Mostrando entradas con la etiqueta Premi Quim Masó. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Premi Quim Masó. Mostrar todas las entradas

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
L'actriu Blanca Portillo és, ara, la verge Maria. Però no respon a la icona que ha imposat l'Església sinó a un sentiment molt més humà. La Maria a la qual dóna ànima Portillo s'estima el seu marit i rebutja tot el que es diu del seu fill Jesús. El testamento de María advoca per la vessant més humana i contradictòria d'aquest personatge històric. L'obra es presenta des d'avui i fins diumenge a la Capella Macba. Farà estada al Lliure la temporada vinent. Blanca Portillo (que ja va fer un polièdric Segismundo a La vida es sueño al Lliure al març) es desmarca de la possible polèmica amb algun sector catòlic perquè la mirada de Maria difereix de l'oficial: “Si es va amb el cor i la ment oberts no ha d'ofendre” perquè descriu la fragilitat d'una mare fa 2.000 anys. L'obra suposa el debut teatral del director de cinema Agustí Villaronga i disposa d'un espai abstracte, que evoca un retaule, ideat per Frederic Amat. El text és de Colm Tóibin, del qual ja ja s'ha fet versió anglesa a Irlanda, Londres i Broadway.
El director Declan Donnellan és un altre dels reclams d'aquest Grec. També d'avui i fins diumenge recull l'Ubu roi d'Alfred Jarry i el serveix per fer una denúncia descarnada de la societat acomodada i burgesa. Si Cheek by Jowl s'havia caracteritzat per la naturalitat en la interpretació, ara el director anglès els dóna un fort element de fisicalitat, exagerat, tot i que manté el detall sublim. Aquell rei tirànic que va imaginar Jarry el 1896, “una mena de Macbeth tocat del bolet”, diu el director del Grec, Ramon Simó, correspon ara al pensament burgès que domina el món. El quadre “divertit i potent” va desballestant l'espai, aparentment càlid.
Josep Maria Miró (que té en cartell també Estripar la terra a la Seca, fins al 27 de juliol) presenta Nerium Park, l'obra guanyadora del Quim Masó del 2013 i que es va estrenar a Temporada Alta la tardor passada. En aquest cas, es descriu la relació d'una parella que entra a viure en una comunitat en què no hi ha cap altre veí. La relació s'anirà contaminant. No és per casualitat el nom de la urbanització que pren el nom d'una planta ornamental “una falsa olivera que és altament tòxica” i que es troba urbanitzant carrers a Sant Cugat del Vallès, Sitges, així com a carreteres i aeroports. En realitat, es veu com una parella prova de compartir un projecte comú, que ja és fallit. Les diferents postures vitals dels personatges fa que elpúblic vagi empatitzant alternativament i que, com ja és habitual en les sobres d'aquest autor, sigui el públic el que determini la responsabilitat de cadascú.
Músical còmic i èpic
Finalment, el retorn d'Onze.Nou.CATorze (1714). Es va presentar al Born CC i ara salta al Convent de Sant Agustí, avui i demà. La proposta defensa la incorporació d'actors amateurs (uns 60 entre una coral i el grup de teatre Gespa) completant els professionals. El musical salta de la comèdia a l'èpica imaginant com un home del segle XXI es troba en la nit del 10 de setembre del 1714 a les muralles de Barcelona. L'avi és Feliu Formosa, que es converteix en el jove Marc Balaguer (Polseres vermelles). Els codirectors Pere Planella i Roger Cònsul valoren el muntatge, escrit per Víctor Alexandre, com un espectacle amb un notable grau de participació. Allà on l'han representada ha quedat gent fora, “una experiència estimulant”, diu Formosa.

Una verge humana

by on 15:28
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) L'actriu Blanca Portillo és, ara, la verge Maria. Però no respon a la icona que ha imposat l...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

Font: Jordi Camps i Linnell (elpuntavui.cat)
“Un compendi d'històries entrecreuades sobre personatges que decideixen canviar de vida i sortir a buscar la felicitat. Persones que desitgen viure la vida d'un heroi de pel·lícula, però que comencen a fer-se grans i s'adonen que la vida que ells havien somiat no és la que tenen.” Així defineix Joan Yago l'obra titulada Bluf, de la qual és l'autor, que ha estat seleccionada com a mereixedora del vuitè premi Quim Masó a nous projectes de producció teatral, que es va lliurar en un acte celebrat ahir al vespre a la sala La Planeta de Girona. L'escriptor Josep Maria Fonalleras i la cantant Nina van amanir la cerimònia d'entrega dels premis.
