Mostrando entradas con la etiqueta Lluïsa Castell. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Lluïsa Castell. Mostrar todas las entradas


TEXTO: ABI MORGAN
TRADUCCIÓN: NEUS BONILLA BENAGES y CARME CAMACHO PÉREZ
DIRECCIÓN: CARME PORTACELI
INTÉRPRETES: MÍRIAM ISCLA, LLUÏSA CASTELL, GABRIELA FLORES y LAURA AUBERT
FOTOGRAFIA: ARNAU ORIOL
DURACIÓN: 1h 45min
PRODUCCIÓ: GREC 2016 FESTIVAL DE BARCELONA y FEI FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL
TEATRE ROMEA

Inicio el Grec 2016 con una propuesta que sobre paper prometía un teatro de fuerza protagonitzada por mujeres. Cuatro mujeres esperan a un dictador en el salón de la mujer de este, fuera ha estallado la revolución. Cada una parece tener alguna cosa que esconder, diferentes personalidades y una tensión usual en este tipo de reunions comprometidas. 

La estructura dramática de añadidos y llena de flashbacks no ayuda a que el texto tenga una fluidez y el ritmo adecuados para que no caiga en la monotonía. Ya no es culpa de las continuar repeticiones de diálogo más los añadidos que en cada paso nos pueden animar a mantener la atención, sino que estamos a la espera de que pase algo, que de alguna manera resuelva la situación de estatismo dramático a la que nos somete la escena. Alguien podría compararlo con un teatro próximo a Chéjov, pero creo que incluso se podría afirmar sin equivocación que en Chéjov encontraríamos más acción.

Esta temporada hemos visto dos grandes interpretaciones de Míriam Iscla, Només són dones i Dona no reeducable, pero en esta ocasión no la veremos brillar, muy al contrario, está excesivamente sobreactuada y con una clara falta de naturalidad, se puede ser pija pero natural. Ella es la mujer del dictador, una mujer que ha dedicado la vida a acompañar a su marido y que cierra los ojos ante los acontecimientos que suceden de puertas para fuera. Mientras en su pequeño gran refugio todo se mantenga intacto, ella mantendrá las formas. 

Acompañan a Míriam Iscla, una efectiva Lluïsa Castell, no será uno de sus grandes papeles pero, al menos, en algún momento consigue que empatices con su personaje. Pocas pistas llegamos a tener de él pero al llegarnos de otra manera, se nos hace más cercano. Laura Aubert, la traductora de la periodista, tira de recursos cómicos, a veces demasiado remarcados por la dirección, que convierten a su personaje en un monito de feria, pero que lejos de la cercanía su personaje maneja una frialdad que no nos deja entrever si es más víctima o verdugo de la situación. Por último, Gabriela Flores dibuja la que quizás sea la mejor interpretación de la noche, una periodista que ha venido a fotografiar al dictador y que espera su "inminente" llegada. Ella desencadena toda la reunión, y es el punto de "suspense" de la obra. Quizás la más cercana al espectador ya que durante caso toda la obra parece que se mira la acción desde fuera, está en un plano más cercano al público que al resto de los personajes.

Reconozco que llevaba una idea diferente de lo que me encontré. Entré con una idea de un teatro femenino, feminista del que nos tiene acostumbrados Carme Portaceli, con personajes fuertes, luchadores y con un claro discursos que transmitir. Salí con la idea de haber visto cuatro mujeres, que supongo que tendrían una historia que contar pero que me he quedado con las ganas de escuchar. He visto retazos de lo que podría haver sido una buena obra, pero que tanto en discurso, como en interpretación y dirección se me han quedado a medias.

ESPLENDOR (GREC 2016)

by on 16:54
TEXTO: ABI MORGAN TRADUCCIÓN: NEUS BONILLA BENAGES y CARME CAMACHO PÉREZ DIRECCIÓN: CARME PORTACELI INTÉRPRETES: MÍRIAM I...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , , , ,

DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: JORDI CASANOVAS
INTÉRPRETES: MARTA ANGELAT, DAVID BAGÉS, MANEL BARCELÓ, LLUÏSA CASTELL, GEORGINA LATRE, VICKY LUENGO, ÀUREA MÁRQUEZ, MARC RIUS, MANUEL VEIGA, DAVID VERT y ANNA YCOBALZETA
DURACIÓN: 2h 10min
FOTO: ALBERT ALEMANY
PRODUCCIÓN: ELS TEATRE AMICS
TEATRE LLIURE (MONTJUÏC)

De familias tenemos todos, mejores o peores, con las que nos llevamos mejor o peor, de esas que esconden los secretos debajo de la alfombra o de las que se lo gritan a la cara. Hay tantas tipos como familias existen. Jordi Casanovas cierra con Vilafranca su trilogía sobre la identidad catalana volviendo a sus orígenes, a su Vilafranca. 

