Mostrando entradas con la etiqueta Salvador Sunyer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Salvador Sunyer. Mostrar todas las entradas

Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
El director del Festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, que fins fa dos anys va ser el primer i, fins ara, únic director del Centre d'Arts Escèniques Salt-Girona El Canal, no es presentarà al concurs públic convocat per l'Ajuntament de Salt per seleccionar un nou director artístic per a El Canal. Les seves raons són clares. “No m'hi presentaré perquè allà on no em volen no hi haig d'anar”, ha declarat Sunyer (Salt, 1957), fent palesa la seva absoluta manca de sintonia amb l'actual equip de govern de Salt, encapçalat per Jaume Torramadé (CiU). El període per presentar candidatures al càrrec finalitza dimarts vinent.
“Hi havia un projecte, encertat o no, per intentar fer d'aquesta àrea urbana una ciutat única a Europa, amb el fil conductor de les arts escèniques, i teníem molts aliats, entre els quals el públic i les empreses. Aquest projecte tenia diferents potes: d'una banda, Temporada Alta, com a aparador; i també un centre de producció, un taller que a mitjà termini fos també un centre de creació, que és el que havia de ser El Canal. Aquest projecte el vam començar en paral·lel al d'Avinyó, on ja van inaugurar un centre així l'any passat, mentre que aquí tot ha quedat aturat durant dos anys que, des del meu punt de vista, han estat desastrosos”.
I què passarà a partir d'ara? “Des de Bitò ens dedicarem només a Temporada Alta, i, com que continuo creient que aquí hi ha un projecte europeu únic, el festival se centrarà a obrir una línia pròpia de producció, especialitzada a posar en contacte la creació del nostre país amb la de fora, com ja ho hem fet fins ara amb gent de vint països diferents”, assenyala Sunyer, que també ha avançat que, entre finals de març i principis d'abril, s'anunciarà una nova etapa de Temporada Alta, en la qual “el festival creixerà en potència i s'obrirà a àmbits nous, inclosa aquesta part de producció pròpia, i ho farà tenint com a base principal la ciutat de Girona, perquè ha jugat fort en aquest projecte de ciutat del teatre i és aquí on realment el volen”. Sobre la relació que Temporada Alta tindrà amb El Canal, Sunyer diu: “La producció de Temporada Alta serà de Temporada Alta i punt. No sé molt bé si farem alguna cosa amb El Canal, perquè les bases del concurs de direcció no ho especifiquen, però espero que dotin bé el centre de contingut. I mentre jo sigui director de Temporada Alta, tindrem la comunicació oberta amb tot el món teatral.”
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

Font: Jordi Camps i Linnell (elpuntavui.cat)
“És el millor festival que hem fet mai.” Així de contundent i satisfet es va expressar ahir Salvador Sunyer a l'hora de presentar el balanç de tancament de la 23a edició del Festival Temporada Alta. Han estat dos mesos i mig d'activitat frenètica en què el Festival de Tardor de Catalunya –que es fa a Girona i Salt, i que cada any té un radi d'acció i influència més gran– ha programat fins a 134 funcions dels 90 espectacles, als quals han assistit 53.961 espectadors amb un índex d'ocupació de fins al 94,12%.
Unes xifres, sens dubte, espectaculars, i més per als temps que corren, que fins i tot el director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sellas, no es va estar d'aplaudir. “És tot un èxit. Tant, que fins i tot espectacles amb un 85% d'ocupació sembla que hagin fracassat”, va remarcar irònicament durant la roda de premsa multitudinària que va tenir lloc a l'Ajuntament de Girona.
Una edició de rècord, i les xifres ho corroboren. A més, com es va deixar clar, assolides en un context de forta crisi econòmica i amb un pressupost en què cada vegada guanya més pes l'aportació privada. El festival té un pressupost de 2,8 milions, dels quals un 23,2% queda cobert per la venda d'entrades, un 27,17% prové d'empreses privades i la resta és aportació pública, especialment de la Generalitat (21%) i de l'Ajuntament de Girona (17,5%).
El 21% ‘versus' el 4%
El director d'aquest festival de referència tampoc va desaprofitar l'ocasió per tornar a criticar l'IVA cultural del 21% que aplica l'Estat espanyol. Per il·lustrar-ho més clarament, Sunyer –que va recordar que només reben una subvenció de 52.000 euros de l'Estat– va mostrar, per una banda, una entrada del Macbeth de Brett Bailey –en què s'aplica el 21% d'IVA–, i, per l'altra, dues revistes pornogràfiques, gravades amb un IVA del 4%. “En realitat és el festival qui subvenciona l'Estat, ja que del més de mig milió d'euros de recaptació de taquilla, més de 100.000 se'n van cap a Madrid per pagar l'IVA”, va voler deixar clar Sunyer.
Altres factors d'èxit
Però, més enllà de les xifres, hi ha altres factors, segons Salvador Sunyer, que determinen l'èxit i el fet que es consideri aquesta “la millor edició de la història” del festival.
A banda de la complicitat dels espectadors, en l'aspecte artístic considera que aquest ha estat l'any en què les produccions i coproduccions del festival han estat de millor qualitat, destacant entre altres el Terra baixa amb Lluís Homar, El president, Óyeme con los ojos, Tandy o Monstres. També, per la potent presència internacional, un dels vectors que el festival vol potenciar. Així mateix, perquè pel festival hi han passat més programadors internacionals vinguts d'arreu –fins i tot del Japó, destaca– per veure les estrenes i produccions del festival. Només durant la setmana dels programadors, el Temporada Alta ha acollit més d'una setantena de professionals arribats de 12 països.
Un altre dels factors que Sunyer destaca és el fet que aquest any s'han potenciat espais de reflexió com ara una jornada sobre turisme i cultura (amb més de 600 assistents) i també sobre teatre familiar. El director del Temporada Alta creu que aquests espais s'han de mantenir i potenciar perquè, ja que el festival té una important aportació pública, cal generar activitats que tinguin un retorn a la ciutat.
En aquest sentit, Sunyer també remarca que el festival té un arrelament al territori i contribueix a l'economia de la zona. Basant-se una vegada més en les xifres, destaca que hi ha hagut 24 espectacles amb participació de més d'un centenar de professionals de les comarques gironines. S'ha donat feina directament a 295 treballadors i a 150 més a través d'empreses subcontractades, i s'han reservat 1.761 habitacions d'hotel directament per al festival. Per concretar millor les dades, va informar que Esade està preparant un estudi sobre l'impacte econòmic del festival que pròximament es donarà a conèixer.
Línies de futur
Sunyer va confirmar que fa temps que tenen peticions de diferents llocs per portar-hi espectacles i convertir-los en “subseus del festival”. Una fórmula que s'ha anat aplicant amb èxit a municipis veïns com Bescanó, Celrà, Banyoles, Sant Gregori i Perpinyà (on ha venut més de 6.000 entrades) i que, de cara a edicions futures, es continuarà impulsant per promoure aquest creixement geogràfic sostingut. Sense descartar del tot Barcelona –no encara de cara al 2015–, sí que va deixar clara una cosa: “L'essència del festival ha de continuar a Girona i en cap cas ens plantegem moure la seu del festival de la capital gironina i Salt.”
‘Connexió Iberoamèrica'
Temporada Alta ha programat dins el cicle Connexió Iberoamèrica cinc espectacles llatinoamericans, tots amb una molt bona acollida de públic. Però, com destaca Sunyer, “no només es lluita per l'entrada de nous artistes llatinoamericans, sinó també perquè els artistes catalans tinguin l'oportunitat d'exhibir les seves noves creacions a Llatinoamèrica”. Aquesta voluntat de potenciar la internacionalització de l'escena i dramatúrgia catalanes, i establir ponts de comunicació entre el teatre europeu i l'iberoamericà es reflecteix amb la celebració de Temporada Alta a Buenos Aires / Semana Catalana en Timbre 4, un minifestival que arribarà el 2015 a la tercera edició i que té la complicitat de la sala Timbre 4 del dramaturg i director argentí Claudio Tolcachir. Per aquesta pròxima edició, i després de l'èxit creixent en les anteriors, es preveu un augment de la participació d'artistes catalans i es mantindrà el Torneig
de Dramatúrgia entre autors de les dues nacionalitats. El projecte, organitzat conjuntament amb l'Institut Ramon Llull i el programa PICE d'Acción Cultural Española, es durà a terme al febrer.
El director del festival també va avançar la gestació d'un nou projecte en la mateixa línia que l'anterior, Temporada Alta en Montevideo, mitjançant el qual s'afavoreix el desembarcament d'artistes catalans i les seves noves creacions a l'Uruguai.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Font: Laura Serra (ara.cat)
