UN FILL, UN LLIBRE I UN ARBRE




FITXA ARTÍTICA
TEXT: JORDI SILVA
DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO
INTÈRPRET: Jordi Andújar, Pep Ferrer, Cristina Gàmiz, Pep Anton Muñoz i Neus Quimasó.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

“Què fan els morts quan no poden dormir?...comptar ovelles?”

De dites populars en circulen centenars. Sovint són sentències sàvies, però no sempre. Una de les més desafortunades és, sense dubte, aquella que proclama que hom, abans de morir, hauria de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Algú, en un temps llunyà, s’empescà la frase i es queda tan ample. Ara, Pep, Maria, Elisabet i Antoni viuen atrapats, de molt diverses maneres, en la rotunda sentència d’aquell il·luminat. Mentrestant, Amadeu, escriptor d’èxit mort fa uns anys, s’ho mira tot plegat des del seu jardí-purgatori particular, tenint cura dels seus bonsais amb la parsimònia de qui ja només li queda viure en el record d’aquells que el van conèixer.
Un fill, un llibre, un arbre és una comèdia sobre la reconsagrada mania que els humans tenim de decidir què necessitem per sentir-nos realitzats; un combat entre els somnis i la vida real, entre les frustracions finals i els finals feliços.
Amadeu té un fill, Pep, que vol ser pare per damunt de tot; Maria sent terror de ser mare; Bet necessita tenir un fill; Antoni, tot i voler-ho, ho té ben complicat; Amadeu és un escriptor d’èxit; Maria anhela ser-ho; Antoni és un escriptor frustrat; Bet es guanya la vida com a editora; a Pep tant li fa el món editorial però té a la mà un best seller inèdit. I a cap d’ells no li importa quants arbrers s’han de talar perquè la indústria literària subsisteix.

“Dedica cinc minuts a pensar en el teu present i no en el teu futur”

Un gran text per a uns grans actors, des del primer fins a l’últim i encara que pugui semblar que el Pep Anton Muñoz tingui un paper protagonista, és una obra molt coral. Pep Anton broda el seu paper, amb moments autèntics hilarants, però tots a la seva manera i dintre del seu personatge tenen moments brillants com un en que la Bet, la Neus Quimasó, ens recorda que no només Meg Ryan podia fingir un orgasme a la ficció o l’Antoni, Pep Ferrer, en un àtac de ràbia o de bogeria davant de tot plegat.
L’escenari situat en mig de la sala amb seients a tres bandes és un cúmul de sorpreses, ja que en un moment de l’obra canvia i ens sopren tot el que pot albergar. Genial l’escenografia modernista, amb caixes de begudes que es fan servir com escales i els mobles de colors molt vius que s’accentuen amb un gran joc de llums, mòbils de colors que juguem amb l’espectador per donar protagonisme a uns actors o d’altres i fer un canvi d’escena ràpida, pel que l’espectador ha d’estar molt pendent.
S’està posant de moda al TNC portar micròfons, sempre he sigut contrària a això, i no sé ben bé perquè el Pep Anton Muñoz en porta d’un, ja que en té de sobres una veu suficientment potent per omplir la sala Tallers, que no es massa gran.
Un fill, un llibre i un arbre és una comèdia que ens fa replantejar-nos que cadascú té molt clar que ha de fer per ser feliç. Una bona estona de riures, perquè de vegades ja n’hi ha prou de riure’ns de la vida per una estona. Ja tindrem temps de patir. Deixem els fantasmes en el passat i posant-nos a viure el present, que de moment és l’únic que tenim.

“Què difícil és matar a un mort!”

2 comentarios:

  1. no sabia que era de riure... raro una comèdia al tnc, no? sempre fan coses dramatiques i "profundes". XD

    a jutjar per la foto que has posat , el pep anton es un pallaso!

    ens veiem!!

    ResponderEliminar
  2. Hola! t'acabo de descobrir buscant info sobre l'obra, que vaig veure ahir. A mi em va encantar! I crec que lo del micro era més aviat un cop efecte, ja que l'ús que se'n va fer va ser escàs i en moment puntuals.

    ResponderEliminar