Mostrando entradas con la etiqueta Pablo Ley. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pablo Ley. Mostrar todas las entradas



Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Esta mañana se ha presentado la nueva temporada del Teatre Eòlia bajo la conmoción de lo ocurrido el día anterior a nivel político y social, la rueda de prensa no podía empezar de otra manera, que con una contundente condena y una declaración de intenciones por parte de Rosa Galindo, directora artística del espacio: "Aunque no existiera libertad de expresión, seguiríamos haciendo teatro, político, comprometido y con humor".

Antes de dar el turno a las compañías se reafirmó en el espíritu que desde su apertura ha caracterizado a la sala del Eixample: "Seguimos apostando por intérpretes emergentes, salidos o alumnos de nuestra escuela, o también de otras escuelas de interpretación de la ciudad". Su línea de programación sigue apostando por el Teatro Necesario, aquel que engloba memoria, identidad, hechos silenciados, personas excluidas...

La temporada se abrirá el próximo fin de semana con la primera de las dos propuestas englobadas en la Mostra de Creadors/Intèrprets Emergents:

  • Un i un, no siempre son dos (Del 28 de septiembre al 1 de octubre de 2017). El trabajo de fin de carrera de Minerva Prat que ella misma define como "Creación propia, personal y emocional" y que nos habla del proceso de adaptación a la vida después de una ruptura sentimental de una pareja después de años de convivencia.

  • Entre. (Del 5 al 8 de octubre de 2017) donde el Col·lectiu Atemporal se inspira en el mito griego de Ícaro y lo traslada al paso de joven a adulto de Arnau. Aunque la vida te haga caer mil y una veces, es hora de volar.

Esta temporada, el Eòlia también busca sacar a la luz algunas obras poco o nada representadas, es el caso de El Cid de Pierre Corneille (que junto a Molière y a Racine son el tridente del neoclasicismo francés). Una pieza, dirigida por Josep Maria Vidal, en alejandrinos aparejados que supondrá el estreno de la nueva Jove Companyia de Teatre de Vers de Barcelona.

Del 25 al 29 de octubre es el turno de Federico García Lorca y La casa de Bernarda Alba de la Compañía Antzoki Teatteri. Un texto que desde ayer es más vigente que nunca, Bernarda representa como nadie la autoridad represora.



La primera semana de noviembre (Del 1 al 5) se podrá ver Invasió Subtil, un espectáculo que lleva dos temporadas de éxito en las mañanas para escuelas e institutos del Poliorama y que el Eòlia busca que llegue a un público más amplio de todas las edades. Paco Mir ha dramatizado 9 cuentos de Pere Calders, sus tres protagonistas interpretan un total de 33 personajes. Toda una tour de force!



Pero no sólo de teatro de texto vive el hombre, la Impro también estará presente en la nueva temporada del Eòlia con T.I.C.S (Secret Technology Improvisation Company) el 11 y el 12 de noviembre de la compañía Discret Impro. Un espectáculo que busca dignificar la Impro como género teatral, introduciendo al concepto de Impro las nuevas tecnologías, el público decidirá. Un dato más bien relevante: en la sala no hay cobertura.



Andrea Monje y Pablo Ley presentan 90 minutos, una versión de Alícia en el país de las maravillas (del 16 al 26 de noviembre de 2017). El mismo Ley hace doblete en las mismas fechas con el texto de Edgar Allan Poe, L'esfondrament de la casa Usher. De ambos afirma que les gusta investigar "crear cosas extrañas" y sobre todo tiene la necesidad de "abrir puertas a la nueva generación".



En la frontera entre noviembre y diciembre se presenta el primer espectáculo englobado dentro de ese Teatro Necesario, Khalid. L'heroi cosmològic (del 29 de noviembre al 2 de diciembre). Un trabajo de final de carrera que nos habla de la Guerra de Siria desde dentro.

Una de las reposiciones es Cinco Tonos de color azul que hace dos temporadas nació en La Seca Espai Brossa, más tarde recaló en la Sala Atrium y del 14 al 16 de diciembre lo acoge Eòlia dentro del Teatro Necesario. Un análisis del proceso de duelo dirigido por Paula Ribó.

