Alguns espectacles van deixar espectadors al carrer per falta d'aforament i la resta van registrar una ocupació mitjana del 80 per cent. Amb aquestes dades a la mà, l'organització del festival Cos va fer ahir un balanç del tot satisfactori abans que el certamen s'acomiadés del públic al teatre Bartrina amb l'espectacle Garage d'or de Familie Flöz, un dels més ovacionats del festival. Tant l'elevada assistència de públic com la qualitat en general dels espectacles programats han convertit la tretzena edició del Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual en una de les millors dels últims anys.

Així ho creuen almenys els responsables del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i la direcció artística del Cos, que també afegeixen en el balanç positiu les dues trobades internacionals que s'han organitzat durant el festival. La primera ha aplegat deu directors dels festivals més importants de teatre popular d'Europa, que han redactat el que ja es coneix com el Manifest de Reus, les conclusions del qual aviat es divulgaran en els àmbits teatrals europeus: “És un manifest que defensa la refundació del teatre popular. El teatre ha de tornar als seus pilars, que són l'actor i el públic i el diàleg que s'estableix entre tots dos. Cal tornar a potenciar el valor humà del teatre, que és una peça fonamental de la cultura”, diu Lluís Graells, director artístic del Cos. La segona trobada ha aplegat els responsables de festivals de teatre gestual de Dinamarca, Bèlgica i Polònia que, amb el Cos, han presentant el projecte Emix, que consistirà en la creació d'un registre de companyies i la selecció de les tres que cada any faran una gira pels certàmens esmentats abans: “Es tracta de donar suport a artistes joves i, també, que el teatre del gest es vagi introduint a poc a poc en la programació estable dels teatres”, afirma Cèsar Compte, director gerent del CAER.

La Familie Flöz, que ja ha estat present en altres edicions del Cos, va cloure l'edició d'enguany amb Garage d'or, un espectacle que mostra l'esplèndida maduresa de la companyia berlinesa. Un muntatge complex i d'un humor melancòlic, amb una escenografia acurada i una gran interpretació de tots quatre actors, abillats amb les expressives màscares que són marca de la casa. En les últimes hores, un altre espectacle va destacar per la gran acceptació que va tenir del públic: Spettatori, un espectacle d'una companyia de Suïssa que va deixar al carrer molts espectadors pel poc aforament del teatre de l'Institut Baix Camp.Spettatori potser ha estat la revelació de l'edició d'enguany del festival, una proposta que, tot i decaure de ritme en els últims deu minuts, es va mostrar com un prodigi d'actors capaços de tocar música, ballar i fer acrobàcies en una successió de gags contínuament aplaudits pel públic.


Font: Natàlia Borbonès (www.elpunt.cat)

El festival Guant va arribar ahir diumenge a la recta final aconseguint un altre èxit de públic. En total han estat 5.900 persones les que han gaudit de la quinzena d'espectacles, que al llarg de 10 dies i a través de 37 representacions, s'han representat a les sales i carrers de Valls i comarca, posant de relleu la bona acollida que ha tingut entre grans i petits el certamen, que ha inclòs propostes escèniques de gran qualitat. La valoració que en fa l'organització és molt positiva, ja que l'ocupació de mitjana dels aforaments, que ha estat 85% ha crescut en més d'un 5% respecte de l'any passat. Entre els espectacles més aplaudits cal destacar aquest segon cap de setmana, El retorn dels putxinel·lis, de Titelles Vergés, que va aplegar dissabte a la plaça del Blat de Valls 400 persones i ahir diumenge, les darreres estrenes amb entrades exhaurides; La rateta Que, a Vilabella i En Patufet,al Principal de Valls a càrrec de Teatre del Nap Buf.

Font: G.V. (www.elpunt.cat)

Lola Herrera ha pasado por casi todos los teatros españoles. Allí ha llegado 'a vivir'. Pese a comenzar en el mundo radiofónico español de mitad de siglo, la actriz vallisoletana logró debutar en el mundo de la dramaturgia. Y se quedó. Porque ella vale. Y ahora, como 'recompensa' a toda esa vida dedicada al teatro del país, la Asociación de Amigos de los Teatros de España (AMITE) le ha concedido el XIV Premio Nacional de Teatro Pepe Isbert.

Según ha explicado el presidente de la asociación, Javier López-Galiacho, el premiado se decide "por votación popular", entre los socios de AMITE de toda España. De esta manera Lola Herrera 'luchó' por el galardón con Pedro Osinaga y Carlos Hipólito. Finalmente, la actriz vallisoletana fue la ganadora de las 'elecciones' por "su prestigiosa trayectoria en los escenarios", en palabras de López-Galiacho.

Pero, aunque la actriz ha realizado la mayor parte de su trabajo sobre los escenarios de los más reconocidos teatros españoles también ha tenido experiencias tanto televisivas como cinematográficas.

AMITE tiene mucha importancia en el mundo del teatro español. No sólo por el apoyo que realiza a mundo de la dramaturgia sino porque recuperó el lugar donde se ha celebrado la gala de entrega de los premios, una "joya del patrimonio mundial": el histórico teatro-circo de Albacete datado de 1887, tal y como ha explicado el presidente.

