Mostrando entradas con la etiqueta CAER. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CAER. Mostrar todas las entradas


Font: ACN via ara.cat
El Consorci del Teatre Fortuny de Reus (que gestiona aquest teatre, el Bartrina, el CAER i el festival Trapezi) va acomiadar dimecres 5 treballadors fixos. La reestructuració que temien els, fins llavors, 18 treballadors del centre es va fer efectiva dos dies després que les entitats que gestionen aquest Consorci (Ajuntament de Reus i Diputació de Tarragona) presentessin la nova temporada. Les persones acomiadades són, segons NW, tres tècnics, una administrativa i la cap dels festivals Trapezi i Cos, que han de començar d'aquí a 15 dies. 
La crisi del Fortuny, que encara no tenia programació, es va fer evident fa dues setmanes, quan la Generalitat va anunciar que sortia del consorci, en acord amb les altres dues institucions que el formen. Llavors es va acomiadar el director i el gerent del centre, que havien sigut nomenats fa 16 mesos. 
Dilluns, amb tres mesos de retard, el Teatre Fortuny va presentar la nova programació, amb nou espectacles entre l'abril i el juny, com l'adaptació lliure de 'La flauta màgica', de Gemma Beltran, la sarsuela 'La tabernera del puerto', de Pablo Sorozábal, o 'Bona gent', amb Mercè Arànega i Àlex Casanovas. Les nou propostes estan pressupostades en 40.000 euros –en comparació amb els 63.000 de la primavera anterior, sense incloure la coproducció 'Mequinensa', del CAER, que va suposar 35.000 euros més. 
Les primeres paraules de l'alcalde van servir per demanar disculpes als reusencs pel retard en presentar aquesta programació d'"urgència". Amb tot, no s'han resolt moltes de les incògnites sobre com serà el nou consorci i com funcionarà el Teatre Fortuny a partir d'ara. "En qualsevol cas, el consorci estava caducat", va dir l'alcalde. Ara per ara, però, es desconeix quin percentatge assumiran Ajuntament i Diputació, quina serà l'aportació de la Generalitat en el nou contracte-programa ni quant durarà, o quin pressupost global es mourà –s'ha avançat que serà un 30% inferior–. "La situació ara és una altra i haurem de retornar a quotes del 2004", ha conclòs l'alcalde.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: J.B. (elpuntavui.cat)
El Departament de Cultura fa marxa enrere, per diferències de concepte amb els representants de l'Ajuntament de Reus, i desfà el Consorci del Teatre Fortuny de Reus. Ara, el consistori i la Diputació de Tarragona constituiran el Consorci i, un cop establert–i decidit com es gestiona–, negociaran d'any en any un contracte programa amb el govern. La decisió, presa divendres a la tarda a la reunió de la comissió gestora, confirma el temor del sector cultural de Reus, que comprova la pèrdua de capitalitat cultural de la ciutat.
La sortida de Cultura del Consorci del Teatre Fortuny, que s'havia renovat fa només 16 mesos i havia de servir per donar més empenta al Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), implica la destitució de tot l'equip, també del director general, Ferran Madico, i el gerent, Lluís Graells. Sí que es manté el compromís de donar suport a la Fira Trapezi de circ, un festival estratègic per a Catalunya que té lloc a Reus, que ja va viure una sotragada amb la marxa d'Escarlata Circus com a companyia directora, fa prop de dos anys, sense que se'n triés el relleu fins setmanes abans de l'edició del 2012. El comunicat municipal sosté que així s'evita tenir una estructura feixuga per justificar el canvi. Quan es va presentar, però, el nou organigrama amb un director general al CAER, es va garantir que seria més eficaç perquè junts sumaven més que la suma de totes les parts.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja va advertir al programa L'oracle de Catalunya Ràdio, el 20 de març, que les relacions a Reus havien estat “complicades”, i que s'hi introduirien canvis: “S'ha de trencar el criteri que les rutines s'han de mantenir encara que no funcionin.” A la dificultat econòmica de les institucions –l'any passat ja es va reduir d'un 20% el seu pressupost, que va passar de 2,5 a 1,9 milions d'euros– s'hi afegeix la topada entre l'Ajuntament i el govern. Fa prop d'un any, ja es va produir la desvinculació de la programació del Bartrina del CAER, que va tenir efectes, fins i tot, en el calendari.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: ara.cat
La conselleria de Cultura ha oficialitzat aquest divendres al vespre la sortida del Consorci del Teatre Fortuny de Reus, entitat que gestiona el Centre d'Arts Escèniques de Reus, el Teatre Fortuny, el Teatre Bartrina i el festival Trapezi. Segons una nota feta pública aquesta nit, després d'una reunió, la Generalitat anuncia que des d'ara només formaran part del Consorci l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona. 
Els dos directors del Consorci, nomenats fa setze mesos, avui han estat cessats: el gerent Lluís Graells i el director artístic, Ferran Madico. Els últims mesos, el Consorci ja era inoperant. De fet, el Fortuny ni està obert ni té programació prevista. Segons la Conselleria, era "poc àgil" i s'aposta per "arrelar-se més a la ciutat". 
La conselleria diu que seguirà donant suport econòmic a l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona, i que poden comptar amb el treball conjunt amb les principals institucions del país. De tota manera, no se sap el pressupost que tindrà el centre, i tampoc què passarà amb els 18 treballadors del Consorci. La temporada passada, es va anunciar un pressupost de menys de 2 milions d'euros, dels quals el 50% eren de la conselleria. Al final de temporada s'hi va arribar amb penes i treballs, i es van haver de cancel·lar funcions i canviar contractes per poder programar. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

