Mostrando entradas con la etiqueta #TorneigTA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta #TorneigTA. Mostrar todas las entradas


Font: Laura Serra (ara.cat)
"La Sala FlyHard és la més petita de Barcelona, però no fa un teatre petit. Fa un teatre que apel·la al gran públic", explica Guillem Clua, intentant regatejar l'etiqueta pejorativa de comercial. El dramaturg, que va estrenar l'última obra al Teatre Nacional, ara defensa Smiley en una sala de quaranta localitats al barri de Sants. La sala d'on han sortit èxits com Litus, Burundanga i Nit de ràdio 2.0, que després han saltat a altres teatres.
Les sales petites es disputen els autors catalans i, alhora, aquests dramaturgs -amb noms que més que promeses són realitats: Buchaca, Casanovas, Clemente, Riera, Miró- hi troben la complicitat i la cintura per poder-hi estrenar sense gaires problemes ni parafernàlies.
'Smiley': amor homosexual
Guillem Clua dirigeix a la Sala FlyHard una comèdia romàntica

Smiley és una de les obres de la temporada -juntament amb Red Pontiac i La nostra Champions particular- que va sorgir del Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta. Les condicions del concurs les fan idònies: són obres senzilles (dos actors i poca escenografia), s'arrelen a l'ara i aquí i, a més, han passat la prova de foc del públic. "És un dels punts en comú que tenim els autors de la meva generació: no parlem de coses abstractes i viatges interiors, sinó del que passa al carrer, del que ens preocupa". Per primera vegada Clua s'atrevia a escriure una comèdia, que, a sobre, és autobiogràfica, i a dirigir per primer cop. "L'amor està deixat de banda al teatre, i jo sóc dels que ploren al cine -confessa-. Volia explorar les relacions del món gai, com s'han pervertit i mecanitzat. S'ha perdut la seducció, tot és molt automàtic. Volia explicar com es viu l'afectivitat, la construcció d'una parella al segle XX. Però sense que sigui sectari ni apte només per a la nit a la sala Metro".
'Red Pontiac': amor matern
Pere Riera confronta dues maneres d'entendre la maternitat

Pere Riera és un altre autor Nacional que estrena en sala petita: dissabte va passar per La Planeta i del 14 al 16 anirà a la Trono de Tarragona. Red Pontiac(una marca de patates) compta amb les actrius que van llegir el text al Temporada Alta, Míriam Iscla i Cristina Cervià, i el dramaturg va fer créixer l'obra per al seu lluïment. "Són dues mares que es troben cada dia en un parc infantil i són dos extrems de la balança: una per massa i l'altra per massa poc", diu Riera. L'autor, que per edat està envoltat d'amics que es reprodueixen, ha agafat "estereotips" i els ha "electrificat" sense recórrer al traç gruixut.
'Navegants': amor virtual
Toni Cabré dubta de les relacions via Facebook al Teatre Gaudí

Noi coneix noia. Noia coneix noi. S'agraden i, per tant, es menteixen. Total, és Facebook. "Cometen la imprudència de començar a mentir i, quan es troben, es proposen continuar mentint -explica el dramaturg Toni Cabré-. Arriba un moment que aquesta perversió és una trampa que t'enxampa a tu mateix". Cabré va publicar Navegants el 1999 i va guanyar el premi Serra d'Or el 2000. Ara, amb lleugers retocs per adaptar-la al món de les xarxes socials, la jove companyia Factea, dirigida per Marc Molina ,la porta els dimarts i dimecres al Teatre Gaudí. "Les xarxes són grans avenços de la humanitat, però la humanitat no ha avançat tant!", opina Cabré.
'Victoria Falls': amor rebel
Sandra Simó munta el text guanyador del Premi Quim Masó

