Mostrando entradas con la etiqueta Jacob Torres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jacob Torres. Mostrar todas las entradas

TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓN: MIQUEL DESCLOT
DIRECCIÓN: DULGALD BRUCE-LOCKHART
INTÉRPRETES: EMILIÀ CARRILLÀ, ORIOL CASALS, NÚRIA DEULOFEU, JOAN DÍAZ, GUILLEM FERNÁNDEZ-VALLS, SÍLVIA FORNS, IRENE JORDAR, MINGO RÀFOLS, JORDI ROBLES, CAROL ROVIRA y JACOB TORRES.
DURACIÓN: 2h 45 min (con entreacto)
PRODUCCIÓN: TEATRE AKADÈMIA EIX49
TEATRE AKADÈMIA

Ver sentir Shakespeare es lo que podemos hacer desde hace dos temporadas gracias a la asociación de uno de los actores de la compañía británica Propeller, Dulgald Bruce-Lockhart y el Teatro Akadèmia. Si el año pasado degustamos Romeo y Julieta, este año le ha tocado el turno a Com us plagui (Al vostre gust). Romeo y Julieta me gustó, pero Com us plagué me ha encantado. Tiene un dinamismo de entradas y salidas mayor, de tramas y subtramas, hay más vida, y más personajes electrizantes.

Te olvidas que está en catalán, que son actores que has visto otras veces en otros escenarios, son simplemente las palabras de Shakespeare, no hay versos, son emociones, sonidos, gestos, no hay artificio, todo es bello y fluye. Si una de las cosas que más cuesta es el verso y la dicción, aquí las voces de los actores están medidas, son naturales, lo que para el espectador es una especie de magia, donde no es él quien ha hecho el esfuerzo por entender un texto sino que es recibido por sus oídos con total normalidad.

Interpretativamente se nota que el director conoce el texto y el terreno por el que se mueve. El personaje de Rosalinda es un bombón que ha sabido perfectamente moldear y degustar Núria Deulofeu. Sílvia Forns repite con Lockhart que sigue sacando una luz muy viva de la actriz, toda alegría. Emilià Carrila i Mingo Ràfols, a pesar de que el dramatismo de sus personajes es mayor, se han desligado de las cadenas, a menudo interpuestas en algunos personajes de Shakespeare y su interpretación es libre y llena de fuerza.

Uno de los grandes aciertos del montaje es su puesta en escena. Ricard Prat i Coll ha sabido entender la filosofía del Akadèmia, utilizando los dos pisos y toda la magia que allí reside. Espectacular decoración y vestuario, que agilizan la acción, y no dejan que la atención se fije en nada más allá de lo realmente importante.

Desde mi más humilde asiento pido a la Mercè Managuerra y a todo su equipo que haga todos los posibles porque el año que viene haya una tercera asociación, queremos descubrir a Shakespeare de una manera entretenida y sin los esfuerzos por entender lo que se dice. Por una vez los espectadores somos entendidos y queremos más: más electricidad, más vida, más teatro, más Shakespeare vía Dulgald Bruce-Lockhart, PLEASE!

