Mostrando entradas con la etiqueta Mireia Aixalà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mireia Aixalà. Mostrar todas las entradas

TEXTO: DAVID MAMET
TRADUCCIÓN: JULIO MANRIQUE y CRISTINA GENEBAT
DIRECCION: JULIO MANRIQUE
INTÉRPRETES: MIREIA AIXELÀ, JULIO MANRIQUE y DAVID SELVAS
DURACIÓN: 1h 30min
FOTO: FELIPE MENA
PRODUCCIÓN: TEMPORADA ALTA y LA BRUTAL
TEATRE BORRÀS

¿Qué fue del David Mamet de Un matrimonio de Boston? Creció y se disipó. Paso a ser este David Mamet. El "¡qué guais que somos, Johnny!" no acaba de convencerme, de hecho me cansa ir de guais por la vida tras 90minutos de espera a que pasa algo más allá de ese diálogo entrecortado "tan típico de Mamet" según algunos entendidos. 

Dos productores se encuentran ante la oportunidad de su vida, hacer una película con uno de esos actores revienta taquillas y hacerse ricos y famosos. Una joven sustituta de secretaria, "inocente" con ganas de cambiar el orden de cosas y de medrar será la piedra que en el camino hacia la fama tengan que saltar sin tropezar, ¿lo conseguirán?

Con una escenografía que se adapta muy bien a los tres actos, desde una oficina a medio montar hasta un apartamento, las interpretaciones van subiendo de intensidad pero el texto no acompaña. Es difícil valorar unas interpretaciones a las que les cuesta arrancar y que sólo se desentienden de su monotonía en la parte final, donde David Selvas le gana la partida a un Julio Manrique que no consigue salirse de su zona de confort. 

A Mireia Aixelà le ha tocado un papel poco grato, y aunque la duda de su inocencia pueda planear por unos segundos en la mente de los espectadores, será una sombra difusa. Sin embargo, Aixela protagonizará los mejores momentos del montaje, un segundo acto que hace salir de su ensoñación al público.  Aunque por desgracia, no será suficiente su aportación y volveremos a caer en el toma y daca de un texto falto de ideas para llenar sus noventa minutos.

UNA ALTRA PEL·LÍCULA

by on 18:56
TEXTO: DAVID MAMET TRADUCCIÓN: JULIO MANRIQUE y CRISTINA GENEBAT DIRECCION: JULIO MANRIQUE INTÉRPRETES: MIREIA AIXELÀ, JULIO MANRI...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

A PARTIR DE LA NOVELA HOMÓNIMA DE MARK HADDON
ADAPTACIÓN: SIMON STEPHENS
TRADUCCIÓN: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓN: JULIO MANRIQUE
INTÉRPRETES: MIREIA AIXALÀ, IVAN BENET, CARME FORTUNY, CRISTINA GENEBAT, POL LÓPEZ, MARTA MARCO, NORBERT MARTÍNEZ y XAVIER RICART
FOTO: ROS RIBAS
DURACIÓN: 1h 10min + 15 min entreacto + 1h
PRODUCCIÓN: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

No sé si es una buena o mala adaptación de la novela porque no la he leído, así que dejo para los fans ese juicio. No me llamó la atención en su momento y, ahora con la adaptación teatral preferí dejarla para después, para no verme condicionada. Eso sí, sabía a retazos de lo que iba, y la verdad es que no hace falta nada más.

Todas las entradas agotadas, hasta para la prorroga, ya nos anuncia que estamos delante de un fenómeno, del que bien seguro tendremos noticias la temporada que viene, y del que quizás tendría que estar meses en la cartelera, como pasaría en otras ciudades europeas. Pero de momento, unos afortunados hemos podido disfrutar del montaje.

Desde hace algún tiempo ya, hay un nombre que me hace ir a ciegas a ver una obra y ese es Pol López. Haga lo que haga, me da igual, pero el hecho de leer su nombre entre los intérpretes es sinónimo de "Hay que ir". El curiós incident del gos a mitjanit no hubiera sido posible sin él. No veo a ningún actor más interpretando a Christopher. Sin duda es su mejor interpretación hasta la fecha por la cantidad de matices que requiere el personaje y por la naturalidad de la interpretación de este niño de 15 años con algunas características del síndrome de Asperger. Muchos se preguntan, después de esto ¿qué? No dudo que el techo de Pol López está demasiado lejos de ser alcanzado.

Christopher desprende ternura, una característica que en mayor o menos medida impregna a la obra. Durante la cual, en cierto momentos, vemos como se tiñe de violencia y cómo es gestionada antes de volver a la situación de calma. En el montaje domina la imaginación simbólica, un cerebro difícil de controlar, el del Christopher, que va más allá de lo que todos piensan.

Y aunque el peso de la historia recae en Pol López, está rodeado de unos secundarios de lujo. Ivan Benet, Ed, el padre de Christopher; Marta Marco, Siobhan, profesora y voz en off de los pensamientos de Christopher; pero quizás la interpretación que más me sorprende es la de Cristina Genebat como Judy, la madre de Christopher, principalmente en sus momentos tiernos y de gran carga emotiva cuando lee sus propias cartas.