Titulada amb el nom d'una de les set meravelles del món, Victoria Falls es va estrenar dijous al festival Temporada Alta, i a l'estiu passarà pel festival Grec. És un text no convencional, perquè descriu l'amistat entre dos homes (un periodista d'èxit i un dramaturg perdedor, i també la seva dona i el seu fill) a través del text i la dansa. Està interpretada pels actors Àurea Màrquez i Xavier Ripoll, i els ballarins Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, que hi aporten "la segona veu". "Si a Hamlet el dilema era ser o no ser, en l'obra la qüestió se situa a ser o tenir", diu Simó.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
És el dia del judici final. Després de nou setmanes de combats, la victòria es juga en una única batalla. Jordi Casanovas surt engalanat i amb la barba arreglada i anuncia que es retirarà de presentador del Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta, un invent divertit que va sortir del seu cervell hiperactiu ara fa dos anys per incentivar l'escriptura teatral. Però no hi ha temps per lamentar-se perquè de seguida sona la banda sonora de Carros de foc de Vangelis i anuncia (crida) el nom dels contrincants: Marta Buchaca i David Plana han arribat a la gran final després de deixar noquejats els autors Ferran Joanmiquel, Carles Batlle, Joan Yago, Blanca Bardagil, Carles Alberola i Marc Angelet.
Una moneda decideix que el primer revés el doni el text de Marta Buchaca, Losers, que interpreten aquest cop Sergi López i Marta Marco. Les normes del concurs marquen que l'autor escrigui una obra de 40 minuts, només amb dos actors, que no sàpiga quins intèrprets tindrà fins a unes hores abans de la representació i que a cada eliminatòria siguin diferents. A més, només poden assajar quatre hores comptades i al ring! Buchaca (Plastilina, Litus) s'ha inventat una història d'amor contemporània: una noia amb un iPhone addicta a les aplicacions per lligar -tot i que mai ho reconeixeria: "és de losers"- s'enamora del dependent de la botiga de mòbils que té un simple Nokia perquè li van robar l'iPhone i així viu "més tranquil". Els conflictes virtuals són la clau còmica del text: teleoperadores de Colòmbia que no parlen català, banyes per Skype i espionatge via Facebook. Funciona: la gent aplaudeix a mitja obra.
El punch de David Plana (Mala sang, Dia de partit ), però, també està molt afinat tot i que feia temps que havia abandonat el teatre pels guions televisius. Arrenca La casa del bosc amb una sessió d'un incrèdul Pep Cruz a la consulta d'un guru de les teràpies alternatives interpretat per David Pagès. El pseudometge li remena el tercer xacra -arran de les parts nobles-, li recomana "ser propietari del teu temps" i "buscar el camí cap a tu mateix" . I quan té el públic a la butxaca gràcies a un senyor que confessa que ho fa tot malament -menjar, fumar, beure, drogar-se, estressar-se i no fer esport-, s'inventa una secta naturista en un bosc, una filla segrestada pels neohippies i planteja un gran dilema. El pare intenta totes les tàctiques perquè li tornin la noia, des d'amenaçar amb "dues hòsties perquè et trobis els meridians i els paral·lels" fins a intentar comprendre els "místics dels collons". Però la noia ja no només no li riu les gràcies al pare -"mentre hi ha humor hi ha esperança", pensava ell- sinó que menja quefir i algues. I llavors ve la proposició indecent i definitiva: refusaria un milió d'euros?
El públic vota mentre fa la copa de cava -tot el pack val un trist euro-. Minuts després, amb un autor engrapat per cada mà, Casanovas fa sortir el guanyador de l'any passat. Jordi Galceran fa de vedet del combat ensenyant el premi (un sopar al Celler de Can Roca). I per fi, el presentador canta: contra tot pronòstic, perquè ha superat les eliminatòries pels pèls, David Plana triomfa. Això sí, hi ha esportivitat: aquesta nit sopen tots plegats.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)