COM US PLAGUI

by on 16:58
TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓN: MIQUEL DESCLOT DIRECCIÓN: DULGALD BRUCE-LOCKHART INTÉRPRETES: EMILIÀ CARRILLÀ, ORIOL CASALS...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
Un indià que ha fet les Amèriques arriba a un poble de la costa catalana amb una sorpresa: un nen de color. El petit -que al principi no té ni nom, és "el negre", i l'acaben batejant com a Jaumet- és rebut amb alegria i curiositat pels vilatans. Però l'atracció de fira entranyable passa a ser una amenaça quan es fa gran. Òscar Kapoya interpreta aquest noi que, d'adult, topa amb "el poble gris" que Santiago Rusiñol, des de la seva atalaia de burgès benestant amb la vida resolta, va poder deixar ben retratat en els seus contes i obres de teatre.
A Llibertat! -que es podrà veure a la Sala Petita de demà al 9 de juny- hi conflueixen tres qualitats rusiñolianes que van empènyer Josep Maria Mestres a posar en escena una obra estrenada el 1901 al Teatre Romea i que no s'ha vist mai. D'una banda, el pare de L'auca del senyor Esteve domina "l'ADN català, conté moltes de les coses que configuren la nostra manera de fer, inclosa la llengua", que és prefabriana. D'altra banda, hi ha la seva traça per la comèdia, la " indiosincràcia ", en diu Mestres, i també les seves maneres de "gamberro trencador" que enfurisma dretes i esquerres. I, finalment, hi ha el seu compromís social malgrat els seus privilegis. A l'obra denuncia "el racisme", però sobretot "la hipocresia d'un poble que no es considera racista", diu Sergi Belbel. Mestres hi afegeix: "I també denuncia la inconseqüència entre el que es pensa, es diu i es fa".
El director ha esporgat de valent el text original per deixar una versió "polida i punyent", afirma Belbel. Sense afegir-hi ni una paraula, acosta el clàssic a l'actualitat. "L'obra és un toc d'alerta. En els moments difícils, quan els llocs de treball i els privilegis perillen, és quan ens tornem més reaccionaris, i un lema com «primer els de casa» se'l fa seu gent que no ho hauria dit mai -opina Josep Maria Mestres-. Ara que el país va cap a un lloc que il·lusiona, és important de quina manera hi anem. Cal ser conscients que el primer és la justícia social", adverteix.
Un extens repartiment capitanejat per Roger Casamajor, Maife Gil, Tilda Espluga i Jacob Torres interpreta una comèdia coral que transmuta a drama íntim. "No sé si es tornaran a veure una vintena d'actors a escena. Hem retallat en escenografia però no en actors ni talent", va dir mestres. Llibertat! va ser víctima de la retallada de pressupost, que ha afectat tant la producció (l'escenografia costa la meitat i els exuberants vestuaris són reciclats) com el sou de tots els artistes.
"Estem ferits", diu Belbel
Sergi Belbel va resumir la situació crítica de la institució amb la frase: "Estem ferits". Després de retallar funcions, programa i la Sala Petita, la setmana passada es van acomiadar 11 persones. La gerent, Mònica Campos, va anunciar que era una "mesura de mínims" i que hi haurà "més mesures per fer sostenible el projecte".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Les revolucions de majors dimensions són les més petites. L'autor alemany Philipp Löhle va imaginar, l'any 2007, què passaria si un ciutadà decidís trencar amb el sistema sense enfrontar-s'hi, simplement abstenint-se'n. L'autor trasllada aquell “preferiria no fer-ho” de Bartleby, l'escrivent de Melville a l'extrem. És una revolta en tota regla sense que el personatge que la lidera en sigui conscient. Àlies Gospodin, dirigida per Moisès Maicas, es representa a la Sala Beckett de Barcelona fins al 31 de març. La Beckett repeteix la fórmula de la taquilla inversa (pagar el que l'espectador consideri just després de veure l'espectacle). Toni Casares, director de la sala, aclareix que aquesta opció “és més una proposta de reflexió sobre les formes de finançament que no pas una solució definitiva”. Gospodin decideix que menjarà d'allò que li proporcioni l'almoina per poder acariciar una llama. Es veu que és un fet habitual a l'Alemanya on hi ha subterranis per poder hostatjar-lo. El protagonista topa amb Greenpeace, que li pren l'animal, però ell segueix amb el seu ideal, sense haver de robar, ni tampoc abusant de les pensions que hauria de garantir l'estat del benestar. Aquesta ferma voluntat crea un error de sistema social que provarà de corregir l'entorn del protagonista. Hi ha un moment del text que diu: “Amb cinc milions d'aturats que hi ha al país i tots em proposeu feina a mi.”
L'obra la protagonitza Jacob Torres, que interpreta Gospodin. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten una desena de personatges que provaran que el protagonista reflexioni. Però ell ni vol canviar ni tampoc vol anar a una masia, on probablement deixaria de ser un conflicte, perquè s'arraconaria de manera voluntària i deixaria de ser molest.
El muntatge de Löhle s'afegeix a una cartellera que fa una clara denúncia a la situació de crisi. El Tantarantana manté en cartell el Si no paguen, no paguem (versió de l'Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, del mateix autor). La Sala muntaner té programada la farsa Bildelberg (la colla de la Sala Trono imagina com són les sessions d'aquest influent i opac grup de poder mundial, en clau de cabaret desenfrenat). Hi seran fins al 7 d'abril. També La dona vinguda del futur, al TNC, fa una evident caricatura del consumisme. I al Romea, Roberto Zucco mostra un personatge outsider en una societat desestructurada. I, fins fa poc més d'una setmana, al Teatre Lliure es programava el Dispara / Agafa tresor / Repeteix, de Ravenhill, que feia un llistat de les violències possibles sota el paradigma de la llibertat i la democràcia, precisament.