Una historia de identidad catalana pero sobre todo de herencia, de la obvia monetariamente hablando, pero también de la herencia no tangible que recibimos queramos o no de nuestra familia, a la que no tenemos el derecho de escoger. Esta última conforma cómo somos y las decisiones que tomamos. 

Fotografía de una familia catalana (aunque bien puede ser de otro lugar) que se reúne para comer durante la Fiesta Mayor. Y, con las navidades tan cercanas, todos sabemos cómo puede acabar una reunión como ésta (no spoilers). Pero lo importante no es cómo acaba sino ir descubriendo los entresijos que se nos muestran desde el principio y que luego destapan la caja de los truenos. 

Magistral interpretación de Manel Barceló, el patriarca de la familia, la pieza clave de la reunión familiar, el pegamento para que las demás piezas de la familia sigan juntas. A su lado una brillante Marta Angelat, una madre que le sigue preocupando el que dirán por encima de la felicidad de los suyos. De entre los hijos, nueras, cuñados y demás, la figura de David Vert, cuyo papel de perdedor despierta una cierta ternura y un sorprendentemente divertido Marc Rius que ilumina el retrato con una dosis de naturalidad que despierta la carcajada del público.

Más de dos horas de duración, que pasan como si de un suspiro se tratara. Excepcional puesta en escena a dos bandas con pasarela central que permite vivir la historia casi desde dentro. Vilafranca es sin duda la parte de la trilogía mejor construida, donde historia y ritmo consiguen un equilibrio perfecto.

VILAFRANCA

by on 18:14
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: JORDI CASANOVAS INTÉRPRETES: MARTA ANGELAT, DAVID BAGÉS, MANEL BARCELÓ, LLUÏSA CASTELL, GEORGINA LATRE, VICKY...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Fuente: EFE via lavanguardia.com

A partir de reflexiones de Manuel Vázquez Montalbán, Albert Boronat y Carme Portaceli ponen en escena en el Grec "TV & misèria de la II Transició", una obra teatral en la que se refleja de una manera delirante y en tono de comedia la situación actual de la crisis cotidiana. 

El espectáculo se representará en el Teatre Romea del 18 al 20 de julio y toma como punto de partida el libro de Vázquez Montalbán "La aznaridad", que se publicó de forma póstuma en 2003. Con ese libro como fondo, se dibuja un retrato de la situación actual en el hogar, en el hospital, en la escuela y también en la televisión, influencia constante en la vida cotidiana. 

Portaceli y Boronat han utilizado para su espectáculo la visión que tuvo Vázquez Montalbán en un momento clave de la democracia y el análisis que hizo del personaje de José María Aznar y del momento histórico en el que llegó al poder, así como de los pactos entre partidos que se materializaron entonces. 

Trasladan esa visión a la actualidad en un espectáculo en el que hacen un guiño a la obra de Bertolt Brecht "Terror y miseria del Tercer Reich", según ha explicado Carme Portaceli. David Bagés, Lluïsa Castell, Gabriela Flores y Albert Pérez, actores habituales de la FEI (Factoría Escénica Internacional), interpretan el montaje con música original de Dani Nel.lo y Jordi Prats, que toca el saxo en escena. 

La voz de Rosa Maria Sardá sirve de unión de los textos, y en el escenario aparecen una serie de fantasmas de los que ya hablaba el creador del detective Carvalho, ha explicado Portaceli, directora del montaje. 

En opinión de Portaceli, "los creadores somos cronistas de nuestro tiempo, y en este caso muy directamente", ya que el espectáculo refleja de "una manera delirante y de comedia la situación en la que vivimos". 

En el escenario, cuatro personajes del mundo actual viven una serie de situaciones fácilmente reconocibles, como la de ser despedidos de sus trabajos, y las llevan a extremos inimaginables, como una embarazada de 36 meses que se encuentra en la lista de espera de un hospital o un enfermo crónico que ayuda en operaciones complicadas. 

Aborda también temas sobre religión y educación, búsqueda de trabajo, sanidad, desahucios, colas en Cáritas, antidisturbios y otros, ha explicado Portaceli. Además de "explicar el delirio total de la situación actual", la obra tiene "momentos poéticos, abordados desde dentro del ser humano", y hace referencia a la televisión aludiendo a un programa del corazón, a una retransmisión futbolística especial y a una tertulia. 

Los personajes están mirando la televisión y se van convirtiendo en lo que miran, ha dicho Portaceli, en un intento, según Albert Boronat, "de reflejar la borrachera que es la televisión, un alud de información que te atonta". Albert Boronat ha añadido de que en este espectáculo "queríamos hablar de la crisis" y de cómo genera más pobres, del incremento del índice de suicidios y de la larga cadena de "barros y lodos" que todo ello genera. 

"Es verdad que hay una crisis global en el mundo, pero aquí es especial debido a la burbuja inmobiliaria", ha añadido. 

"TV & misèria de la II Transició" es uno de los 79 espectáculos, 23 de ellos producciones internacionales, que hasta el 31 de julio presenta el Grec Festival de Barcelona, que este año ya ha llegado al ecuador de su programación, con 40.000 espectadores de pago, más de los que contabilizó el pasado año en estas fechas.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Catalunya, terra de pistolers. El dramaturg i director Jordi Casanovas ha remodelat Una història catalana, que havia estrenat a la Sala Tallers el 2011 venent pràcticament totes les localitats posades a la venda. Ara ha tingut l'oportunitat de completar aquell experiment ambiciós del T6, que va resultar un èxit. L'obra, de tres hores de durada, il·lustra tres categories de catalans: els autòctons (alguns gelosos de mantenir el territori verge i altres amb ànsies de prosperar), els immigrants del suburbi i els que tornen de les Amèriques. Si en els primers la bruixeria pot modificar un pla urbanístic, a la Mina, la superstició frena atracaments i a les Amèriques, una santera adverteix a un personatge del perill que pateix la seva família a Catalunya. Casanovas, astut, presenta uns herois que, en l'acte final, batallaran entre ells. Si l'un defensa la terra, l'altre, la fe i el tercer, l'amor. Casanovas juga a passar del tall sociològic i realista a un món imaginat on confronta ideals vàlids però que resultaran incompatibles.
Una història catalana és el primer capítol de la trilogia sobre la identitat catalana de què aquesta tardor ja s'ha pogut veure la segona part, Pàtria, al Lliure i, fins i tot, al Poliorama. Casanovas, tot i la pompositat dels títols, no defensa una Catalunya eufòrica, sinó les seves contradiccions. El director artístic del TNC, Sergi Belbel, celebra d'aquesta obra de Casanovas (el referent de la jove dramatúrgia tant per la seva obra com per la capacitat d'agermanar-los) una escriptura en què recupera l'èpica de Brecht per al segle XXI. Si fa unes dècades ja es va apartar aquella escola pel seu to doctrinari, ara Casanovas demostra que és vàlid. Per Pep Cruz, un dels protagonistes del muntatge, en l'obra ningú és el bo, “tots tenen blancs i negres però sí que tots desperten simpaties”.
La presentació de la peça, com ja va ser a la Tallers, és singular. En la primera part es representen, entre narrat i interpretat al prosceni, les tres històries a la vegada durant les diverses etapes, que van del 1979 al 1991: els actors del repartiment passen del català del Pallars al castellà de la Mina o al sud-americà de la guerrilla nicaragüenca (en la versió de la Tallers només es desplegava la història de la Mina i del Pallars) en qüestió de segons. És un artefacte interpretatiu que resulta molt atractiu per a l'espectador. En la segona part, les primeres 9 fileres del públic podran seure dalt de l'escenari en unes grades a tres bandes (mai fins ara havia pujat gent a escena a la Sala Gran del TNC). Els de les últimes fileres podran baixar als primers seients per fer la quarta paret i contemplar de prop l'espai on es concentra el conflicte.
A més de Cruz, Lluïsa Castell, David Marcé, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Alícia Pérez, Vicky Luengo, Lurdes Barba, David Bagés i Mariona Ribas completen el repartiment. Molts pocs repeteixen de la versió del 2011. “És una companyia de valents”, diu Casanovas, per afrontar aquesta llarga obra, amb canvis durant els assajos i amb menys de dos mesos de treball.

La Catalunya màgica

by on 17:05
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Catalunya, terra de pistolers. El dramaturg i director Jordi Casanovas ha remodelat  Una històr...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


Fuente: EFE via ara.cat
Una història catalana, de Jordi Casanovas, estrenada fa dues temporades a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, arriba "corregida i modificada" i amb un repartiment pràcticament nou. L'obra es representarà a la Sala Gran del TNC del 27 de febrer al 7 d'abril. 
Sergi Belbel, director del TNC, considera que l'autor construeix una "reflexió àcida" i amb humor sobre la història de la Catalunya preolímpica, de la corrupció urbanística, les traïcions, l'especulació, el poder i les relacions territorials i humanes.
Casanovas, Premi Butaca 2011 al millor text teatral, interpel·la l'espectador per intentar comprendre com són i d'on vénen els seus habitants. En aquest sentit, el director no oblida mai les seves arrels en aquesta població, encara que reconeix que a mesura que passen els anys "cada vegada tinc menys clar què és ser català". "Emigrants, immigrants i autòctons. Tres són tres, les seves identitats", diu Casanovas.
Pensada com un 'western', com una mena de relat fundacional, el dramaturg situa l'acció a cavall entre un poble fantasma dels Pirineus i un barri perifèric de la metròpolis, la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Casanovas destaca que la peça és la primera part d'una trilogia, que continua amb Pàtria, que ja s'ha pogut veure al teatre Lliure i al Poliorama, i que acabarà amb Vilafranca.
Davant les dificultats de comptar amb el mateix repartiment que va ocupar la Sala Tallers, s'ha optat per cares noves: David Bagés, Lurdes Barba, Lluïsa Castell, Pep Cruz, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicky Luengo, David Marcé, Alícia Pérez i Mariona Ribas.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS
INTÈRPRETS: MARCEL BORRÀS, ÀLEX CASANOVAS, LLUÏSA CASTELL, FRANCESC ORELLA, FERMÍ REIXACH i ROSA VILA
DURADA: 1h 25min (primera part)/ 15min (entreacte)/ 45min (segona part)
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE i EL CANAL Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

