Mostrando entradas con la etiqueta Albert Ribalta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Albert Ribalta. Mostrar todas las entradas


TEXTO: MARC ARTIGAU, CRISTINA GENEBAT y JULIO MANRIQUE
DIRECCIÓN: JULIO MANRIQUE
INTÉRPRETES: ROSA GÀMIZ, CAROLINA MORRO, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI RICO y ÀGATA ROCA
DURACIÓN: 105min
FOTOGRAFIA: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: T DE TEATRE, FOCUS y GREC 2017 FESTIVAL DE BARCELONA
TEATRE ROMEA

Ay, qué tiempos aquellos en que las T de Teatre hacían espectáculos ‘ridiculizando’ a los hombres! ¿25 años han pasado ya? ¡Cómo pasa el tiempo! E.V.A. es una obra homenaje a su trayectoria y quizás un punto y aparte de su carrera, parecido a aquel que van marcar cuando van abandonar sus habituales sketches para pasar a representar obras con inicio, nudo y desenlace. 

E.V.A. está especialmente llamada a ser el final de una etapa. Conscientes que los años de Jet Lag o Homes (que han sido sus dos grandes éxitos) no volverán, el humor de T de Teatre debería girar a lo que ya nos demostraron con la gran obra de esta etapa, Dones com jo, también al Romea, escrita y dirigida por Pau Miró. El dolor es el tema principal de E.V.A., nombre de mujer, de la primera mujer, según la mitología cristiana, pero también son las siglas de la Escala Visual Analógica del Dolor. Todo muy bien tramado. 

La obra gira entorno a Àgata, Àgata Roca, una actriz que se encuentra en plenos ensayos de una obra de teatro con la cuál su compañía celebra los 25 años encima de las tablas, ‘casualidades de la vida’, pero su madre, genial Carme Fortuny, ha decidido escaparse de la residencia para vivir la vida. Clara, Carme Pla, se acaba de coger una año sabático y se dedica a limpiar armarios, ahora que su hija, Eva, Carolina Morro, está a punto de abandonar el nido para marcharse a estudiar fuera. Paloma, Marta Pérez, es una anestesista que tiene anestesiada su vida personal y Lola es una madre de gemelos que se dedica al negocio inmobiliario.  En esta ocasión, Albert Ribalta y Jordi Rico también se incorporan al reparto para interpretar personajes secundarios. Mención especial para Ribalta brillante en su personaje de Yoshiro.

En las interpretaciones también se hacen un homenaje a sí mismas, quizás la más ‘evolucionada’ sea Àgata Roca (o quizás se predilección personal), su personaje tiene más matices, es un mujer menos ‘histérica’ que las que nos tiene acostumbrados a interpretar, igual de indecisa que en otras ocasiones pero con más fondo. Carme Pla sigue con sus personajes enfadados con el mundo y lo borda, es una de las actrices que mejor se enfada de Catalunya, sin duda. Al igual que Marta Pérez, la más ‘seria’ de la familia T de Teatre. En este caso se echa de menos a Mamen Duch, su desparpajo le habría venido de perlas a un texto, que a veces peca de encorsetado y previsible. El paso del tiempo hará que la máquina, entre actores, texto y puesta en escena funcione a un ritmo más adecuado.

La escenografía de Alejandro Andújar permite una escena mucho más amplia y luminosa y el continuo movimiento y cambio de localizaciones: sala de espera de una residencia, un hospital, un restaurante… es impresionante lo que esconde lo que ha simple vista parecía un simple habitáculo de madera. La iluminación de Jaume Ventura y el espacio sonoro de Damien Bazin ponen el resto a un espectáculo donde el espectador se lo pasa bien, se ríe, disfruta echando la vista atrás, y si es fan de T de Teatre captará los guiños que todo homenaje requiere.

Per molts anys / Muchas Felicidades, T de Teatre!

E.V.A.

by on 20:26
TEXTO: MARC ARTIGAU, CRISTINA GENEBAT y JULIO MANRIQUE DIRECCIÓN: JULIO MANRIQUE INTÉRPRETES: ROSA GÀMIZ, CAROLINA MORRO, MARTA P...

DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: CIRO ZORZOLI
INTÉRPRETES: IVAN BENET, MAMEN DUCH, CAROLINA MORRO, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI RICO, ÀGATA ROCA y MARC RODRÍGUEZ
DURACIÓN: 85 min
FOTO: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: GREC 2015 FESTIVAL DE BARCELONA, T DE TEATRE y TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE MONTJUÏC (GREC 2015)

A muchos teatreros nos gustaría vivir todo el proceso de creación de un espectáculo. Ver como nace de la nada y se va desarrollando con la ayuda de todas las personas implicadas. T de Teatre nos ofrece esa mirilla para ser parte de unos ejercicios interpretativos para conseguir el virtuosismo en las actuaciones. Durante casi 90 minutos observaremos desde el más mínimo detalle o gesto hasta los ensayos posteriores de la obra.

Con la Sala Fabià Puigserver con una desnudez poco habitual, nos sumergimos en una sala de ensayo. Vestidos de época, porque los ensayos de la obra nos trasladan a la vida de pagés del finales de siglo pasado. Teatro dentro de teatro, donde se busca la verdad, hacer que el espectador no sienta que todo es ficción por lo que no hay cuarta pared, el público es a la vez público dentro de público. Demasía al cuadrado todo junto.

Como la idea de actores interpretando a actores no es nueva, se busca rizar el rizo con una farsa de la profesión actoral. Ni virtuosos ni perfectos, como simples monigotes los actores buscan forzar la risa, pero las continuas repeticiones y un humor excesivamente histriónico produce más agotamiento que diversión. La obra funciona a trancas y barrancas durante la primera parte de ejercicios, 45 minutos (aprox.), a partir de lo cual el ritmo empieza a decaer y las miradas al reloj se vuelven cada vez más frecuentes.

A nivel de interpretación todo queda demasiado forzado, el querer agradar llega a límites imposibles. Los gags no acaban de funcionar del todo y el histrionismo se apodera de la escena. Es evidente que le falta recorrido, ha salido demasiado verde de la sala de ensayos directamente al estreno. Todo se puede justificar, aunque pienso que la idea inicial ha sido estirada demasiado para un espectáculo de 90 minutos. Tiene que pasar alguna cosas más allá de ver a los actores ensayando y perfeccionando la técnica, porque aunque en un momento un actor asegura que hay intérpretes que no nacen con talento, pero les salva la técnica, en Premis i Càstigs ni eso. A la salida me siento más castigada que premiada, lo cual me entristece, pero sé que si no hay verdad la técnica no nos salvará.

PREMIS I CÀSTIGS

by on 16:45
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: CIRO ZORZOLI INTÉRPRETES: IVAN BENET, MAMEN DUCH, CAROLINA MORRO, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JOR...

Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Per al seu debut com a dramaturga, l'actriu i traductora Cristina Genebat ha volgut traslladar la tradicional aventura d'Els Pastoretsals nostres dies. En clau de comèdia, relata a Santa Nit, una història de Nadal, les aventures de dos antiherois barcelonins -Rovelló i Lluquet- en una Nit de Nadal. La seva amiga Maria -soltera i embarassada per inseminació artificial- es posa de part i l'acompanyen en el seu periple des del Raval fins a l'avinguda del Tibidabo per donar a llum. Allà, en una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, es muntarà el pessebre, amb els senglars substituint el bou i la mula, i un Satanàs, reconvertit en un perseguidor de diners i el poder. «És com un d'aquests tipus del Club Bilderberg només interessats en les coses materials», anota l'autora.
Julio Manrique i Xavi Ricart dirigeixen un elenc amic -Ivan Benet, Marc Rodríguez, Ernest Villegas, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Norbert Martínez i la mateixa Genebat, en el paper de la partera Maria- en una coproducció de Bitó i la companyia La Brutal que ha acollit el Club Capitol. I avisen, aquests Pastorets no són cosa de nens. «És una funció pensada per a adults, nens de menys de 10 anys no l'entendrien», adverteix Manrique, que la defineix com «una comèdia urbana contemporània».
Explica l'autora que va decidir furgar en aquest clàssic popular tan representat a Catalunya perquè li despertava molts interrogants. «Em preguntava per què atrau tant, i s'escenifica any rere any i quin sentit té, i vaig començar a plantejar-me què suposa el Nadal. Vaig voler tornar als orígens d'una festivitat que ara consisteix a rebentar centres comercials. Per a mi és la celebració de la vida, d'un naixement». Genebat defensa la recuperació de l'espiritualitat perduda, que, segons el seu parer, està lligada a «una religiositat sense adoctrinaments». La seva obra és un cant a l'amistat i la vida. «És una comèdia amb molta ànima, com aquelles pel·lícules de Frank Capra. Tendra, emocional, commovedora», subratlla Manrique.
MATERNITAT DIGNA / Benet i Rodríguez interpreten aquests pastorets del segle XXI: un astrònom i un dissenyador gràfic, tots dos en atur, mentre la resta del repartiment es multiplica en diversos personatges: llevadora, prostituta, doctor... En la seva libèrrima versió, Genebat aprofita per deixar anar una sentida condemna a les pràctiques en els parts. «Estan molt deshumanitzats. Hi ha massa cesàries. Reivindico el part natural, ser mare amb dignitat».

TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA
DRAMATURGIA: SERGI POMPERMAYER y DAVID SELVAS
DIRECCIÓN: DAVID SELVAS
INTÉRPRETES: JULIO MANRIQUE, MARTA MARCO, JORDI RICO, MIREIA AIXALÀ, ALBERT RIBALTA, ENRIC AUQUER, ÒSCAR RABADAN y FÈLIX PONS
DURADA: 1h 50min
PRODUCCIÓN: LA BRUTAL
BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Cada vez intento fiarme más por mi intuición y esta vez he acertado (no siempre lo consigo). Timó d’Atenes ha sido una experiencia del todo recomendable. No conocía la obra, ni siquiera había escuchado nada de ella hasta que el David Selvas comenzó a colgar fotos de ensayos. Vivimos una época donde las obras de Shakespeare nos salen por las orejas, y la verdad que lo que más me atrajo de la obra, es mi desconocimiento de ella. Quizás sea un pecado decirlo pero cuando ves tres, cuatro, cinco, etc. veces un Romeo y Julieta o Hamlet o es la octava maravilla o te puedes aburrir como una ostra en la platea. Pero no es el caso de Timó d’Atenes.

Es verdad que no veremos ni vestidos de época ni nada que nos recuerde a siglos atrás, pero ese es otro punto a favor. Abstraer lo mejor de la obra y situárnosla en nuestros días, acerca la obra al espectador y la empatía con Timó es absolutamente espeluznante. El tándem artístico Manrique-Selvas funciona a la perfección, dos espíritus con una manera muy similar de entender el concepto teatral. David Selvas dirige con gran precisión las piezas de una obra nada fácil de completar. 

Interpretativamente el peso cae sobre un soberbio Julio Manrique, en el que hasta hora es el mejor papel de su carrera. Impresionante segunda parte, donde si el público entra no querrá salir jamás. Le acompañan una sorprendente Marta Marco, ciertamente alejada de los papeles en los que estamos acostumbradas a verla y Mireia Aixalà, que parece que por fin ha perdido la ingenuidad de papeles anteriores y explota al máximo su parte más salvaje.

Bien es cierto que la Biblioteca ha perdido su arena característica, pero no habría mejor sala para iluminar una obra como esta, la iluminación de la segunda parte roza la matrícula de honor. Impresionante el ambiente que se crea.

Sólo un pero, se acaba el próximo domingo 30 de noviembre, así que tendréis que daros prisa para verla. Corred!

TIMÓ D'ATENES

by on 17:29
TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA DRAMATURGIA: SERGI POMPERMAYER y DAVID SELVAS DIRECCIÓN: DAVID SELVAS INT...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: ALFREDO SANZOL
TRADUCCIÓ: SERGI BELBEL
INTÈRPRETS: MAMEN DUCH, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI RICO i ÀGATA ROCA
DURADA: 1h 30 min
PRODUCCIÓ: T DE TEATRE
TEATRE LLIURE (MONTJUÏC)

Potser sí que de partida era una bona idea, parlar sobre com una empresa catalana es planteja la possibilitat de vendre's a un empresari xinès per intentar véncer la crisi econòmica i personal dels seus propietaris. Però el que en paper pot semblar una gran idea, alhora de posar-la en pràctica, de muntar-la, alguna cosa no acaba de quallar. 

Escenografia massa àmplia per l'escena, sembla que vagin a passar moltes coses però no. Sí que és veritat que es viatja per tot el món: Shangai, Eivissa, Extremadura... però aquestes oficines mig destartalades allunyen massa a l'espectador de l'acció.

Sanzol ha volgut deixar a una banda els seus tradicionals esquetxos per fer una peça, amb una història de principi a fi. Molt bé, però les seves escenes segueixen sent esquetxos. Això sí, ens ha estalviat els negres entre escena i escena, ja és molt.

Després de veure Delicades, que ja hi tenia alguns peròs, Aventura! ens deixa gelats. La història es podia explicar en menys d'un hora. S'ha volgut allargar massa, ficant entre mig històries no resoltes, però que tampoc importa que no es resolguin, que se sap que només estan allà per ocupar lloc i estirar la trama.

Interpretacions massa desiguals. Les millors són la Carme Pla, els seus moments de mala llet són mítics; l'Albert Ribalta, amb una autèntica delícia el seu primer monòleg "defensant" la vida en el camp i una molt crescuda interpretativament (perquè té més protagonisme que en d'altres ocasions) Àgata Roca, que és de lo millor de la nit. 

Prefereixo pensar que Aventura! és només un relliscada en la carrera reeixida de les T de Teatre. Han d'evolucionar, però aquest no seria el millor camí per fer-lo. 

AVENTURA!

by on 16:44
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: ALFREDO SANZOL TRADUCCIÓ: SERGI BELBEL INTÈRPRETS: MAMEN DUCH, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI...