TEXT: MARILIA SAMPER, ANDRIENNE RICH, ANNE SEXTON, entre d'altres
TRADUCCIÓ: MARC ARTIGAU
DRAMATÚRGIA: JOAN MARIA SEGURA i Q-ARS TEATRE
DIRECCIÓ: JOAN MARIA SEGURA
INTÈRPRETS: MERCÈ ANGLÈS, ANNA GÜELL, MIQUEL BARCELONA i PAU SOLER
DURADA: 70 min
PRODUCCIÓ: CAET, CAER i FESTIVAL GREC DE BARCELONA
LA SECA-ESPAI BROSSA

Si per una cosa destaquen els espectacles de Q-ars Teatre és perquè no són convencionals. Et poden agradar o no, però sempre tenen un punt, una característica que els farà diferent de la resta de propostes que es representen a la cartellera barcelonina.

En aquesta ocasió tornen a comptar amb una de les dramaturgues de moda, la Marilia Samper, que ja va escriure F3dra la temporada passada amb gran èxit de crítica i públic. Ara l'univers és completament diferent, un núvol de fum ens rep només entrar en la sala. Durant una mica més d'un hora veurem passar per davant dels nostres ulls la gran majoria de disciplines artístiques: teatre, música, dansa, pintura, escultura, poesía, literatura... Tot englobat en una companyia que va buscant l'escenari perfecte per mostrar al món les seves habilitats.

Diferents personatges, diferents micro històries però totes amb un comú denominador: l'art. A l'Anna Güell, fantàstica amb un punt de vis còmica (que feia temps que no mostrava i hauria d'ensenyar més) i la Mercè Anglès, se li suma en aquest espectacle el Miquel Barcelona, que brilla en el seu solo de dansa i Pau Soler que posa la música real i fictícia al muntatge.

En un moment on les arts i la cultura estan veient minvats els seus recursos per aquells que les menyspreen amb les seves polítiques, Udol vol començar a posar les pedres i proclamar ben alt que la lluita està en marxa, que som i serem. Cal seguir reflexionant, però no hi ha dubte que ja és hora de passar a la lluita, pel que som, pel que volem ser i pel que serem.