Personalmente, uno de los espectáculos que más me llama la atención es Planeta Pària (del 14 al 25 de febrero), que ya se pudo ver la temporada pasada en tres funciones llenas a rebosar y que sabiamente se ha decidido recuperar.  La dirección y dramaturgia de Carla Torres nos vuelve a trasladar a la sci-fi, a un planeta donde no todo el mundo tiene su lugar garantizado, quienes no lo tienen, entre ellos los actores, tienen que concursar en un reality para conseguirlo. Según la propia Carla al escribir sus obras: "siempre me pongo en lo peor y luego vienen éstos y me dejan en rídiculo".

Coincidiendo con el Dia de la Mujer Trabajadora (¿?) llega Les associades al club dels ÚTERS PENEDITS (del 8 al 11 de marzo) también dentro del Teatro Necesario, un texto de la socióloga Corinne Maier. Todo un alegato feminista de una mujer que reflexiona de los pros y cons de haber tenido un hijo, mientras espera que su vástago salga de clase.


El último espectáculo de la temporada regular, al menos de momento es El rey de Gurugú (del 4 al 15 de abril de 2018) con dramaturgia y dirección de Ferran Joanmiquel. El texto que forma parte de la trilogía que componen La Crida y La Filla de Chagal nos traslada a la frontera Sur (Melilla) pero en vez de meterse en la piel de un inmigrante, nos encontraremos un perro. Mientras que el público seremos los inmigrantes, el perro será el encargado de explicarnos cómo será nuestra vida una vez saltada la valla. En este espectáculo ha colaborado el fotoperiodista Samuel Aranda con sus fotos.

ADEMÁS...

Además de la programación regular, Eòlia cuenta con dos ciclos ya consolidados en su programación:

  • #MondayMonday, un ciclo de conciertos teatralizados con las mejores voces del teatro musical de Catalunya. Esta temporada contará, fundamentalmente (siempre abiertos a sorpresas) a tres nombres: Carlos Gramaje (11 de diciembre de 2017), Toni Vinyals (12 de febrero de 2018) y Judith Tobella (5 de marzo del 2018). A final de temporada se celebrará el #BigMonday al Poliorama. Todos los intérpretes estarán acompañados por los finalistas de la Marató de Solistas MondayMonday.

  • #OperaGlam que busca acercar la ópera a nuevos públicos y que ha conseguido crear una cantera de artistas líricos muy jóvenes. En esta edición se busca sentir y indagar por aquellos trozos sueltos que todos escuchamos en las salas de espera de médicos diversos. Descifrar el hilo musical.

Y antes de cerrar la crónica, dos novedades a destacar:

  • Eòlia es la sala escogida por el Festival Mostra't, que organiza el Centre Cívic Parc Sandaru para mostrar la pieza ganadora (del 1 al 4 de marzo de 2018).

  • Vermut sense límits. Una muestra de piezas cortas basadas en la improvisación el 3 de diciembre, Día Internacional de las Personas con Discapacidad. Teatro como medio para mejorar la felicidad personal.

+ INFO AQUÍ




TEXT: AMÉLIE NOTHOMB
DRAMATÚRGIA i TRADUCCIÓ: PABLO LEY
DIRECCIÓ: MAGDA PUYO
INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER i XAVIER RIPOLL
DURADA: 1h 15min
SALA MUNTANER

Esperar fins als darrers dies. Anar-hi perquè tothom parla molt bé d'ella i quedar-te bocabadat. Sortir i no poder parar de pensar en ella. Cosmètica de l'enemic és una comèdia negra que parla de les pors a viure, de les veus internes, d'allò que recordem i d'altres coses que oblidem. Malgrat la violència verbal, que està força present durant tota la peça, hi ha moments en els que rius, malgrat que al final el somriure es congelarà i et deixarà una sensació de fredor interna, com si fos un estat de shock.

Trobo una magnífica idea haver posat l'escenari al mig de la sala. Apropar als intèrprets a l'espectador és l'element que text, direcció i interpretació necessitava per convertir totes les sensacions viscudes en esgarrifoses. Dos bancs blancs i dos actors brillants, cap tipus d'artifici més calen per convertir a una bona dramatúrgia en un brillantíssim muntatge.