És hora de parlar de teatre. Més enllà de que hi hagi o no un discurs independentista, Pàtria és una obra de teatre més a analitzar. I tal com diu i demostra el candidat en bona part de l'obra, la sinceritat és prioritària.

Jordi Casanovas és un gran autor de thriller, i aquesta trama podia haver sigut explicada en aquest gènere, li hauria donat si més no un ritme i una angoixa que no té. Tret de la història que bona o dolenta és la que és, la dramatúrgia per la que ha optat el Casanovas no és la més adequada. Li falta ritme, ha desfragmentat tant la història que la fa monòtona i pesada. Una trama amb més aspecte de continuïtat, sense tanta negror, hagués ajudat a l'espectador a fixar la seva atenció en la trama.

El millor del muntatge és la posada en escena, escenari allargat on desfilen els personatges entre diàlegs i monòlegs i amb una il·luminació excel·lent del David Bofarull, que ajuda a ressaltar la magnífica caracterització dels personatges que ha fet el Lucho Soriano i la Mariona Trias.

En les interpretacions hi ha per tots els gustos. Magnífic, com ja és habitual, el Francesc Orella, que hi viu i respira tota l'estona com el candidat de la "Pàtria". Però la interpretació que més sorprèn és la del Marcel Borràs, que interpreta al seu fill que pateix la síndrome d'Asperger, una mena d'autisme lleu. L'únic 'però' interpretatiu ve de la mà de la Lluïsa Castell, que darrerament passa pels seus papers sense quedar-s'hi. 

Independència a part, Pàtria és una obra de sentiments, de mentides, d'allò que voldrien ser i no som, en definitiva de vida. Pàtria forma part d'una trilogia sobre la terra, Catalunya, que el Jordi Casanovas va iniciar amb Una història catalana (que aquesta temporada es podrà tornar a veure a la Sala Gran del TNC). Lluny de la primera, dramatúrgicament, Pàtria es queda a mig camí i no acaba de quallar com l'anterior. No sempre és pot ser heroi, i aquesta vegada el Jordi Casanovas ha fallat el tret.