Lluc Castells firma una escenografía mágica, de esas que al entrar en la sala eres incapaz de imaginarte todo lo que dará de sí. Quizás solo lo sentí yo, pero entre que el público era una mezcla de adultos y niños y la magia y la ternura que desprende el montaje, parece como si nos hubiéramos teletransportado a Londres, en uno de esos espectáculos para toda la familia. Sea como fuere, es el mejor espectáculo que he visto en las últimas temporadas. De esos para el recuerdo, que se te quedan dentro durante mucho tiempo. Lástima que el ritmo de la cartelera te haga pasar tan rápido al siguiente. Christopher, Christopher!
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Per al seu debut com a dramaturga, l'actriu i traductora Cristina Genebat ha volgut traslladar la tradicional aventura d'Els Pastoretsals nostres dies. En clau de comèdia, relata a Santa Nit, una història de Nadal, les aventures de dos antiherois barcelonins -Rovelló i Lluquet- en una Nit de Nadal. La seva amiga Maria -soltera i embarassada per inseminació artificial- es posa de part i l'acompanyen en el seu periple des del Raval fins a l'avinguda del Tibidabo per donar a llum. Allà, en una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, es muntarà el pessebre, amb els senglars substituint el bou i la mula, i un Satanàs, reconvertit en un perseguidor de diners i el poder. «És com un d'aquests tipus del Club Bilderberg només interessats en les coses materials», anota l'autora.
Julio Manrique i Xavi Ricart dirigeixen un elenc amic -Ivan Benet, Marc Rodríguez, Ernest Villegas, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Norbert Martínez i la mateixa Genebat, en el paper de la partera Maria- en una coproducció de Bitó i la companyia La Brutal que ha acollit el Club Capitol. I avisen, aquests Pastorets no són cosa de nens. «És una funció pensada per a adults, nens de menys de 10 anys no l'entendrien», adverteix Manrique, que la defineix com «una comèdia urbana contemporània».
Explica l'autora que va decidir furgar en aquest clàssic popular tan representat a Catalunya perquè li despertava molts interrogants. «Em preguntava per què atrau tant, i s'escenifica any rere any i quin sentit té, i vaig començar a plantejar-me què suposa el Nadal. Vaig voler tornar als orígens d'una festivitat que ara consisteix a rebentar centres comercials. Per a mi és la celebració de la vida, d'un naixement». Genebat defensa la recuperació de l'espiritualitat perduda, que, segons el seu parer, està lligada a «una religiositat sense adoctrinaments». La seva obra és un cant a l'amistat i la vida. «És una comèdia amb molta ànima, com aquelles pel·lícules de Frank Capra. Tendra, emocional, commovedora», subratlla Manrique.
MATERNITAT DIGNA / Benet i Rodríguez interpreten aquests pastorets del segle XXI: un astrònom i un dissenyador gràfic, tots dos en atur, mentre la resta del repartiment es multiplica en diversos personatges: llevadora, prostituta, doctor... En la seva libèrrima versió, Genebat aprofita per deixar anar una sentida condemna a les pràctiques en els parts. «Estan molt deshumanitzats. Hi ha massa cesàries. Reivindico el part natural, ser mare amb dignitat».
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,

TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA
DRAMATURGIA: SERGI POMPERMAYER y DAVID SELVAS
DIRECCIÓN: DAVID SELVAS
INTÉRPRETES: JULIO MANRIQUE, MARTA MARCO, JORDI RICO, MIREIA AIXALÀ, ALBERT RIBALTA, ENRIC AUQUER, ÒSCAR RABADAN y FÈLIX PONS
DURADA: 1h 50min
PRODUCCIÓN: LA BRUTAL
BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Cada vez intento fiarme más por mi intuición y esta vez he acertado (no siempre lo consigo). Timó d’Atenes ha sido una experiencia del todo recomendable. No conocía la obra, ni siquiera había escuchado nada de ella hasta que el David Selvas comenzó a colgar fotos de ensayos. Vivimos una época donde las obras de Shakespeare nos salen por las orejas, y la verdad que lo que más me atrajo de la obra, es mi desconocimiento de ella. Quizás sea un pecado decirlo pero cuando ves tres, cuatro, cinco, etc. veces un Romeo y Julieta o Hamlet o es la octava maravilla o te puedes aburrir como una ostra en la platea. Pero no es el caso de Timó d’Atenes.

Es verdad que no veremos ni vestidos de época ni nada que nos recuerde a siglos atrás, pero ese es otro punto a favor. Abstraer lo mejor de la obra y situárnosla en nuestros días, acerca la obra al espectador y la empatía con Timó es absolutamente espeluznante. El tándem artístico Manrique-Selvas funciona a la perfección, dos espíritus con una manera muy similar de entender el concepto teatral. David Selvas dirige con gran precisión las piezas de una obra nada fácil de completar. 

Interpretativamente el peso cae sobre un soberbio Julio Manrique, en el que hasta hora es el mejor papel de su carrera. Impresionante segunda parte, donde si el público entra no querrá salir jamás. Le acompañan una sorprendente Marta Marco, ciertamente alejada de los papeles en los que estamos acostumbradas a verla y Mireia Aixalà, que parece que por fin ha perdido la ingenuidad de papeles anteriores y explota al máximo su parte más salvaje.

Bien es cierto que la Biblioteca ha perdido su arena característica, pero no habría mejor sala para iluminar una obra como esta, la iluminación de la segunda parte roza la matrícula de honor. Impresionante el ambiente que se crea.

Sólo un pero, se acaba el próximo domingo 30 de noviembre, así que tendréis que daros prisa para verla. Corred!

TIMÓ D'ATENES

by on 17:29
TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA DRAMATURGIA: SERGI POMPERMAYER y DAVID SELVAS DIRECCIÓN: DAVID SELVAS INT...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Les revolucions de majors dimensions són les més petites. L'autor alemany Philipp Löhle va imaginar, l'any 2007, què passaria si un ciutadà decidís trencar amb el sistema sense enfrontar-s'hi, simplement abstenint-se'n. L'autor trasllada aquell “preferiria no fer-ho” de Bartleby, l'escrivent de Melville a l'extrem. És una revolta en tota regla sense que el personatge que la lidera en sigui conscient. Àlies Gospodin, dirigida per Moisès Maicas, es representa a la Sala Beckett de Barcelona fins al 31 de març. La Beckett repeteix la fórmula de la taquilla inversa (pagar el que l'espectador consideri just després de veure l'espectacle). Toni Casares, director de la sala, aclareix que aquesta opció “és més una proposta de reflexió sobre les formes de finançament que no pas una solució definitiva”. Gospodin decideix que menjarà d'allò que li proporcioni l'almoina per poder acariciar una llama. Es veu que és un fet habitual a l'Alemanya on hi ha subterranis per poder hostatjar-lo. El protagonista topa amb Greenpeace, que li pren l'animal, però ell segueix amb el seu ideal, sense haver de robar, ni tampoc abusant de les pensions que hauria de garantir l'estat del benestar. Aquesta ferma voluntat crea un error de sistema social que provarà de corregir l'entorn del protagonista. Hi ha un moment del text que diu: “Amb cinc milions d'aturats que hi ha al país i tots em proposeu feina a mi.”
L'obra la protagonitza Jacob Torres, que interpreta Gospodin. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten una desena de personatges que provaran que el protagonista reflexioni. Però ell ni vol canviar ni tampoc vol anar a una masia, on probablement deixaria de ser un conflicte, perquè s'arraconaria de manera voluntària i deixaria de ser molest.
El muntatge de Löhle s'afegeix a una cartellera que fa una clara denúncia a la situació de crisi. El Tantarantana manté en cartell el Si no paguen, no paguem (versió de l'Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, del mateix autor). La Sala muntaner té programada la farsa Bildelberg (la colla de la Sala Trono imagina com són les sessions d'aquest influent i opac grup de poder mundial, en clau de cabaret desenfrenat). Hi seran fins al 7 d'abril. També La dona vinguda del futur, al TNC, fa una evident caricatura del consumisme. I al Romea, Roberto Zucco mostra un personatge outsider en una societat desestructurada. I, fins fa poc més d'una setmana, al Teatre Lliure es programava el Dispara / Agafa tresor / Repeteix, de Ravenhill, que feia un llistat de les violències possibles sota el paradigma de la llibertat i la democràcia, precisament.

Revolta a la Beckett

by on 15:16
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Les revolucions de majors dimensions són les més petites. L'autor alemany Philipp Löhle va ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
"A Alemanya hi ha molts peruans que passegen amb una llama -explica, per sorpresa dels periodistes catalans, el dramaturg alemany Philipp Löhle (Ravensburg, 1978)-. A canvi de poder-la acariciar, cobren. Però no sé si es pot viure d'això", confessa. Ell es va imaginar que sí. El protagonista d' Àlies Gospodin és un paio que, tip de tot, decideix viure al marge de la societat només amb una llama, que guarda al soterrani de casa. El problema ve quan Greenpeace li confisca l'animal i li capgira la vida.
"Per mi, l'essència de l'obra és: què passaria si un decideix de no participar del sistema?", diu Löhle. I automàticament es justifica: "El teatre és el lloc on es poden fer preguntes sense donar respostes. És on es poden plantejar utopies. Perquè si algú vol canviar el món, ha de fer-se polític o constructor", etziba l'autor. Löhle va escriure el text fa cinc anys -durant aquest temps s'ha representat a Belgrad, l'Argentina, França i Suïssa- i creu que "no ha perdut actualitat, sinó al contrari; és més actual que el 2008, cosa que està bé per a l'obra, però és trist per al món", lamentava.
El protagonista d' Àlies Gospodin -que estarà en cartell a la sala de Gràcia fins al 31 de març- és un Quixot que lluita contra molins de vent. "És un antiheroi. Quan pensem en algú que fa la revolució, pensem en un líder, i ell no ho és. Tampoc no és un hippie que viu a la muntanya, perquè no tindria interès. És algú que decideix desprendre's de tot i viure sense res. Fa una revolució personal", explica l'actor que interpreta Gospodin, Jacob Torres.
Un narcolèptic nerviós
A més dels ecologistes, al seu voltant hi té família i amics que no l'entenen. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten tots els personatges que coprotagonitzen la història i que, en certa manera, el volen explotar. "Fer el que vol fer, que és no fer res, li costa molt! -l'excusa Torres-. La gent no entén que no vulgui treballar". El més fàcil és que es guanyi la consideració de gandul. Löhle li ha atorgat algunes característiques curioses, com el fet que, quan es posa nerviós, s'adorm. Tot i això, Gospodin no és un tipus gens tranquil, es pren el seu objectiu molt a la valenta. "Té una obsessió tan gran que el porta a la desesperació, i això el fa còmic", diu Torres.
Moisès Maicas dirigeix un espectacle que barreja gèneres i registres. El text mescla escenes dialogades i monòlegs que expliquen el que passa, el que pensa o el que fa el protagonista. "És una comèdia enginyosa i alhora una tragèdia amb traces poètiques", explica. La Sala Beckett, en la seva cacera de joves talents de tot el món, ja va comptar amb Löhle en un Obrador d'estiu el 2008, i hi ha mantingut el contacte. Ara el presenta al públic català.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


August Strindberg va escriure Senyoreta Júlia per ensorrar l'actriu protagonista, la seva muller. Detestava totes les dones, però sobretot la seva. I malgrat la misogínia de l'autor, Senyoreta Júlia ha passat al repertori canònic del teatre universal perquè és brillant, complexa i transgressora, en la temàtica i en l'estructura. "Si deixem les tonteries de Strindberg, els seus problemes mentals amb les dones, hi veiem rols que estan condemnats a representar uns personatges. Penses: «Tant de bo algú els tregui d'aquí»", afirmava ahir Julio Manrique, actor i director del Teatre Romea. Aquest divendres s'estrenarà al seu teatre una reescriptura del clàssic, dirigida per Josep Maria Mestres, que farà temporada dins el festival Grec.
El dramaturg Patrick Marber és qui va fer una pentinada al text de Strindberg que s'havia estrenat el 1889. Li va polir l'odi a les dones que l'autor confessava ja a les primeres pàgines, li va donar un to sec però empàtic amb els personatges i va posar l'accent en la lluita de classes situant l'obra a l'Anglaterra del 1945, després de la Segona Guerra Mundial, just en la nit de la primera victòria laborista que faria caure Winston Churchill. "Ressona molt actual la situació de la Senyoreta Júlia de Marber. En una Anglaterra trista i deprimida, hi ha la sensació que tot pot canviar. Tot està enlaire", deia Mestres. I Manrique hi afegia: "I la pasta! Quan apareix la pasta a escena passa a ser la protagonista".
L'obra descriu un triangle amorós tràgic entre una aristòcrata, un criat i la seva nòvia de tota la vida, una dona senzilla i pràctica que pertany a la mateixa classe. Però més que centrar-se en la guerra de sexes, "que hi és i és terrible", diu Mestres, la versió posa en relleu "la dificultat de ser algú a la vida, d'assolir un nou estadi", que és el que busca el pretendent pobre tirant l'ham a la senyoreta, una dona ferida per una relació anterior i víctima del seu rang i la seva família. L'obra agafa un to de cinema negre.
Canviar perquè res no canviï
Cristina Genebat interpreta aquesta senyoreta Júlia que també planteja un debat polític sobre l'arrel del conservadorisme. "Fa pensar en qui vol que les coses no canviïn i quina relació té això amb tenir diners o no. No està gens clar qui és més o menys progressista", diu l'actriu i traductora del text. Fins i tot sembla que els rols es capgirin i siguin els criats els que estiguin més còmodes sota unes categories inamovibles. "Hi ha aquella reflexió d' El Gatopardo : cal que tot canviï perquè no canviï res", afegeix Mestres.
Julio Manrique interpreta el criat coprotagonista i Mireia Aixalà és la serventa de la senyoreta Júlia. En l'equip actoral hi ha la complicitat forjada en les obres dirigides per Manrique, a la qual s'ha afegit Mestres. Va ser el director que li va donar les primeres oportunitats a Manrique, i ell ha volgut tornar-li el gest en la seva primera temporada al capdavant del Romea. "És el plus humà de les nostres propostes, del qual estic convençudíssim", defensa l'actor. A canvi, Josep Maria Mestres li torna elogis sincers: "Amb tan bons actors, que fan alta cuina servida al moment, que fugen dels llocs trillats, un director el que ha de fer és no fer nosa".
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Quien niegue que alguna vez no hubiera deseado poder perforar un pequeño agujero por el que espiar las situaciones ajenas sin ser visto probablemente miente. En Cosas que hoy decíamos, que se estrena el 25 de abril en el Teatro Abadía de Madrid (donde se mantendrá hasta el 13 de mayo), lo ponen aun más fácil que todo eso: solo hace falta asistir a la función para poder –pongámoslo sin paños calientes- cotillear las reacciones y aspavientos de tres parejas en plena crisis sentimental. Porque de dónde mejor se puede aprender, que de los errores (de otros, claro).
Concebidas como tres relatos independientes, tragicómicos, las escenas tienen en común el contexto: todas se desarrollan en sendos restaurantes, en público. Tras un cristal, el decorado cambia de un límpido comedor japonés, a una asfixiante taberna mexicana, a una refinada brasserie francesa. Y al otro lado, los espectadores observan a sus anchas cómo las relaciones de los protagonistas se desmoronan.
Escrita por el dramaturgo y cineasta estadounidense Neil LaBute, autor de funciones como En un bosque, oscuro y profundo y películas comoUn funeral de muerte, la obra llega a Madrid de la mano del director Julio Manrique, que ya la representó en 2010 en la Sala Beckett y el Festival Grec de Barcelona. Las tres piezas sobre las que se articula la función, cuenta Manrique, giran en torno “al amor, la fidelidad y la lealtad, pero desde un punto de vista único, en el que LaBute juega con el mecanismo de la crueldad, con la mala leche”.
La primera de ellas, Romance, “ocurre probablemente en Tokio, probablemente en una noche lluviosa, con una pareja gai que hace tiempo que no se ve”. Las furias, la segunda, “es una pieza más chillona, más almodovariana, insólita, en torno a una chica que quiere romper su relación con un chico tan inseguro que aparece a la cita con su hermana”. La última, Helter Skelter (una expresión que describe un estado de caos y confusión y que, como el título Cosas que hoy decíamos, hace referencia a una canción de los Beatles), “se desarrolla en un restorán muy elegante y chic, con una pareja burguesa que descubre algo que les va a hacer pasar un mal rato”. 
El origen del proyecto, según explica el director, se remonta a un taller que se celebró hace tres años en el Obrador, un espacio de la Beckett en el que participaba el LaBute. Allí, el autor se topó con Cristina Genebat, que había traducido y actuado en varias de sus obras (y que es también actriz en esta, que igualmente ha trasladado del inglés tanto al catalán como al castellano). Impresionado al ver a alguien tan involucrado con su trabajo, le envió, “con gran generosidad”, varios textos cortos, que se sumaron a otro que había escrito en el taller del Obrador. “Cuando Cristina me enseñó los textos, nos pusimos a pensar en la manera de convertirlos en una obra que no fuera una muestra de teatro breve, sino una pieza completa”, explica Manrique. “Entonces nos dimos cuenta de que todas las situaciones transcurren en un espacio público, y ahí es donde se nos ocurrió la idea de enmarcarlas en restaurantes”.
Con siete actores sobre el escenario -Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Ivan Benet, Xavier Ricart, Andrew Tarbet y Ernest Villegas-, que participan alternativamente en las tres historias, bien como protagonistas o bien como secundarios, la función compone, señala el director, una “comedia muy amarga, con zonas oscuras e incómodas, con las que cualquiera de nosotros puede identificarse”. Quizá ahí resida el interés: en que, a través del agujero, lo que uno vea sea el reflejo de sí mismo. “Hay obras y autores como LaBute que se dedican a hacerte pasar un mal rato, que te hacen reírte hasta de tu sombra. Pero eso es algo que es siempre positivo. Y útil”.
Fuente: Silvia Hernando (www.elpais.com)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

TEXT: EDWARD ALBEE
TRADUCCIÓ: JOSEP MARIA POU
DIRECCIÓ: DANIEL VERONESE
INTÈRPRETS: EMMA VILARASAU, PERE ARQUILLUÉ, MIREIA AIXALÀ i IVAN BENET
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE ROMEA

Èxit absolut, teatre ple, gent que surt satisfeta de la muntanya russa en què es converteix l'obra i si jugues al seu lloc, el resultat és un exercici teatral sublim. Veronese torna a fer un teatre brut, on els actors es trepitjin al parlar i no respetin els conservadurismes escèniques i amb aquesta naturalitat ofereixen un recital interpretatiu.

La Martha, Emma Vilarasau, i el George, Pere Arquillué, són una parella que s'estimen i s'odien a parts iguals i per demostrar-s'ho s'escupin totes les seves pors, frustracions, rancors i enganys. Un combat físic i dialèctic que deixa a l'espectador després d'hora i mitja extenuat. El text d'Albee és una mina de possibilitats i Veronese aconsegueix convertir-les totes en veritables i en petites joies d'art damunt de l'escenari.

Si com diu Veronese només es pot treballar amb bones actors, aquí té quatre dels millors de l'escena catalana. Emma Vilarasau i Pere Arquillué converteixen la seva batalla damunt l'escenari en memorable, però no es queden enrere Mireia Aixalà, Honey, i Ivan Benet, Nick, que ens regala una de les millors escenes del muntatge durant el seu combat dialèctic amb el George.

Sebastià Brosa signa una escenografia perfecta que completa el realisme d'aquest joc d'incerteses i expectatives. El segon Albee de la temporada necessita més estona de digestió, la rapidesa dels seus diàlegs no deixar que l'espectador pari d'assimilar situacions requereix que el sistema d'alerta i atenció no s'aturi en cap moment.

Qui té por de Virgina Woolf? és un dels millors muntatges del que portem de temporada. Imprescindible per tots els amants del teatre i per a tots aquells que portem anys reclamant més teatre anglosaxó. De moment, simplement toca asseure'ns i gaudir.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

TEXT: SERGI POMPERMAYER i JULIO MANRIQUE
DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: MIREIA AIXALÀ, IVAN BENET, CRISTINA GENEBAT, ORIOL GUINART, XAVIER RICART, MARC RODRÍGUEZ i ANDREW TARBET
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE ROMEA

Julio Manrique enceta la seva primera producció al Romea, amb un text escrit i dirigit per ell mateix. Es llença a la piscina i per sort ha trobat aigua. I molta. El fantasme de Xirgu serveix d'excusa per construir tota una tragicomèdia, amb molta més comèdia que drama, en torn als fantasmes interiors personals, a totes aquelles coses que no volem reconèixer que tenim però que hi són.

Una companyia d'actors assaja un obra quan es crema el teatre, el Romea, el dia de l'estrena i fem un salt de set anys i comencem a descobrir què ha estat de les seves vides en aquest període de temps. L'escenògraf, Sebastià Brossa, i la il·luminació del Jaume Ventura aconsegueix crear un ambient de calidesa, però amb un punt d'autodestrucció visible en cadascuna de les escenes. La part final és la més representativa i la millor aconseguida de tota la funció amb un joc perfecte entre llums i ombres. Per un altre banda, l'espai sonor de Damien Bazin sobresurt com element imprescindible d'un muntatge on és igual d'important el que es diu, el que no es diu i el que sona de fons.

La companyia, ja consolidada després de unes quantes obres junts destil·len una enorme complicitat dalt de l'escenari i això fa que l'obra flueix per sí mateixa. Malgrat que tota la companyia manté un notable interpretatiu, cal destacar la feina de la Mireia Aixelà, molt superior i amb molta més força i frescor que en altres muntatges i la Cristina Genebat amb una seguretat de paraula i de cos també molt superior a anteriors ocasions. Totes dues comparteixen un dels moments més emotius del muntatge, mentres sona 'Into my arms'. 

Malgrat que Manrique iniciï la seva carrera com a director artístic del Romea, cremant-lo en la ficció, cap superstició podrà parar aquesta nova etapa que ha començat amb molt bon peu i amb uns espectadors que li demanen que mantingui la mateixa qualitat d'aquest Llum de guàrdia o la superi. De moment hem agafat un bon camí de partida. I seguim caminant, fins a la propera parada, Dogville a l'octubre.

LLUM DE GUÀRDIA

by on 14:30
TEXT: SERGI POMPERMAYER i JULIO MANRIQUE DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE INTÈRPRETS: MIREIA AIXALÀ, IVAN BENET, CRISTINA GENEBAT, ORIOL GUI...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

TEXT: ANTON TXÈKHOV
VERSIÓ: DAVID MAMET
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: MIREIA AIXALÀ, GEMMA BRIÓ, CRISTINA GENEBAT, MONTSE GUALLAR, NORBERT IBERO, NORBERT MARTÍNEZ, SANDRA MOSCLÚS, FERRÁN RAÑÉ, XAVIER RICART, DAVID SELVAS, ENRIC SERRA, ORIOL VILA, MARC AGUILAR i ENEKO RODRÍGUEZ
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE ROMEA


El 9 de novembre començava aquest repte pel Julio Manrique, poc abans s'havia conegut la notícia de que seria el proper director artístic del Teatre Romea, i estava a punt d'estrenar el seu primer muntatge per aquest teatre. L'expectació era màxima, tan gran com la decepció després de veure-ho. Els clàssics són sempre complicats de muntar perquè sempre hi haurà versions prèvies amb les que comparar. Però aquesta vegada els raonaments no cal sortir a buscar-los fora.

La versió de Mamet i la direcció de Manrique disten molt de que s'esperava d'ells. Mamet ha optat per restar importància a la part social de l'obra i es centra més en el procés de canvi dels personatges. Deixa l'obra com un vodevil de primera categoria sense context. Manrique ha intentant agafar el rumb d'un vaixell sense timó i evitant caure en convertir a l'espectacle en una farsa, fet que ha mig aconseguit.