El mestratge de Lluís Soler com intèrprets es força conegut, però sembla que a dia d'avui el Xavier Ripoll encara no ha tingut la seva gran eclosió, malgrat portar un bon grapat d'anys amb bons papers. A Cosmètica de l'enemic està sensacional de principi a fi. Ens regala moments sublims com el desconcertant principi i amb uns deu minuts finals superbs.

Grans cues per accedir a la sala els darrers dies de representació. Sala plena. El boca-orella sembla que ha funcionat. El teló ha caigut a la Muntaner. Aquest muntatge té alguns bolos per davant. Si podeu escapar-vos a a algun d'ells, no dubteu. Diuen que les grans essències venen en pots petits, aquesta és una mostra. Bravo!

COSMÈTICA DE L'ENEMIC

by on 17:41
TEXT: AMÉLIE NOTHOMB DRAMATÚRGIA i TRADUCCIÓ: PABLO LEY DIRECCIÓ: MAGDA PUYO INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER i XAVIER RIPOLL DURADA: 1h ...


Font: Laura Serra (ara.cat)
El Teatre Lliure ha anunciat que acollirà tres nous espectacles a l'Espai Lliure: 'Smiley' de Guillem Clua –un altre èxit de la Sala Flyhard que fa el salt, com va passar amb 'Litus' de Marta Buchaca–, 'Imatges gelades' d'Indi Gest i 'Paisaje sin casas' de La Virgueria.
La filosofia segueix sent la de programar espectacles petits, "maneres de fer diverses i acords variats amb gent molt diferent", en "aquests temps de crisi que obliguen a reinventar-se". 
'Smiley' de Guillem Clua es farà del 12 de febrer al 10 de març (de dimarts a diumenge); 'Imatges gelades' de Kristian Smeds amb direcció Alícia Gorina (de la cia. Indi Gest) es podrà veure del 14 al 23 de març i 'Paisaje sin casas' de Pablo Ley i direcció d'Aleix Fauró (cia. Virgueria)  es farà del 24 de març al 5 de maig. 
Font: Vicky Navarro (ara.cat)

En els moments de silenci i espera és quan les veritats sobre un mateix afloren, i no sempre sorprenen positivament. Al contrari: sovint contribueixen a descobrir la bèstia que un porta a dins. La directora Magda Puyo ha volgut plasmar en escena aquesta dualitat entre el bé i el mal que tot ésser humà du a dins i que l'escriptora belga Amélie Nothomb va descriure a la novel·la Cosmètica de l'enemic.
En un aeroport, l'empresari Jérôme Angust sent l'anunci que el seu vol va amb retard. Durant l'espera li apareix un inesperat interlocutor que acabarà convertint-se en una abominable encarnació de tots els seus fantasmes. La Sala Muntaner acull avui l'estrena d'aquest espectacle, en què els actors Lluís Soler i Xavier Ripoll es veuen immersos en un combat entre dues víctimes. D'una banda, el Jérôme (Ripoll) és víctima d'una confessió que no vol escoltar i Textor Texel (Soler) es veu atrapat per un sentiment de culpabilitat que només podrà consolar amb la confessió. Mentre que "el Textor és pur discurs, el Jérôme és pura emoció", afirma la directora.
El dramaturg Pablo Ley ha adaptat el text respectant el llenguatge "extremadament oral" de Nothomb, i ha intentat concentrar en els 75 minuts que dura l'obra tota la seva essència, que aboca a una situació de "vertigen constant". Sobre l'escenari els dos personatges van construint un teixit d'idees que acaba sent molt complex. Les seves reflexions sobre coses de la vida acaben produint "empaties i xocs", apunta Soler, i en un "quadrilàter de 4x3 metres". Un espai escènic de ressons metafòrics.
L'espectacle manté la ironia i la frivolitat propis de Nothomb. L'obra passa de ser divertida a ser cruel: "Combina dos elements tan contradictoris com la comèdia i la tragèdia", explica Puyo.