PÀTRIA

by on 17:21
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS INTÈRPRETS: MARCEL BORRÀS, ÀLEX CASANOVAS, LLUÏSA CASTELL, FRANCESC ORELLA, FERMÍ REIXACH i RO...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) creu que ja té edat per preguntar-se qüestions complexes. Això és Pàtria, un text que, només fa un any, semblava poc creïble. L'obra, coproduïda per El Canal i el Teatre Lliure, imagina com un periodista es revolta en una retransmissió d'un debat, a sis mesos de les eleccions i, sense voler-ho, es converteix en el candidat predilecte de tota l'audiència. Més enllà encara, d'un grapat d'electors majoritaris. Dos dies abans de les eleccions, o sigui el pròxim 23 de novembre, no se sap per quin motiu desapareix, quan ja les enquestes el pronosticaven com el president que duria Catalunya a la independència. L'obra s'estrenarà divendres, Dia de la Hispanitat, al Teatre de Salt i farà estada del 18 d'octubre a l'11 de novembre al Lliure de Gràcia.
Francesc Orella és aquest presentador que s'atrevirà a parlar i a opinar com ho fa la gent del carrer, amb un discurs net sense l'artifici de l'ofici del polític. Casanovas s'imagina professionals de la comunicació com ara Miquel Calçada, Mònica Terribas i Jaume Barberà, o l'exentrenador del Barça Pep Guardiola. No ho fa amb cap Belén Rueda de torn, cosa que reflecteix la seva voluntat de fer una obra d'intriga de personatges, allunyant-se d'una comèdia de despropòsits. Sí que hi ha “respirs d'humor”, matisa l'autor i director Jordi Casanovas, tot i que les vivències dels personatges voregen la tragèdia.
Pàtria, més enllà de la trama –gran part de la qual no s'ha volgut revelar–, és una història de personatges, de com un periodista assumeix convertir-se en candidat, de com un candidat professional comprova la popularitat del nouvingut, de com una família s'ha de transformar per culpa de la tirania de l'agenda política. Orella s'erigeix com el candidat perfecte que tant podria atraure els que es van manifestar l'11 de setembre com els que van promoure una democràcia directa i de nova fornada al 15-M. “Ara –admet ell mateix–, jo no sé si em votaria.”
Al costat d'Orella, també hi ha Marcel Borràs (el fill del periodista), Àlex Casanovas (el polític professional), Lluïsa Castell (la dona), Fermí Reixach (un personatge del qual no s'ha volgut revelar res més que apareix en una escena sorprenent amb Borràs) i Rosa Vila (l'assessora del nou polític).
L'espectacle s'ha assajat “a la manera Vilafranca” de Casanovas. Els actors han anat coneixent el futur dels personatges amb comptagotes, assaig a assaig. La trama no ha variat gaire, però Casanovas sí que ha integrat tots els matisos que aportaven els actors en els assajos. Aquesta suma de factors ha aconseguit que tots els personatges siguin molt humans, complexos. Lluïsa Castell sentencia: “La mare, no sé si és gaire creïble, però jo l'entenc molt.”
El 2008, Casanovas (acompanyat de Santi Ibáñez) va fer un espectacle que beu d'aquesta voluntat popular, que un ciutadà corrent pugui aspirar a la presidència del govern, Míting. S'hi presentaven com si fossin un nou partit polític: “Ens van arribar 2.500 sol·licituds d'afiliació que ens deien on podien ingressar aportacions per fer realitat aquell partit!” La realitat, però, ha superat la ficció. Tant és així, que el que avui sembla una obra oportunista és en realitat una trama que ha quedat engolida per la realitat social.
Jordi Casanovas ja va fer una obra sobre la identitat catalana al T6 del TNC, Una història catalana, el 2011, de la qual ara es prepara una nova versió a la Sala Gran, del 21 de febrer al 7 d'abril. En aquella ocasió, va voler buscar les arrels rurals en contraposició a l'ascensió social de les ciutats (no sempre per conductes exemplars). Ara, Pàtria furga en la política i la memòria. La seva trilogia sobre identitat catalana acabarà amb una peça (encara sense data ni lloc d'estrena pública) titulada Vilafranca, que posarà la lupa en la família. Casanovas somia en el candidat perfecte. Ja va fer un cant a la Revolució el 2009, tot i que amb un rerefons en el món digital, que ja havia indagat en la seva trilogia de videojocs.

El Teatre Lliure s'integra a Mitos 21

El director del Teatre Lliure és el vicepresident de la xarxa de setze teatres europeus, Mitos 21. Acabats de signar els estatuts fa un mes, Mitos 21 posa l'èmfasi en l'intercanvi entre els professionals de les sales disposats a qüestionar i reconsiderar el paper, la funció i la utilitat de les grans institucions públiques de teatre en la societat contemporània.
Pasqual advertia ahir que, tot i els cataclismes apocalíptics a la cultura, cal continuar treballant per un futur millor. Aquest és l'objectiu de Mitos 21, que va començar els primers contactes el 2008. El Lliure és “l'únic teatre del sud d'Europa”, remarca Pasqual, i ha de donar eines per fer més eficient el treball dels professionals. Per exemple, en la darrera cita, es van trobar tots els caps de comunicació dels teatres per buscar noves fórmules per captar l'interès del públic avui.
Ahir el Teatre Lliure va començar la temporada amb un concert dramatitzat, amb música de Heiner Goebbels i textos de Gertrude Stein, Songs of wars I have seen, que es repeteix avui.

El candidat de tots

by on 17:47
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) creu que ja té edat per preguntar-se qüestions co...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

TEXT: TADEUSZ SLOBODZIANEK
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: DAVID BAGÉS, ROSA BOLADERAS, JORDI BRUNET, FERRAN CARVAJAL, ROGER CASAMAJOR, LLUÏSA CASTELL, ISAK FERRIZ, GABRIELA FLORES, ALBERT PÉREZ i XAVIER RIPOLL
PRODUCCIÓ: GREC 2011 FESTIVAL DE BARCELONA i FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL-FEI-
TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Un altre muntatge d'aquests que et deixa sense paraules. En un silenci absolut, amb la platea patint cada paraula de cada protagonista i totalment colpit perquè allò que escoltes és real i malgrat que ho has sentit un munt de vegades segueixes sense poder creure el que és capaç de fer l'ésser humà a altres iguals a ell.

Precisa i acurada direcció de Carme Portaceli, tres hores i mitja de duració però l'engranatge fa que et quedis pegat a la butaca sense poder moure't. Molt més esfereïdora la primera part que la segona, però malgrat que aquí només funciona l'imaginació, es fa poc ús de la violència en directe, les paraules resulten tant o més convincents alhora de descriure els fets que si estiguéssim veient les imatges.

Excel·lents interpretacions de tot el repartiment, d'entre les millors interpretacions destaca la de Xavier Ripoll i Roger Casamajor i per posar un però l'escena on la Dora (Rosa Boladeras) relata la seva història li manca una mica més d'emotivitat, sense necessitat de caure en la llàgrima fàcil, però està massa continguda.