UDOL

by on 15:42
TEXT: MARILIA SAMPER, ANDRIENNE RICH, ANNE SEXTON, entre d'altres TRADUCCIÓ: MARC ARTIGAU DRAMATÚRGIA: JOAN MARIA SEGURA i Q-ARS...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Una oferta escènica més potent a escala local, nacional i internacional. I amb un 20% menys de recursos econòmics. Aquest és el mandat que té encomanat Ferran Madico, el nou director general del Consorci del Teatre Fortuny de Reus, que gestiona també els festivals Trapezzi i COS, i el Centre d'Arts Escèniques de Reus. “Li hem demanat que doni més visibilitat al CAER en el territori i també a Catalunya, que fidelitzi els públics i que mantingui Reus com a capital catalana del circ”, ha sintetitzat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
En el seu retorn a Reus, Madico pretén atraure nous públics per a les arts escèniques, mitjançant l'ampliació de l'oferta i reformulant la comunicació amb el públic, especialment el jove. “Cerquem la màxima sostenibilitat, obrint la programació a nous llenguatges.” Una oferta “pensada no des de la perifèria sinó comptant amb el potencial de la segona àrea metropolitana del país”. Així, el Fortuny potenciarà la programació musical internacional, suplint, de passada, la falta d'auditori a la ciutat. El CAER intensificarà la feina en xarxa amb la resta de produccions i teatres catalans i també “actuarà de porta d'entrada a Catalunya com a produccions estatals i del sud de l'Estat francès”. Algunes de les produccions s'exhibiran en minigires pels auditoris de les comarques tarragonines. Els espectacles de circ aniran més enllà del festival Trapezzi, i s'inclouran en les programacions durant tot l'any. Aquest festival també vol reforçar-se en el vessant professional mitjançant la col·laboració amb companyies internacionals. La programació del segon trimestre vol ser una mostra de la nova etapa.
Aquest cap de setmana, s'estrena Mequinensa, que després anirà al TNC. La cantant Ute Lemper és la cita internacional destacada. També serà la darrera ocasió per veure Veraneantes, inèdita a Catalunya i nominada a 15 premis Max. IT Dansa és l'aposta pels joves creadors; i Llibert Fortuny, Manel Camp Trio i Orquesta Camera Musicae, la del territori.
Font: Eva Pomares (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Escoltant les històries d'orgull i de sensació de col·lectivitat, el director Xicu Masó imagina Mequinensa com aquell poble gal irreductible que Cèsar pot vèncer. En aquesta imatge, Jesús Moncada, l'autor que convertiria en lúcida literatura la tragèdia de comprovar com ningú defensa el poble que el franquisme ha decidit ofegar amb el pantà de Mequinensa, només podria ser l'Astèrix. De la seva ploma en sorgiria l'orgull del poble, escrivint a l'editorial Montaner i Simón (avui seu de la Fundació Tàpies), amb l'ajuda desinteressada de Pere Calders, relats com ara El cafè de la granota o novel·les, avui de referència de la literatura catalana del segle XX, com ara Camí de Sirga. Si fa uns anys la companyia Les Antonietes va convèncer el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa de fer-ne una dramatúrgia (L'aigua, 2007), ara impliquen a Mequinensa el TNC (sala Petita, del 10 de maig al 17 de juny), el Centre d'Arts Escèniques de Reus (Fortuny, 21 i 22 d'abril) i Bitò Produccions (al Municipal de Girona, el 27 d'abril) “perquè ens sembla just que el TNC aculli Moncada”, sentencia Annabel Castan.
Marc Rosich va desistir de fer una dramatúrgia de Camí de Sirga i ha optat per fer una mirada més àmplia creuant personatges i històries de Moncada de la seva diversa literatura. Sempre hi ha les històries i els personatges de Mequinensa que es rebel·len a la construcció d'un pantà i també es dóna una mirada forana a través de Mallol Fontcalda, un advocat vingut de Barcelona que acaba de guanyar la plaça de secretari al jutjat i que no entén, d'entrada, tanta virulència. Aquesta és la tercera dramatúrgia que Rosich fa pel TNC. Les obres anteriors han estat molt celebrades Mort de dama (2009), de Llorenç Villalonga, i Pedra de tartera (2011), de Maria Barbal. En aquesta peça, com en les anteriors, els actors expressen la parla de la contrada.
Masó va adonar-se, durant el procés de construcció de L'aigua (que també va dirigir), que l'obra “donava per molt a més” que aquella primera aproximació. Manté el to irlandès de voler explicar històries, amb el teló de fons de Mequinensa. L'acció no es desenvolupa en un cafè sinó en un abstracte full en blanc. L'obra se centra en els 13 anys des que es comença a construir el pantà i es decideix l'emplaçament a la inundació de les cases. Però, gràcies a fantasmes del passat, s'evoca allò que va ser amb personatges com la vedette de l'Edèn dels anys 15, quan els miners de Mequinensa tenien paga cada 15 dies i això convidava a gastar-se'lsràpidament.Josep Domènech, de Bitò, és “pessimista” en aconseguir fer una gira com a L'aigua. Una peça de 9 actors i la migrada situació dels teatres municipals fan difícil que es pugui programar una gira en un termini de temps breu i que tots els actors estiguin disponibles.
Jesús Moncada va escriure la història de la seva vella Mequinensa en arribar a Barcelona, després d'aprendre a escriure en català als seus 24 anys. Calders el va ajudar a corregir els textos. Fins que li va enviar una carta dient-li que ja no era qui per revisar-li res i que només esperava que no canviés la seva escriptura.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

Astèrix i Mequinensa

by on 15:05
Escoltant les històries d'orgull i de sensació de col·lectivitat, el director Xicu Masó imagina Mequinensa com aquell poble gal irr...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


