Mostrando entradas con la etiqueta David Campos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta David Campos. Mostrar todas las entradas
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
És un entusiasta, que ha comprovat, que ha de centrar la seva activitat artística, en un espai viable que sigui compensat. La clàssica autòctona segueix patint el mal d'ull institucional.
Plega la companyia. Continua l'escola activa?
Sempre han estat associades però han actuat independentment. L'escola funciona ara millor que mai perquè hi ha el mateix nombre d'alumnes, però els que hi ha estan molt més motivats. Amb la crisi, es trien molt més les activitats de després de l'escola i vénen els que de debò els agrada ballar.
Es considera un damnificat per l'acusació de corrupció a l'ara exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz?
L'alcalde sempre va ser el nostre principal defensor. Acollir-nos com a companyia de dansa clàssica el desmarcava de la resta d'ajuntaments. Quan van aparèixer totes les acusacions, ens va sorprendre perquè amb la nostra gestió sempre va ser molt estricte. Cap aportació se saltava cap tràmit. És cert que amb el canvi es va voler distanciar d'allò en què Muñoz s'havia significat. Però ja teníem la crisi a sobre. Muñoz, dins de l'Ajuntament, no tenia tothom a favor, com s'ha vist.
Sempre diuen que hi ha públic per a la clàssica a Catalunya. No és suficient el taquillatge per sobreviure?
Potser sí amb el temps. Ara vivim un sistema caduc, tot depèn de les subvencions. Les sales també. I se les premia més si varien les companyies que acullen. És indiferent que la companyia que ja té un públic presenti títol nou cada any. S'ha de donar joc a tots. També és veritat que nosaltres defensem una estructura laboral. I a tot el món cal un suport, públic o privat, a part del taquillatge. També és cert que fora de Barcelona, no es paga un preu raonable; molts cops s'entra de franc. Nosaltres aconseguíem amb dificultat cobrar 25 euros.
S'acomiaden a Terrassa. És un oasi per a la dansa clàssica a Catalunya.
Ens va costar molt accedir al cartell de Terrassa. Durant quasi 30 anys s'ha fet una programació de dansa. El públic està molt ben tractat. És l'únic teatre al qual li importa la dansa clàssica de forma regular. No sé per què no s'ha reproduït en altres llocs.
Els últims títols remeten al clàssic. Calia assegurar públic?
Va ser una estratègia empresarial, sí. El públic està molt cremat del que no coneix. Nosaltres fem un títol conegut però donant-li un gir. Vam fer obres samb música nova de les quals estem molt satisfets però que, realment, no han tingut sortida.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Era una alarma que no deixava de sonar. La companyia David Campos diu prou i decideix arraconar els espectacles. Costarà que reprenguin l'activitat, desenganyats després d'anys de lluita, amb quasi l'únic suport del públic. La dansa clàssica a Catalunya no aconsegueix superar l'estigma dels anys vuitanta, quan les administracions van fer una aposta ferma per la dansa contemporània (que el mateix David Campos aprova) però que va arraconar voluntàriament la que tenia més tirada per als espectadors (cosa que el coreògraf critica). David Campos ha defensat al llarg de la seva trajectòria l'exigència de la clàssica, però no s'ha resignat a reproduir les coreografies de sempre. Més aviat al contrari, ha volgut revolucionar aquell univers, inicialment incorporant nova sonoritat (com el jazz) i, darrerament, donant lectures contemporànies als llibrets de sempre. Amb un vestuari i una dramatúrgia gens innòcues, sempre amb una intencionalitat. L'actuació de comiat serà avui a les 6 de la tarda al centre cultural Unnim de Terrassa. Les altres actuacions programades per a aquest 2013 s'han anul·lat.