El Premio Nacional de Teatro Pepe Isbert concedido por esta entidad privada persigue no solo recordar al gran maestro del teatro que ya se da por hecho, sino también, tal y como ha puntualizado López-Galiacho para reconocer "la trayectoria de prestigio" en los escenarios y"reivindicar el patrimonio teatral e histórico".

Paralelamente a la entrega, esa misma mañana del viernes, Lola Herrera ha participado en la colocación de un óleo y un busto de Pepe Isberten la Sala con su mismo nombre. Una donación de los nietos del "genial actor".

Durante la gala no sólo se ha homenajeado a la maravillosa actriz de teatro que ha recibido el galardón de manos del nieto del gran maestro del teatro, Toni Isbert. AMITE también ha entregado lo que López-Galiacho define como "un galardón único", el VII Premio Nacional a la Conservación del Patrimonio Teatral 'Gregorio Arcos'.

En esta ocasión el galardón lo ha obtenido la Asociación de ciudadanos por la protección del Patrimonio de Salamanca que consiguió paralizar momentáneamente el derrumbe del mítico Teatro Bretón de la localidad.

Allí, en el histórico teatro, incluso llegó a representar el propio Calderón de la Barca. Pero, por desgracia, el urbanismo de la ciudad acabó demoliendo la parte del teatro que quedaba en pie. Aunque todos esos "años de lucha"por mantener el patrimonio histórico no tuvo sus frutos, el presidente de AMITE incide en la importancia del trabajo de esta asociación salmantina y lamenta el final de este importante monumento.

La organización ha trabajado intensamente para diseñar un programa único, a la altura de las circunstancias y que se amoldara al plan establecido para Gala Anual. Para ello, los 50 músicos de la banda sinfónica de Albacete realizan un "estreno absoluto": 'La banda toca las estrellas', junto a los bailarines del Ballet Nacional Maribel Gallardo, Currillo de Bormujos, Franciso Velasco y Penélope Sánchez

Una ceremonia cuyos beneficios van para la institución del Cotolengo de Albacete en la que no podía faltar la emoción y los aplausos más que merecidos.

Fuente: Paula Juan (www.elmundo.es)


Ha passat de treballar amb joves a la televisió (OT) i nens (Pequeños grandes genios i Tú sí que vales) a dirigir el muntatge infantil Geronimo Stilton. El musical del Regne de la Fantasia. ¿Com ha anat el canvi?

M'agrada treballar amb actors joves. M'agrada molt la seva energia i fer coses per a gent jove perquè a vegades perden el que és la consciència del treball. És una cosa que valoro i que intento inculcar-los. Tot el que faig va enfocat cap a la gent jove. A Manu Guix, el director musical d'aquest projecte, i a mi ens agrada treballar i adreçar-nos a ells. Ja ho vam fer en el musical Què i ara estem embarcats en aquesta aventura.


¿Va fer un càsting per escollir el repartiment? ¿Com va ser?

El vam fer i va venir gent molt vàlida però un càsting és molt difícil d'explicar. La selecció no es fa per valorar el talent d'algú sinó per veure si aquella persona quadra o no amb el que estic buscant.


¿Què valora per escollir?

Són molt importants les energies que es creen en un conjunt i quan faig un càsting és un dels aspectes en què em fixo. Ho vaig aprendre en els musicals en què vaig treballar amb Mario Gas. Ell feia càstingfins i tot per a Vicky Penya. Al principi pensava: «¿com pot ser que li faci una prova si és la seva dona i la mare dels seus fills?».


¿I quina explicació va trobar?

És que no volia valorar el seu talent sinó veure com quadrava amb la resta d'integrants de la companyia. Crec que és un factor molt important. Jo penso que els espectacles són energia. La que tu ets capaç de transmetre als actors i la que ells generen fa possible que un espectacle aconsegueixi triomfar o no.


Geronimo apareix en escena tal com és als llibres ¿Quina és la seva visió d'aquest famós personatge?

És l'heroi, encara que es presenti com un antiheroi. És un ésser amb un carisma innat i molta llum. És meravellós treballar amb ell. Geronimo és entranyable. És un aventurer i una mica poruc, una mica infant. La grandesa del personatge és que quan li passa alguna cosa no es posa màscara, perquè va fins al fons sense amagar els seus sentiments.


¿És molt exigent com a director?

Molt. No suporto la falta de puntualitat i d'higiene. Només tinc dues manies: que l'actor arribi a l'hora i polit. A partir d'aquí no demano ni talent però sí que vinguin amb el text après. La resta és treballar, treballar i treballar.


Queda clar.

És que quan algú es queixa per cansament, m'enfado. Ja començo a semblar un avi en això. Sóc molt exigent sota aquesta imatge de boig que tinc. Ho puc semblar, però ho tinc tot controlat.


El Regne de la Fantasia, espectacle per al qual ja hi ha les entrades a la venda, es basa en el primer llibre de la sèrie. ¿Travessarà Geronimo les set portes?