"Tothom ha tingut ganes de matar el seu cap o la veïna del costat. Però la gent, generalment, no ho fa. Tothom es reprimeix. Si ens deixéssim endur per desitjos més animals i ordinaris, el món seria insuportable... o no", reflexiona l'actriu Victòria Pagès. Aquests desitjos ocults i reprimits són el fang que remena el britànic Jez Butterworth a Parlour song. Música de fons . Magda Puyo dirigeix un espectacle en què una tragèdia latent pot acabar explotant a la cara dels protagonistes, còmplices d'un prototípic triangle amorós.
Per primer cop s'estrenarà a Catalunya una obra de Butterworth, en una coproducció de la Sala Trono i el CAER. L'anglès és un deixeble de Harold Pinter -reconegut pel mestre- i ha sigut l'últim fenomen mundial del teatre de text gràcies a la seva aclamada Jerusalem . Parlour Song , que s'estrena demà al Teatre Goya, és "inquietant i ambigua com ha de ser el bon teatre", defensa Josep Maria Pou, director de la sala. L'autor hi volia explicar una idea senzilla, una història que podria ser la tornada d'una cançó: "Com la persona que estimes s'està allunyant de tu", explica Puyo.
"En aquesta societat tan fràgil, necessitem aferrar-nos a coses materials, diners, casa, cotxe, i ens pensem que amb això estem protegits. Però dins nostre hi ha un animal molt proper a la naturalesa que pot sortir en qualsevol moment. Posem capes de pintura a les pors i als desitjos, però si la pintura s'esquerda, poden sortir grans tragèdies", explica la directora. L'originalitat de l'obra és que l'autor inventa uns personatges i una estructura de comèdia mentre per sota, de música de fons, deixa sonar l'engany, la frustració, la destrucció, l'amor, l'amistat, el drama. "En algun moment de l'obra sents que estan parlant de tu, perquè la gent normal passa per grans passions i aventures que volen amagar i acaben emergint", diu Puyo.
Una tragèdia domèstica
L'argument l'explica a l'espectador el Dale (Joan Negrié), propietari d'una empresa de rentat de cotxes i vèrtex d'un triangle en què s'ha de situar també la seva veïna, la insatisfeta Joy (Pagès), i el seu feliç i innocent marit, el Ned (Josep Julien), un expert en demolicions. "Hauria de fer una voladura de la seva vida, perquè és en un cul-de-sac, però es veu incapaç de fer-ho. Al contrari, el que fa és implosionar: viu una ruïna interior", descriu Julien.
La mirada de Butterworth a la relació és asèptica, "no pretén demostrar res", diu l'actor, i la depuració també és formal, al text, amb un joc molt contemporani que salta de narració a diàleg, de comèdia a drama. L'altre joc al qual es repten els personatges és el sexy scrabble , en què els jugadors han de fer el que manen les fitxes, l'excusa per revelar fantasies.
Victòria Pagès, que és qui va descobrir el text original, diu que Parlour songsona a un blues, a tragèdia domèstica. "En les nostres vides hi ha situacions límit, tragèdies que s'acaben produint, o no. Aquí la tragèdia és que no es produeix una catarsi. Mentre que a les obres clàssiques la història acabaria amb sang i fetge, aquí els personatges es carreguen la merda a la motxilla i segueixen caminant", sentencia l'actriu.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,
Les conseqüències de la contenció de les emocions en una societat complexa i volgudament sorda a les pulsions primàries. Aquest és el marc en què es mouen els tres personatges de Parlour Song (Música de fons), la coproducció que el CAER i la Sala Trono estrenen aquest cap de setmana al Teatre Bartrina de Reus.
L'obra presenta un triangle emocional format pel Ned, especialista en demolicions; la Joy, mestressa de casa, i el veí de la parella, el Dale, empresari d'una cadena de rentat d'automòbils avorrit que fa de narrador de la història. Quaranta anys, habitants d'un adossat i presoners de la necessitat de ser estimats sense sortir-se'n, segons la directora, Magda Puyo. “Són personatges tendres, amb una música de fons de desitjos insatisfets que no veiem en un principi, però que acaben convertits en un crit.” En Ned, interpretat per Josep Julien, està encara enamorat de la seva dona, però ella està avorrida de la relació i fins i tot el troba repugnant. Cap dels dos se'n surt en la gestió de les emocions i fan el que poden per arrossegar una tensió a l'alça enmig de la rutina. En aquest joc de metàfores que és Parlour Song, l'ofici de demolidor del Ned és una de les centrals. “En Ned és una persona incapaç de fer una voladura controlada de la seva vida i és inhàbil per gestionar les emocions del món contemporani, confrontades a les pulsions animals”, explica Julien.
La reacció dels tres personatges davant la destrucció emocional pretén evidenciar “molts moments de la vida en què la tragèdia està a punt d'explotar”, però al final se soterra en un mar d'infelicitat interior, diu Victòria Pagès, la Joy que es refugia en llargs silencis davant la disconformitat amb la seva vida. “La comoditat acaba guanyant al desig. És molt contemporani, però Butterworth té l'encert de no jutjar-ho, sols de presentar-ho.”
Parlour Song està estructurada com una comèdia de clàssic humor anglès, irònica i sovint cruel, amb diàlegs acurats. Estrenada el 2008 a Nova York, és una oportunitat per veure un autor teatral aclamats als escenaris londinencs i inèdit a casa nostra. “Els clàssics estan molt bé, però necessitem explicar el que ens passa a través d'autors contemporanis” com el londinenc, argumenta Puyo. “A aquesta obra, en seguiran altres adaptacions, perquè Butterworth ja ha explotat”, assegura el director general del CAER, Ferran Madico. Actualment, l'anglès està representant amb gran èxit Jesuralem, una producció del Royal Court Theatre de Londres.
La Trono, pendent


Parlour Song es representarà al Teatre Goya de Barcelona des del 13 d'abril i durant un mes. Després, anirà a la Sala Trono de Tarragona. Amb el Teatre Metropol tancat, aquesta petita sala ha estat durant tres mesos l'únic escenari de la ciutat de Tarragona. Malgrat aconseguir una ocupació total durant el primer trimestre d'enguany, la seva continuïtat està compromesa la temporada vinent. L'Ajuntament els deu l'ajut de 23.800 euros de l'any passat i enguany l'ha rebaixat un 58% –el doble que la retallada del pressupost municipal de Cultura–, que tampoc han cobrat. Joan Negrié ha reivindicat el paper de la Trono: “Tenim el suport del públic i no volem parar de fer produccions pròpies contemporànies.”