Bluf és el cinquè projecte de La Calòrica, companyia teatral que va néixer l'any 2010 gràcies a un grup de llicenciats de l'Institut del Teatre de Barcelona, l'equip artístic de la qual el formen Joan Yago (dramatúrgia), Israel Solà (direcció), Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol (intèrprets). Entre els anteriors treballs, destaquen La nau dels bojos (premi Adrià Gual 2012) o Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (premi del jurat i del públic al Festival Escènica de Foios).
Ramon Simó (director del Festival Grec), com a portaveu del jurat –format pel director Sergi Belbel (autor teatral), Andreu Gomila (crític), Pere Puig (director teatral i de La Planeta), Josep Domènech (Bitò Produccions), Josep Sánchez (director del Teatre Municipal de Girona), Josep Maria Miró (guanyador de la setena edició dels Premis Quim Masó) i Guillem Terribas (Llibreria 22) com a secretari– va voler destacar “la qualitat de les propostes finalistes”, entre les que hi havia Uritorco, de la Companyia Hongaresa de Teatre, escrita per Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé, i La tortuga de califòrnia, un text de Daniela Feixas per a l'Associació Cultural per la Renovació Teatral (ACRT). Simó també va avançar que l'obra guanyadora és “una comèdia viva, estranya, dotada d'humor negre amb elements dramàtics, que beu del pop i la novel·la gràfica nord-americana”. Pel que fa a l'argument, se sap que, entre altres aspectes, és un muntatge on es podran veure molts personatges –només representats per cinc intèrprets–, entre els quals destaquen una abella que dirigeix una multinacional i unes aficionades a les motos lesbianes.
A l'entrega del premi, el seu autor, emocionat, va declarar que esperen que l'obra no sigui realment un bluf quan s'estreni.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
El dramaturg i director teatral osonenc Josep Maria Miró i Coromina (Vic, 1977) va guanyar ahir la setena edició del premi Quim Masó a nous projectes de producció teatral, amb l'obra Nerium Park, que s'estrenarà la tardor vinent al festival Temporada Alta i arribarà també al Grec l'estiu del 2014. El guardó finança aquest projecte amb prop de 50.000 euros, aproximadament 20.000 euros més que l'any passat.
El premi Quim Masó, convocat per la família Masó, Bitò Produccions, la Llibreria 22, Proscènium-La Planeta, l'Ajuntament i la Diputació de Girona, es va lliurar ahir al vespre en un acte que va tenir lloc a la sala La Planeta de Girona. Miró no va poder recollir en persona el premi, ja que està portant a terme una estada de dos mesos a l'Uruguai, com a dramaturg resident de l'Escola Multidisciplinària d'Art Dramàtic Margarita Xirgu, de Montevideo. A l'acte d'ahir, l'actriu Montserrat Carulla hi va interpretar Itinerari de les paraules.
El projecte de Miró, que signa conjuntament amb l'Associació Verins Escènics, ha estat seleccionat entre les 37 produccions presentades al premi, per un jurat format per Sergi Belbel, Ramon Simó, Andreu Gomila, Pere Puig, Josep Domènech i Guillem Terribas. Els altres dos espectacles que havien arribat a la final són Només un anunci, d'Albert Ramos i la Companyia Guanyadora, i Space Oddity, de Daniela Feixas i La Banda.