David Campos va anunciar aquesta setmana que plegava, després de 25 anys de carrera a Barcelona. Al 1987, rep amb Irene Sabas l'encàrrec de liderar el Ballet de Barcelona, un projecte en què hi estaven vinculats tant la Generalitat com productors privats. Van deixar el Ballet de Flandes, on eren membres actius des de feia una dècada i van tornar a la seva Barcelona natal. La seva sorpresa va ser quan la Generalitat se'n va desentendre i, com un castell a l'aire, també es van retirar els operadors privats. Ells van optar per fundar una escola de dansa i, paral·lelament, arrencar una companyia pròpia. Campos admet que la primera etapa va ser bastant fantasma, per les dificultats d'estructura, tot i que ja van tenir bones respostes de públic actuant, per exemple, per a grups de turistes a la Costa Brava. L'empenta que agafava artísticament la companyia no es corresponia amb el compromís de les institucions. Fins i tot, se'ls barrava la possibilitat d'actuar a l'Espai (un equipament que servia d'aparador per a companyies professionals de dansa i de música). Després de molta pressió, els van deixar fer unes actuacions puntuals. Van omplir al 100% amb gent que venia amb autocars i tot, recorda agraït el coreògraf. Un fet insòlit per a aquell equipament, comenta Campos. Es van sentir forts per demanar una major implicació de l'administració. Sense èxit. Aquesta primera frustració va comportar un parèntesi d'activitat fins al 2000.Van ser anys de replantejar el projecte. A partir d'aquesta data, van rebre el suport de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Van ser companyia resident des de llavors, van anar trobant major ressò, amb actuacions al Palau de la Música, però també al Romea, o al Gran Teatre del Liceu (on segueixen pagant elevats caixets per companyies neoclàssiques internacionals). Campos lamenta que no es pogués compensar alguna actuació de menys de les internacionals per donar aire a l'autòctona. Sempre ha estat per la porta petita, es lamenta el director.Mai no han actuat al Mercat de les Flors. Tampoc des que l'equipament es dedica a les arts del moviment exclusivament. És reveladora també la poca atenció del TNC per la dansa (ni tan sols contemporània, avui) de casa. La seva alternativa va ser fer temporades als privats. Però el risc és massa elevat. Han decidit penjar les sabatilles de puntes. Diumenge serà una festa.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,
Font: Laura Serra (ara.cat)

 El Ballet David Campos s'acomiadarà dels escenaris diumenge, 17 de març, amb una representació de La bella dorment al Centre Cultural de Terrassa. Molt crític amb les administracions catalanes, Campos (Barcelona, 1960) haurà d'acomiadar els 11 ballarins de la companyia i centrar-se en l'escola de dansa que dirigeix al Clot, fundada el 1987.
Aquest diumenge que ve tanquen la companyia de dansa clàssica.
A mi m'hauran de fer un exorcisme, perquè no m'ho puc creure. La companyia ha anat creixent, sempre hem complert amb la programació, aquí i a les gires, i penses que això anirà a parar a algun lloc... però no. El 2013 comença pitjor, sense saber res d'ajuts, i arriba un moment que veus que només treballes per amor a l'art i que les subvencions es distribueixen d'una manera amb què no estàs d'acord. I decidim sortir del joc.
L'adéu és definitiu?
És una decisió contundent. Però tot té marxa enrere. La companyia és el nostre fill, i un fill el voldries ressuscitar, si es morís. Tot i així ens ho rumiaríem. Fa 25 anys que anem dient que no podem més i hem aguantat. No volem donar lliçons, però tenim experiència i resultats. I trobo que ens haurien d'escoltar, fins i tot en les comissions de la Generalitat, perquè no hi ha els especialistes i prenen decisions errònies.
¿Els seus 25 anys amb la companyia estan ben invertits?
No estem penedits de res, tot i la mà de diners que hi hem invertit. La situació econòmica ha sigut el detonant, però quan fa tant de temps que et preocupes per l'economia arriba un moment que perds el teu jo artístic. I jo l'he perdut: fa dos anys que no creo res. I la companyia la vaig fer per seguir actiu en el món artístic! Nosaltres no som aquí per fer batalles. Som l'única companyia que està omplint teatres ara mateix, i que defensa una estructura laboral. Crec que, en 25 anys, m'haurien d'haver donat algun premi. Però res.
Se sent fora del sistema.
Totalment. Nosaltres ens sentim maltractats, sí, però ja ens buscarem la vida. Ara bé, en l'àmbit social, què estem deixant? Si parem nosaltres, qui ens agafarà el relleu? Les generacions joves no tindran res.
Ara que es qüestiona fins a l'últim cèntim, 140.000 euros de subvenció el 2012 semblen molts diners.
Sí, s'ha d'anar amb compte perquè hi ha gent que ho passa molt malament i dedicar diners al ballet quan t'estan fent fora de casa pot semblar un insult. Però no és una donació. La Generalitat és un soci. Nosaltres hi posem el doble, i s'ha de tenir en compte el que generem. Aquest 2012 ho hem anticipat tot, més de 300.000 euros, i a finals d'any ens hem indignat perquè la Generalitat ni tan sols ens agafava el telèfon per saber quan farien el primer ingrés. És molt greu que estiguem treballant com esclaus i no els preocupi gens. És un extermini.
¿Ha parlat amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell?
Sí, per fi, dijous. I no em puc creure que no pugui incidir en les programacions dels teatres públics catalans perquè destinin part del seu pressupost a companyies d'aquí. No entenc per què es gasten els nostres diners per importar cultura de fora.
¿És inviable la companyia sense subvencions?
És inviable sense una llei de mecenatge. I les firmes importants que podrien tenir gestos altruistes estan invertint en els partits polítics. El sistema ens ha fet dependre de les subvencions, a la força.
El seu segell té molt a veure amb la modernització del ballet clàssic. Els clàssics ja ens queden vells?
Sí. Tot ha d'evolucionar. Els clàssics ho són perquè són molt especials, però també es poden transformar. Ara bé, si no tens la base, no pots fer res. Nosaltres defensem que el clàssic pot seguir viu només canviant algunes coses que excitin la curiositat de l'espectador d'avui.
¿L'època al Ballet Reial de Flandes va ser la millor etapa professional?
Sí. Sempre he volgut ser solista i vaig aconseguir-ho en una companyia gran, de 60 ballarins, tot i que es reduïa quan havíem de sortir de gira com a ambaixadors de Bèlgica.
Els ballarins tenen fama d'egòlatres. És així? Hi ha tants odis?
Crec que és un tòpic. Al contrari, l'ego l'has de treballar molt per sortir a l'escenari. T'has d'imaginar que ets únic, el millor, sa i fort. Perquè, en realitat, no et sents així: estàs adolorit, estressat, cansat, el cos no et dóna més... Potser s'ha confós una cosa amb l'altra.
L'atac d'un ballarí al director del Teatre Bolxoi de Moscou espanta.
Al Bolxoi són més de 200 ballarins. Com a director, no pots arribar a tots! Alguns t'estimaran i, per llei de mitjanes, hi haurà gent que t'odiarà. Però hi ha una altra cosa: que el director, Serguei Filin, va voler regular la marca Bolxoi perquè hi havia ballarins que se n'aprofitaven per guanyar diners. Com la marca Barcelona.
Això va pel ballet d'Ángel Corella.
Si podem compartir interessos amb algú tan bo i que estima la dansa, encantats, perquè estàvem sols. És sa. El que no pot ser és que vingui algú de fora, et trepitgi, aconsegueixi diners públics sense cap tràmit i s'endugui la marca Barcelona.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: Marta Cervera (elperiodico.cat)
El coreògraf David Campos ha decidit tancar la seva companyia de ballet creada fa 25 anys. L'última representació del Ballet de David Campos serà el 17 de març a Terrassa. Oferirà la seva aplaudida i actualitzada versió de 'La bella dorment'. Campos s'ha hipotecat moltes vegades per mantenir viu el projecte però ja no pot més. "La situació actual és impossible. No podem planificar l'any, ¿amb què?", es pregunta Campos, cansat de la indiferència de les administracions. "Al gener i al desembre vam ser a Itàlia amb la nostra versió del Quixot i vam omplir els teatres. Però aterres aquí i no pots parlar amb ningú. És decebedor", diu el director de la companyia, que assegura que fa un any que intenta aconseguir una entrevista amb Ferran Mascarell, màxim responsable de Cultura a Catalunya.
"EL CAFÈ PER A TOTHOM NO SERVEIX"
"No serveix de res seguir si no es canvia la manera de gestionar la cultura. Allò del cafè per a tothom no serveix. S'ha de ser més selectiu, valorar què funciona i què no", afirma Campos. El seu discurs és conegut. Fa anys que adverteix del difícil que és antenir una companyia de dansa en un país sense convenis a llarg termini, on "més que un artista el que has de ser és un expert en petició de subvencions perquè cada vegada és més complicat", critica. I aquestes cada vegada arriben més tard i en quantia reduïda a causa de les retallades. La subvenció que van rebre el 2012, que no està completament abonada encara, va ser de 140.000 euros.
«He invertit molt en la companyia amb una estructura laboral que manté 11 ballarins en nòmina», comenta l'exballarí des de la seva escola de dansa, situada al Clot. "Catalunya és un país importador de dansa. Les grans companyies estrangeres que vénen al Liceu les paguem amb diner públic, diners de tots. En teatre no passa el mateix perquè hi ha la barrera del llenguatge. Però la dansa és un idioma universal», recorda Campos, creador atrevit que utilitzava les noves tecnologies en els decorats.
Se'n però creu haver demostrat que el seu model funciona: molt poques companyies amb la seva estructura aconsegueixen mantenir-se en actiu 25 anys. "Les nostres produccions giren i no han requerit un gran pressupost però si no li dónes una terra fèrtil, si no l'adobes, no podràs créixer mai", afegeix cansat de lluitar.
La temporada passada la companyia va actuar a Bèlgica i les Filipines. Les condicions actuals no ajuden, reconeix en relació amb la pujada fins al 21% de l'IVA cultural i a l'absència d'una llei de mecenatge. "La companyia em deu un quart de milió d'euros", confessa conscient que no els recuperarà. "He sigut el seu principal mecenes, però sense poder desgravar gens. Al revés, a sobre he pagat impostos".
El juliol passat es va donar el gust de contractar el Liceu per oferir la seva versió de 'Giselle' en la que ha estat l'última actuació de la companyia a Barcelona.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,