Font: Eva Pomares (www.elpuntavui.cat)

Demolicions vitals

by on 16:27
Les conseqüències de la contenció de les emocions en una societat complexa i volgudament sorda a les pulsions primàries. Aquest és el mar...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

TEXT: HENRIK IBSEN
TRADUCCIÓ i VERSIÓ: MARC ROSICH
DIRECCIÓ: DAVID SELVAS
INTÈRPRETS: PABLO DERQUI, ÀNGELA JOVE, CRISTINA GENEBAT, LAIA MARULL, DAVID SELVAS i ERNEST VILLEGAS
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE, CAER i TEATRO DE LA ABADÍA
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

David Selvas. Un repte: apropar a Hedda Gabler a la realitat actual. En ment: el seu intent de fer el mateix amb La Gavina de Txèkhov fa una parell d'anys. Jo sempre em pregunto el mateix: quan una obra se l'anomena clàssic és perquè la seva història sobreviu fins als nostres dies sense necessitat de modificar-la, oi? Tot i així es segueixen modificant els clàssics.

La Hedda Gabler original és un dona forta, que té poder sobre el seu martit Jörgen Tesman, però no el suficient, i vol més. I no només poder, vol tenir una vida millor, no està satisfeta i es torna capritxosa i malgrat tot ella portarà el timó de la seva vida fins al final. Doncs bé, ara oblideu-vos d'això perquè la versió de Rosich converteix a Hedda en una nina trencada. No sap el que vol ni el que no vol, i malgrat que és tota una dona, sembla tenir cinc anys escena rere escena. No hi ha coherència en cap dels seus actes, només vol cridar l'atenció, sentir-se protagonista d'una obra que sembla que no sigui la seva.

Laia Marull és Hedda. Perfecta pels que vulguin veure una nina trencada. Insuportable pels que s'esperen una versió light de l'original. Aproven la resta del repartiment, sobre tot, una inspirada Cristina Genebat com Thea, que aquesta vegada fa més real el seu amor, i s'apropa més a Ejlert (Pablo Derqui) a diferencia del clàssic. Per primer cop, el personatge més fort, més segur de sí mateix i que no és cap marioneta de ningú és Jörgen Tesman, un encertat Ernest Villegas.

L'escenografia de Max Graenzel ens recalca que estem al 2012 i no al 1891 (quan va ser estrena per primer cop). Una casa moderna, de grans espais i parets blanques, tot molt minimalista, perquè el que realment ha de ressaltar és el text i les interpretacions. Mala sort, doncs!

David Selvas s'ha quedat a mig camí entre una simple adaptació i el voler semblar-se al mestre Daniel Veronese. Millor dirigida i executada que La Gavina, però encara lluny de l'emoció i la força que faci que el cor se m'encongeixi i faci un salt del seient demanant una altra.

HEDDA GABLER

by on 17:00
TEXT: HENRIK IBSEN TRADUCCIÓ i VERSIÓ: MARC ROSICH DIRECCIÓ: DAVID SELVAS INTÈRPRETS: PABLO DERQUI, ÀNGELA JOVE, CRISTINA GENEBAT,...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Laia Marull defineix el seu personatge, la singular Hedda Gabler, com una persona que, per alguna raó que s'escapa, sempre opta per la decisió equivocada. En les decisions importants, sempre falla el tret. Des del 25 de gener i fins al 19 de febrer, es representa al Lliure de Gràcia aquesta versió dirigida per l'actor David Selvas. En paraules del director del Lliure, Lluís Pasqual, “és un regal i un privilegi que encara podem oferir aquest any als espectadors”. El clàssic, que tenia probablement garantida una bona ocupació en una sala gran, en part també gràcies al seu envejable repartiment, es farà a l'escenari de Gràcia, “des d'on es veu la llàgrima i sentir respirar els actors”, manifesta Pasqual.
Com en les seves anteriors adaptacions, l'acció es trasllada a l'ara i aquí i les maneres de pensar dels personatges es fan compatibles amb la realitat socioeconòmica d'avui. A Selvas, però, li interessa la relació dels personatges, que han de jugar en una situació d'igualtat, més que no pas la situació de la parella de Jörgen (Ernest Villegas) i Gabler, que constaten que no poden afrontar el ritme de despeses i es veuen abocats a l'abisme. Una situació que molts espectadors poden reconèixer amb una hipoteca que ofega la seva economia però en la qual Selvas no vol aprofundir.
El director i el dramaturg Marc Rosich han pentinat el text d'Ibsen eliminant-ne les metàfores. Conviden que els personatges es diguin el que pensen directament. Això provoca un joc de poder, una voluntat de dominar la voluntat dels altres que és tan embriagadora com l'original. De fet, Selvas aspira que a l'escena es vegin més els actors que no pas els personatges. Que cadascú es posi en la pell del seu paper. Així, els papers secundaris de la peça, que habitualment serveixen de frontó per a lluïment de les rèpliques devastadores de Gabler, guanyen en vivacitat i repten la protagonista a guanyar la partida furgant ben endins.
L'espectacle, coproduït pel Centre d'Arts Escèniques de Reus (previst pel 25 i 26 de febrer) i el Teatro de la Abadía (es farà a Madrid, i en castellà, del 22 de març al 8 d'abril), ha endarrerit l'estrena per culpa d'un dissortat accident: Francesc Orella es va trencar el peu dilluns i el mateix Selvas ha accedit a rellevar-lo per tirar endavant la producció, sense que un substitut perjudiqués els assajos.
Hedda Gabler no vol compromisos i es troba ofegada per uns compromisos socials i un embaràs que no desitja. Efectivament, acaba amb la tragèdia d'un tret.
Font: www.elpuntavui.cat

