CARTA D'UNA DESCONEGUDA


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: Stefan Zweig
DIRECCIÓ: Fernando Bernués.
INTÈRPRETS: Emma Vilarasau, Marta Marco, Ivana Miño, Carlota Olcina, Josep María Domènech i Jordi Puig “Kai”.
EN GIRA





“A tu que mai m’has conegut”


Carta d’una desconeguda és un homenatge a l’amor més pur, més sincer i més silent de la mà d’una singular heroïna romàntica. Un homenatge als amants posseïdors del tresor de saber estimar sense correspondències.

Quan vas a veure una obra per segona vegada, ja saps que et trobaràs, ja saps com comença i com termina. Només he anat dues vegades, em sap a poc, encara que la darrera ha sigut meravellosa, increïble.

Carta d’una desconeguda ha acomiadat les funcions a Barcelona amb una indescriptible. Les seves actrius han estat meravelloses, brillaven amb llum pròpia cadascuna d’elles. Sempre o gairebé sempre que hi vas a veure una obra, hi ha algú personatge que no t’acaba de fer el pes. Això em fa ocórrer la primera vegada amb la Marta Marco i la Ivana Miño no em creia els seus personatges i això és ho pitjor que li pot passar a un actor, que no et creguis la seva interpretació, però avui m’han sorprès.

Capítol apart necessita l’actuació de l’Emma. Sempre està bé, la seva llum no és com la de les altres, al menys als meus ulls no. Però, potser, que avui li he mirat amb altres ulls, li he mirada encara que no estigués recitant el seu text, perquè veia reflectida en els seus ulls les paraules de les altres, veia com interpretava inclòs el paper que no li pertocava, que feia seu.

Crec que faré sovint allò d’anar a la darrera funció d’una obra, més recomanable si ja l’has vist una primera, més que res perquè s’aprecia millor els canvis que al públic per primera vegada li poden semblar inapreciables i tu com bona crítica t’adones. Els actors a l’última funció treuen una força inusitada i ho donant tot, es deixen portar pel seu personatge i se’ls hi veu radiants.


"Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta.... si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat."


Una obra de teatre mai és la mateixa dia rere dia. Jo he trobat molts canvis respecte a la primera vegada, evidentment sempre cap a millorar-la. Les mirades i el feeling entre les protagonistes no és el mateix durant les primeres funcions que a les últimes i això un bon espectador de teatre ho sap veure i ho sap apreciar.

He gaudit com feia molt que no gaudia, si més no de la mateixa manera que la darrera funció de Un matrimoni de Boston salvaguardant les distàncies. M’he emocionat, he plorat des de la primera frase “A tu que mai m’has conegut” fins gairebé les últimes línies de la carta.

Aquesta obra m’ha robat el cor i m’ha fet plorar al teatre, cosa que em costa molt, em costa plorar sigui on sigui, però quan veus aparèixer en la primera escena plorant a l’Emma, et dóna un cop al cor, que és gairebé impossible no trencar a plorar.

Una gran obra, amb una gran dona, amb quatre meravelloses actrius. Carta d’una desconeguda deixa Barcelona, però se’n va de gira. Primera parada, Sant Cugat del Vallès el proper cap de setmana. Encara esteu a temps de gaudir d’una fantàstica obra de teatre.

3 comentarios:

  1. Emocionant comentari :) i hi estic completament d'acord. Vaig anar dissabte però em va encantar...

    ResponderEliminar
  2. Acabo de llegir el text sencer, paraula per paraula...i estic tann tan emocionada que estic plorant com una madalena... No sé ni que dir, més que ELLA, despren màgia, màgia pura. M'arrossega, a mi m'arrossega...

    Jo també l'he vist només dues vegades, i tot i ser moments efímers, no ho canviaria per res. Aquell embolcall de paraules, que et penetren, et despullen, et deixen suspés dins l'aire... I totes les llàgrimes que he vessat al veure-la sobre l'escenari... Res de tot això té preu. Sort dels records, malagrat que tot sigui tan contingent, sort de la memòria, que guarda i arxiva els moments viscuts...

    Tot plegat...sublim.

    Una abraçada guapa!

    ResponderEliminar
  3. Una obra espectacular, amb un text d'un autor espectacular, i amb unes actrius espectaculars que són unes persones espectaculars.

    L'he vist 4 vegades perquè la meva agenda no m'ha permès veure-la més, però és fascinant.
    El teatre és fascinant!

    ResponderEliminar