Amb el seu posat sorneguer i descregut, però alhora amb unes conviccions fermes i una saviesa visionària, Salvador Sunyer encara tranquil l’inici del festival Temporada Alta, avui, amb els concerts de Vetusta Morla i Bombino i l’espectacle de dansa de Sol Picó (vegeu entrevista a la pàgina 41 del Play). La feina ja està feta: un programa amb 90 espectacles de 19 països, 26 dels quals són estrenes i 52, d’autoria catalana. Abans d’arrencar ja han venut el 60% de les entrades. 
La programació té noms que fan salivar els amants del teatre: Brook, Lupa, Platel, Fabre, Castellucci... Sembla la carta als Reis. Com s’ho ha fet?
És casualitat. N’hi ha que hi haurien de ser i no han pogut venir. Has d’estar al corrent del que hi ha i triar el que et sembla que està més bé del que et pots permetre. Nosaltres hem cobert un nínxol. De festivals amb programació internacional només hi ha el Grec i el Temporada Alta, i a Espanya cap més. Els teatres públics, el Lliure i el Nacional, s’han hagut d’especialitzar per cobrir les necessitats del país i dediquen les seves energies a fer producció d’aquí. Però si vols tenir un país normalet i modernet toca estar obert. 
Els 2,8 milions de pressupost total del Temporada Alta són molts o pocs? En temps de crisi, ¿s’han de justificar més que mai?
Són bastants diners per al país que som i és molt poc per a qualsevol país normal europeu. Perquè no som un festival que només exhibeix, sinó que dediquem una tercera part del pressupost a producció. I cal dir que 1,1 milions són recursos propis. Crec que el que s’ha de justificar és que els diners invertits es gastin bé, que tingui sentit per al país i per als ciutadans. Per exemple, Alemanya dedica un 2,7% del seu pressupost a Cultura, amb crisi o no, i aquí és un 0,9%.
¿Realment s’ha empobrit l’escena teatral per culpa de la crisi?
Molt. Des del punt de vista econòmic, un efecte és sobre la gent: si hi ha un 60% de persones de les diverses professions del sector que no tenen feina, això és un drama. Vol dir que hi ha menys massa crítica. I la gent que té feina cobra la meitat que a França. Des del punt de vista artístic hi ha talent, hi ha projectes, però hi ha molt poques portes. N’hi ha quatre i si no vigilem els que hi estem al darrere pot ser que només hi hagi les línies que nosaltres seguim. I no pot ser. Hem de donar joc a la creació contemporània i a la clàssica. Però la investigació no la pots deixar, perquè treballar mirant només al passat no té sentit, és inútil.
El sector no ha de fer autocrítica?
Sí. Tots hem fet coses malament i hem malgastat en alguna cosa. A casa nostra també ens ha passat. Hem d’intentar no tornar a cometre errors, com voler-nos comparar amb una manera de fer artística massa semblant a altres països de la vora. Això ens fa perdre una veu pròpia i ens uniformitza. Ara es cau en l’altre extrem: emmirallar-nos en l’Argentina. No té res a veure! El nostre model és l’europeu. 
El teatre català es pot exportar?
Sí. El que més s’agafa d’aquí són bàsicament tres coses: textos, dansa i creació contemporània, inclòs el circ. La nostra feina no és potenciar aquestes línies, sinó deixar que els creadors treballin i ajudar-los a tenir visibilitat. El teatre de text aquí i a tot arreu és més difícil que surti, però els països potents també els tenen a les seves programacions. No pots estar aïllat. Nosaltres podem entrar en el circuit internacional coproduint conjuntament amb altres institucions.
Vostè no és mai optimista, però veu a prop la recuperació del sector?
Crec que hi ha un cos de gent que va al teatre i que hi continuarà anant, però ens equivoquem dirigint-nos sempre a aquest 8% dels ciutadans. Per ser optimistes, hauríem de fer-lo créixer fins a un 18%, que és el que tenen els països europeus. Quan obres el ventall, el públic t’entrarà al teatre per coses que són més divertides o fàcils, però anirà pujant graons. El teatre i la dansa, sense públic, no tenen sentit. Jo no ho veig del tot malament, tot i un IVA insuportable al 21%, que ha afectat el ciutadà i els mitjans amb què es fa teatre.
El teatre ha d’explicar més la realitat? Acostar-se més a l’avui?
El que no ha de fer el teatre és fer perdre el temps a la gent. Perquè el teatre pràcticament sempre explica la realitat, però de realitat no n’hi ha una: n’hi ha deu mil. Hi ha d’haver un teatre que parli de la persona, un teatre que parli de la realitat social i un que parli de fantasies esteticistes. I està bé que tots hi siguin. 
Quan va presentar el Temporada Alta deia: “És un festival per al país que volem bastir”.
Sí, almenys per al país que jo voldria: cosmopolita, superobert, que hi entri el que es fa aquí i el que es fa allà, amb coproduccions amb companyies de l’estat espanyol que allà no troben suport. Un país que, amb modèstia, tracti de tu a tu la gent de fora. Un país que doni suport als autors d’aquí, perquè l’únic eix que pot vertebrar Catalunya és la cultura, no en té d’altre. I un país que tingui clares les arrels, però també cap on vol anar.
Que s’inauguri un equipament com El Canal de Salt, construït amb diners públics, i que estigui tancat i sense direcció des de fa dos anys, és un escàndol?
És un escàndol, em fa vergonya haver-me barallat molt i molt perquè això es fes. I no ho puc entendre, no és un problema de diners. Espero que algun dia hi trobin la solució.
La tria del director: 5 espectacles internacionals
‘Tala’, de Krystian Lupa
El director polonès torna a Girona per setena vegada amb un nou Bernhard, el quart, el seu fort, que encara ha d’estrenar aquest mateix octubre.
‘Tandy’, d’Angélica Liddell 
La creadora madrilenya -l’única artista de l’Estat que ha anat tres vegades a Avinyó- s’interroga aquí sobre Déu i l’amor.
‘King size’, de C. Marthaler 
“Només sóc fan de Marthaler. I molta gent no el suporta”, diu Sunyer. Presenta una peça de teatre musical surrealista.
‘Macbeth’, de Brett Bailey 
Un grup d’empresaris gironins ha subvencionat el bolo d’aquesta òpera en què Macbeth és un senyor de la guerra del Congo. Un director tan radical i polèmic tractant el colonialisme i el racisme que l’han arribat a vetar.
‘Cop fatal’, d’Alain Platel 
És el millor espectacle que Sunyer ha vist a l’últim festival d’Avinyó i que fa interpretar el repertori barroc a músics tradicionals de Kinshasa.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Fuente: Maricel Chavarría (lavanguardia.com)

Temporada Alta sigue con su doble línea de actuación y anuncia para su 23.ª edición de este otoño apuestas de altura, tanto en lo relativo a la creación catalana como a las grandes propuestas internacionales, esas piezas de última hornada teatral que de no ser por este Festival de Tardor de Girona -o por el Grec de Barcelona- no llegarían a recalar en Catalunya. La programación al completo no se dará a conocer hasta primeros de septiembre, pero de momento, para abrir boca -y dejarla bien abierta-, el festival avanza una idea muy nostrada con la que sin duda sorprenderá. Se trata de un proyecto del actor Lluís Homar -que debutó en escena a los 16 años con Terra baixa en el papel de Manelic- que consiste en la adaptación para un actor solo de la obra de Àngel Guimerà. Dirigido por Pau Miró, autor junto a Homar de la reescritura de la obra, el actor barcelonés interpreta en esta Terra baixa & Lluís Homar a todos los personajes de la obra, dándose a sí mismo la réplica o dejándola a veces implícita.

"Lo que hace Homar aquí es impresionante -apunta Salvador Sunyer, director del Temporada Alta-, pues lo consigue sin disfrazarse ni simular voz de mujer cuando por ejemplo interpreta a Marta. La verdad es que cuando ves la pieza parece que la obra está hecha así en origen, porque en ningún momento requiere de nada más". Producción de Temporada Alta/El Canal, la obra, que cuenta con una vasta escenografía y música de Sílvia Pérez Cruz, recalará luego en la cartelera del Teatre Borràs de Barcelona.