Fallar sempre el tret

by on 14:34
Laia Marull defineix el seu personatge, la singular Hedda Gabler, com una persona que, per alguna raó que s'escapa, sempre opta per...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Aquest matí s'ha reunit el Consorci del Centre d'Arts Escèniques de Reus –format per la Generalitat, l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona– per escollir qui en serà el director els propers quatre anys. Ferran Madico tornarà a ser el director general del centre de producció públic i la seva mà dreta serà el gerent Lluís Graells. El nom de Madico havia sonat els darrers mesos, però el nomenament s'havia encallat perquè a més faltava el nom d'un gerent per al centre. Lluís Graells, professor de teatre (d'obres com Polzet, al TNC), exdirector del Festival COS de Reus, serà el gerent del CAER.
El director d'escena reusenc Ferran Madico (director d'obres com Tornar a casa i Celobert) ja va dirigir el CAER del 2005 al 2008, quan va ser substitiuït per Cèsar Compte, que alhesores n'era el gerent. Compte ha exercit el càrrec de director-gerent fins a la seva destitució com a director del Consorci Teatre de Reus l'octubre passat per "pèrdua de confiança", després del canvi de color polític a l'Ajuntament reusenc. El regidor de Cultura de Reus, Joaquim Sorio, feia les tasques de director transitori, cosa que paralitzava l'activitat normal del CAER, que ha de ser un centre de producció especialitzat en circ.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas:

TEXT: MICHAEL FRAYN
TRADUCCIÓ: LLORENÇ RAFECAS
DIRECCIÓ: RAMON SIMÓ
INTÈRPRETS: LLUÍS MARCO, ROSA RENOM i PERE ARQUILLUÉ
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, BITÓ PRODUCCIONS i CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE REUS
SALA PETITA (TNC)


Una cosa ha de quedar clara des del principi Copenhague no és un text fàcil d'empassar. Cal anar al teatre molt concentrat i amb ganes de processar ràpidament tot allò que t'expliquen. Passat l'ensurt inicial del contingut del text, dos científics, Niels Bohr (amb la seva dona Margarithe) i Werner Heisenberg es retroben un cop morts per endevinar què va passar a la famosa reunió que van tenir a Copenhague al 1941 quan Dinamarca era una ciutat que vivia sota l'ocupació nazi.

El text aconsegueix atrapar al públic amb una barreja justa de intriga, comèdia i drama. La resta forma part de l'excel·lent muntatge dirigit pel Ramon Simó. Una escenografia simplista, de petits amagatalls, amb una buidor de mobles que pocs muntatges al TNC mostren i amb un repartiment de grans noms aconsegueixen que els problemes científics ens arriben al cor.

Lluís Marco es converteix en un torrent d'energia i passió darrera de cada paraula, frase o acció que la seva part del text li atorga. Rosa Renom, enmig dels dos, estableix un joc còmic i arbitra l'obra sense deixar-la caure en un avorrit partit de tennis. Pere Arquillué completa el joc de tensions i rivalitats.

Amb un escenari gairebé nu, la paraula és la protagonista principal i les interpretacions han d'estar a l'alçada de la excel·lència, com és el cas. Ramon Simó ha optat per una direcció pausada, sense gaires jocs i permetent que el text flueix per sí mateix. La il·luminació signada per Quico Gutiérrez abrigalla la sala i l'aporta una mena de màgia per acabar d'arrodonir la funció. Mai la ciència havia tingut un embolcall tan luxós que donessin ganes immediates d'obrir per començar a gaudir d'ell.

COPENHAGUEN

by on 18:05
TEXT: MICHAEL FRAYN TRADUCCIÓ: LLORENÇ RAFECAS DIRECCIÓ: RAMON SIMÓ INTÈRPRETS: LLUÍS MARCO, ROSA RENOM i PERE ARQUILLUÉ PRODUCCIÓ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


TEXT i DIRECCIÓ: TONI MARTÍN
INTÈRPRETS: LURDES BARBA, LLUÏSA CASTELL, JAUME COMAS, PEPA LÓPEZ, FRANCESCA PIÑÓN, XAVIER PUJOLRÀS, XAVIER RIPOLL, ARTUR TRIAS i ALBERT TRIOLA
PRODUCCIÓ: CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE REUS
TEATRE ROMEA


Una hora, això és el temps que necessita Toni Martín per desenvolupar aquest Hamlet del segle XXI que deixa el Palau per viure a un circ. Qui hagi vist alguna vegada a la seva vida la peça original de Shakespeare trobarà noms de personatges que li seran coneguts però res més lluny de la realitat. Més enllà de noms, del típic 'Ser o no ser' i d'alguna llicència poètica Shakesperiana, The Hamlet's Circus és una obra completament nova.