David Plana (Manlleu, 1969) va guanyar ahir el II Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta, que el va enfrontar a la final amb Marta Buchaca (Barcelona, 1979). L'enfrontament va ser a la sala La Planeta, com totes les eliminatòries del torneig, iniciades el 8 d'octubre. Plana, cap de guionistes de la sèrie La Riera i amb una llarga experiència en teatre i televisió, va presentar el text La casa del bosc, una confrontació entre un pare descregut i un sanador il·luminat que li tanca l'accés a la seva filla aïllada del món, interpretats per Pep Cruz i David Bagés. Buchaca va competir amb Losers, un enamorament entre noves tecnologies, defensat en el ring per Marta Marco i Sergi López.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
Tard o d'hora, a la majoria de parelles els arriba el dilema: és l'hora de tenir fills? L'Aina i el Bernat noten que s'acosta el dia de la gran decisió perquè l'entorn els ho demana a crits. Ells, però, fan el ronso: no volen tenir canalla perquè es perdran els partits del Barça. La dramaturga culer que s'ha inventat aquesta excusa és Cristina Clemente -guionista, autora d'espectacles com Vimbodí vs. Praga i Nit de ràdio 2.0 i coautora de la pel·lícula Eva-. "Quan vaig escriureLa nostra Champions particular estava embarassada i necessitava escriure un text per entendre què passaria a partir de llavors -explica-. Jugo a inventar-me un futur del qual no en tinc ni idea".
Va estrenar l'espectacle al Festival Temporada Alta del 2011 dins el Torneig de Dramatúrgia Catalana i va quedar finalista per davant de primeres espases com Sergi Belbel (considerat el seu mestre), Josep M. Benet i Jornet, Pau Miró, Guillem Clua, Pere Riera i Llàtzer Garcia. Només la va batre un pes pesant com Jordi Galceran. Així que aquella comèdia, que havia condensat en poc més de 30 minuts i per a només dos actors, es va convertir en l'embrió d'un nou espectacle que s'estrena aquest vespre al Teatre Gaudí Barcelona.
La nostra Champions particular manté la senzillesa escènica: només dos actors i alguns objectes com a attrezzo. Però han canviat alguns elements de la realitat perquè "no ha passat el que havia previst", diu Clemente. L'espectacle comença el 2012 i va avançant al llarg de tota la vida d'aquesta parella reconvertida en família. "És una història d'herois quotidians", defensa, pensant en l'atreviment de dur un nou ésser humà en un món en plena crisi. Són tan normals que ell té una botiga de mobles i ella és cantant d'una orquestra de patxanga.
"Per mi és una història d'amor tot i que no diuen mai «t'estimo». És un repte que m'havia imposat", explica la dramaturga. En el fons, és un calc del que passa a moltes famílies convencionals, en què es viu amb sobreentesos i gestos més que amb grans declaracions. Els dos personatges, de fet, no parlen entre si. L'Aina i el Bernat (interpretats per Alícia Puertas i Santi Ricart) s'alternen els papers en un monòleg dividit o dos monòlegs. "És una lluita d'ells contra les adversitats que vénen de l'exterior. Estimar-se és ser una sola persona i pràcticament és com si fos un sol personatge explicant la mateixa història", diu Clemente.
"És una comèdia, però al final potser no tant", apunta. En els diferents roundsdel Torneig de Dramatúrgia, l'autora va anar accentuant les anècdotes i els gags -que donen millors resultats si es té menys temps al ring - i també va canviar el final, que no defuig l'emoció i certa tristesa. Fins i tot un toc de ciència-ficció: el gran perill que hem de témer com a societat és el bad wifi.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
Dues produccions gironines s'estrenen demà a Temporada Alta. Mgogoro (Una altra manera d'afrontar la crisi), una coproducció de Mentidera Teatre i El Canal, inicia el seu itinerari al segon pis de la Casa de Cultura de Girona, on es tornarà a representar els dijous 18 i 25 d'octubre (22 h, 16 euros). També s'estrena demà a La PlanetaT emps, el nou projecte de Teatre de Guerrilla, escrit i protagonitzat una altra vegada en solitari per Quim Masferrer, com en El Xarlatan –que ja ha superat les 160 representacions i continua viu–, però dirigit en aquesta ocasió per Ramon Fontserè, membre històric i ara director d'Els Joglars. De Temps hi haurà també funcions divendres i dissabte (21 h, 16 euros).
Un espai diferent
“Tal com està tot, hem de trobar formes d'apropar la gent al teatre, si cal en locals no habituals”, va dir ahir Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, en la presentació de Mgogoro, una obra en què Cristina Cervià, Meritxell Yanes, David Planas i Mercè Pons interpreten quatre monòlegs units puntualment per algun diàleg i escrits per quatre autors: l'argentí Matías Feldman, el valencià Jaume Policarpo i les barcelonines Rosa Maria Sardà i Carol López. Són quatre visions sobre la crisi –l'econòmica i l'anímica– que capgiren el drama amb ironia. L'obra s'escenifica en diferents espais del segon pis de la Casa de Cultura, on el públic –cent espectadors per sessió– estarà molt a prop dels actors i s'haurà de bellugar per seguir les accions. Mentidera vol portar l'obra a tot tipus de localitats, encara que no tinguin teatre, i també oferiran un Mgogoro de prop, on explicaran el procés de creació d'aquesta obra amb títol en suahili.
Quan el temps s'acaba
“Què passaria si un personatge surt a escena i li diuen que li queden 90 minuts de vida?” Aquesta és la pregunta que es va plantejar Quim Masferrer per escriure Temps, en un procés de creació molt obert al qual Ramon Fontserè ha aportat “ingredients nous” a una manera de fer pròpia de Teatre de Guerrilla. “És un espectacle d'humor amb molta ironia i crítica, que parla més de la vida que no pas de la mort, també amb dramatisme i poesia”, explica Masferrer. Un joc “molt teatral”, segons Fontserè, que es va cuinar “a foc lent” a la cúpula d'Els Joglars.

Alberola passa a la semifinal

Carles Alberola va guanyar dilluns la primera eliminatòria del II Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta, en què va derrotar Ferran Joanmiquel. Alberola va passar a la primera semifinal –que tindrà lloc el 12 de novembre a La Planeta, com tot el torneig– amb Començar de nou, un text que explica con afecta les relacions personals iniciar una relació amorosa amb la filla d'un amic. El torneig continuarà dilluns vinent amb la segona eliminatòria, que enfrontarà Carles Batlle i Marc Angelet (20 h). Com sempre, el guanyador el decidirà el públic.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d'emprenedors, sinó de dramaturgs”, deia de broma el director del Festival de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Enguany s'han trobat vuit nous valents, que han escrit un text de trenta minuts per a dos actors. Des de dilluns vinent (la final és el 3 de desembre) un text d'un aspirant (Blanca Bardagil, Marc Angelet, Joan Yago, Ferran Joanmiquel) lluitarà contra un d'un veterà (David Plana, Carles Alberola, Carles Batlle i Marta Buchaca)pel simple plaer de superar-lo. Els premis són gastronòmics. L'entrada, l'única a la qual no s'aplica l'increment de l'IVA, continua valent un euro, i dóna dret a votar per la millor peça, a prendre una copa de cava i a escoltar dos fragments en procés. Coordina el també dramaturg Jordi Casanovas, que admet que alguns autors han declinat la invitació a aquest torneig lúdic per por a perdre en la primera ronda.
Els textos ja estan tancats (tot i que sempre es poden fer petites revisions). No s'ha fet públic quins actors interpretaran cada text. Se sap quins seran els combats i els dies, però no es dirà quin text és de cadascú fins que hi hagi veredicte. Casanovas insinua que, si hi ha un empat tècnic, es podria demanar als púgils que escriguin una miniescena de desempat en deu minuts.
Evidentment, hi ha molt de joc i cap pretensió de signar un treball futur. Per a David Plana i Carles Batlle (és professor de la majoria dels candidats, excepte els més joves) l'obra els ha despertat el cuc de tornar a escriure teatre. Ferran Joanmiquel, l'únic que juga a casa, reconeix que ha escrit pensant en el medi, en el lloc i per al públic que ja ho espera. L'any passat, les rèpliques brillants se celebraven com si fos un gol. La provatura ha facilitat la trobada intergeneracional. Per Alberola, el repte serà haver d'acordar el text amb els dos actors en només tres hores d'assaig, “quan acostumem a discutir mesos amb els meus actors”. També a Marc Angelet, que tanca el text durant el procés d'assaigs, li ha obligat a canviar la fórmula. Batlle no tem perdre. Si ho fa, serà contra un dels seus alumnes. “Sempre serà culpa meva”, diu, indistintament de l'èxit dels seus papers.
L'any passat, tot i enumerar-lo com a primera edició, no pretenia res. El resultat, a més de divertit i fresc, va ser notable: dos dels vuits textos plantejats enguany seran estrena al Temporada Alta. És el cas de La nostra champions particular (un monòleg d'una parella a dues veus que navega de la comèdia al drama), de Cristina Clemente. També Red Pontiac, de Pere Riera, presentarà ampliat la trobada de dues mares al parc públic (amb maneres de protegir els fills oposades). Clemente va ser finalista del concurs. Riera va caure en segona ronda, als peus de la mateixa Clemente. El text de Guillem Clua ja té sala a Barcelona i una quarta pot ser realitat el curs vinent. Joc net.

Cop de puny teatral

by on 14:15
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d'emprenedors, sinó d...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Amb la Sala Planeta de gom a gom de públic ansiós de teatre, vam sortir a escena els dos contendents de la nit (dintre d'un ring aquesta vegada real): en Jordi Galceran a qui ajudaven Lluís Soler i Francesc Albiol a defensar el seu text hilarant El crèdit i la Cristina Clemente que amb la ajuda de la Rosa Renom i el Pere Arquillué defensaven La nostra Champions particular. El premi: un àpat al Celler de Can Roca a Girona.

Els pronòstics es van complir i el guanyador va ser el mestre Galceran, amb menys marge del que s'esperava perquè els canvis d'última hora que la Cristina Clemente va introduir al seu text li van atorgar una gran agilitat i a més els intèrprets van estar molt brillants. El crèdit era dramatúrgicament més rodó però a una servidora el tema del que tracta La nostra Champions particular li toca més.

El Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta que va començar a principis d'octubre com un experiment sorgit de la imparable ment del Jordi Casanovas, s'ha convertit en la seva primera edició en tot un èxit de públic. Si ben és cert que s'haurien de fer canvis per properes edicions i la més notable d'elles seria l'horari, per a que pugui anar públic de tot arreu. Una possibilitat, que no crec que als teatreros els molestés és fer-la els diumenges al matí enlloc dels dilluns al vespre. Seria més estricta en els temps assignats a cada text, pel que fa als lectors/actors, la selecció hauria d'estar sempre equilibrada (que no sempre ho ha estat) i queda pendent el tema de potenciar la capacitat pel monòleg del presentador de les vetllades, Jordi Casanovas, tot un descobriment.

Sigui com fora, no es una inciativa per deixar-se perdre i que quedi només en una edició. Espero que només hagi estat una posada a punt d'un engranatge que pot funcionar molt bé, millorant el present, en futures ocasions. I alguns encara es pregunten per a què serveix? Per donar a conéixer nous dramaturgs, intentar crear nous seguidors de la dramatúrgia catalana, crear noves vies per als dramaturgs i que aquests puguin representar les seves obres... de res serveix tenir-les tancades en un calaix (obres i idees), esperant oportunitats, com aquesta de fer-les visibles.

Esperarem amb candeletes una propera edició, i animem a que es creen noves iniciatives per veure més projectes dramatúrgics que puguin convertir els riscos en èxits.

Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Després de dues mesos d'enfrontaments, el Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta, comandat pel Jordi Casanovas arriba a la gran final. La Cristina Clemente amb La nostra Champions particular i en Jordi Galceran amb El Premi són els dos finalistes que batallaran aquesta tarda a les 20h a la Sala Planeta, amb les entrades exhaurides des de fa dies, pel premi final: un àpat al Celler de Can Roca de Girona.

A la gran final hi haurà sorpreses, ja no només perquè el sorteig de torns es farà en directe, sinó perquè el cartell d'actors/lectors no podria pintar més bé. El text de la Cristina Clemente serà llegit per Rosa Renom i Pere Arquillué, mentrestant el del Jordi Galceran el llegiran Francesc Albiol i Lluís Soler.

Una altra de les sorpreses que ens espera és si en Jordi Casanovas seguirà la tradicció de començar la velada amb un dels seus apreciats monòlegs. Jo ja aviso que té futur com a monologuista.

Si us heu quedat sense entrades, recordeu que podeu seguir-lo a través de


Hashtag: #TorneigTA
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


El darrer combat per completar el quadre de les semifinals del primer Torneig de Dramatúrgia Catalana es celebra avui (20.00 h) a la sala La Planeta. Els contendents són l'aspirant Guillem Clua (Barcelona, 1973), autor de La pell en flames,Invisibles i Marburg, i el pes pesant Jordi Galcerán (Barcelona, 1964), autor de peces emblemàtiques de la dramatúrgia catalana com ara Dakota,Paraules encadenades i El mètode Grönholm. Els intèrprets que llegiran els textos són noms destacats del teatre català: Jordi Martínez, Albert Ribalta, Marc Rodríguez i Ernest Villegas. El guanyador s'enfrontarà a Llàtzer Garcia (Vida i mort d'un talp) en la segona semifinal, el 21 de novembre (20.00 h), a La Planeta. La primera semifinal, el 14 de novembre (20.00 h), a La Planeta, la disputaran Pere Riera (Red Pontiac) i Cristina Clemente (La nostra Champions particular).

Font: Dani chicano (www.elpuntavui.cat)

Recordeu que podeu seguir el combat al compte de twitter: @Butaquesisomnis

Clua ‘vs.' Galcerán

by on 14:57
El darrer combat per completar el quadre de les semifinals del primer Torneig de Dramatúrgia Catalana es celebra avui (20.00 h) a la s...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Els dramaturgs Cristina Clemente (Barcelona, 1977), que vindria a assumir el rol d'aspirant, i Sergi Belbel (Terrassa, 1963), que defensarà el títol, protagonitzaran avui (20.00 h) la tercera eliminatòria dels quarts de final del 1r Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta, que se celebrarà a la sala La Planeta. Clemente i Belbel coneixeran avui els intèrprets que defensaran els seus textos, que l'organització ha comunicat que seran, sense especificar qui llegirà què, Àngels Bassas, Lluís Villanueva, Joan Carreras i Alícia Pérez. Els textos han de ser d'un màxim de 45 minuts i, una vegada llegits tots dos, el públic present a la sala votarà. El guanyador d'aquest combat s'enfrontarà a Pere Riera i el seu text, Red Pontiac. La primer semifinal del torneig tindrà lloc el 14 de novembre a La Planeta. L'altra semifinal, que es durà a terme el 21 de novembre, la disputaran el gironí Llàtzer García, que va derrotar Pau Miró amb Vida i mort d'un talp, i el guanyador del combat Clua-Galceran.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

Clemente ‘vs' Belbel

by on 14:35
Els dramaturgs Cristina Clemente (Barcelona, 1977), que vindria a assumir el rol d'aspirant, i Sergi Belbel (Terrassa, 1963), que de...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,
El primer Torneig de Dramatúrgia Catalana viurà avui (20.00 h) a La Planeta el segon combat dels quarts de final. La diferència d'edat dels contendents no és tan acusada com en el primer combat (Benet i Jornet contra Pere Riera), i avui es veuran les cares el gironí Llàtzer Garcia, l'aspirant, que juga a casa, i el barceloní Pau Miró, que fa el paper de campió a destronar. La lectura de les dues obres que competiran van a càrrec dels intèrprets Xicu Masó, Mar Ulldemolins, Andreu Benito i Clara Moliné. Després de la lectura dels dos textos (45 minuts cadascun), el públic decidirà quin dels dos dramaturgs passa a les semifinals, per a les quals ja s'hi ha classificat Pere Riera, amb el text Red Pontiac. Ho arbitra i coordina tot plegat Jordi Casanovas.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

Jordi Don King Casanovas va sorgir del fons de l'escenari de La Planeta encorbatat i amb ulleres de pasta, disposat a presentar el giny que s'havia empescat, el primer Torneig de Dramatúrgia Catalana, i gaudir-ne a fons. Cal reconèixer que l'invent és malèvol i crea addicció. Casanovas, bonhomiós i simpàtic, va ser del millor i més divertit de la vetllada. El ring del torneig és a l'escenari de l'acollidora sala gironina, i Casanovas va observar part de la litúrgia dels combats de boxa, i va presentar el campió i l'aspirant, el pes pesant, Josep Maria Benet i Jornet, i el pes lleuger, Pere Riera. Els textos: Escarabats i Red Pontiac, i els púgils per delegació, els que es batrien per defensar les obres, eren Lluís Marco i Alba Pujol (Escarabats), i Cristina Cervià i Míriam Iscla (Red Pontiac). Qui va voler saber a quin autor pertanyia cada text, dada que no es coneix abans de cada enfrontament, només havia de fer un cop d'ull al cafè de la sala uns minuts abans i hauria vist Benet i Jornet rellegint el text amb Marco i Pujol. De tota manera, als cinc minuts de l'inici d'Escarabats, el primer text a ser llegit, la incògnita desapareixia.
El campió ja no té cops amagats, només podia confiar en l'ofici de Lluís Marco, impressionant, i el candor d'Alba Pujol, que van fer una lectura impecable d'un text d'una obvietat aclaparadora, una història d'un home madur, a les portes de la senectut, que s'enamora d'una prostituta, i cau de quatre potes en un parany ideat per un seu amic, que li vol tornar una mala jugada, i per la noia. Fins i tot hi va haver temps per fer una crítica als poderosos encaixada en el text amb calçador. Benet i Jornet devia perdre la noció del temps en la divagació, perquè el que havia de durar 45 minuts –el format es pot reduir a 30 minuts i no passaria res– va durar 1 hora i 10 minuts.
L'aspirant, Pere Riera, va mostrar un prodigiós joc de cames, una rapidesa de reflexos encomiable i un domini del tempo que ratlla el virtuosisme, i va derrotar per KO el campió amb Red Pontiac, que és la denominació comercial un tipus de patata ovalada, amb fullatge erecte i polpa apta per fregir o fer puré. Riera, però, va comptar amb la inestimable tasca de dues grans actrius com Míriam Iscla i Cristina Cervià. Quin duet còmic més esplèndid! La Lourdes (Cervià), una dona, mare i esposa submisa i reprimida, conformista i, en opinió de la seva amiga Maite (Iscla), lesbiana, malgrat que ella no ho sap, després d'establir una mena de competència per esbrinar quin dels dos nens, l'Armengol, Costajussà i Puigdalmau de cognoms, o l'Arnau, és més espavilat, ha de veure com la Maite, desposseïda de tot instint maternal, li prega, li suplica, fins i tot a canvi de favors sexuals, ara que ha descobert que és lesbiana, que adopti l'Arnau, al qual no suporta. De la comicitat al drama hi ha un pas, però les llàgrimes que es van vessar eren totes de riure.
Pere Riera s'haurà d'enfrontar al guanyador del combat Clemente-Belbel, però en les semifinals perdrà part de l'essència del triomf de dilluns: les actrius no seran les mateixes. Dilluns que ve arriba un interessantíssim duel: Llàtzer Garcia-Pau Miró. No us el perdeu!
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

Riera, per KO

by on 15:28
Jordi  Don King  Casanovas va sorgir del fons de l'escenari de La Planeta encorbatat i amb ulleres de pasta, disposat a presentar el...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,