Otra curiosísima adaptación es la que ha realizado Jordi Casanovas a partir de las transcripciones de los interrogatorios del juez Ruz a Luis Bárcenas y que el festival de Girona acoge en esta edición. Sin añadir ni una sola palabra, Casanovas consigue a modo de patchwork combinar los fragmentos del juicio al extesorero del Partido Popular poniendo en evidencia la desfachatez de determinadas afirmaciones. Ruz-Bárcenas, que así se llama la pieza, con Manolo Solo y Pedro Casablanc dando vida al juez y al extesorero respectivamente, está dirigida por Alberto San Juan, y de hecho ya se vio el pasado mayo su Teatro del Barrio de Madrid.

Dicho lo cual, y sin olvidar otros espectáculos ya en curso que se verán también en el Festival de Tardor -como puede ser La partida, dirigida por Julio Manrique (estuvo en el Romea) o éxitos de la cartelera barcelonesa como ese Bits del Tricicle o Dones com jo de las T de Teatre- es hora de entrar a desgranar la vianda que llega de allende, por tierra, mar y aire. Para empezar, la nueva apuesta de Temporada Alta por la ópera -como lo oyen-: un Macbeth de Verdi procedente de Sudáfrica que traslada la acción al África poscolonial. 

"Todo el texto tiene sentido, pues se trata en definitiva de las batallas por el poder, con una puesta en escena importante. Nosotros no traeremos óperas como las que pueda traer el Liceu -puntualiza Sunyer-, no haremos una Madama Butterfly, sino óperas cuya baza es la puesta en escena, un poco en la línea del Théâtre La Monnaie de Bruselas". La obra cuenta con doce cantantes africanos, una orquesta de quince o dieciséis músicos, proyecciones de vídeo y una parte plástica, no en vano el director de escena, el sudafricano Brett Bailey, es además artista plástico. 

No es la primera vez que Temporada Alta enseña la patita en el el ámbito de la lírica: en el 2009 trajo un Woyzeck -curiosamente también con impronta sudafricana- del polivalente William kentridge. Pero si entonces lo hizo con La Monnaie, ahora su partenaires son el Barbican de Londres, el Festival de Otoño de París o el de Ópera de Viena.

Otro golpe de gracia será este Coup fatal -mejor espectáculo en Aviñón 2014- que propone el belga Alain Platel en coproducción con su grupo KVS y Les ballets C de la B. También con bailarines negros, al son de melodías barrocas acompañadas de música tradicional y popular congoleña, rock y jazz... todo ello en directo.

Y otro broche internacional, este en clave de humor: el argentino Sergio Boris, un descubrimiento de los últimos años, debuta en España con Viejo, solo y puto, una obra de creación sobre lo que sucede en la trastienda de una farmacia de Buenos Aires... "Muy distinto a lo que hemos visto de Argentina, más esperpéntica", explica Sunyer. Otra novedad será un ejemplar de la escuela nórdica de circo contemporáneo con uno de sus máximos exponentes, los suecos Cirkus Cirkör y un espectáculo sobre la paz.

Este año es el que más estrenos absolutos tiene a pesar del menor presupuesto. Con la crisis el Temporada Alta se convierte en un polo de estrenos importante. Y ahora cuenta con el llamado Cercle de la Fundació La Ciutat Invisible creada en el 2013, esto es, un grupo de empresarios que participan económicamente a título personal -"queremos que se impliquen, no puede ser muy numeroso"- y que este año esponsorizará un espectáculo internacional.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,


Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
La productora gironina Bitò i el Festival Temporada Alta han creat la Fundació La Ciutat Invisible, “una entitat que neix amb la vocació de promoure la cultura, posant en contacte el sector privat i el públic, i apostant per l'excel·lència, la recerca, la innovació i la creació en l'àmbit cultural”. L'objectiu, a mitjà o llarg termini, és impulsar en l'àmbit internacional l'escena catalana i també Girona com a “ciutat del teatre”, amb repercussions importants en la societat, l'economia i la cultura de la ciutat i la seva àrea d'influència. La fundació buscarà noves vies de finançament “diferents i mixtes, entre empreses privades i institucions públiques” per al festival.
La fundació per dins
Amb un patronat presidit pel polític i historiador Joaquim Nadal i amb Agustí Codina (Medplaya) i Salvador Sunyer (Bitò) com a vicepresidents, la nova fundació, presentada ahir a l'Ajuntament de Girona, inclou també el Club de Temporada Alta o Club TA!, el Cercle TA i el Think Tank, que es presenta com la fàbrica d'idees de La Ciutat Invisible, formada per personalitats provinents del món acadèmic, empresarial i periodístic que es reuniran dos cops a l'any per reflexionar sobre un tema en concret. El resultat d'aquestes trobades es plasmarà en un document final que es posarà a la disposició de la societat.
De moment, formen part del Think Tank setze persones, la majoria de les quals tenen forts vincles amb Girona: Xavier Antich (UdG, Fundació Tàpies), Enric Banda (Fundació La Caixa), la consellera empresarial Anna Birulés, Agustí Codina, Joaquim Coello (Aplus), Francesc Fajula (Fundació Banesto), Kim Faura (Telefònica), la filòsofa Marina Garcés, Anna Maria Geli (UdG), Joaquim Nadal, Ignasi Nieto (Banc Interamericà de Desenvolupament), Joan i Josep Roca (El Celler de Can Roca), el productor cinematogràfic Edmon Roch, Salvador Sunyer i la periodista Mònica Terribas. Entre els vocals del patronat, a més de quatre persones vinculades a Bitò, hi ha també Josep Roca i el president de Comexi, Manel Xifra. Ahir es va remarcar que tots els implicats hi participen de manera altruista i que La Ciutat Invisible neix “modestíssimament”, amb un capital fundacional de 30.000 euros.
Pel que fa al Club TA!, que es presentarà al setembre, vol aglutinar “els espectadors amb sensibilitat per la cultura, amb voluntat d'implicació i de suport al festival, i amb ganes de tenir una relació més àmplia amb el món de l'escena i amb el món de la cultura”. Amb un concepte de mecenatge individual, hi haurà tres tipus de quotes i, segons l'aportació, variaran les prestacions que oferirà el festival. El Club TA!, que vol ser més que una associació d'amics de Temporada Alta, es presenta com “l'instrument bàsic de relació entre el festival i la societat civil i, per tant, un motor de noves iniciatives”.
El Cercle TA estarà obert a tots els empresaris que vulguin donar suport a la divulgació i promoció de Temporada Alta i s'impliquin també en el festival a través del patrocini i el mecenatge. Els membres del Cercle es reuniran una o dues vegades a l'any per establir línies estratègiques i d'actuació.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,