En un món on la supremacia de la imatge per damunt de les paraules està a l'ordre del dia, on l'interès per la forma menysprea el contingut, no podia ser d'una altra manera que al segle XXI Hamlet no visqués en un circ. En un circ de cossos, on les persones s'alimenten de feres i quan més sang es mostri en cada espectacle més públic hi assistirà.

Però a l'escenari no hi ha circ, ni feres, ni sang, només actors que fan servir el poder de la paraula per transportar-nos més enllà d'elles, a un altre món que encara que creguem llunyà, està més a prop del que pensem. Amb un guió incisiu, punyent, que no deixa a ningú indiferent, i apta per a totes les ànimes que vulguin gastar un hora de la seva existència pensant i qüestionant-se el món en el que viuen.

Grans actors al damunt de l'escenari, que no necessiten ni sang ni feres per demostrar la seva vàlua. Entre ells, una grata sorpresa per als nostres ulls, Albert Triola que domina el verb, el cos i manté al públic en suspens tant al damunt com a fora de l'escenari tradicional. Però aquest saludable pastís tenia una cirereta que no ens podrem menjar mai, el paper d'Irina (treta de La Gavina de Txèkhov) i que una inconstant Lluïsa Castell provoca que enlloc de menjar-nos-la amb delit, se'ns hagi quedat a mig camí entre la incredulitat i la sobreactuació.

The Hamlet's Circus representa allò pel que el teatre va ser creat, remoure consciències i fer-nos veure la realitat des de diferents perspectives. Una vegada de tant en tant no fa mal, malgrat que a molts no els interessa posar en pràctica aquest tipus de teatre i prefereixin seguir gaudint de la màxima de 'pa i circ'.

THE HAMLET'S CIRCUS

by on 18:50
TEXT i DIRECCIÓ: TONI MARTÍN INTÈRPRETS: LURDES BARBA, LLUÏSA CASTELL, JAUME COMAS, PEPA LÓPEZ, FRANCESCA PIÑÓN, XAVIER PUJOLRÀS, XAVI...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , ,

FITXA ARTÍTICA
TEXT: PATRICK BARLOW
DIRECCIÓ: ROGER PEÑA CARULLA
INTÈRPRETS: FERMÍ FERNANDES, TONI ALBÀ i ELENA ROCHE
PRODUCCIÓ: CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE REUS
LA VILLARROEL

Els components del Teatre Nacional de Reus, és a dir... la companyia en ple d’aquesta formidable institució, ens presenten una dissertació en profunditat sobre la figura del Messies, fent servir les més imaginatives fórmules teatrals i fent el públic partícip d’una experiència mística amb un únic objectiu: partir-se la caixa de riure.

O, dit d’una altra manera, una poca-soltada teatral que porta als nostres escenaris la hilarant dramatúrgia de Patrick Barlow i l’autodenominat National Theater of Brent, una formació de teatre de l’absurd anglès, que des de fa quinze anys diverteix el públic britànic en escenaris tan diversos com el Fringe Festival o el National Theater.

I, per traslladar-ho a casa nostra... qui millor que dos experimentats actors-clowns com Fermí Fernandes i Toni Albà. Juntament amb una cantant d’òpera –que donarà el contrapunt líric–, estaran dirigits per Roger Peña, que ja ha treballat diverses vegades la comèdia anglesa més actual.

Per l’escenari –tant efectiu com sorprenent– i gràcies a un trepidant fregolisme, veureu desfilar la Verge Maria i Sant Josep, l’arcàngel Sant Gabriel, mercaders, pastors, centurions romans, Herodes, els Reis Mags, la mula i el bou, ases i camells i –en general– tot Déu, incloent-hi Déu, és clar.

Només prometem una cosa: la història del Messies no canviarà gaire, però us l’explicarem com mai no hauríeu pogut imaginar.
Tot això és el que se'n diu al programa de mà. A partir d'aquí observen a dos personatges que han traspasat la petita pantalla i s'han colat a l'escenari d'un teatre. Tot i això se'ls ha d'agrair que ens facin riure en una situació de crisi, no només, econòmica sinó també artística. Ja ho deien aquells que cantaven 'malos tiempos para la lírica'.

