LA ILLÍADA

TEXT: Alessandro Baricco

TRADUCCIÓ: Anna Casassas

ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: Tom Bentley-Fisher

INTÈRPRETS: Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Àngels Sánchez i Mar Ulldemolins

PRODUCCIÓ: Q-ARS Teatre, Centre D'Arts Escèniques de Terrassa, Centre D'Arts Escèniques de Reus i GREC'09 Festival de Barcelona

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

A La Ilíada d'Homer el paper de les dones queden relegades a un segon pla i els homes acaparen tot el protagonisme. Totes són filles, mares, esposes o minyones. Són els homes qui lluiten durant deu anys per conquerir Troia. Per això, al 2005 Alessandro Baricco va fer la seva pròpia versió d'aquest clàssic, Homer, Ilíada on són els humans els responsables dels seus propis actes i no els déus.

Ara el director canadenc Tom Bentley-Fisher ens presenta aquest muntatge on els protagonistes no són violentes guerrers, ni reis, ni déus, són cinc dones que pertanyen a les dues bàndols de la guerra: esposes, mares i filles dels guerrers, velles i joves, totes volen resposta a aquest conflicte interminable i a totes les guerres del món.

Si pensem en els conflictes que assolen mig món, les dones són la part més perjudicada, des de que veuen als seus marits marxar a morir al front, i es queden soles amb les seves criatures, moltes vegades passen anys sense resposta i algunes no la trobem mai.

Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Àngels Sànchez i Mar Ulldemolins són les tres heroïnes d'aquesta guerra, d'aquesta Illíada. Un muntatge ple de silencis, de mirades, de gestos, on la música emmudeix les parts fosques dels personatges. El dolor, la ràbia, la impaciència, els desitjos no complerts, la solitud, la desesperança, el temps tots i cadascú d'ells es donen cita en aquestes cinc dones.

Sense cap interpretació a destacar, totes cinc aporten o al menys o intenten la seva experiència damunt l'escenari, però el resultat no és l'esperat. El ritme de l'obra es fa lent, pesat, masses escenes curtes, els espectadors es queden a mitges a l'espera del punt i final. Un altre versió d'una adaptació d'un clàssic que serà millor oblidar.