Mostrando entradas con la etiqueta Comèdia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Comèdia. Mostrar todas las entradas

Font: Xavi Serra (ara.cat) | Foto: Mercè Iglesias 
Els aires de canvi que bufen als cinemes barcelonins han arribat a l’últim cine del passeig de Gràcia. Com va avançar l’ARA dijous passat, el Comèdia abaixarà la persiana al gener per tornar-la a apujar la tardor del 2016 com a nou “espai cultural polivalent”, segons el promotor del projecte Ramon Colom, productor, distribuïdor i antic director de TVE. Una revolució que vol evitar el tancament a què es veia abocat el Comèdia, segons el propietari del negoci, l’empresari Josep Maria Padró: “Hauríem d’haver tancat fa dos anys. Només hem seguit oberts per veure si arribava una solució”.
Padró, Colom i el futur director artístic, Joan Lluís Goas, van presentar ahir en societat el projecte del nou Comèdia. La part més definida és l’arquitectònica: una reforma integral que farà desaparèixer dues sales i augmentarà l’aforament de la principal gràcies a una graderia elevada. Aquesta nova sala de més de 800 localitats estarà dedicada principalment al teatre, tot i que també podrà acollir cinema i música. Les altres dues sales continuaran oferint cinema: la que dóna a la Gran Via tindrà 260 localitats i la del pis de dalt prop de 100. El nou espai cultural inclourà un restaurant que oferirà àpats temàtics i anivellarà les plantes interiors amb les de la façana, així que es reobriran les finestres que ara estan tapiades. “Recuperem la relació entre l’edifici i la ciutat”, diu l’arquitecte Oriol Serrat. Les obres costaran 2 milions d’euros, i el global de la reforma, entre 3 i 4 milions.
Una “programació fresqueta” 
“Portarem espectacles d’arreu del món”, va prometre Goas sobre els continguts de la sala principal. “Del maig al setembre serà una programació fresqueta d’espectacles internacionals de l’estil del Blue man group o propostes especials en versió original, i la resta de l’any apostarem per programacions curtes que mai duraran més de tres o quatre setmanes”. Goas deixa la porta oberta al musical i al teatre català i espanyol. “No farem teatre d’art i assaig, però tampoc La extraña pareja”, afegeix. I descarta l’opció de produir espectacles propis “mentre el ministeri no abaixi l’IVA cultural”. Goas no va esquivar el tema de la seva condemna per apropiació fraudulenta d’1,6 milions del musical Grease -“És com el meu segon cognom”, va dir- i va assegurar que el procés per resoldre el litigi “avança a poc a poc”, i va destacar la confiança de Colom. “En aquestes circumstàncies, té doble mèrit”, agraeix.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,

Font: Laura Serra (ara.cat) | Foto: Pere Tordera 
El cinema Comèdia tancarà les portes. Però no es convertirà ni en un supermercat ni en una botiga de luxe: serà un espai cultural polivalent, amb una sala gran amb capacitat per a unes 850 persones on es farà majoritàriament teatre, dues sales de cinema digitalitzades i servei de restaurant, segons ha pogut saber l’ARA. Darrere d’aquest projecte hi ha el periodista, exdirector de TVE i productor Ramon Colom, a través de la seva empresa Abordar, que compta amb el suport d’un fons d’inversió d’“empresaris del país”, especifica, des del qual es farà l’aportació necessària per rehabilitar l’edifici i convertir-lo en un espai polivalent. Les obres seran progressives, però el gruix començaria a partir del febrer o el març vinent.
Situat en un dels enclavaments més privilegiats de Barcelona, al passeig de Gràcia cantonada amb Gran Via, el Comèdia ha resistit més de mig segle des que es va reconvertir en cinema el 1960, després de 20 anys funcionant com a sala de teatre. Els seus responsables -els Padró, una històrica nissaga d’empresaris de l’espectacle- han decidit canviar de rumb el negoci per “singularitzar-se”, diu Colom. “Crèiem que al Comèdia s’hi podia fer un gran projecte, amb ambició”.
“Els nous cinemes que han obert tenen un projecte concret -el Texas, el Phenomena, el Boliche, els Girona-, i nosaltres volíem un projecte on el teatre fos prioritari, però també el cinema, el català i l’espanyol, i el familiar. La cartellera de teatre té uns dies de descans setmanal i d’assajos, i la nostra idea és que la sala no pari mai”, explica Colom. El Comèdia és dels pocs cinemes històrics que queda que no pertany a cap cadena. Josep Maria Padró és el gerent de l’empresa, que té llogat l’edifici i subcontractada la programació a Cinesa, de manera que la negociació ha sigut complicada i a moltes bandes. Havien plogut altres ofertes sucoses per ocupar aquest espai.
El director artístic del nou Comèdia serà Joan Lluís Goas, periodista, exdirector del Festival de Cinema de Sitges (1983-1992) i productor de televisió (entre altres, de Millenium, on va coincidir amb Colom) i de musicals com Spamalot, Hair i Grease -per aquest últim va ser condemnat el 2013 per l’apropiació fraudulenta d’1,6 milions de la recaptació-. Els responsables van convocar ahir els mitjans per dimecres que ve, quan faran públics els detalls del projecte. Ramon Colom nega en rodó que el seu projecte sigui similar al del Teatre Principal, que ha acabat dedicant el teatre a altres usos, com el de discoteca.
Una cantonada magnífica 
La sala gran del Comèdia s’ampliarà i recuperarà l’escenari de teatre, cosa que obligarà a eliminar dues de les sales petites actuals. Aquí s’hi farà “teatre, cinema i espectacles”, diu Colom. “Hi caben musicals de mitjà format, com els que van al Tívoli, per exemple”. Quedaran dues sales al pis superior dedicades exclusivament al cinema. Aquí també s’hi farà un espai gastronòmic. “Des de fora el Comèdia no es veu a dins i des de dins no es veu a fora. Volem recuperar la panoràmica, per veure des de dins la magnífica cantonada prenent-te una copa”. El president de la Federació de Productors Audiovisuals d’Espanya defensa que cal “preservar aquests edificis que són teatres i cinemes, perquè, si no, no hi haurà llocs per als espectacles”.
El penúltim gran cine de la vella guàrdia
El palauet projectat el 1887 per a l’empresari i polític Frederic Marcel i Vidal s’havia de reconvertir en teatre el 1936, però la guerra va obligar a ajornar la reforma i inauguració fins el 1940. Va obrir amb luxe i pompa, i una comèdia que feia apologia del règim, Aves y pájaros. Durant dues dècades va ser teatre i el 1960 -amb la pel·lícula Un grito en la niebla- es va reconvertir en cinema, seguint la tendència de l’època. També va seguir la dels anys posteriors i es va convertir en una multisala amb cinc pantalles. És l’últim cinema del Passeig de Gràcia (el Casablanca va tancar el 2011) i és el penúltim de Barcelona amb una sala de grans dimensions (té més de 800 localitats i en l’actualitat no superen les 200); només quedarà l’Aribau. L’Urgell i l’Alexandra van tancar el 2013 i el Coliseum el 2014.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Les històries romàntiques solen ser la gran excusa argumental dels vodevils -clàssics i moderns- que treuen el cap a la programació teatral en el moment més oportú, en plena crisi. El problema, com diu el dramaturg Jordi Galceran, és que inexplicablement "la cosa s'embolica" i l'amor queda en segon pla. És el cas de les tres estrenes més recents de la cartellera: Els 39 esglaons al Club Capitol, El apagón al Teatre Condal i Burundanga a la Sala La Planeta de Girona.
L'altre tret en comú de les tres obres són els noms propis que encapçalen el cartell: Abel Folk i els actors fregolistes de Crackòvia, l'entranyable galant Gabino Diego amb Eva Santolaria i, atenció, els últims terroristes d'ETA.