EL MESSÍES

by on 21:10
FITXA ARTÍTICA TEXT: PATRICK BARLOW DIRECCIÓ: ROGER PEÑA CARULLA INTÈRPRETS: FERMÍ FERNANDES, TONI ALBÀ i ELENA ROCHE PRODUCCIÓ: ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,

FITXA ARTÍSTICA
TEXT: RICHARD DRESSER
DIRECCIÓ: ÁLEX RIGOLA
INTÈRPRETS: ERNESTO ARIAS, IRENE ESCOLAR, LINO FERREIRA, ANA OTERO, TOMÁS POZZI y MARC RODRÍGUEZ
PRODUCCIÓ: TEATRO DE LA ABADÍA, TEMPORADA ALTA y CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE REUS
TEATRE LLIURE



Imagínense un salon-comedor donde quedan pocos muebles, un sofa, una cocina más fregadero, una tele y una mesa con sillas. Todo muy sucio, todo muy ‘tirado’. No hay dinero, la fábrica donde trabajaban los protagonistas ha cerrado, su barrio ha sido invadido por perros vagabundos hambrientos y hace frío, mucho frío. Ahora ponga su televisor y miren el noticiero que quieran. La diferencia es que ‘Días Mejores’ podía ser el futuro de un presente que hoy se vislumbra negro.
‘Días Mejores’ que el dramaturgo norteamericano Richard Dresser escribió a finales de los 80 vuelve a estar de plena actualidad. A pesar de que toda la obra está teñida de grandes dosis de exageración y surrealismo no deja lugar a dudas que la imaginación nunca está de más para mantenernos con los pies en el suelo.
Los personajes de Dresser han de recurrir a la picaresca, no siempre dentro del ámbito legal, para salir del pozo en el que se encuentran sus vidas. Primero, venden todos sus muebles, televisión incluida, hasta que no les quedan más de dos salidas, la espiritual, clásica búsqueda de un ser superior que les ayude, y una más pragmática, quemar coches, edificios para cobrar los seguros.
Con una estética que algunos podrían considerar de mal gusto, y lo único que pretende es acentuar la decadencia del todo en general, Àlex Rigola vuelve a demostrar que es uno de los directores que mejor resultado consigue en la dirección actoral. Sin grandes artificios técnicos, Rigola vuelve a mostrarnos que para conseguir un buen montaje lo principal es el texto, la dirección de actores y todo ello nos lleva a obtener un ritmo ágil con una interpretación excelente.
Probablemente no tendríamos que reirnos de nuestras propias desgracias, pero parafraseando a Dresser "Ahora sólo nos queda la realidad. Vendrán días mejores."

DÍAS MEJORES

by on 15:51
FITXA ARTÍSTICA TEXT: RICHARD DRESSER DIRECCIÓ: ÁLEX RIGOLA INTÈRPRETS: ERNESTO ARIAS, IRENE ESCOLAR, LINO FERREIRA, ANA OTERO, TOMÁ...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , ,



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JELINEK
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: Manel Barceló, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Carme Gonzàlez, Llorenç Gonzàlez, Carlota Olcina, Albert Pérez, Montse Pérez, Xavi Sàez i Cristina Sirvent.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Y CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE REUS (CAER)
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Nora se’n va de casa i abandona el seu home i els seus fills. Al carrer es troba amb una Europa on Hitler comença a aparèixer, on el capitalisme més dur comença a instal·lar-se en el món occidental. S’estén un discurs economicista en el qual l’interès i l’intercanvi són els únics objectius que mouen els homes que tenen el poder (entesa la paraula «homes» com el que és, «homes», no «homes i dones»). Podeu imaginar que cap discurs igualitari no té res a fer en aquest món mogut per interessos; cap discurs igualitari pot tenir res a veure amb un discurs economicista pur i dur.
El que Nora tampoc sap és que ella lluita per la llibertat en un món que no la comprèn, i ni es molesta a comprendre-la. Ni ella mateixa sap com n’estan, d’arrelades, certes actituds, certes idees, certs sentiments... I torna a caure en allò de què havia fugit. Quina altra cosa podia fer, si no?
En el seu camí cap a la llibertat impossible es troba amb persones que tenen visions del món totalment diferents, les més lligades als valors socials imposats (treballadores i treballadors); les més lúcides (Eva) i, per tant, escèptiques, i aquelles que sempre han estat de la banda del poder i l’exerceixen: els homes de negocis, que ho maneguen tot.
Aquest duríssim camí d’incomprensió i d’intolerància la durà a la renúncia total de la seva lluita, símbol de la societat burgesa, però no al seu ensorrament. Nora, com tampoc Eva, no s’ensorra; el que passa és que no li queda cap altra opció. Malgrat tot, ella sap, i nosaltres avui també, que la possibilitat de viure encara no és massa a prop, però sí que es troba, sens dubte, bastant més a prop.

«No sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit d’ella mateixa. Jo sóc Nora, la Nora de l’obra d’Ibsen. De moment, em vull refugiar en un ofici per fugir d’un estat d’ànim confús.»

Una de les darrers propostes del TNC d’aquesta temporada i una de les millors. Amb brillants interpretacions, entre les quals brilla amb llum pròpia una meravellosa Lluïsa Castell (Nora) que de bon punt està alegre com plora incompresa per la societat que l’envolta.
Meravellosa proposta escènica amb una escenari- passarel·la que es mou com si d’una cinta mecànica es tractés, per on surten els personatges i els mobles. Escenari al mig amb seients a dues bandes, amb una acollidora sala petita que amb aquesta obra més que mai fa honor al seu nom. Bon ús de les llums, tant les que hi es veuen com les que estan mig amagades entre bambalines.
Un text contemporani en les formes, però que respira pels quatre costats els interrogants que va deixar oberts Ibsen en “Casa de Nines”.
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , ,