Mostrando entradas con la etiqueta Xavier Ripoll. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Xavier Ripoll. Mostrar todas las entradas

DRAMATÚRGIA: MANUEL VEIGA
DIRECCIÓ: BORIS ROTENSTEIN
INTÈRPRETS: PEPE ZAPATA, XAVI RIPOLL, ANDREA MONTERO
DURADA: 1h 30 min
PRODUCCIÓ: TEATRE AKADEMIA i EIX49
TEATRE AKADEMIA

S'agraeix que de tant en tant algun se'n recordi que els dramaturgs porten escrivint molts anys, que alguns fins i tot han guanyat premis però que no han vist la seva obra gaire representada pels escenaris. Un cas semblant és el que ha passat amb Recreo, fins fa ben poc oblidada en algun calaix i recuperada per Boris Rotenstein.

Recreo ens situa en un pati d'escola el dia que es celebra una reunió d'antics alumnes, força entrats en l'edat adulta. Concretament tres personatges apareixen davant dels nostres ulls, nostra serà la decisió de creure'ns o no allò que està passant a escena. D'una simple història com els primers amors no corresposts, la solitud per ser el empollón de la classe...

L'espai escènic d'Ivan Oset i el mateix Boris Rotenstein omple l'escenografia d'un poltre, un bàsquet i totes aquelles coses que només al veure'ns ja ens evoquen la nostra infància. Si que trobo que tapar la bella sala del Akadèmia amb cortines negres continua sent un error per part dels encarregats de l'espai escènic que no són capaços encara de treure'l tot el profit que l'espai està demanat a crits.

Recreo necessita un director que li doni una miqueta més de ritme que el que ha pensat Boris Rotenstein per ella. Hi ha un moment molt clar d'això quan els dos personatges als que interpreta el Pepe Zapata i l'Andrea Montero estan en primer pla, just al costat de les grades del públic, recordant. És un moment mol íntim que la direcció ha optat per allargar massa, i restar-li emoció que es dilueix segons passa els minuts.

Recreo torna a demostrar el gran actor que en petites píndoles ens està mostrat Xavier Ripoll. Llàstima d'aquells petits detalls que no la fan rodona. De totes maneres s'agraeix veure coses diferents dins la mateixa programació a la italiana que ens domina. Sona l'alarma. Ja s'ha acabat el Recreo.

RECREO

by on 20:45
DRAMATÚRGIA: MANUEL VEIGA DIRECCIÓ: BORIS ROTENSTEIN INTÈRPRETS: PEPE ZAPATA, XAVI RIPOLL, ANDREA MONTERO DURADA: 1h 30 min PROD...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT: AMÉLIE NOTHOMB
DRAMATÚRGIA i TRADUCCIÓ: PABLO LEY
DIRECCIÓ: MAGDA PUYO
INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER i XAVIER RIPOLL
DURADA: 1h 15min
SALA MUNTANER

Esperar fins als darrers dies. Anar-hi perquè tothom parla molt bé d'ella i quedar-te bocabadat. Sortir i no poder parar de pensar en ella. Cosmètica de l'enemic és una comèdia negra que parla de les pors a viure, de les veus internes, d'allò que recordem i d'altres coses que oblidem. Malgrat la violència verbal, que està força present durant tota la peça, hi ha moments en els que rius, malgrat que al final el somriure es congelarà i et deixarà una sensació de fredor interna, com si fos un estat de shock.

Trobo una magnífica idea haver posat l'escenari al mig de la sala. Apropar als intèrprets a l'espectador és l'element que text, direcció i interpretació necessitava per convertir totes les sensacions viscudes en esgarrifoses. Dos bancs blancs i dos actors brillants, cap tipus d'artifici més calen per convertir a una bona dramatúrgia en un brillantíssim muntatge.

El mestratge de Lluís Soler com intèrprets es força conegut, però sembla que a dia d'avui el Xavier Ripoll encara no ha tingut la seva gran eclosió, malgrat portar un bon grapat d'anys amb bons papers. A Cosmètica de l'enemic està sensacional de principi a fi. Ens regala moments sublims com el desconcertant principi i amb uns deu minuts finals superbs.

Grans cues per accedir a la sala els darrers dies de representació. Sala plena. El boca-orella sembla que ha funcionat. El teló ha caigut a la Muntaner. Aquest muntatge té alguns bolos per davant. Si podeu escapar-vos a a algun d'ells, no dubteu. Diuen que les grans essències venen en pots petits, aquesta és una mostra. Bravo!