Nerium Park és un thriller social que “conjuga elements de misteri amb un cert aire de suspens i un contingut de fons amb aspectes derivats i molt relacionats amb l'actualitat socioeconòmica”. Miró estructura en dotze escenes –una per cada mes d'un any– la història d'una parella des que s'instal·la al seu nou pis, a la urbanització Nerium Park, fins a la desintegració de la parella i d'un model de vida que sempre havien considerat idíl·lic. L'obra està plantejada com un duel entre dos joves intèrprets que requereix “precisió interpretativa per aconseguir la corresponent dosificació d'intriga i, sobretot, de veritat escènica i emocional”. L'equip artístic estarà integrat per Enric Planas, David Bofarull i Albert Pasqual, amb els quals Josep Maria Miró ja ha treballat en els seus últims espectacles, El principi d'Arquímedes, Com si entrés en una pàtria i Gang Bang.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: ara.cat
'Nerium Park' de Josep Maria Miró i Coromina, 'Només un anunci' d'Alberto Ramos i la Companyia Guanyadora i 'Space Oddity' de Daniela Feixas i la companyia La Banda han estat les obres finalistes d'aquesta edició del Premi Quim Masó a projectes de producció teatral.
Un total de 37 noves produccions teatrals optaven al premi d'enguany que disposava de més dotació econòmica i possibilitat d'exhibició que els anys anteriors. Així doncs el guardó d'aquesta edició finança el projecte guanyador amb prop de 50.000 euros i l'espectacle es programarà en el marc del Festival Temporada Alta 2013 i el Grec 2014.
El jurat que ha avaluat els projectes presentats està format per Sergi Belbel (director i autor teatral), Ramon Simó (director teatral i director del Festival Grec), Andreu Gomila (crític i periodista teatral), Pere Puig (director teatral i de la Sala La Planeta), Josep Domènech (Bitò Produccions) i Guillem Terribas (Llibreria 22), actuant com a secretari.
Enguany, el procés d'elecció ha canviat respecte les passades edicions: els membres del jurat han seleccionat 3 finalistes i el veredicte final del guanyador no es donarà a conèixer fins el proper 6 de maig en el decurs de la presentació dels premis, que es farà a la Sala la Planeta de Girona. L'acte estarà conduit per l'escriptor Josep Maria Fonalleras i comptarà amb l'actuació de Montserrat Carulla amb el seu 'Itinerari de paraules'.
Els projectes finalistes
'Nerium Park', un thriller social de Josep Maria Miró ('El principi d'Arquimedes', 'Gang Bang'), relata en dotze escenes –cada una d'elles corresponent a un mes de l'any i en sentit cronològic – la història d'una parella –Gerard i Marta– des que s'instal·len al seu nou pis, a la urbanització Nerium Park, fins a la desintegració de la parella i d'un model de vida que sempre els havia semblat idíl·lica.
'Space Oddity' de Daniela Feixas ('La dolça Sally', 'Només sexe', 'El bosc') i la companyia La Banda és un thriller apocalíptic amb sentit de l'humor. La proposta narra com l'Eva haurà de vèncer els obstacles per arribar a trobar-se amb la seva mare. La peça posa sobre la taula la relació de la mare i la filla i la d'aquestes dues amb el món exterior. Retrata una societat desintegrada, on s'han perdut tots els drets socials i on la crisi econòmica ha deixat de ser-ho per convertir-se en una normalitat. El projecte presentat estarà dirigit per Mercè Vila Godoy.
'Només un anunci' és un projecte de la Companyia Guanyadora amb un text d'Alberto Ramos ('Els últims dies de Clark K.') que explica com tres personatges (l'Herni, L'Elen i en Diego) han de veure dos esbossos d'anuncis publicitaris, jutjar-los i triar-ne un. Una comèdia que per un costat descriu i aplica una mirada crítica al món de la publicitat i per l'altre se'n riu del que els éssers humans són capaços de fer per amor. El director del projecte seria dirigit per Carles Mallol.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: ara.cat
Aquest dijous s'obre la convocatòria de la setena edició del Premi Quim Masó a projectes de producció teatral en català o de traducció catalana d'un text escrit en una altra llengua. El termini romandrà obert fins al 14 de març.
Com que actualment és molt difícil aconseguir finançament per engegar nous projectes teatrals, els organitzadors han augmentat la dotació del premi de 30.000 a 50.000 euros i s'ha eliminat de les bases del concurs la clàusula que obligava al projecte guanyador a fer una aportació econòmica a la producció. La dotació és de 25.000 euros destinats a contribuir al finançament d'un espectacle de teatre que no s'hagi estrenat. El Grec Festival de Barcelona també coproduirà l'espectacle guanyador. La seva aportació es determinarà durant el primer trimestre de 2014 i serà d'entre 18.000 i 25.000 euros. L'espectacle guanyador s'estrenarà en el marc de Temporada Alta 2013– Festival de Catalunya i farà entre dues i quatre funcions al Grec 2014- Festival de Barcelona.
El premi es convoca des de l'any 2006 en record a l'actor, productor i director Quim Masó. Està impulsat per la família Masó, l'empresa Bitò Produccions, la Llibreria 22 de Girona , Poscènium-Sala La Planeta, l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona amb la col·laboració del Grec-Festival de Barcelona. La guanyadora de la darrera edició del premi va ser Sandra Simó amb 'Victoria Falls', una producció d'Eteri Produccions que també es podrà veure a la pròxima edició del Grec.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
"La Sala FlyHard és la més petita de Barcelona, però no fa un teatre petit. Fa un teatre que apel·la al gran públic", explica Guillem Clua, intentant regatejar l'etiqueta pejorativa de comercial. El dramaturg, que va estrenar l'última obra al Teatre Nacional, ara defensa Smiley en una sala de quaranta localitats al barri de Sants. La sala d'on han sortit èxits com Litus, Burundanga i Nit de ràdio 2.0, que després han saltat a altres teatres.
Les sales petites es disputen els autors catalans i, alhora, aquests dramaturgs -amb noms que més que promeses són realitats: Buchaca, Casanovas, Clemente, Riera, Miró- hi troben la complicitat i la cintura per poder-hi estrenar sense gaires problemes ni parafernàlies.
'Smiley': amor homosexual
Guillem Clua dirigeix a la Sala FlyHard una comèdia romàntica

Smiley és una de les obres de la temporada -juntament amb Red Pontiac i La nostra Champions particular- que va sorgir del Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta. Les condicions del concurs les fan idònies: són obres senzilles (dos actors i poca escenografia), s'arrelen a l'ara i aquí i, a més, han passat la prova de foc del públic. "És un dels punts en comú que tenim els autors de la meva generació: no parlem de coses abstractes i viatges interiors, sinó del que passa al carrer, del que ens preocupa". Per primera vegada Clua s'atrevia a escriure una comèdia, que, a sobre, és autobiogràfica, i a dirigir per primer cop. "L'amor està deixat de banda al teatre, i jo sóc dels que ploren al cine -confessa-. Volia explorar les relacions del món gai, com s'han pervertit i mecanitzat. S'ha perdut la seducció, tot és molt automàtic. Volia explicar com es viu l'afectivitat, la construcció d'una parella al segle XX. Però sense que sigui sectari ni apte només per a la nit a la sala Metro".
'Red Pontiac': amor matern
Pere Riera confronta dues maneres d'entendre la maternitat

Pere Riera és un altre autor Nacional que estrena en sala petita: dissabte va passar per La Planeta i del 14 al 16 anirà a la Trono de Tarragona. Red Pontiac(una marca de patates) compta amb les actrius que van llegir el text al Temporada Alta, Míriam Iscla i Cristina Cervià, i el dramaturg va fer créixer l'obra per al seu lluïment. "Són dues mares que es troben cada dia en un parc infantil i són dos extrems de la balança: una per massa i l'altra per massa poc", diu Riera. L'autor, que per edat està envoltat d'amics que es reprodueixen, ha agafat "estereotips" i els ha "electrificat" sense recórrer al traç gruixut.
'Navegants': amor virtual
Toni Cabré dubta de les relacions via Facebook al Teatre Gaudí

Noi coneix noia. Noia coneix noi. S'agraden i, per tant, es menteixen. Total, és Facebook. "Cometen la imprudència de començar a mentir i, quan es troben, es proposen continuar mentint -explica el dramaturg Toni Cabré-. Arriba un moment que aquesta perversió és una trampa que t'enxampa a tu mateix". Cabré va publicar Navegants el 1999 i va guanyar el premi Serra d'Or el 2000. Ara, amb lleugers retocs per adaptar-la al món de les xarxes socials, la jove companyia Factea, dirigida per Marc Molina ,la porta els dimarts i dimecres al Teatre Gaudí. "Les xarxes són grans avenços de la humanitat, però la humanitat no ha avançat tant!", opina Cabré.