El però més gran ho trobem a l'interpretació poc consistent dels actors. Especial és el cas de Montse Guallar, Lyubov Ranevskaya, sense força que no destila cap emoció, ni de pèrdua ni d'alegria i David Selvas, Yermolay Lopakhin, que no dota al personatge de profunditat i manté una linialitat absoluta durant tota la representació. Entre els personatges secundaris Oriol Vila torna a demostrar la seva vàlua independentment del grandària del paper que li toqui representar, en aquest cas un jove revolucionari molt convincent.

Lluc Castells dibuixa una detallada escenografia que acull de manera sublim i realista totes les estades interiors i exteriors de l'obra. Un petit entrebanc en la fulgurant carrera d'èxits que li espera a Julio Manrique dintre i fora del Teatre Romea.

L'HORT DELS CIRERERS

by on 18:52
TEXT: ANTON TXÈKHOV VERSIÓ: DAVID MAMET TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE INTÈRPRETS: MIREIA AIXALÀ, GEMMA BRIÓ...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT: NEIL LABUTE
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: ANDREW TARBERT, NORBET MARTÍNEZ, ORIOL GUINART, XAVIER RICART, MIREIA AIXALÀ, CRISTINA GENEBAT i ERNEST VILLEGAS
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT i GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA
SALA BECKETT


Amb la Sala Beckett plena, un públic entregat i un autor per treure's el barret ha arribat la consolidació de Julio Manrique com a director de teatre. Jugava a guanyar, poques vegades arrisca, si més no aquesta obra de Labute sonava a èxit només llegir les primeres ratlles de sipnosis. Una història de personatges actuals, que pateixen com poden patir els espectadors que la contemplen.

Tres peces breus, amb protagonistes ubicats a occident, que vesteixen roba cara, que viuen una vida acomodada, però que no són feliços, alguna cosa falla. L'amor envolta a totes les històries de diferent manera i sempre amb el segell Labute ben present, sentiment, crueltat, traïció i un humor descarnat es donen la mà.

Entre català i anglès de la primera història i el català i francès de la darrera, hi ha un món de personatges que aparentment no tenen res a veure, però que en el fons estan més pròxims de que sembla. El que més sorprèn és la genial construcció d'Oriol Guinart com a histriònica germana de un noi compromès amb una noia (Mireia Aixelà). Cristina Genebat, que a part d'actuar signa la traducció, aconsegueix destil·lar i contenir a la perfecció un dona embarassada que descobreix que el seu marit li està posant banyes.

Altre dels encerts de la peça, és l'escenografia de Lluc Castells feta com si estiguem veient una pel·lícula. Tot està perfectament enquadrat i res se surt de pla. A més l'il·luminació, la banda sonora, els subtítols i els crèdits finals que acompanyem a la peça fan pensar a més d'un que això que veuen és un film sense pantalla.

Si l'obra ja té títol de cançó de The Beatles, Things we said today, cadascuna de les tres històries també es diuen amb noms de cançons d'aquest grup anglès, Romance, Les fúries i Helter Skelter. El resultat un mes d'èxit, amb totes les entrades exhaurides des de la primera setmana de representació. Un nou èxit que es mereix trobar un altre espai escènic amb més localitats. I ja ens posem beatlemaniacs, només ens queda demanar-los Get back.

COSES QUE DÈIEM AVUI

by on 14:04
TEXT: NEIL LABUTE TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: JULIO MANRIQUE INTÈRPRETS: ANDREW TARBERT, NORBET MARTÍNEZ, OR...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: MARK RAVENHILL
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: DAVID SELVAS, MIREIA AIXALÀ i NORBERT MARTÍNEZ
PRODUCCIÓ: LA TROCA
SALA BECKETT


Després d'un bon inici amb Els Boscos de David Mamet precisament a la mateixa Sala Beckett, Julio Manrique hi torna amb Product avalat per la bona acollida de La forma de les coses la temporada passada al Lliure.

Product pensat com un monòleg, és l'intent d'un productor, David Selvas, de convèncer a una actriu, Mireia Aixalà, de que faci la seva pel·lícula amb l'ajuda del seu ajudant, Norbert Martínez. Durant els vuitanta minuts que dura la funció, el productor explicarà a l'actriu de que tracta el seu projecte, un film d'acció que barreja una tòrrida història d'amor, entre un membre d'Al Qaeda amb una occidental, amb el terrorisme islàmic.

Així de simple i així de complicat al mateix temps. Ravenhill descriu amb una gran ironia, patent durant tota la peça, la dificultat de les relacions entre Orient i Occident.

Julio Manrique ens demostra un cop més el seu mestratge en la direcció d'actors. David Selvas ens ofereix una de les seves millors interpretacions de la seva carrera i resulta totalment convincent i precís en cadascú dels seus gestos. Li acompanyen una Mireia Aixalà prou correcta al difícil paper d'ensenyar molt i dir ben poc i un Norbert Martínez brillant en les seves desmesurades intervencions.

Un gran 'product' que ha tingut poc recorregut en la cartellera barcelonina, com normalment passa amb les apostes, gairebé ningú s'arrisca en va. Esperem tornar-lo a veure ben aviat.

