Mostrando entradas con la etiqueta Bitò. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bitò. Mostrar todas las entradas


AUTORIA: JORDI GALCERÁN
DIRECCIÓN: SERGI BELBEL
INTERPRETACIÓN: DAVID BAGÉS y MIMA RIERA
DURACIÓN: 105min
FOTOGRAFIA: IVAN MORENO
PRODUCCIÓN: BITÒ
LA VILLARROEL (GREC 2017)

Hace más o menos una década cuando el boom de la dramaturgia catalana estalló (más de diez años después de que se escribiera Paraules Encadenades) preguntándole a sus protagonista por si escribían sus textos con el afán de que perduraran, la respuesta general era un ‘no’ rotundo. Eran textos para el consumo de hoy, actual, que si cuando pasen veinte años alguien los sacaba del cajón, quizás no entendería nada.

En mayor o menor medida es lo que le pasa a Paraules Encadenades, veintitrés años después hay muchas cosas que chirrían en nuestros oídos, y si eres mujer más. Mientras veía la obra me preguntaba qué sentido tenía haberla recuperado del fondo del cajón, si no hay textos en el mundo para recuperar, de autores catalanes o extranjeros, y no fui capaz de darme respuesta. 

Quizás a mediados de los noventa, cuando fue escrito y estrenado, el discurso machista, misógino y homófobo que desprende el texto no se concibiera como tal, y los oídos de los espectadores de entonces no estuvieran acostumbrados a escuchar las ‘lindezas’ que salen por boca de los protagonistas, sin excepción de género. Pero en el 2017 produce cuanto menos un sentimiento de repulsa y asco.

Lo que sí ha perdurado en el tiempo es el dibujo de la personalidad del psicópata, los libros no engañan y Jordi Galceran siguió en su momento la teoría palabra por palabra: obsesión con la figura de la madre, creerse una persona normal que ha enloquecido momentáneamente a partir de un determinado suceso en la vida… Pero, incluso en este punto el paso del tiempo también ha hecho mella. El paso del tiempo y la cantidad de series de televisión protagonizadas por psicópatas que hemos visto, quien más quien menos, en las últimas dos décadas. 

Gracias a las grandes interpretaciones de Mima Riera, por la que hemos sufrido durante todo el espectáculo y David Bagés, que ya no es la primera vez que borda el personaje de malo malísimo, el espectáculo tiene un bote salvavidas en el que guarecerse del vendaval. La puesta en escena con la escenografía de Max Graenzel, el diseño de iluminación de Kiko Planas nos regala una atmósfera de absoluto thriller. Al igual que el espectacular diseño sonoro de Jordi Bonet, que helará la sangre a más de uno.

Sin haber visto el espectáculo de estreno hace veinte años, tuve la curiosidad de leer el texto hace algunos años y siempre había imaginado que si se volvía a representar habría que modificar algunos aspectos en la dramaturgia. No ha sido el caso, simplemente se ha añadido un par de frases sobre la independencia de Catalunya, de lo más superfluo. Si se hubieran invertido los mismos recursos que se han utilizado en la puesta en escena en la adecuación de la dramaturgia al 2017 estaríamos hablando, probablemente, de uno de los mejores montajes del Grec 2017, pero viendo el resultado final se tendrá que conformar con el aprobado.

PARAULES ENCADENADES

by on 13:16
AUTORIA: JORDI GALCERÁN DIRECCIÓN: SERGI BELBEL INTERPRETACIÓN: DAVID BAGÉS y MIMA RIERA DURACIÓN: 105min FOTOGRAFIA: IVAN MO...
L'Artèria Paral·lel va néixer amb mal d'ull el setembre del 2010. És un fet contrastat. Va trigar molt temps a aixecar el teló i, quan ho ha fet, no ha aconseguit sempre complir els objectius que hi havia fixats. Ho admeten tots els implicats. Ara, amb el nou rumb de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), ja ha quedat clar que es desmembrarà el projecte de teatres Artèria que aquesta entitat de gestió de drets d'autor tenia arreu. També el de Barcelona. Tots eren de propietat, tret dels de Bilbao i el del Paral·lel, dels quals l'SGAE només disposa de la gestió.
A Barcelona, l'Ajuntament va concedir la sala fins al 2016 i es podria prorrogar fins a finals del 2021. La SGAE es va fer càrrec de la restauració (calcula que hi va invertir uns 12 milions d'euros, que ja només espera recuperar en part i sempre partint del fet que el projecte triat ha de ser engrescador). El daltabaix a la cúpula de l'SGAE (en junta rectora des del juliol i fins a les pròximes eleccions del 26 d'abril) no ha canviat les condicions de contracte entre aquesta entitat i l'Ajuntament. Sí que ha quedat clar que, per complir la intenció de la SGAE d'apartar-se de la gestió, es busca un nou còmplice que lideri aquesta segona època, tot i que oficialment la gestió no deixarà de ser de la SGAE. El calendari d'aquesta entitat preveu que la junta guanyadora de les eleccions ja pugui triar company de viatge a l'Artèria a finals de maig o principi de juny. Per aquestes dates, ja s'haurà deliberat quin dels cinc projectes presentat és més vàlid. Tot es farà de comú acord amb l'Ajuntament, de Barcelona garanteixen fonts de la SGAE.
Quins són els candidats per a reflotar l'Artèria? Focus, que ja té quatre sales a la ciutat (Romea, Condal, Villarroel i Goya) i, recentment, ha adquirit La Latina, a Madrid amb la complicitat de Pentación; Tr3sx3 (del Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa), que també governa els teatres Victòria i Poliorama a Barcelona, o la productora musical The Project amb l'escènica de Bitò (podria ser una estratègia per facilitar produccions de Temporada Alta a Barcelona, tot i que ja n'hi ha moltes qua arriben gràcies a la potència de les coproduccions amb sales com ara el Lliure, el TNC o el Mercat de les Flors). Finalment, també s'hi han interessat dues productores estatals: Summum i Letsgo Company.
Ara tot just fa un any, l'Ajuntament va adquirir el Teatre Arnau, després d'estira-i-arronses per determinar qui n'era el propietari i quines activitats s'hi pensaven encabir. La voluntat era que, un cop superades les eleccions municipals del mes de maig, l'equip de govern redactés les bases per triar una nova gestió de l'equipament. No és clar si el possible equip que el dirigeixi també hauria d'assumir-ne la rehabilitació o ho podria fer l'Institut de Cultura de Barcelona mateix. Aquest any, Jordi Martí ha vist com la seva entrada a la llista del PSC implicava una dolorosa derrota i ara és el cap de cartell d'uns socialistes que emprenen el camí a la recuperació de l'Ajuntament. Per la seva banda, el primer consistori convergent està ultimant encara les bases. No hi ha data per a la presentació d'aquest concurs d'idees, tot i que s'estima que serà en un període breu. L'òptim seria que, tenint en compte la proximitat amb l'Artèria Paral·lel, es garantís que la complementarietat entre aquests dos equipaments municipals de gestió privada fos absoluta. L'oportunitat del canvi a l'SGAE és immillorable. Sembla, però, que no acabaran de quadrar els calendaris.
L'eix cultural de la rambla del Raval, amb una seu de la Filmoteca acabada d'inaugurar, ha de sumar la labor del conservatori del Liceu, de l'Artèria, de l'Arnau, però també d'El Molino, l'Almazén o el Teatre del Raval. Tothom té clar que tots els impulsors d'activitat artística han de formar part de la mateixa banda musical. Pot ser una simfonia d'èxit. El que no hi ha manera d'aclarir és quina serà la partitura. Com trobar un director, sense que es titlli l'Ajuntament de dirigista? Aquest és el dilema. Mentre, caldrà confiar que l'Arnau s'adapti al projecte de l'Artèria, o viceversa.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

De l'Artèria a l'Arnau

by on 12:08
L'Artèria Paral·lel va néixer amb mal d'ull el setembre del 2010. És un fet contrastat. Va trigar molt temps a aixecar el teló i, q...