'Victoria Falls': amor rebel
Sandra Simó munta el text guanyador del Premi Quim Masó

Titulada amb el nom d'una de les set meravelles del món, Victoria Falls es va estrenar dijous al festival Temporada Alta, i a l'estiu passarà pel festival Grec. És un text no convencional, perquè descriu l'amistat entre dos homes (un periodista d'èxit i un dramaturg perdedor, i també la seva dona i el seu fill) a través del text i la dansa. Està interpretada pels actors Àurea Màrquez i Xavier Ripoll, i els ballarins Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, que hi aporten "la segona veu". "Si a Hamlet el dilema era ser o no ser, en l'obra la qüestió se situa a ser o tenir", diu Simó.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,
Font: J.B. (elpuntavui.cat)
És significatiu l'increment de línies de col·laboració que han obert teatres i festivals per donar cobertura als projectes més prims i embrionaris. També és notable l'augment del nombre de candidatures que aspiren a aquests aixoplucs. L'ajuda arriba abans perquè l'espectacle es pugui produir. És un vot de confiança necessari per donar visibilitat a nous creadors que, a la dificultat sistemàtica de trobar teatre a Barcelona, hi han d'afegir ara les estretors per estrenar la seva proposta escènica.
El Teatre Lliure és el que ha obert aquesta temporada una política més clara. A l'Espai Lliure, on segons el contracte programa no poden invertir en produccions (des de la reobertura del Lliure de Gràcia), han decidit cedir-lo a companyies que es garanteixin la seva viabilitat a partir de la venda d'entrades. També l'Ateneu Barcelonès ha volgut recuperar la seva implicació amb els compositors amb un programa de residents 2012/13. Volien fer-ho amb un limitat cartell i han acabat amb vuit grups. Els donen l'oportunitat d'assajar i també d'actuar. Ells accepten el risc d'anar a taquillatge i de forçar la màquina per aconseguir bones ocupacions. Llegeixen l'oportunitat perquè alguns, abans, necessitaven llogar un auditori i ara se l'estalviaran. La desaparició de les gires, i per tant de les contractacions, ha fet que es consideri anar a taquillatge, si més no, provisionalment.
La Beca Desperta de la Nau Ivanow ha batut rècords en la seva tercera convocatòria. L'equip de la Ivanow es compromet amb la companyia que presenta el projecte guanyador a cedir-li setmanes d'assaig de franc i li dóna oportunitats per a l'estrena. Enguany, el guanyador ha estat el projecte El gran despropòsit. La previsió és que es podria estrenar cap a finals de febrer.
Per la seva banda, la sisena edició del Quim Masó va presentar el projecte guanyador dins del Temporada Alta, Victoria Falls. En aquesta ocasió no necessàriament es premia una obra de nova fornada, sinó el plantejament de producció. Tot i que en circumstàncies habituals ja se n'hauria d'haver presentat la setena edició, s'endarrerirà fins al mes de gener. Es compta que s'augmentaran els 30.000 euros d'ajuda (que aporten les institucions implicades). Guanyar aquest premi garanteix també fer l'estrena a Temporada Alta i tenir presència dins del cartell del Festival Grec de Barcelona.
Més enllà de premis per a projectes, hi ha un altre tipus de crida que cada cop té més tirada: els festivals (Temporada Alta, però també Grec i la Mostra d'Igualada) exposen programadors potencials, els espectacles dels quals es preparen per a pròximes edicions. Els festivals de Salt/Girona i de Barcelona presenten projectes que tenen previst incorporar en el seu cartell pròximament. A Igualada, en canvi, s'ofereix l'oportunitat de donar-lo a conèixer per buscar padrins, però no garanteixen que s'incorpori en el cartell següent.
Nous temps
Anar a taquillatge ha passat a ser una opció vàlida. Fins al punt de mirar de completar-ho amb audicions pedagògiques prèvies a escoles, casals d'avis o allà on hi hagi públic potencial. L'únic compromís municipal és garantir que assistiran cent persones al concert de música clàssica, a un preu de 10 euros. Això garanteix una taquilla mínima i també la recerca de públic nou. També grups com La Mentidera Teatre plantegen teatre fora de les sales (Mgogoro) perquè no hi hagi excusa a l'hora de convidar-los.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Font: J. Camps i Linnell (elpuntavui.cat)
Les cèlebres cascades Victòria són uns immensos salts d'aigua del riu Zambezi, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe, la càrrega simbòlica de les quals dóna títol a l'obra guanyadora de la darrera edició del Premi Quim Masó, que s'estrenarà demà passat a la sala La Planeta (18 h). Per a Sandra Simó, la directora de l'obra, Victoria Falls és un cant a la vida, al risc de viure, amb personatges que estan contra les cordes però que acaben dient prou i afronten la vida amb una altra actitud.
Així ho va avançar el maig passat, quan va saber-se mereixedora del premi dotat amb 30.000 euros, però ahir, amb l'obra ja concebuda del tot i a dos dies de l'estrena, va aprofundir més en la matèria. Vertebrada a través de quatre personatges, teixeix una història sobre l'èxit i el fracàs, el desig i la realitat, les idees preconcebudes i les mentides. Però també la necessitat de ser estimats i reconeguts.
Narra la història de Bruno, un dramaturg insatisfet, i Bob, un periodista que ha perdut la fe en l'ésser humà. Entenen la vida de maneres oposades, però comparteixen una crisi vital. La seva trobada engegarà un procés d'emmirallament que els durà a qüestionar i replantejar els propis horitzons. Sandra Simó els situa tots dos damunt l'escenari, i els acompanya amb la família d'en Bruno: Garance, la seva dona (que es queda a l'atur i veu com el matrimoni se li ensorra) i Marçal (un dels dos fills de la parella, de 10 anys, que tot i ser un virtuós del piano, es resisteix a tocar-lo per les pressions que rep del conservatori).
I al costat dels diàlegs entre els protagonistes, que lluiten per estendre la mirada més enllà de les seves pròpies pors i frustracions, hi intercala la dansa. “M'ho demanava el cos”, confessa Simó a l'hora de justificar la introducció d'aquesta “segona veu” (la dansa) a l'obra, que es “juxtaposa i sobreposa als diàlegs”.
Després del seu pas per La Planeta, aquesta obra interpretada pels actors Àurea Màrquez i Xavier Ripoll, i pels ballarins Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, es podrà veure al festival Grec de Barcelona.
Més dotació per al premi
Durant la presentació, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, va sorprendre tothom avançant que la propera convocatòria del Premi Quim Masó incrementarà la dotació (l'actual és de 30.000 euros). El fet que entre els organitzadors s'hi hagi afegit el festival Grec és un dels motius, va explicar. Es preveu que les bases es donin a conèixer el proper mes de gener. També va aprofitar l'ocasió per elogiar la tasca que realitza La Planeta per a la ciutat de Girona i el teatre en general. L'existència de la sala converteix Girona en una “excepció teatral”, va voler remarcar.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


El projecte d'espectacle de petit format Victoria Falls és el guanyador de la sisena edició del premi Quim Masó, dotat amb 30.000 euros, que s'atorga a projectes de producció teatral i que es va entregar ahir a la sala La Planeta de Girona, agomboiat pels versos de Joan Vinyoli, dits de manera esplèndida per l'actor Lluís Soler.