'Burundanga'
Jordi Galceran droga els últims terroristes d'ETA
Dues notícies van despertar la ploma còmica de Jordi Galceran ja fa tres anys. Una va ser el descobriment que existeix una droga anomenada burundangaque doblega la voluntat de qui la pren i, a sobre, esborra la memòria de la víctima. L'altra notícia era l'arrest d'un membre d'ETA mentre estava dormint amb la seva nòvia, que desconeixia la seva feina. Així es va inventar el cas d'una noia que queda embarassada i, per descobrir si el seu xicot l'estima, li subministra burundanga. El que li acaba revelant, però, és que és membre d'ETA i acaba de segrestar un empresari català.
Quan va estrenar Burundanga al Teatro Maravillas de Madrid, al juny, Jordi Galceran insistia que no volia "ofendre a ningú, perquè això és molt fàcil" i que no pretenia ser frívol en un tema tan delicat com el terrorisme, sinó fer-lo servir d'excusa. "Quan en teatre trobes alguna cosa que sona original i que no ha utilitzat ningú, ho has de fer", explicava aquest dilluns. Ell s'hi va llançar de cap, però els productors catalans no s'hi van atrevir. Al final, ho va vendre a la companyia de Jordi Casanovas per fer-ho a la reduïdíssima Sala FlyHard, tot i que just llavors un productor madrileny la va voler estrenar immediatament. Així, Burundanga va ser la primera comèdia de Galceran estrenada abans a Madrid que a Barcelona i la primera comèdia etarra.
Cinc mesos després, amb ETA desactivada, l'obra "serveix de metàfora del final de la banda", assegura l'autor. L'han vista milers de persones -es prorroga més enllà de Nadal-, entre les quals hi ha la plana major del PNB, i tots han rigut, diu. Fins i tot espera que la producció arribi l'any que ve a Euskadi. Jordi Casanovas té el repte d'estrenar el muntatge avui i demà a La Planeta dins el Festival Temporada Alta i a partir del 9 de gener a la seva sala, amb l'expectativa que si funciona pugui fer el salt a un teatre comercial.
'El apagón'
Un vodevil amb personatges que van a les palpentes
Si els vodevils sempre tenen portes que s'obren i es tanquen, en aquest cas hi ha llums que estan encesos i s'apaguen. La gràcia de la comèdia El apagón de Peter Shaffer del 1965 (Black comedy) és que l'obra arrenca les fosques i quan hi ha una apagada general s'encenen els llums de l'escenari, de manera que el públic veu el que els personatges no veuen. Trompades i confusions són els atractius de l'obra, que no s'havia fet a Barcelona des dels anys setanta amb Paco Morán de protagonista. La bona notícia és que darrere de la direcció hi ha Joseph O'Curneen, de la companyia de teatre de gest Yllana, i un còmic de carrera, Gabino Diego.
'Els 39 esglaons'
Els actors de 'Polònia' i Abel Folk segueixen l'estela de Hitchcock
El 1935 Alfred Hitchcock va popularitzar al cinema la novel·la Els 39 esglaons, de John Buchan, i ara és Abel Folk qui capitaneja l'adaptació teatral al Club Capitol. La gran dificultat de la nova versió era concentrar en quatre personatges el pes dels 150 que surten a la pel·lícula. Per això, la clau de volta va ser caure a oferir tots els secundaris a dues espases del transformisme televisiu: Jordi Rios i David Olivares, actors populars per Crackòvia i Polònia. Abel Folk interpreta un galant innocent que es veu immers en una trama d'espionatge per salvar el país i la també televisiva Mireia Portas s'ocupa dels rols femenins. "És el precursor de James Bond", apunta Folk, que fins i tot ha posat banda sonora original a l'obra.
Els 39 esglaons es converteix, a l'escenari, en un joc teatral amb un to paròdic que al cinema no tenia. "Es porta la màgia del teatre a l'extrem màxim, perquè genera la il·lusió que hi ha una persecució amb un tren en marxa amb molt pocs elements d'atrezzo", assegura Folk. El 2006 l'obra es va reestrenar a Londres i l'èxit va fer que hi hagués un degoteig d'estrenes a tot el món. Fins i tot Gabino Diego ha protagonitzant durant dos anys la versió castellana. Assassinats, tirotejos, un accident aeri, mafiosos i un segrest, a pèl, sense trucs parateatrals.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,