LA FORMA DE LES COSES

FITXA ARTÍTICA

TEXT: NEIL LABUTE

DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE

INTÈRPRETS: Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Marc Rodríguez.

PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE I LA TROCA PRODUCCIONS ARTÍSTIQUES

ESPAI LLIURE

“Procura canviar el món abans que el món et canviï a ti”

Adam és un noi insegur que, influenciat per Evelin -la seva iconoclasta novia, que és estudiant d’art i prepara la tesi doctoral- està disposat a canviar del tot per agradar-li més. De mica en mica es va transformant, però els canvis no agraden als seus amics d’abans. Una comèdia que signa el qui està considerat hereu directe de David Mamet a partir de la idea que la seducció és un art.

Tots ho som de vanitosos i en aquesta tragicomèdia queda clarament demostrat. A tots ens agrada agradar i sinó agradem busquem qualsevol manera de que sigui possible. Però fins a quin límit estaríem disposats a arribar per agradar? D’això parlar l’obra. Som capaços de baixar-nos els pantalons i deixar el cul a l’aire per agradar a la resta?

“Tota forma s’origina a l’esperit”

Adam podem ser qualsevol de nosaltres com bé diu el seu director, tots podem caure en les mans de la manipulació i no adonar-nos de que som manipulats fins a que ja és massa tard, massa tard per canviar els nostres camins.

La forma de les coses ens mostra la crueltat de la vida humana amb respecte a l’exterior, perquè per molt que diguin que l’interior és el que compte, la forma de les coses encara hi és, d’important per la major part de la gent.

“Sempre hi haurà algú que pagarà pels teus dos minuts de glòria”

Julio Manrique dirigeix amb mestratge una gran obra, amb un text brillant, ple de frases que et fan pensar, que et quedes aturat pensant que estan carregats de veritat. Sorprèn a l’espectador amb la seva manera d’encarar l’obra, presentant-nos-la a l’inici amb una comèdia de parelles, per girar de cop i volta i canviar de terç per mostrar-nos la manipulació d’una seductora i què arriben a considerar art.

Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart i Marc Rodríguez broden els seus papers, aconsegueixen des de el minut u fins a l’últim segon fer-te creure el que estàs veient.

L’Espai Lliure és petit, però ben aprofitat, donant fins a sis espais diferents, sis llocs marcats amb personalitat pròpia, una cambra, un saló, la sala d’espera d’un consulta, un parc, un museu...

I gran menció per la part musical,molt bona selecció de peces, que transiten per les diferents escenes de l’obra, adaptant-se al seu ritme.

La forma de les coses mostra un pervers joc de relacions humanes que es justifica “por amor al arte”. Però de vegades l’art es converteix en un acte “in-humà”.

“Qualsevol forma d’art és inútil” (Oscar Wilde)