Incredibilitat. Onze dies abans que s'inaugurés el Festival Shakespeare a Mataró es va rebre la notícia que l'Ajuntament (ara governat per CiU) abandonava el vaixell. Tot i que ja estigués pressupostat per l'anterior equip de govern (PSC-ERC- ICV), es desdeien dels compromisos. L'equip del Festival Shakespeare, dirigit per Montse Vellvehí, encara no havia signat cap contracte (ni tan sols havia comprat els bitllets d'avió) fins que no rebés el vistiplau municipal. Ja era habitual que tot se signés a darrera hora i els equips de disseny del web i les companyies ja havien avançat la feina en espera de cobrar unes assignacions ja molt reduïdes, respecte a edicions anteriors. La Generalitat, que des de la segona edició havia aportat una quantitat significativa al festival (per la seva ambició), havia reduït de 70.000 del 2010 a 38.000 euros per a l'edició d'enguany. Què hi diu la conselleria de Cultura, ara? Segons recull l'agència ACN, el conseller Ferran Mascarell ha declarat que “és una de les opcions possibles en el context de recanvi dels ajuntaments”. El conseller ha afirmat que “un equip nou valora les realitats que té i en funció d'això actua” i que cada municipi de Catalunya “ha de tenir el dret i la disposició a inventar, reinventar, modelar i remodelar les coses que té entre mans”.
El canvi de color dels principals municipis on hi ha festivals és absolut. A més de Mataró, també Tàrrega, Igualada, Manresa, Salt i Girona, Reus i Barcelona han passat de governs progressistes a les mans de CiU. La Generalitat vol potenciar, demanant objectius, els festivals estratègics. En arts escèniques, ha establert que els festivals de referència són: Fira de Titelles de Lleida, Fira de Tàrrega. Teatre al carrer, Mostra de Teatre Infantil i Juvenil, Festival Grec, Temporada Alta, Trapezi, Festival de Pallassos de Cornellà i Fira Mediterrània. Aquest és el llistat titular que Cultura disposa per mantenir la visibilitat de les arts escèniques a Catalunya, en les seves diverses disciplines. Probablement, queda lloc encara per a un festival de dansa específic. Cal dir que responen a diferents fórmules de gestió: des de la privada fins a la municipal o als patronats en què la mateixa Generalitat hi té veu i vot. A més, molt probablement, els nous equips de govern d'aquests municipis veuen en aquests cartells un reclam que no volen malbaratar, perquè genera prestigi al municipi i alhora suposa uns ingressos en restauració i allotjament notables.
Catalunya encara plora la desaparició del Festival Sitges Teatre Internacional (STI). En aquella ocasió va ser el mateix Ajuntament que li havia donat suport durant anys que va considerar que era una inversió que no beneficiava la ciutat. L'Entrecultures de Tortosa, que també va inventar Ricard Salvat (com l'STI), no va arribar a la quarta edició a causa de l'oposició frontal convergent. Probablement, la dificultat dels petits festivals és la dependència del mateix municipi i, conseqüentment, la dependència de la continuïtat dels equips de govern. Tot i això, és general la reducció de pressupostos (el Ple de riure del Masnou es fa per primer cop sense vela per estalviar despeses, després d'haver reduït els anys anteriors l'ambició en estrenes i d'haver retallat la dispersió d'espectacles). La necessitat d'aclarir les apostes en una conjuntura de crisi, que fa cosa d'un any ja demanava Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, perjudica els cartells més petits. Aquests hauran de redimensionar-se o morir.
Vellvehí sabia que la continuïtat a Mataró era molt difícil, perquè CiU ja havia avançat en campanya que no creia en el festival: “O l'havíem de reformular molt o havíem de buscar nova plaça pel 2012”. El que no s'esperava de cap manera és que anul·lessin també aquesta edició del 2011. La directora avança que el projecte interessa altres municipis, que s'han mostrat interessats a acollir-lo, de la mateixa manera que Mataró el va absorbir davant les dificultats que generava al poble veí de Santa Susanna. Fonts de la Generalitat confirmen que, si hi hagués una ciutat que l'acollís, continuaria tenint el suport del departament.
Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)