COSMÈTICA DE L'ENEMIC

by on 17:41
TEXT: AMÉLIE NOTHOMB DRAMATÚRGIA i TRADUCCIÓ: PABLO LEY DIRECCIÓ: MAGDA PUYO INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER i XAVIER RIPOLL DURADA: 1h ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,
Font: Vicky Navarro (ara.cat)

 En els moments de silenci i espera és quan les veritats sobre un mateix afloren, i no sempre sorprenen positivament. Al contrari: sovint contribueixen a descobrir la bèstia que un porta a dins. La directora Magda Puyo ha volgut plasmar en escena aquesta dualitat entre el bé i el mal que tot ésser humà du a dins i que l'escriptora belga Amélie Nothomb va descriure a la novel·la Cosmètica de l'enemic.
En un aeroport, l'empresari Jérôme Angust sent l'anunci que el seu vol va amb retard. Durant l'espera li apareix un inesperat interlocutor que acabarà convertint-se en una abominable encarnació de tots els seus fantasmes. La Sala Muntaner acull avui l'estrena d'aquest espectacle, en què els actors Lluís Soler i Xavier Ripoll es veuen immersos en un combat entre dues víctimes. D'una banda, el Jérôme (Ripoll) és víctima d'una confessió que no vol escoltar i Textor Texel (Soler) es veu atrapat per un sentiment de culpabilitat que només podrà consolar amb la confessió. Mentre que "el Textor és pur discurs, el Jérôme és pura emoció", afirma la directora.
El dramaturg Pablo Ley ha adaptat el text respectant el llenguatge "extremadament oral" de Nothomb, i ha intentat concentrar en els 75 minuts que dura l'obra tota la seva essència, que aboca a una situació de "vertigen constant". Sobre l'escenari els dos personatges van construint un teixit d'idees que acaba sent molt complex. Les seves reflexions sobre coses de la vida acaben produint "empaties i xocs", apunta Soler, i en un "quadrilàter de 4x3 metres". Un espai escènic de ressons metafòrics.
L'espectacle manté la ironia i la frivolitat propis de Nothomb. L'obra passa de ser divertida a ser cruel: "Combina dos elements tan contradictoris com la comèdia i la tragèdia", explica Puyo.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Font: J. Camps i Linnell (elpuntavui.cat)
Les cèlebres cascades Victòria són uns immensos salts d'aigua del riu Zambezi, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe, la càrrega simbòlica de les quals dóna títol a l'obra guanyadora de la darrera edició del Premi Quim Masó, que s'estrenarà demà passat a la sala La Planeta (18 h). Per a Sandra Simó, la directora de l'obra, Victoria Falls és un cant a la vida, al risc de viure, amb personatges que estan contra les cordes però que acaben dient prou i afronten la vida amb una altra actitud.
Així ho va avançar el maig passat, quan va saber-se mereixedora del premi dotat amb 30.000 euros, però ahir, amb l'obra ja concebuda del tot i a dos dies de l'estrena, va aprofundir més en la matèria. Vertebrada a través de quatre personatges, teixeix una història sobre l'èxit i el fracàs, el desig i la realitat, les idees preconcebudes i les mentides. Però també la necessitat de ser estimats i reconeguts.
Narra la història de Bruno, un dramaturg insatisfet, i Bob, un periodista que ha perdut la fe en l'ésser humà. Entenen la vida de maneres oposades, però comparteixen una crisi vital. La seva trobada engegarà un procés d'emmirallament que els durà a qüestionar i replantejar els propis horitzons. Sandra Simó els situa tots dos damunt l'escenari, i els acompanya amb la família d'en Bruno: Garance, la seva dona (que es queda a l'atur i veu com el matrimoni se li ensorra) i Marçal (un dels dos fills de la parella, de 10 anys, que tot i ser un virtuós del piano, es resisteix a tocar-lo per les pressions que rep del conservatori).
I al costat dels diàlegs entre els protagonistes, que lluiten per estendre la mirada més enllà de les seves pròpies pors i frustracions, hi intercala la dansa. “M'ho demanava el cos”, confessa Simó a l'hora de justificar la introducció d'aquesta “segona veu” (la dansa) a l'obra, que es “juxtaposa i sobreposa als diàlegs”.
Després del seu pas per La Planeta, aquesta obra interpretada pels actors Àurea Màrquez i Xavier Ripoll, i pels ballarins Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, es podrà veure al festival Grec de Barcelona.
Més dotació per al premi
Durant la presentació, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, va sorprendre tothom avançant que la propera convocatòria del Premi Quim Masó incrementarà la dotació (l'actual és de 30.000 euros). El fet que entre els organitzadors s'hi hagi afegit el festival Grec és un dels motius, va explicar. Es preveu que les bases es donin a conèixer el proper mes de gener. També va aprofitar l'ocasió per elogiar la tasca que realitza La Planeta per a la ciutat de Girona i el teatre en general. L'existència de la sala converteix Girona en una “excepció teatral”, va voler remarcar.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT: TADEUSZ SLOBODZIANEK
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: DAVID BAGÉS, ROSA BOLADERAS, JORDI BRUNET, FERRAN CARVAJAL, ROGER CASAMAJOR, LLUÏSA CASTELL, ISAK FERRIZ, GABRIELA FLORES, ALBERT PÉREZ i XAVIER RIPOLL
PRODUCCIÓ: GREC 2011 FESTIVAL DE BARCELONA i FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL-FEI-
TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Un altre muntatge d'aquests que et deixa sense paraules. En un silenci absolut, amb la platea patint cada paraula de cada protagonista i totalment colpit perquè allò que escoltes és real i malgrat que ho has sentit un munt de vegades segueixes sense poder creure el que és capaç de fer l'ésser humà a altres iguals a ell.

Precisa i acurada direcció de Carme Portaceli, tres hores i mitja de duració però l'engranatge fa que et quedis pegat a la butaca sense poder moure't. Molt més esfereïdora la primera part que la segona, però malgrat que aquí només funciona l'imaginació, es fa poc ús de la violència en directe, les paraules resulten tant o més convincents alhora de descriure els fets que si estiguéssim veient les imatges.

Excel·lents interpretacions de tot el repartiment, d'entre les millors interpretacions destaca la de Xavier Ripoll i Roger Casamajor i per posar un però l'escena on la Dora (Rosa Boladeras) relata la seva història li manca una mica més d'emotivitat, sense necessitat de caure en la llàgrima fàcil, però està massa continguda.

L'escenografia ens trasllada a una classe d'escola on comença tota la història i que serveix per explicar-la sencera. Però aquí els mobles són secundaris, ho important és el que és diu, com es diu i que allò que es diu causi el terror en les orelles de qui ho rep. Res més colpidor que això.

Amb totes les entrades exhaurides per aquesta segona oportunitat després del Grec 2011, La nostra classe és més que una lliçó de història, és una obligació històrica de recordar-nos que això no hauria de tornar a passar i muntatges com aquest són la perfecta excusa per fer-lo.

LA NOSTRA CLASSE

by on 18:01
TEXT: TADEUSZ SLOBODZIANEK TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: CARME PORTACELI INTÈRPRETS: DAVID BAGÉS, ROSA BOLADERAS, JORDI BRUNET...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

TEXT: MAXIM GORKI
DRAMATÚRGIA: ALBERT TOLA i CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: NAO ALBET, DAVID BAGÉS, MANEL BARCELÓ, MOHAMED EL BOUHABI, ROGER CASAMAJOR, LLUÏSA CASTELL, JORDI COLLET, DANIELA FREIXAS, GABRIELA FLORES, LINA LAMBERT, ALBERT PÉREZ i XAVIER RIPOLL
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)

Portaceli ens convida a baixar a l'andana del metro en aquesta adaptació del clàssic de Gorki. En plena crisi, Els baixos fons ens parlem personatges que van veure com d'un dia perdien el seu estatus, la seva vida acomodada i es convertien en captaires i es dediquen a veure la vida passar des del seu lloc fixe de l'andana.

Aquesta adaptació toca la part psicològica de l'espectador, que en un moment o d'altre pot sentir-se identificat amb qualsevol dels 12 personatges. La posada en escena impressiona. La Sala Petita s'ha convertit en una andana de metro, amb escales als dos costats i d'estètica totalment realista. L'ambient queda sobrecarregat des del primer minut, no només per la tensió entre els protagonistes, que a vegades es passen amb els crits, sinó el joc de llums i moments de foscor, impedeix que l'espectador pugui apartar la mirada un sol minut del que passa a escena.

En el pla interpretatiu ens trobem a la companyia d'actors habituals en els muntatges de la Carme Portaceli on destaca el Manel Barceló i la Gabriela Flores, i entre els no habituals meravellosa interpretació de Lina Lambert i encertada de Nao Albet.

A l'adaptació del text li sobren els deu minuts finals, quan tot sembla tancat en la ment dels espectador, alguna cosa quedava per dir, que no aporta res sinó fa avorrir a l'espectador. Sense dubte que és el moment més idoni per retrobar-se amb aquest text i l'adaptació de la Carme Portaceli i l'Albert Tola no brilla, però convé recordar que ningú estem fora de perill. 

ELS BAIXOS FONS

by on 14:24
TEXT: MAXIM GORKI DRAMATÚRGIA: ALBERT TOLA i CARME PORTACELI INTÈRPRETS: NAO ALBET, DAVID BAGÉS, MANEL BARCELÓ, MOHAMED EL BOUHABI,...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,