Font: Xavi Serra (ara.cat)
"Calen noves regles. En temps no gaire normals, fem coses no gaire normals". Aquest diàleg d' Aventura!, la nova col·laboració entre el dramaturg Alfredo Sanzol i T de Teatre, resumeix els mecanismes de "reordenació dels principis morals" que l'autor observa amb recel des del començament de la crisi econòmica. L'obra, que s'estrena divendres al festival Temporada Alta i es representarà al Lliure de Montjuïc a partir del 29 de novembre, treu a la llum els fantasmes i les pors que provoca l'alarma social general.
"Tinc por que aquesta crisi ens transformi en esclaus, que ens arrabassi els nostres drets", confessa Sanzol. D'aquest neguit sorgeix la història dels sis protagonistes d' Aventura!, socis d'una empresa que reben una oferta de compra per part d'una empresa xinesa. "L'empresa no va malament, però tampoc va bé -explica l'autor-. Així que els socis decideixen vendre-la. Abans, però, conviden l'empresari xinès a Barcelona per veure si aconsegueixen apujar el preu de venda. Però vet aquí que el xinès s'enamora d'una de les sòcies". Després d'un viatge exprés a la Xina, la sòcia apareix amb una oferta insòlita: si ella marxés a la Xina amb ell, el xinès renunciaria a comprar l'empresa i pagaria 200.000 euros a cada soci. D'entrada tots reaccionen amb indignació davant la proposta, però a poc a poc s'ho fan venir bé per veure-la amb uns altres ulls. "El que m'interessava era examinar la construcció d'aquesta argumentació ètica dels socis -diu Sanzol-, com es justifiquen per canviar d'opinió i llavors poder dir «Endavant, Sandra, vés-te'n a la Xina»".
Sis personatges, una sola ment
Aventura! suposa el retrobament de Sanzol amb T de Teatre després de l'èxit de Delicades , que després d'estrenar-se al Grec del 2010 va estar al Teatro Español de Madrid i va fer gira per tot l'Estat. L'equip és gairebé el mateix: Sanzol, les fundadores de T de Teatre (Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca), els actors Albert Ribalta i Jordi Rico i l'escenògraf Alejandro Andújar. Una de les novetats és el compositor Fernando Velázquez, col·laborador habitual de Sanzol, que també firma la banda sonora del film de Juan Antonio Bayona Lo imposible; i també s'afegeix a l'equip el director artístic del TNC, Sergi Belbel, responsable de l'adaptació al català del text.
Sanzol deixa clar que per ell els sis personatges són "una sola ment" i que formen una unitat orgànica, "una intel·ligència col·lectiva de sis individus". El seu gran problema és organitzar les seves prioritats morals. "José Antonio Marina diu que una de les pors que defineixen la societat moderna és la por que s'enfonsi l'estructura ètica de la comunitat", recorda Sanzol. Carme Pla també assenyala "la por" com a factor clau que explica que els personatges s'agafin a "una solució desesperada sense estar ells en una situació desesperada".
Segons Àgata Roca, Aventura! és "una comèdia àcida que de vegades reflecteix el pitjor d'un mateix i dels altres". L'actriu interpreta la sòcia de qui s'enamora l'empresari xinès. "No ha portat mai la veu cantant en el grup -diu Roca-. Arran de la situació que es crea es troba en la situació d'aportar alguna cosa a la resta del grup i, per primera vegada, se sent important".
Associació "lluminosa i benèfica"
Tot i que les preocupacions que inspiren l'obra són profundes i de caràcter més aviat seriós, Sanzol defineix Aventura! com "una tragicomèdia". D'una banda, el títol fa referència a la peripècia que viu el personatge de Roca, però també està utilitzat "de manera irònica". "M'agraden els títols contradictoris, i aquest ho és", confessa l'autor, que no pot evitar imprimir un sentit lúdic als seus textos. "Tot el que escric ho faig pensant a passar-m'ho bé després amb els actors". Això ho confirma també Lluís Pasqual, director del Lliure, que qualifica de "lluminosa i benèfica" l'associació entre Sanzol i T de Teatre i revela que durant els assajos de l'obra es respirava al teatre un insòlit ambient de bon humor. Sanzol no ho nega: "L'última cosa que es perd no és l'esperança, sinó el sentit de l'humor".

TEXTO: MARTA PÉREZ, XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA
DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ
INTÉRPRETES: XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA
PRODUCCIÓN: T DE TEATRE
SALA CAPITOL

Nos vamos de viaje hasta los años 70 con una selección musical muy adecuada, Nino Bravo, Domenico Modugno o Adriano Celentano. Volvemos a la estética donde la laca Nelly Blue era la reina de las peluquerías españolas y los festivales de la canción hacían furor entre los españoles. Uno de los cuales propiciará la amistad de los protagonistas, ambos sueñan con ganarlo e irse a América y triunfar, como por aquella época hacía Julio Iglesias.

Una peluquería es el inicio de toda la historia. La regenta Rocco en Barcelona, aunque el originariamente es de Vic. Un día por casualidad entre Ximo, valenciano. Más tarde se encuentra en un bar, se explican sus vidas y deciden presentarse a un festival de la canción.

Nelly Blue es una comedia agridulce de sueños frustrados entre esperanzas vanas. Dos frikis de la canción melódica, Xavi Mira y Albert Ribalta, que con sus destacables interpretaciones logran meterse al público en el bolsillo. Destaca con más fuerza Mira que Ribalta, ya que controla todo los tics de su personaje sin sobrepasar la delgada línea del histrionismo.

Después de ser estrenada al Festival de Tárrega en el 2009 y de haber realizado una extensa gira por Cataluña, Nelly Blue aterriza con fuerza en la cartelera barcelonesa. Una historia sencilla que combina la alegría, la sensibilidad, la ternura, con cierto desencanto final. Apta para todos los públicos que deseen pasar una tarde con humor.

NELLY BLUE

by on 20:56
TEXTO: MARTA PÉREZ, XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ INTÉRPRETES: XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA PRODUCCIÓN: T DE TEATR...