PRODUCT

by on 0:17
FITXA ARTÍSTICA TEXT: MARK RAVENHILL TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE INTÈRPRETS: DAVID SELVAS, MIREIA AIXAL...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , ,



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: DANIELA FEIXAS
DIRECCIÓ: JUAN CARLOS MARTEL
INTÈRPRETS: Albert Ribalta, Ester Bové, Mireia Aixalà, Quim Dalmau, Jacob Torres y Daniela Feixas.
PRODUCCIÓ: NATALIA MORALES
TEATRE GAUDÍ DE BARCELONA

“Vale, Max, fes-te el graciós si vols però jo diria que tots els que estem asseguts en aquesta taula tenim una història, i no és precisament la que ens venen als anuncis de colònia...”

Una comèdia que ens acosta al drama de les relacions personals; on el sexe esdevé un vehicle que ens permet circular i observar les misèries i alegries de sis personatges que, com tothom, l’únic que volen es trobar el seu lloc, i trobar-se a si mateixos, a través de les relacions entre ells.
Amb un espai escènic minimalista, un saló de qualsevol casa, amb quatre sofàs i una taula central amb calaixos a les bandes. Quatre llums que il·luminen les diferents escenes. Genial el joc de llums d’escena amb els foscos i sobre tot en els canvis d’escena, combinant focus i les llums que formen part de la representació.
Una interpretació general correcta sense gaires estridències, per a una comèdia actual d’uns joves que ens presenten els seus dubtes, preguntes que ens fem nosaltres mateixos. Tot i això destaca la interpretació de Jacob Torres, un actor camaleònic i Ester Bové, que se’ns mostra molt propera, i en certes escenes la mataries.
Nomes sexe és una obra per als que vulguin anar a passar una bona estona al teatre, sense demanar-li gaire excepcionalitat. Només cal portar un somriure.

“-Segur que algun cop te l’han xuclat malament!
-Sóc agraït jo...”

NOMÉS SEXE

by on 21:02
FITXA ARTÍSTICA TEXT: DANIELA FEIXAS DIRECCIÓ: JUAN CARLOS MARTEL INTÈRPRETS: Albert Ribalta, Ester Bové, Mireia Aixalà, Quim...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,

FITXA ARTÍTICA
TEXT: NEIL LABUTE
DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Marc Rodríguez.
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE I LA TROCA PRODUCCIONS ARTÍSTIQUES
ESPAI LLIURE

“Procura canviar el món abans que el món et canviï a ti”

Adam és un noi insegur que, influenciat per Evelin -la seva iconoclasta novia, que és estudiant d’art i prepara la tesi doctoral- està disposat a canviar del tot per agradar-li més. De mica en mica es va transformant, però els canvis no agraden als seus amics d’abans. Una comèdia que signa el qui està considerat hereu directe de David Mamet a partir de la idea que la seducció és un art.
Tots ho som de vanitosos i en aquesta tragicomèdia queda clarament demostrat. A tots ens agrada agradar i sinó agradem busquem qualsevol manera de que sigui possible. Però fins a quin límit estaríem disposats a arribar per agradar? D’això parlar l’obra. Som capaços de baixar-nos els pantalons i deixar el cul a l’aire per agradar a la resta?

“Tota forma s’origina a l’esperit”

Adam podem ser qualsevol de nosaltres com bé diu el seu director, tots podem caure en les mans de la manipulació i no adonar-nos de que som manipulats fins a que ja és massa tard, massa tard per canviar els nostres camins.
La forma de les coses ens mostra la crueltat de la vida humana amb respecte a l’exterior, perquè per molt que diguin que l’interior és el que compte, la forma de les coses encara hi és, d’important per la major part de la gent.

“Sempre hi haurà algú que pagarà pels teus dos minuts de glòria”

Julio Manrique dirigeix amb mestratge una gran obra, amb un text brillant, ple de frases que et fan pensar, que et quedes aturat pensant que estan carregats de veritat. Sorprèn a l’espectador amb la seva manera d’encarar l’obra, presentant-nos-la a l’inici amb una comèdia de parelles, per girar de cop i volta i canviar de terç per mostrar-nos la manipulació d’una seductora i què arriben a considerar art.
Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart i Marc Rodríguez broden els seus papers, aconsegueixen des de el minut u fins a l’últim segon fer-te creure el que estàs veient.
L’Espai Lliure és petit, però ben aprofitat, donant fins a sis espais diferents, sis llocs marcats amb personalitat pròpia, una cambra, un saló, la sala d’espera d’un consulta, un parc, un museu...
I gran menció per la part musical,molt bona selecció de peces, que transiten per les diferents escenes de l’obra, adaptant-se al seu ritme.
La forma de les coses mostra un pervers joc de relacions humanes que es justifica “por amor al arte”. Però de vegades l’art es converteix en un acte “in-humà”.

“Qualsevol forma d’art és inútil” (Oscar Wilde)

LA FORMA DE LES COSES

by on 2:12
FITXA ARTÍTICA TEXT: NEIL LABUTE DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE INTÈRPRETS: Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Marc Ro...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,