Xavier Albertí: "S'ha d'atacar la mandra"


Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Ha abaixat, «satisfet i feliç», el teló de la seva primera temporada al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). «He demostrat que el meu model no era una bogeria personal. No m'he mogut gens ni mica dels meus propòsits i la temporada ha interessat», sosté Xavier Albertí, que va atraure 113.143 espectadors a les tres sales del gran teatre públic -un 69% d'ocupació, davant el 61,6% de l'anterior exercici, que va ser, això sí, el pitjor registre del TNC.
Més enllà de les xifres, el director artístic es congratula d'una aposta que va més enllà de la mera exhibició d'espectacles. «Estic content amb els números, però l'objectiu és molt més profund i satisfactori. L'important és valorar que la cultura estigui servint per a alguna cosa als conciutadans. Aquesta funció cultural és la que hem treballat».
Clubs de lectura
El gran teatre públic, segons el seu parer, s'ha d'expandir en la seva vocació de servei, d'eix dinamitzador de les arts escèniques i de centre de reflexió. El projecte de clubs de lectura en biblioteques es multiplica (han passat de 13 a 25) i han editat el 58% dels textos de la dramatúrgia catalana, explica. «Hem servit com a motor de lectura i edició». Però el camí és llarg. «Encara hem d'intensificar els llaços amb el públic. S'ha d' intentar que l'espectacle no s'acabi quan s'abaixi el teló, que t'acompanyi tota la vida».
Per aconseguir-ho, explica Albertí, s'ha de superar el «m'agrada-no m'agrada» que defineix la vinculació de la platea amb l'escena. «El públic ha de confiar en un model de teatre i nosaltres hem de despertar la curiositat i el debat. ¡S'ha d'acabar amb la mandra de l'espectador, atacar-la!». A aquest ensopiment adjudica la punxada de la creació col·lectiva i contemporània Fronteres, que ell defensa per les reflexions que comportava. «Els nostres autors són un termòmetre de la realitat que vivim i és important transitar-hi», justifica.
L'èxit el va acompanyar en la recuperació del patrimoni escènic, un dels principals postulats del seu programa. Va rescatar Pitarra i el va fer pujar al pedestal de la reoberta Sala Tallers, amb un«sorprenent» 90% d'aforament en muntatges com l'aplaudit Liceistes i cruzados, que tornarà la temporada que ve durant cinc setmanes. «Estem desconnectats amb la tradició i hem d'apuntalar aquesta connexió», afirma Albertí, que busca un teatre amb «cor ideològic». «No volem títols buits de contingut, superficials, cosmètics», postil·la el director.
Li va sortir pitjor la jugada de l'esperat retorn de Josep Maria Flotats al TNC -que només va aconseguir un 52% amb la direcció d'El joc de l'amor i de l'atzar«La gent vol veure Flotats en escena», argumenta Albertí, que avança el seu retorn com a actor (ja va recitar el poeta Salvador Espriu durant tres funcions). «Aquesta temporada no, però tornarà per pujar a l'escenari, que és el que vol el públic. Estem molt contents perquè s'ha normalitzat la seva presència, el conflicte va quedar enrere».
Les dades constaten el ganxo dels actors de renom per atrapar el públic. Lluís Homar i Josep Maria Pou van omplir la Sala Petita (95%) amb Terra de ningú, un Harold Pinter complex i intricat al qual molts van perdre el fil, i Clara Segura va triomfar amb La rosa tatuada a la Sala Gran (82% d'ocupació). «Necessitem els grans actors. Ajuden a crear públic i afortunadament volen ser aquí», apunta Albertí, que lamenta que l'èxit del teatre públic depengui de les tres obres que es programin a la Sala Gran, amb 849 butaques per omplir. «Només podem programar tres títols amb una exhibició d'entre set i deu setmanes. No hi ha cap altre teatre a Europa que tingui aquesta obligació. És complicadíssim. L'exigència d'encertar amb aquests tres espectacles provoca una angoixa enorme».
La família i 'Montenegro'
La temporada que ve part d'aquesta angoixa recaurà sobre un text contemporani. La família serà l'eix temàtic (el curs següent serà la violència) i el Centro Dramático Nacional portarà Montenegro, l'adaptació de les Comedias bárbaras de Valle-Inclán que firma Ernesto Caballero. També es veuran clàssics internacionals, circ, dansa i la diversitat musical que potencia Albertí. Assenyala que insistirà en l'òpera contemporània -«agrada més que mai»- després de la bona acollida que va tenir L'eclipsi.

Tot i que caldrà esperar, això sí, vents millors per tornar a disfrutar amb el desembarcament de les figures internacionals. Les raons: el cost de tres dies d'exhibició d'un muntatge estranger equival a sis setmanes d'una producció a la Sala Petita. «Preferim dedicar els limitats recursos del TNC a la producció, fet que és essencial per a l'equilibri de la família teatral. Aquest any hem fet 22 produccions, i no està gens malament».

No hay comentarios:

Publicar un comentario