Així és. Travessarà els set regnes amb l'objectiu de salvar la Flordiana, la reina de les fades.


La part tècnica és molt important en aquest muntatge que incorporés projeccions i olors. ¿Quan es començaran els assajos amb ells?

El 21 de novembre ens traslladarem al Teatre Condal per fer els primers assajos amb tot. L'obra aixecarà el teló el dia 3 de desembre i s'estrenarà el 10. Espero que tinguem temps necessari per ajustar-ho tot.


¿Com serà l'escenografia?

Hi ha un tul transparent davant de l'escenari i una pantalla al darrere on es projecta el llibre en 3D. És complex. Els personatges se situen entre tots dos i amb les imatges projectades en el tul i la pantalla es crea la tercera dimensió per reproduir efectes com la pluja o la neu. A més hi ha dos personatges virtuals.


La còmica Lloll Bertran és la veterana de l'equip ¿Com encaixa en el seu rol de bruixa Stria?

Jo per treballar necessito riure i amb ella ho fem des del primer dia. L'únic que he d'aconseguir és que no s'avorreixi. Ho fa tot molt bé.


¿Ha tancat definitivament la seva etapa televisiva a OT?

Sí. Vaig decidir deixar-ho però no és que renegui d'OT, de cap manera. OT m'encanta i em va fer superfeliç. Estic orgullós d'això però és una etapa que està acabada. I no ho dic pel programa sinó pel que jo puc oferir als espectadors. Puc ser útil als alumnes del programa, però per als que veuen les classes gravades, ¿què puc oferir de nou?


Font: Marta Cervera (www.elperiodico.cat)


Va morir el març del 2003 aixafada per un buldòzer de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza. Tenia 23 anys i volia canviar el món. Es deia Rachel Corrie. Activista nord-americana del Moviment Internacional de Solidaritat (ISM), intentava aturar la demolició de cases palestines però l'excavadora no es va aturar.

Corrie va deixar escrits uns diaris i correus electrònics on explica les seves experiències amb la gent de Gaza i els esforços de nens, dones i homes en la seva lluita diària per sobreviure. Amb aquests apunts l'actor i director britànic Alan Rickman i Katherine Viner van construir un monòleg estrenat a Londres el 2005 i torpedinat pel lobby israelià a l'arribar als EUA. Fa tres anys, Mikel Gómez de Segura en va fer la seva pròpia recreació escènica amb l'actriu Marta Marco a la pell de la jove estudiant. Amb el títol El meu nom és Rachel Corrie, l'obra recalarà al Romea del 25 al 31 d'octubre en la seva versió catalana.

No es tracta d'una obra pamfletària ni política, «sinó d'una història que neix del cor i la humanitat d'una adolescent», aclareix el director, que recorre en la dramatúrgia les vivències i el pensament de Corrie des dels 14 anys fins que mor. Des de la ingenuïtat púber fins a la ràbia adulta. Des del seu plàcid entorn a Olympia (Washington) fins a la seva implicació a favor dels que pateixen.

«Va sentir l'anhel d'ajudar els altres i es va rebel·lar davant el dolor i les injustícies», addueix Marco, que apareix en escena envoltada de jerseis mentre al fons, en una pantalla, va emergint l'amenaçadora figura del buldòzer en 3D. Erigida en màrtir de la causa palestina i titllada de «traïdora antiamericana» per alguns dels seus, Corrie resulta, segons l'actriu, un «personatge fascinant». El judici per la seva mort segueix obert i els seus pares insisteixen a demanar justícia davant la intencionalitat de l'acte, que es manté impune considerat un accident per la investigació israeliana.

A Marco (que firma la versió catalana amb Gerald-Patrick Fannon) la persegueix un interrogant: «¿Per què en l'últim moment Carrie no es va apartar de l'excavadora?». «¡No tenia motius per fer-ho! Era molt valenta», es contesta ella mateixa. Al final de l'obra, afegeix, un crit desesperat de la noia dirigit a la seva mare revela «la seva pèrdua de confiança en la bondat humana». «¡No entenc aquest món!», va clamar. I va caure entregant el seu cos a una guerra sense fi.

Font: Imma Fernández (www.elperiodico.cat)

Records d'un cor solidari

by on 18:05
Va morir el març del 2003 aixafada per un buldòzer de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza. Tenia 23 anys i volia canviar el món. Es d...

El Teatre Micalet inaugura aquesta nit el cicle Les Nits del Micalet concebut com un espai de creativitat per ampliar la programació habitual del teatre a les noves tendències. “Sessions especials”, segons han definit des del teatre, per donar a conèixer el treball de noves companyies amb espectacles de xicotet format de tota classe.

I el primer que va a presentar-se és un divertit monòleg d'Alicia Orozco, Salir de un coma. Un espectacle que narra la vida d'una artista alternativa, madura i sense treball que acaba d'assabentar-se que la seua mare, en coma des de fa més d'un any, està despertant.

Les funcions tindran lloc habitualment divendres i dissabtes a les 22.45h.


Font: www.elpunt.cat