L'escenografia ens trasllada a una classe d'escola on comença tota la història i que serveix per explicar-la sencera. Però aquí els mobles són secundaris, ho important és el que és diu, com es diu i que allò que es diu causi el terror en les orelles de qui ho rep. Res més colpidor que això.

Amb totes les entrades exhaurides per aquesta segona oportunitat després del Grec 2011, La nostra classe és més que una lliçó de història, és una obligació històrica de recordar-nos que això no hauria de tornar a passar i muntatges com aquest són la perfecta excusa per fer-lo.

LA NOSTRA CLASSE

by on 18:01
TEXT: TADEUSZ SLOBODZIANEK TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: CARME PORTACELI INTÈRPRETS: DAVID BAGÉS, ROSA BOLADERAS, JORDI BRUNET...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

TEXT: MAXIM GORKI
DRAMATÚRGIA: ALBERT TOLA i CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: NAO ALBET, DAVID BAGÉS, MANEL BARCELÓ, MOHAMED EL BOUHABI, ROGER CASAMAJOR, LLUÏSA CASTELL, JORDI COLLET, DANIELA FREIXAS, GABRIELA FLORES, LINA LAMBERT, ALBERT PÉREZ i XAVIER RIPOLL
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)

Portaceli ens convida a baixar a l'andana del metro en aquesta adaptació del clàssic de Gorki. En plena crisi, Els baixos fons ens parlem personatges que van veure com d'un dia perdien el seu estatus, la seva vida acomodada i es convertien en captaires i es dediquen a veure la vida passar des del seu lloc fixe de l'andana.

Aquesta adaptació toca la part psicològica de l'espectador, que en un moment o d'altre pot sentir-se identificat amb qualsevol dels 12 personatges. La posada en escena impressiona. La Sala Petita s'ha convertit en una andana de metro, amb escales als dos costats i d'estètica totalment realista. L'ambient queda sobrecarregat des del primer minut, no només per la tensió entre els protagonistes, que a vegades es passen amb els crits, sinó el joc de llums i moments de foscor, impedeix que l'espectador pugui apartar la mirada un sol minut del que passa a escena.

En el pla interpretatiu ens trobem a la companyia d'actors habituals en els muntatges de la Carme Portaceli on destaca el Manel Barceló i la Gabriela Flores, i entre els no habituals meravellosa interpretació de Lina Lambert i encertada de Nao Albet.

A l'adaptació del text li sobren els deu minuts finals, quan tot sembla tancat en la ment dels espectador, alguna cosa quedava per dir, que no aporta res sinó fa avorrir a l'espectador. Sense dubte que és el moment més idoni per retrobar-se amb aquest text i l'adaptació de la Carme Portaceli i l'Albert Tola no brilla, però convé recordar que ningú estem fora de perill. 

ELS BAIXOS FONS

by on 14:24
TEXT: MAXIM GORKI DRAMATÚRGIA: ALBERT TOLA i CARME PORTACELI INTÈRPRETS: NAO ALBET, DAVID BAGÉS, MANEL BARCELÓ, MOHAMED EL BOUHABI,...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


TEXT: ÈSQUIL /HEINER MÜLLER
TRADUCCIÓ: FELIU FORMOSA
DRAMATÚRGIA: PABLO LEY i CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: DAVID BAGES, LLUÏSA CASTELL, CARME ELIAS, GABRIELA FLORES, LLORENÇ GONZÁLEZ, PEPA LÓPEZ i ALBERT PÉREZ
MÚSICS: DANI NEL·LO, JORDI PRATS, ANTON JARL, MIQUEL ÀNGEL CORDERO
PRODUCCIÓ: GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA, CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL i FACTORIA ESCÈNICA, INTERNACIONAL
TEATRE GREC


El Festival Grec d'enguany va obrir per primer cop les portes a una dona. Després de gairebé trenta cinc edicions això es considera una fet extraordinari. No obstant això, el Festival continua amb la seva maledicció de l'espectacle d'obertura any rere any. Aquest Prometeu prometia trencar-la, però no ha estat possible. Les crítiques "oficials" han acabat amb l'esperança que els seus creadors havien dipositat en ell.

El problema de Prometeu no s'ha de buscar fora del muntatge, és intrínsec a ell mateix. Una primera part on transcorre el que seria la acció dramàtica narrada a l'obra d'Èsquil, els personatges es mostren dèbils davant dels deus que els atemoreixen constantment durant cadascuna de les seves accions. El repartiment, encapçalat per una Carme Elias menys brillant del que ens té acostumats, nerviós i fred no convenç en cap moment i deixa que el text es quedi nu davant d'unes interpretacions plenes d'inseguretat dels que no saben com sortir-se d'embolic on s'han ficat.

