Mostrando entradas con la etiqueta Sergi Torrecilla. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sergi Torrecilla. Mostrar todas las entradas


AUTOR: HAROLD PINTER
TRADUCCIÓN: VÍCTOR MUÑOZ i CALAFELL
DIRECCIÓN: ALBERT PRAT
INTÉRPRETES: ÒSCAR INTENTE, ALBERTO DÍAZ, LAURA PUJOLÀS y SERGI TORRECILLA
DURACIÓN: 75min
FOTO: ROSER BLANCH
PRODUCCIÓN: LA RUTA 40
SALA BECKETT

Escrita originalmente para la televisión, La col·lecció nos sumerge en un mundo de verdades y mentiras. El encuentro fortuito de dos parejas relacionadas con el mundo del diseño, hará florecer pequeños fantasmas y una nube de niebla que oscurece la acción. Con un ritmo que hay que mantener y un texto que es un constante juego con el espectador, la trama sucede sin que apenas suceda nada, un seguido de acciones repetitivas donde el mensaje se esconde.

Con una escenografía a lo largo de la Sala Beckett y dos espacios separados, una iluminación con tantos claroscuros como el texto, las mentiras de entremezclan con las verdades, en una narración que huye de la ordenación cronológica y que constituye todo un puzzle donde las piezas que faltan las tendrá que buscar el espectador.

Si la puesta en escena es sobria, sin excentricidades, y ya no es una sorpresa si la disposición de la sala, con un texto que le hubiera faltado ser hilvanado, a un espectador avispado puede tirar del hilo antes de cuenta y dar con el final mucho antes de lo que autor y compañía le hubiera gustado. Las interpretaciones cumplen con la media de corrección que se le puede exigir al teatro de Harold Pinter. Quizás quien rompe la regla sea Sergi Torrecilla la más convincente de todas y Òscar Intente, el único que consigue mantener el misterio por un periodo más largo, sin que se le vea el latón.

Admito que no es fácil ni de hacer ni de ver un Harold Pinter, pero también hay que admitir que La col·lecció no es ni de lejos lo mejor del dramaturgo inglés. Le falta intensidad al mismo tiempo que deja entrever sus costuras antes del tiempo, por lo que el espectador cuando averigua qué va pasar sufre el efecto de desconectar hasta que pase aquello que sabe que pasará. Y al final, pasa.

LA COL·LECCIÓ

by on 17:17
AUTOR: HAROLD PINTER TRADUCCIÓN: VÍCTOR MUÑOZ i CALAFELL DIRECCIÓN: ALBERT PRAT INTÉRPRETES: ÒSCAR INTENTE, ALBERTO DÍAZ, LAURA P...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA
INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
ESPAI LLIURE

La factoria de la Flyhard no para de fer èxits un darrere un altre. Al juliol passat en plena voràgine del Grec ens trobaven aquesta petita joia que ha tingut una segona oportunitat al recuperat Espai Lliure. Ben és cert que passar d'una sala com la Flyhard de gairebé 40 butaques a l'Espai Lliure amb més de cent, l'obra perd proximitat i el grau d'angoixa es veu minvat. Però Litus segueix funcionant i emocionant als espectadors.

La majoria del públic és jove, fet positiu que al menys un cert tipus de teatre convoqui a part de la nova generació d'espectadors. Ho cert és que és una obra força generacional, ideal pels Peter Pan que s'aproximen als trenta o que ja visquin en aquesta dècada. Segur que hi ha persones majors que l'entenen, però a d'altres que no comparteixen univers els pot xocar.

El germà del Litus reuneix als 5 amics per entregar-les una carta que el seu germà va deixar-li abans de morir. A partir d'aquí l'espectacle serà una muntanya russa emocional que passa del riure al plor en qüestió de segons i que no deixa a cap espectador indiferent. Havent vist les dues versions, a la Flyhard amb l'Anna Alarcon enlloc de la Sara Espígul i el Jacob Torres enlloc del Sergi Torrecilla es poden observar els canvis que ha tingut el muntatge. A la versió Flyhard tot era més intens, també perquè l'Anna Alarcón és més intensa que la Sara Espígul que és més dramàtica però des d'una aparent tranquil·litat. El mateix succeïx amb el Sergi Torrecilla que resulta un personatge més introvertit que el Jacob Torres.

L'escenografia és la mateix, però amb més amplitud que aporta aquest espai. El text ha canviat, perquè a la Flyhard els moments de riure estaven concentrats al principi del muntatge. A l'Espai Lliure el text s'ha destensat i es pot riure ben bé fins a gairebé el final de l'obra. Tots els personatges aporten a l'obra un toc de comicitat però sense dubte el millor és el David Verdaguer, que arrenca les riallades més grans.

Marta Buchaca s'ha posat el llistó molt alt per la seva propera obra i ha entrat amb pas ferm com una de les dramaturges que cal seguir de ben a prop. Ens cal més teatre com aquest: proper, honest, amb un bon text i uns bons actors que el sàpiguen defensar. Ni més ni menys.

LITUS

by on 16:52
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER ...


El conte, inquietant, La intrusa, de Jorge Luis Borges, és el punt de partida de Fa una mica de soroll, un text de la jove dramaturga argentina Romina Paula (31 anys), que va fascinar el públic –ella i els seus intèrprets– en la darrera edició de Temporada Alta com a autora i directora de la peça El tiempo todo entero. La també jove companyia La Ruta 40 –pren el nom de la mítica carretera que travessa l'Argentina d'una punta a l'altra, paral·lela als Andes– debuta aquest cap de setmana (demà i dissabte, a les nou del vespre) amb Fa una mica de soroll –Algo de ruido hace, en la versió en castellà–, a la sala La Planeta, que n'és coproductora.
L'actor celranenc Albert Prat (1983) va formar part del repartiment de Tot, de Rafael Spregelburd, que la companyia Mentidera Teatre va assajar a Buenos Aires. Allà, Prat, que havia viscut recentment el procés de separació del grup Elnacionalnoensvol, va conèixer Paula i li va demanar si tenia un text, i aquesta li va oferir el que s'estrena demà a Girona. Prat, juntament amb la també celranenca Rita Peré, amb qui havia coincidit en el grup independent 2x2 Teatre, va traduir el text al català, i el pas següent va ser trucar portes per aconseguir aliats que permetessin produir l'espectacle. La sala Atrium, de Barcelona, va ser la primera que va fer confiança al projecte, i va assegurar una estada de l'espectacle al seu teatre del 6 al 17 de juny. Els paràmetres de la producció s'ajusten perfectament al projecte de La Planeta: teatre de text contemporani en català, amb gent de casa que col·labora amb gent de fora. La sala va entrar en la producció i va donar l'empenta definitiva per aixecar-la.
Prat explica que la disjuntiva següent era fer un encàrrec per a la direcció o controlar aquest aspecte des de dins mateix de la companyia. L'actor va renunciar al seu rol per assumir-la, un àmbit en el qual també debuta. Com a companys de viatge hi té dos bons amics, Alberto Díaz i Sergi Torrecilla, a més de l'actriu tossenca Paula Blanco. Ells són Salva, Nano i Marina, els protagonistes.
Obra de conseqüències
“En aquesta obra no passen gaire coses –diu Prat–, les coses grosses ja han passat i el que veiem són les conseqüències de tot el que va passar. De fet, és una obra de conseqüències.” L'acció en l'original se situa a la pampa argentina, mentre que en aquesta versió està situada al delta de l'Ebre, “per aquell punt que posseeix el paisatge de melancòlic, trist i desèrtic”. L'obra presenta dos germans que viuen reclosos en una casa, sense contacte amb l'exterior, als quals se'ls ha mort la mare recentment, i de sobte arriba una cosina llunyana, que no veuen des de la infància, que distorsionarà el seu món i malmenarà l'equilibri que havien trobat en una relació certament peculiar. La mare morta, el seu record, és la que provocarà la remor, el soroll tènue a què fa referència el títol.
Es tracta, per tant, d'una obra en què el text és d'una importància cabdal i en què tot reposa sobre les interpretacions. Prat, en aquest sentit, ha demanat als seus intèrprets que “s'ho facin molt seu, que busquin i que cadascú trobi l'estranyesa d'aquests personatges”. Els dos homes parlen poc, mentre que el personatge femení no calla mai, la qual cosa dóna una idea equivocada d'allò que els succeeix. Diuen els responsables de la companyia que la peça és una “història d'amor entre dos germans”, una relació que l'aparició de la cosina comença a esquerdar, ja que han de lluitar entre el desig sexual per la cosina, un antic amor d'infància, i els intents per mantenir el seu món intacte.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

Presència torbadora

by on 15:01
El conte, inquietant,  La intrusa , de Jorge Luis Borges, és el punt de partida de  Fa una mica de soroll , un text de la jove dramatur...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET
INTÈRPRETS: CLARA PUERTO, CARLES GOÑI, SERGI TORRECILLA, IÑIGO ARANBURU
PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEATRE
SALA BECKETT

Aquest mes d'octubre la Sala Beckett ofereix una mena de 2x1 o La Guapa Teatre per partida doble i els dimarts programa la primera obra d'aquesta companyia. Marc Angelet ens parla d'opcions, Opció A, Opció B i Opció C, sempre hi haurà una opció que puguis escollir. Tot és una excusa per desenvolupar una trama centrada en la clonació de l'ésser humà. Un laboratori on es busca l'home/dona més perfecte possible i rebutjar (o matar) els individus que no serveixin.

Amb una escenografia força simple aconsegueixen crear tota mena de sensacions angoixants a l'espectador. El pensament que no estem sols al món, que pots creuar el carrer i trobar-te a una persona exactament igual a tu mateix, els límits de la ciència o si som o no rates de laboratori són alguns dels temes dels que tracta.

Opció B va ser la primera obra de la companyia La Guapa Teatre que també té en cartell la seva darrera El biògraf a la mateixa sala i que després de veure-les totes dues es pot veure on eren i on són ara. La dramatúrgia d'Opció B i la posada en escena recorden a una opera prima mentres que a El biògraf les intencions i la claredat d'idees és força més clara.

Malgrat tot, dramatúrgia, escenografia i interpretació conflueixen per donar-nos com a resultat un thriller que no permet ni parpellejar amb un ritme frenètic que es resol positivament o negativament (depenent de la mirada de cada espectador) en un hora d'angoixa. Encara tens l'Opció B d'anar a veure dimarts 25 d'octubre. Tu mateix.

OPCIÓ B

by on 19:05
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET INTÈRPRETS: CLARA PUERTO, CARLES GOÑI, SERGI TORRECILLA, IÑIGO ARANBURU PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEA...