activitats destaca les diferents facetes de Salvat dins del teatre. Dijous vinent hi ha una sessió a l'Institut del Teatre on se'l vindica com a home de recerca, d'acadèmia, de teatre i impulsor de festivals, i, al mateix temps a La Canonja, es donarà una visió local del personatge, situat en el seu context.
Araceli Bruch prepara un espectacle que, partint de frases provocadores i lapidàries de Salvat i de les rèpliques d'Insults al públic de Peter Handke (la peça en què Salvat va aconseguir enfurismar la platea fins a reaccionar responent a les provocacions d'escena, fent una de les posades en escena més sonades) s'aconsegueix integrar a la nòmina d'intèrprets i col·laboradors una setantena de persones. Els tres protagonistes de la sonada posada en escena dels anys 70 seran a escena i també s'inseriran peces com pantomimes del Teatre Viu dels anys 50, teatre brechtià, de revista i titelles. Bruch ha volgut que en comptes de parlar sobre Salvat sigui ell qui parli.
La Universitat de Barcelona recordarà els 50 anys de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, una de les peces cabdals per entendre el teatre actual, juntament amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i el Teatre Lliure. La Diputació de Barcelona també presentarà una novetat “de capçalera”, segons el director general de l'Institut el Teatre, Jordi Font: Una mirada al teatre contemporani: Si el primer volum es pregunta si el teatre és una arma, el segon contesta que el teatre respon a una ètica.
Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)