La segona part de l'obra, un afegit signat per Pablo Ley i Carme Portaceli ens presenta als protagonistes d'una comèdia musical, tan popular a les nostres petites pantalles, cantant Over the rainbow i fent-nos creure, sense aconseguir-lo, que malgrat que els deus dominen les nostres accions, som tan fantàsticament capaços de per una estona oblidar totes les nostres preocupacions i cantar que tot és meravellós. El cant general era més si calia modernitzar un text amb la suficient força perquè no facin falta afegits sense sentit d'última hora per arribar al timing adequat.

Després de La Nora... i L'Auca del senyor Esteve, dos dels darrers muntatges de Carme Portaceli tothom s'esperava més d'aquest Prometeu, en una nit de diumenge de mitjans juny on no només ens va deixar freds l'aire de muntanya que bufava. Esperem que no es compleixi allò de "Qui mal comença, mal acaba" i després d'una ensopegada inicial, el Festival es vagi reconduint per camins més reeixits.

PROMETEU

by on 17:58
TEXT: ÈSQUIL /HEINER MÜLLER TRADUCCIÓ: FELIU FORMOSA DRAMATÚRGIA: PABLO LEY i CARME PORTACELI INTÈRPRETS: DAVID BAGES, LLUÏSA CAST...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , ,


TEXT i DIRECCIÓ: TONI MARTÍN
INTÈRPRETS: LURDES BARBA, LLUÏSA CASTELL, JAUME COMAS, PEPA LÓPEZ, FRANCESCA PIÑÓN, XAVIER PUJOLRÀS, XAVIER RIPOLL, ARTUR TRIAS i ALBERT TRIOLA
PRODUCCIÓ: CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE REUS
TEATRE ROMEA


Una hora, això és el temps que necessita Toni Martín per desenvolupar aquest Hamlet del segle XXI que deixa el Palau per viure a un circ. Qui hagi vist alguna vegada a la seva vida la peça original de Shakespeare trobarà noms de personatges que li seran coneguts però res més lluny de la realitat. Més enllà de noms, del típic 'Ser o no ser' i d'alguna llicència poètica Shakesperiana, The Hamlet's Circus és una obra completament nova.

En un món on la supremacia de la imatge per damunt de les paraules està a l'ordre del dia, on l'interès per la forma menysprea el contingut, no podia ser d'una altra manera que al segle XXI Hamlet no visqués en un circ. En un circ de cossos, on les persones s'alimenten de feres i quan més sang es mostri en cada espectacle més públic hi assistirà.

Però a l'escenari no hi ha circ, ni feres, ni sang, només actors que fan servir el poder de la paraula per transportar-nos més enllà d'elles, a un altre món que encara que creguem llunyà, està més a prop del que pensem. Amb un guió incisiu, punyent, que no deixa a ningú indiferent, i apta per a totes les ànimes que vulguin gastar un hora de la seva existència pensant i qüestionant-se el món en el que viuen.

Grans actors al damunt de l'escenari, que no necessiten ni sang ni feres per demostrar la seva vàlua. Entre ells, una grata sorpresa per als nostres ulls, Albert Triola que domina el verb, el cos i manté al públic en suspens tant al damunt com a fora de l'escenari tradicional. Però aquest saludable pastís tenia una cirereta que no ens podrem menjar mai, el paper d'Irina (treta de La Gavina de Txèkhov) i que una inconstant Lluïsa Castell provoca que enlloc de menjar-nos-la amb delit, se'ns hagi quedat a mig camí entre la incredulitat i la sobreactuació.

The Hamlet's Circus representa allò pel que el teatre va ser creat, remoure consciències i fer-nos veure la realitat des de diferents perspectives. Una vegada de tant en tant no fa mal, malgrat que a molts no els interessa posar en pràctica aquest tipus de teatre i prefereixin seguir gaudint de la màxima de 'pa i circ'.

THE HAMLET'S CIRCUS

by on 18:50
TEXT i DIRECCIÓ: TONI MARTÍN INTÈRPRETS: LURDES BARBA, LLUÏSA CASTELL, JAUME COMAS, PEPA LÓPEZ, FRANCESCA PIÑÓN, XAVIER PUJOLRÀS, XAVI...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , ,


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: CARME PORTACELLI i TONI MARTÍN
DIRECTOR: CARME PORTACELLI
INTÈRPRETS: Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Llorenç González, Jacob Torres, Carlota Olcina i Albert Pérez.
PRODUCCIÓ: 31 FESTIVAL DE BARCELONA GREC, FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL S.L.
NAU IVANOW

És la societat i la seva moral regnant la que influeix en els contes? O són els contes els que influeixen en la mentalitat de la societat? Aquests contes, transmesos al llarg del temps han aconseguit esdevenir un referent en la nostra cultura. Els personatges i els finals d’aquests contes han anat canviant al llarg del temps segons la moral imperant en cada època.
Sobreviurien La Caputxeta, La Ventafocs o Hänsel en un món ple de llops, de gent que no vol créixer i on la bellesa és l’única arma per no ser invisible? Benvinguts al món de les fades. Aquí tot és possible. Si la realitat no t’agrada, somnia, aquí hi pots.