Revolta a la Beckett

by on 15:16
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Les revolucions de majors dimensions són les més petites. L'autor alemany Philipp Löhle va ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
"A Alemanya hi ha molts peruans que passegen amb una llama -explica, per sorpresa dels periodistes catalans, el dramaturg alemany Philipp Löhle (Ravensburg, 1978)-. A canvi de poder-la acariciar, cobren. Però no sé si es pot viure d'això", confessa. Ell es va imaginar que sí. El protagonista d' Àlies Gospodin és un paio que, tip de tot, decideix viure al marge de la societat només amb una llama, que guarda al soterrani de casa. El problema ve quan Greenpeace li confisca l'animal i li capgira la vida.
"Per mi, l'essència de l'obra és: què passaria si un decideix de no participar del sistema?", diu Löhle. I automàticament es justifica: "El teatre és el lloc on es poden fer preguntes sense donar respostes. És on es poden plantejar utopies. Perquè si algú vol canviar el món, ha de fer-se polític o constructor", etziba l'autor. Löhle va escriure el text fa cinc anys -durant aquest temps s'ha representat a Belgrad, l'Argentina, França i Suïssa- i creu que "no ha perdut actualitat, sinó al contrari; és més actual que el 2008, cosa que està bé per a l'obra, però és trist per al món", lamentava.
El protagonista d' Àlies Gospodin -que estarà en cartell a la sala de Gràcia fins al 31 de març- és un Quixot que lluita contra molins de vent. "És un antiheroi. Quan pensem en algú que fa la revolució, pensem en un líder, i ell no ho és. Tampoc no és un hippie que viu a la muntanya, perquè no tindria interès. És algú que decideix desprendre's de tot i viure sense res. Fa una revolució personal", explica l'actor que interpreta Gospodin, Jacob Torres.
Un narcolèptic nerviós
A més dels ecologistes, al seu voltant hi té família i amics que no l'entenen. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten tots els personatges que coprotagonitzen la història i que, en certa manera, el volen explotar. "Fer el que vol fer, que és no fer res, li costa molt! -l'excusa Torres-. La gent no entén que no vulgui treballar". El més fàcil és que es guanyi la consideració de gandul. Löhle li ha atorgat algunes característiques curioses, com el fet que, quan es posa nerviós, s'adorm. Tot i això, Gospodin no és un tipus gens tranquil, es pren el seu objectiu molt a la valenta. "Té una obsessió tan gran que el porta a la desesperació, i això el fa còmic", diu Torres.
Moisès Maicas dirigeix un espectacle que barreja gèneres i registres. El text mescla escenes dialogades i monòlegs que expliquen el que passa, el que pensa o el que fa el protagonista. "És una comèdia enginyosa i alhora una tragèdia amb traces poètiques", explica. La Sala Beckett, en la seva cacera de joves talents de tot el món, ja va comptar amb Löhle en un Obrador d'estiu el 2008, i hi ha mantingut el contacte. Ara el presenta al públic català.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA
INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
ESPAI LLIURE

La factoria de la Flyhard no para de fer èxits un darrere un altre. Al juliol passat en plena voràgine del Grec ens trobaven aquesta petita joia que ha tingut una segona oportunitat al recuperat Espai Lliure. Ben és cert que passar d'una sala com la Flyhard de gairebé 40 butaques a l'Espai Lliure amb més de cent, l'obra perd proximitat i el grau d'angoixa es veu minvat. Però Litus segueix funcionant i emocionant als espectadors.

La majoria del públic és jove, fet positiu que al menys un cert tipus de teatre convoqui a part de la nova generació d'espectadors. Ho cert és que és una obra força generacional, ideal pels Peter Pan que s'aproximen als trenta o que ja visquin en aquesta dècada. Segur que hi ha persones majors que l'entenen, però a d'altres que no comparteixen univers els pot xocar.

El germà del Litus reuneix als 5 amics per entregar-les una carta que el seu germà va deixar-li abans de morir. A partir d'aquí l'espectacle serà una muntanya russa emocional que passa del riure al plor en qüestió de segons i que no deixa a cap espectador indiferent. Havent vist les dues versions, a la Flyhard amb l'Anna Alarcon enlloc de la Sara Espígul i el Jacob Torres enlloc del Sergi Torrecilla es poden observar els canvis que ha tingut el muntatge. A la versió Flyhard tot era més intens, també perquè l'Anna Alarcón és més intensa que la Sara Espígul que és més dramàtica però des d'una aparent tranquil·litat. El mateix succeïx amb el Sergi Torrecilla que resulta un personatge més introvertit que el Jacob Torres.

L'escenografia és la mateix, però amb més amplitud que aporta aquest espai. El text ha canviat, perquè a la Flyhard els moments de riure estaven concentrats al principi del muntatge. A l'Espai Lliure el text s'ha destensat i es pot riure ben bé fins a gairebé el final de l'obra. Tots els personatges aporten a l'obra un toc de comicitat però sense dubte el millor és el David Verdaguer, que arrenca les riallades més grans.

Marta Buchaca s'ha posat el llistó molt alt per la seva propera obra i ha entrat amb pas ferm com una de les dramaturges que cal seguir de ben a prop. Ens cal més teatre com aquest: proper, honest, amb un bon text i uns bons actors que el sàpiguen defensar. Ni més ni menys.

LITUS

by on 16:52
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

TEXT: LEV TOLSTOI
DIRECCIÓ i ESPAI: ORIOL BROGGI
ADAPTACIÓ: ORIOL BROGGI i JERONI RUBIÓ
INTÈRPRETS: ÒSCAR MUÑOZ, PILAR PLA, JACOB TORRES i ELVIRA PRADO
VEUS: BRUNO ORO PICHOT i MOISÈS BROGGI
PRODUCCIÓ: LA PERLA
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Oriol Broggi reposa aquesta funció mestres prepara nous espectacles per aquest màgic espai. Les paraules de Tolstoi tornen a ressonar entre les parets de la Biblioteca de Catalunya, malgrat que la posta en escena no arriba ni tan sols a la correcció. Potser un espectador de teatre que estigui acostumat a la representació de les obres, trobi que això només és una lectura dramatitzada i que n'hi ha moltes que tingui més dramatúrgia que aquesta.

La mort d'Ivan Ilitx és la crònica del fi de la vida d'un jutge mediocre i ambiciós que viu atrapat en l'ambient mesqui i poc humanitzat que ell mateix ha anat construint al seu voltant. Realment les paraules de Tolstoi són precises i boniques, però a la peça li sobra sobrietat i li manca posada en escena.

Broggi aquesta vegada és massa fidel al text, no arrisca com ha fet en anterior ocasions, tan fidel que avorreix al públic que si estigués al camp demanaria l'hora en repetides ocasions, però com això és teatre i no futbol aguanta estoic la hora i mitja de representació.

Si la dramatúrgia és escassa, els intèrprets fan un esforç doble per intentar donar-li a l'obra cert ritme, no ho aconsegueixen. Òscar Muñoz, Pilar Pla i Jacob Torres són personatges plans, tant quan llegueixen (literalment) al principi de l'obra com quan deixen el paper i es posen a 'dramatitzar'. Elvira Prado acompanya amb el piano aquesta orquestra desafinada de caràcters.

LA MORT D'IVAN ILITX

by on 20:08
TEXT: LEV TOLSTOI DIRECCIÓ i ESPAI: ORIOL BROGGI ADAPTACIÓ: ORIOL BROGGI i JERONI RUBIÓ INTÈRPRETS: ÒSCAR MUÑOZ, PILAR PLA, JACOB T...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , ,

TEXT: ANTON TXÈKHOV
ADAPTACIÓ: MARTIN CRIMP
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ: DAVID SELVAS
INTÈRPRETS: ROSA RENOM, BIEL DURAN, MANEL SANS, ALBA SANMARTÍ, NORBERTO IBERO, TILDA ESPLUGA, MARIA RODRÍGUEZ, JOSEP JULIEN, ANDREU BENITO i JACOB TORRES
PRODUCCIÓ: BITÒ PRODUCCIONS i CAER
LA VILLARROEL


Tancant una temporada excessivament carregada d'adapcions, poques se salven de la crema, ens arriba La Gavina de Txèkhov sota la lupa de l'anglès Martin Crimp. David Selvas es planta davant del seu primer gran muntatge com a director amb els ulls posats entre les noves generacions de directors, com Nao Albet i Marcel Borràs i d'altres més adobats com Daniel Veronese. Més a prop dels primers que d'aquest últim, La Gavina de Crimp/Selvas inicia el seu rumb sense ruta prefixada.

La Gavina, escrita al 1896, és una obra perfectament contemporània. La seva descripció d'emocions, de paisatges, d'il·lusions, d'esperances i d'una lenta i desesperada autodestrucció fan que la seva adaptació als temps actuals sigui del tot innecessària. Crimp ha decidit matar a 'la gavina', mostrant-nos el seu cadàver i després el seu cos dissecat. Aquest símbol malvat restarà present durant bona part de l'obra, per a que els seus personatges se sentin responsables de la seva insensibilitat en tot moment.

Selvas ha construït l'obra fent cas a les paraules de Konstantin al primer acte: "La vida no s'ha de representar tal com és sinó com se'ns apareix en els somnis". Aquest toc d'aire modern, 'made in' segle XXI, fet de somnis obliga a pintar escenes tals com una musical al so de Tintarella di Luna de Mina o tots reunits al voltant de la taula jugant al bingo i cantant Living on a prayer de Bon Jovi. Simples pinzellades que acosten l'obra als nostres dies i l'allunyen del meravellós clàssic que és.

Després de la no adequació de text i adaptació, els intèrprets no arriben a la força que els personatges de Txèkhov necessiten. La millor, Rosa Renom com l'Irina, una mare que ofega les il·lusions i esperances del seu fil, per seguir creient que ella encara és la diva que mai va ser. La resta de repartiment naufraga en la recerca d'uns personatges, menys definits en la versió de Crimp del que la ploma de Txèkhov havia traçat fa més d'un segle.

Després de cent anys, la versió original de La Gavina té més força i més plenitud que cap adaptació que es vulgui fer d'ella. L'etiqueta de clàssic no està feta per a amagar les obres en un calaix que no s'obrirà mai més, sinó per de tant en tant recuperar el seu esperit, sense que li manqui canviar cap coma. Selvas ha volgut fer un homenatge a Woody Allen, Bergman o Cassavetes sense adornar-se que a Txèkhov no li calen més cognoms.

LA GAVINA

by on 21:05
TEXT: ANTON TXÈKHOV ADAPTACIÓ: MARTIN CRIMP TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT DIRECCIÓ: DAVID SELVAS INTÈRPRETS: ROSA RENOM, BIEL DURAN,...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JULI VALLMITJANA
ADAPTACIÓ: ALBERT MESTRES
DIRECCIÓ: JOAN CASTELLS
INTÈRPRETS: LAURA AUBERT, ELIES BARBERÀ, XAVIER CAPDET, EVA CARTAÑÀ, EUGÈNIA GONZÁLEZ, MÍRIAM ISCLA, ARNAU MARÍN, LAIA MARTÍ, XAVIER MESTRES EMILIÓ, DAVID ORTEGA, JACOB TORRES, NEUS UMBERT, TERESA URROZ, MANUEL VEIGA i ERNEST VILLEGAS.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)

Preguntar-se si era necessari recuperar a Juli Vallmitjana potser sigui massa en una societat que recupera als seus clàssics per a no respectar-los, però potser aquesta vegada hagi massa respecte. El Teatre Nacional de Catalunya porta uns anys treien la pols a algunes obres, la temporada passada ens va sorprendre gratament amb La Dama de Reus d'Ambrosi Carrion, però no aquest cop.

El Casament d’en Terregada ens mostra el món marginal de principis de segle XX a Barcelona. Això és el punt de partida i el punt i final. No hi ha més. No hi ha una història, perquè la peça a la que dóna títol l’obra només dura 20 minuts i aquesta adaptació de l’Albert Mestres ha unit trossos d’obres de Vallmitjana d’aquí i d’allà intentant allargar el text però sense fixar-se massa en la forma, en si hi havia un recorregut dramàtic.

Sense argument, doncs, l’espectador s’enfonsa en una atmosfera de personatges foscos, de crits, de balls, de sexe, de recerca de plaer a qualsevol preu, de música i festa. Si el text no ajuda, els actors poc poden fer per salvar el muntatge. La més destacada, entre una més clara pobresa interpretativa, és Míriam Iscla, més acostumada a obres sense un perquè definit, que mínimament aconsegueix que el seu personatge tingui una mica de fons. La resta tan podien estar a l’escenari com entre bambolines, no notaríem pas la seva absència.

La cultura caló es mereix un muntatge més qualitat i no una simple barreja de mostrar allò que sempre acaba sortint a la llum. Malgrat que la part del monòleg que es marca el personatge interpretat, bastant histriònicament, per Ernest Villegas sigui la més memorable de tota la representació.
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , ,


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: CARME PORTACELLI i TONI MARTÍN
DIRECTOR: CARME PORTACELLI
INTÈRPRETS: Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Llorenç González, Jacob Torres, Carlota Olcina i Albert Pérez.
PRODUCCIÓ: 31 FESTIVAL DE BARCELONA GREC, FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL S.L.
NAU IVANOW

És la societat i la seva moral regnant la que influeix en els contes? O són els contes els que influeixen en la mentalitat de la societat? Aquests contes, transmesos al llarg del temps han aconseguit esdevenir un referent en la nostra cultura. Els personatges i els finals d’aquests contes han anat canviant al llarg del temps segons la moral imperant en cada època.
Sobreviurien La Caputxeta, La Ventafocs o Hänsel en un món ple de llops, de gent que no vol créixer i on la bellesa és l’única arma per no ser invisible? Benvinguts al món de les fades. Aquí tot és possible. Si la realitat no t’agrada, somnia, aquí hi pots.

-“Wolf, a tots ens penja alguna cosa!”

Un recull dels contes que ens explicàvem de petits des d’un punt de vista adult. El pànic a envellir, la necessitat d’independència, la recerca del príncep blau, l’obsessió pel mal. En els personatges de la madrastra de la Blancaneus, el Peter Pan, el Llop Ferotge, la Caputxeta Vermella, la Ventafocs i la Hansel.
Fairy es podria definir com una comèdia amb música que il·lustra sobre el conservadorisme d'alguns dels personatges principals de la infància d'un munt de generacions. Però Portaceli i Toni Martin han volgut fer un espectacle entretingut, amb bones cançons, que es beneficia de la intervenció de Dani Nel.lo i Jordi Prats --excel·lents tots dos amb el saxo-- i d'una feliç interpretació coral.
Tot això unit a que la representació és realitzi a la Nau Ivanow, un espai atípic tant per dintre com per fora, fa que sigui una experiència poc comuna anar a veure aquesta obra. El que més crida l’atenció és l’escenari, com si fos de peluix rosa per on corren i viuen els personatges, amb una disposició a tres bandes. El joc de llums, roses i blaves fan la resta, juntament amb la música de dues saxos en directe, tot un plaer per les orelles.
Una hora i cinc minuts de riure’s de l’altra cara dels contes que estem acostumats a explicar. Perquè de vegades ens perdem la ironia si només ens quedem en la superficialitat de les paraules.

FAIRY

by on 1:57
FITXA ARTÍSTICA TEXT: CARME PORTACELLI i TONI MARTÍN DIRECTOR: CARME PORTACELLI INTÈRPRETS: Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Llor...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , , ,



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: DANIELA FEIXAS
DIRECCIÓ: JUAN CARLOS MARTEL
INTÈRPRETS: Albert Ribalta, Ester Bové, Mireia Aixalà, Quim Dalmau, Jacob Torres y Daniela Feixas.
PRODUCCIÓ: NATALIA MORALES
TEATRE GAUDÍ DE BARCELONA

“Vale, Max, fes-te el graciós si vols però jo diria que tots els que estem asseguts en aquesta taula tenim una història, i no és precisament la que ens venen als anuncis de colònia...”

Una comèdia que ens acosta al drama de les relacions personals; on el sexe esdevé un vehicle que ens permet circular i observar les misèries i alegries de sis personatges que, com tothom, l’únic que volen es trobar el seu lloc, i trobar-se a si mateixos, a través de les relacions entre ells.
Amb un espai escènic minimalista, un saló de qualsevol casa, amb quatre sofàs i una taula central amb calaixos a les bandes. Quatre llums que il·luminen les diferents escenes. Genial el joc de llums d’escena amb els foscos i sobre tot en els canvis d’escena, combinant focus i les llums que formen part de la representació.
Una interpretació general correcta sense gaires estridències, per a una comèdia actual d’uns joves que ens presenten els seus dubtes, preguntes que ens fem nosaltres mateixos. Tot i això destaca la interpretació de Jacob Torres, un actor camaleònic i Ester Bové, que se’ns mostra molt propera, i en certes escenes la mataries.
Nomes sexe és una obra per als que vulguin anar a passar una bona estona al teatre, sense demanar-li gaire excepcionalitat. Només cal portar un somriure.

“-Segur que algun cop te l’han xuclat malament!
-Sóc agraït jo...”

NOMÉS SEXE

by on 21:02
FITXA ARTÍSTICA TEXT: DANIELA FEIXAS DIRECCIÓ: JUAN CARLOS MARTEL INTÈRPRETS: Albert Ribalta, Ester Bové, Mireia Aixalà, Quim...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,