Victoria Falls, que s'estrenarà en la pròxima edició del Festival Temporada Alta i que és molt possible que es pugui veure també en l'edició de l'any que ve del Festival Grec de Barcelona, es basa en un text sorgit arran d'un taller de dramatúrgia de l'Obrador de la Sala Beckett impartit per Xavier Albertí, del qual Sandra Simó, que qualifica el taller d'excel·lent, era alumna: “Tractava sobre les constants del teatre contemporani, del més rabiosament actual –explica l'autora–, i va resultar molt interessant. A partir d'això, després de fer moltes provatures, de converses, reflexions i anàlisis, de treballar sobre constants com la dissolució del jo, el no-espai o el no-temps, va sortirVictoria Falls com un exercici de gimnàstica textual.” De fet, Simó manté que Victoria Falls va “en sentit contrari” al text La ciutat, de Martin Crimp –la versió catalana es va estrenar en la darrera edició de Temporada Alta–, que li serveix com a font d'inspiració. “Funciona com a contrarèplica gairebé de La ciutat –diu Simó, que ahir estava exultant–, perquè el seu text em va semblar molt derrotista, parlant d'una cuitat morta, mentre queVictoria Falls és un cant a la vida, al risc de viure, amb personatges que estan contra les cordes, però acaben dient prou i afronten la vida amb una altra actitud.” D'aquí el simbolisme del títol, ja que les cascades Victòria (Victoria falls) són uns immensos salts d'aigua del riu Zambezi, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe, que per a Simó representen “el recorregut constant de l'aigua com a generador de vida”.
La història de Victoria Falls, breu, parla d'un fet misteriós que succeeix al costat d'un riu i d'un escriptor en crisi que torna amb la seva família per acabar un text i redescobrir la seva identitat. El retorn permet l'emergència del viatge d'uns personatges que es debatran entre l'èxit i el fracàs, el desig i la realitat, la vida i la mort. “Quatre personatges lluitant per estendre la mirada més enllà de les pròpies pors, desenganys i frustracions.” D'aquesta manera s'explica en les notes de direcció l'autora.
Ahir al matí, en la presentació als mitjans del projecte guanyador, Alícia Rodríguez, actriu que forma part del repartiment amb Xavi Ripoll, Àurea Márquez i Jordi Cortés, en representació de Sandra Simó, va acotar que aquesta volia remarcar que es tractava d'una peça que parla, sobretot, de “la necessitat de ser estimats i reconeguts.” L'autora explica que “és inqüestionable que es tracta d'un text complex, que és molt reflexiu, amb un teixit molt tramat, i demana un espectador atent”.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas:
Avui a La Planeta (21 h) es farà públic quin és el sisè projecte de muntatge teatral de la història del Premi Quim Masó que s'endurà els 30.000 euros, que haurà de destinar a la producció, la qual s'estrenarà en la propera edició del festival Temporada Alta. L'acte serà presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras, i hi intervindrà l'actor Lluís Soler, que dirà alguns versos del poeta Joan Vinyoli. De fet, Soler té en el seu repertori un espectacle meravellós, basat en poemes de Vinyoli, Ens hi ha portat la paraula, en què fa parella amb el músic Eduard Iniesta. L'entrada és lliure, però l'aforament, limitat.
El Premi Quim Masó, que s'atorga amb periodicitat anual i és l'únic del país amb una retribució econòmica, té com a objectiu impulsar la producció i exhibició de muntatges de text en llengua catalana. El jurat del premi ha experimentat una profunda renovació, i està format per Andreu Gomila (periodista i escriptor), Jordi Casanovas (autor i director), Ramon Simó (director del Grec), Josep Domènech (Bitò Produccions), Pere Puig (director artístic de La Planeta) i Sergi Belbel (director del Teatre Nacional de Catalunya).
D'altra banda, la trajectòria de la Beca Primer Acte per a muntatges de teatre familiar, convocada per la Fundació Jaume Casademont, que seguia un camí paral·lel al del Premi Quim Masó des de fa un any, i que estava previst que es convoquessin i es fallessin al mateix temps, no es convocarà aquest any. Enric Sucarrats, director de la fundació, ha confirmat la no convocatòria, a causa de la retirada del projecte del TNC i la previsió de reducció de l'aportació que hi feia l'Ajuntament de Bescanó. Enric Sucarrats va afirmar ahir, però, que la intenció de la fundació és aconseguir el suport necessari per tornar-la a convocar en el futur.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

El sisè muntatge

by on 14:22
Avui a La Planeta (21 h) es farà públic quin és el sisè projecte de muntatge teatral de la història del Premi Quim Masó que s'endurà ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,