-“Wolf, a tots ens penja alguna cosa!”

Un recull dels contes que ens explicàvem de petits des d’un punt de vista adult. El pànic a envellir, la necessitat d’independència, la recerca del príncep blau, l’obsessió pel mal. En els personatges de la madrastra de la Blancaneus, el Peter Pan, el Llop Ferotge, la Caputxeta Vermella, la Ventafocs i la Hansel.
Fairy es podria definir com una comèdia amb música que il·lustra sobre el conservadorisme d'alguns dels personatges principals de la infància d'un munt de generacions. Però Portaceli i Toni Martin han volgut fer un espectacle entretingut, amb bones cançons, que es beneficia de la intervenció de Dani Nel.lo i Jordi Prats --excel·lents tots dos amb el saxo-- i d'una feliç interpretació coral.
Tot això unit a que la representació és realitzi a la Nau Ivanow, un espai atípic tant per dintre com per fora, fa que sigui una experiència poc comuna anar a veure aquesta obra. El que més crida l’atenció és l’escenari, com si fos de peluix rosa per on corren i viuen els personatges, amb una disposició a tres bandes. El joc de llums, roses i blaves fan la resta, juntament amb la música de dues saxos en directe, tot un plaer per les orelles.
Una hora i cinc minuts de riure’s de l’altra cara dels contes que estem acostumats a explicar. Perquè de vegades ens perdem la ironia si només ens quedem en la superficialitat de les paraules.

FAIRY

by on 1:57
FITXA ARTÍSTICA TEXT: CARME PORTACELLI i TONI MARTÍN DIRECTOR: CARME PORTACELLI INTÈRPRETS: Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Llor...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , , ,



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JELINEK
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: Manel Barceló, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Carme Gonzàlez, Llorenç Gonzàlez, Carlota Olcina, Albert Pérez, Montse Pérez, Xavi Sàez i Cristina Sirvent.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Y CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE REUS (CAER)
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Nora se’n va de casa i abandona el seu home i els seus fills. Al carrer es troba amb una Europa on Hitler comença a aparèixer, on el capitalisme més dur comença a instal·lar-se en el món occidental. S’estén un discurs economicista en el qual l’interès i l’intercanvi són els únics objectius que mouen els homes que tenen el poder (entesa la paraula «homes» com el que és, «homes», no «homes i dones»). Podeu imaginar que cap discurs igualitari no té res a fer en aquest món mogut per interessos; cap discurs igualitari pot tenir res a veure amb un discurs economicista pur i dur.
El que Nora tampoc sap és que ella lluita per la llibertat en un món que no la comprèn, i ni es molesta a comprendre-la. Ni ella mateixa sap com n’estan, d’arrelades, certes actituds, certes idees, certs sentiments... I torna a caure en allò de què havia fugit. Quina altra cosa podia fer, si no?
En el seu camí cap a la llibertat impossible es troba amb persones que tenen visions del món totalment diferents, les més lligades als valors socials imposats (treballadores i treballadors); les més lúcides (Eva) i, per tant, escèptiques, i aquelles que sempre han estat de la banda del poder i l’exerceixen: els homes de negocis, que ho maneguen tot.
Aquest duríssim camí d’incomprensió i d’intolerància la durà a la renúncia total de la seva lluita, símbol de la societat burgesa, però no al seu ensorrament. Nora, com tampoc Eva, no s’ensorra; el que passa és que no li queda cap altra opció. Malgrat tot, ella sap, i nosaltres avui també, que la possibilitat de viure encara no és massa a prop, però sí que es troba, sens dubte, bastant més a prop.

«No sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit d’ella mateixa. Jo sóc Nora, la Nora de l’obra d’Ibsen. De moment, em vull refugiar en un ofici per fugir d’un estat d’ànim confús.»

Una de les darrers propostes del TNC d’aquesta temporada i una de les millors. Amb brillants interpretacions, entre les quals brilla amb llum pròpia una meravellosa Lluïsa Castell (Nora) que de bon punt està alegre com plora incompresa per la societat que l’envolta.
Meravellosa proposta escènica amb una escenari- passarel·la que es mou com si d’una cinta mecànica es tractés, per on surten els personatges i els mobles. Escenari al mig amb seients a dues bandes, amb una acollidora sala petita que amb aquesta obra més que mai fa honor al seu nom. Bon ús de les llums, tant les que hi es veuen com les que estan mig amagades entre bambalines.
Un text contemporani en les formes, però que respira pels quatre costats els interrogants que va deixar oberts Ibsen en “Casa de Nines”.
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , ,