Mostrando entradas con la etiqueta Joel Joan. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Joel Joan. Mostrar todas las entradas


de GUILLEM MORALES basado en la novela de MARY SHELLEY
dirección CARME PORTACELI
intérpretes JOEL JOAN, ÀNGEL LLÀCER, LLUÍS MARCO, MAGDA PUIG, ALBERT TRIOLA, PERE VALLRIBERA, ALBA DE LA CRUZ
duración 2h 20min
fotografías DAVID RUANO
producción TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA y FACTORIA ESCENICA INTERNACIONAL
SALA GRAN (TNC)

No soy muy de monstruos yo, así que acudí a la magnánima sala del TNC con cierta cautela. Nunca me he leído la novela de Mary Shelley, sí algunas partes en castellano y otras de inglés. Pero a pesar de todo, lo que más me atraía era la puesta en escena, como con los "infinitos" recursos del TNC me iban a hacer creíble la historia. Pero, los recursos no siempre lo son todo.

Sobriedad absoluta presenciada nada más entrar en la sala, hacía mucho que no veía tan despejado el escenario de la sala grande. En un principio podemos pensar que ya de por sí da miedo de lo que nos puede venir encima, pero que equivocados que estaríamos.

La escenografía diseñada por Anna Alcubierre, acompañada por una parte audiovisual de Miquel Àngel Raió, le va como anillo al dedo al montaje, incluso me atrevería a decir que lo eleva, hace que el espectador fije su atención en la escena, te atrapa. 



La poda dramatúrgica es espectacular. Guillem Morales consigue lo que no consiguió la versión londinense, otorgar el mismo peso al doctor Frankenstein que a su creación. Aunque sigue siendo bastante fiel a la versión original, el intento por acercar la novela hasta nuestros días a través del acento en los conflictos morales del protagonista resulta de lo más acertado.

El mayor problema del montaje es la interpretación. La elección de sus dos protagonistas no ha estado la más adecuada. Si bien Joel Joan se transforma en un monstruo bastante óptimo y sólo desentona en algunos momentos donde el personaje se le va de las manos el movimiento físico, su compañero Àngel Llàcer está demasiado ausente. Llàcer pasa por el doctor Frankenstein sin tocarlo, ni en los momentos de relax ni en su camino hacía la locura, siempre nos regala las mismas expresiones, la misma cara, no hay verdad.



Y aunque los mayores aplausos fueron para sus protagonistas, la mejor interpretación (y de lejos) nos la regala un incombustible Lluís Marco. Es un auténtico mestre, dentro y fuera del personaje. Una lección de interpretación. Y dentro de los actores de reparto, una luz, Magda Puig, que ciega como Agatha y deslumbra como Elisabeth.



Frankenstein vuelve a poner sobre la mesa el eterno debate, a veces reñido, entre si vale todo para vender entradas. El marketing de la obra confundía al espectador sin dejar claro quien era el doctor y quien era el monstruo, imitando a la versión inglesa (donde los actores se intercambiaban los papeles). Polémicas a parte, a esta versión le hubiera hecho falta una pasarela mayor de posibles doctores Frankenstein. 

FRANKENSTEIN

by on 20:01
de GUILLEM MORALES basado en la novela de MARY SHELLEY dirección CARME PORTACELI intérpretes JOEL JOAN, ÀNGEL LLÀCER, LLUÍS MARCO...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

DRAMATURGIA: GUILLEM-JORDI GRAELLS
DIRECCIÓN: JOSEP MARIA MESTRES
TRADUCCIÓN: JOAN SELLENT
INTÉRPRETES: ARIADNA GIL, LAURA AUBERT, MERCÈ PONS, ROSA RENOM, SÍLVIA BEL, ALEIX ALBAREDA, ÀLEX CASANOVAS, JOEL JOAN, JORDI BOIXADERAS
DURACIÓN: 90min
FOTO: JOSEP AZNAR
PRODUCCIÓN: GREC 2015 FESTIVAL DE BARCELONA y ANEXA
AMFITEATRE GREC (GREC 2015)

Welcome to The Globe... ay, no perdón que estamos en el Anfiteatro del Grec, con tanta madera me he equivocado. Fuera de bromas el gran acierto del montaje es su puesta en escena. El intento fructífero de imitar una escenografía al más estilo Globe o del Shakespeare puro le va como anillo al dedo a la dramaturgia y funde perfectamente con el cuadro del anfiteatro del Grec.

Un repaso por tres de las comedias de enredos amorosos de Shakespeare (Molt soroll per no res, Treballs d'amor perduts i Els dos cavallers de Verona), cuatro historias de amor, cuatro hombres y cuatro mujeres y, como no, un bufón. Bajo la atenta mirada de la montaña y bajo un calor húmedo asfixiante comienzan los dimes y diretes con el acompañamiento musical de Núria Andorrà que nos devuelve al Globe.

El montaje se nos ha vendido como la vuelta de la hija pródiga Ariadna Gil a casa. De acuerdo, pero encuentro que su interpretación no está a la altura de las circunstancias. Me chirría su pose en el escenario, además de su locución y entonación. No me la creo. Mercè Pons y Sílvia Bel la superan, quizás porque ya están más acostumbradas a liar con los versos del Bardo. Pero, quien se lleva el pulso del montaje es una genial Rosa Renom que despierta la sonrisa y se lleva el público de calle. Lástima que el calor la jugó una mala pasada y no pudimos aplaudirla como se merece.

En el bando masculino hay más penas que glorias, mientras que Àlex Casanovas y Jordi Boixaderas aprueban, Joel Joan se convierte, una vez más, en una simple caricatura de sí mismo.  Sabemos que la vis cómica de Laura Aubert es sobresaliente por lo que no nos descubre nada en el papel de bufón. Me permito pedir un papel dramático para la actriz, necesito sinceramente verla en un cambio de registro, sin sonrisas ni violines.

No es Londres, pero el montaje ayuda a pensar que el anfiteatro Grec sirve para algo más que para los conciertos. Un sueño elegante y popular que pasa agradablemente en una calurosa noche de verano. En otoño lo veremos encerrado en uno de los teatros de la ciudad. No será lo mismo. Hasta mañana se puede disfrutar al "aire" libre. 

AMOR & SHAKESPEARE

by on 17:28
DRAMATURGIA: GUILLEM-JORDI GRAELLS DIRECCIÓN: JOSEP MARIA MESTRES TRADUCCIÓN: JOAN SELLENT INTÉRPRETES: ARIADNA GIL, LAURA AUBERT,...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Font: Belén Ginart (ara.cat) | Foto: Ruth Marigot
El director del Grec, Ramon Simó, ha deixat clar reiteradament -al Play sense anar més lluny- que vol un festival centrat en la contemporaneïtat. Però també que Shakespeare no grinyola entre els autors més vius d’avui. En aquesta edició el festival estrenarà Amor & Shakespeare, una peça amb dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells a partir d’escenes d’amor de diferents obres de l’autor, principalment Treballs d’amor perdut, Els dos cavallers de Verona i Molt soroll per no res. La peça, des de dijous vinent al Teatre Grec, i al Poliorama a partir del setembre, ha fet d’Ariadna Gil i Àlex Casanovas una de les quatre parelles de la història, “un divertimento d’estiu, molt coral, però on tothom és protagonista”, segons explica Casanovas. Joel Joan, Sílvia Bel, Rosa Renom, Mercè Pons, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda i Laura Aubert completen el repartiment.
Per a Gil, el muntatge ha suposat un repte en molts aspectes. Fer el seu primer Shakespeare. Fer el seu primer paper en vers. Tornar al teatre en català després de 17 anys. I debutar a l’escenari del Grec. “Vaig acceptar de seguida el projecte perquè vaig pensar que seria un aprenentatge importantíssim. Estic patint, perquè en un procés de creació sempre pateixes. Però també estic disfrutant molt, sobretot de veure com treballen els meus companys. Amb molts d’ells no hi havia treballat mai”, diu l’actriu, establerta a Madrid, amb una llarga carrera cinematogràfica ( Vivir es fácil con los ojos cerrados, Alatriste, Soldados de Salamina ) però que últimament s’ha prodigat força al teatre ( Los hijos de Kennedy, Viejos tiempos, Un tranvía llamado deseo ).
En aquesta última obra, Gil i Casanovas van coincidir per primer cop sobre l’escenari. La complicitat que mostren, però, sembla que s’ha anat construint des de fa molts anys, tot i que és cert que una feina tan lligada a les emocions com la de l’actor potencia els vincles ràpids. I més quan, com aquesta vegada, cal donar el màxim d’un mateix en un temps rècord. “Aquesta obra l’haurem assajat exactament en 31 dies”, diu Casanovas. “Jo no els penso comptar. Però és una barbaritat, és molt poc temps”, respon Gil. “Estem fent una obra molt complexa, amb molts actors, música en directe i canvis continus. El temps de creació és sagrat. Has de tenir marge per provar coses, per equivocar-te”, lamenta l’actriu. I ho resol amb un punt de pragmatisme: “La responsabilitat de tots és venir a l’assaig amb la màxima concentració possible. Al final sempre te n’acabes sortint. Però ho fas millor si no has de córrer tant”. Casanovas afegeix que el fet de tenir tan poc temps “crea una pressió, i no principalment en els actors”. “Crea una pressió a l’equip d’escenografia, al de figurinisme, al d’atrezzo, al de llums, al de so... I sobretot afegeix pressió al director”, diu l’actor.
Aquesta parella per exigències de la dramatúrgia sap que no són bons temps per a la creació artística. “L’ofici està fotut”, coincideixen tots dos. No és que jo digui “¿ Qué hay de lo mío?” perquè em dedico a la cultura. Si em dediqués a plantar enciams pensaria el mateix: em sembla terrible com s’està tractant la cultura, l’educació i la sanitat”, opina Gil. “Els actors sempre hem tingut contractes en precari, de tres o quatre mesos quan les coses anaven molt bé. No hem tingut mai un any sencer de contracte. Però abans hi havia més feina, enllaçaves coses, feies gires per Catalunya, anaves a Madrid -descriu Casanovas-. Ara hi ha molt poca producció, les gires han baixat molt, i si una obra funciona a Catalunya surt més a compte tornar-la a fer a Madrid amb una nova companyia que haver de pagar desplaçaments, hotels, dietes…”
Obligats a córrer per aconseguir “treure or de la feina”, com diu Gil, els actors d’ Amor & Shakespeare s’han d’afanyar, entre altres coses, per aconseguir impregnar d’organicitat els seus textos. “El vers quan està tan ben traduït com aquest surt sol. El vers s’ha de respectar, però a la vegada el que has de fer és que soni natural, has d’arribar al que vols dir, i ha d’arribar el que sents quan ho dius, com faries amb qualsevol obra”, resumeix Gil. A diferència de l’actriu, Casanovas ja havia treballat en vers, “però no deixa de ser un repte”. “El vers té una musicalitat i té unes regles del joc. El que no es pot fer és dir-lo com si fos prosa. El vers té un ritme, una musicalitat. La màgia és que la gent no se n’adoni”, afegeix. |
Grec 2015: ‘Amor & Shakespeare’, de William Shakespeare i Guillem-Jordi Graells
Traducció de Joan Sallent. Dir: Josep Maria Mestres. Amb Ariadna Gil, Àlex Casanovas, Mercè Pons... Teatre Grec
Del 16 al 19 de juliol
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,
Font: Laura Serra (ara.cat)

 L'actriu arriba dues hores tard al càsting. Menja xiclet amb la boca oberta, no s'ha ni llegit el text i el seu llenguatge barroer és gairebé insultant. El director està tip de veure actrius insípides, incultes i sense estil. Ella sembla "una choni de Castefa", diu Joel Joan, mentre que "ell és un director que es creu estupend amb un ego enorme, unpijo progre modernet i masclista". La trobada entre els dos personatges és un fracàs previsible. Però tot canvia quan la insistent noia interpreta un fragment del guió: el director s'adona que es pot convertir en la gran dama que buscava per donar vida a la protagonista de Venus in fur , una novel·la del segle XIX de Sacher-Masoch que va donar origen al concepte sadomasoquisme.
Roman Polanski va estrenar a l'últim Festival de Canes l'adaptació cinematogràfica d'aquesta obra del nord-americà David Ives, que es va estrenar a Broadway el 2011. El director Héctor Claramunt i Joel Joan feia dos anys que havien descobert el text, però fins ara no havien trobat un espai a Barcelona. El grup Focus els va proposar de cobrir el juliol al Teatre Goya i s'hi van llançar, fins i tot com a coproductors. "Teníem ganes de tirar endavant, tot i no tenir els recursos necessaris ni prou temps. És molt excitant i rejoveneix. T'impliques més en tot i et connecta més amb el públic", diu Joel Joan. Mentre que Polanski va comptar amb la seva dona, Emmanuelle Seigner -de 47 anys i trajectòria consolidada-, per al paper protagonista de la misteriosa actriu vulgar que transmuta en una seductora perillosa, els productors catalans han apostat per ser fidels a l'original i buscar una jove actriu desconeguda.
L'escollida és Meritxell Calvo -24 anys i sortida de l'Institut del Teatre-, que debuta amb un repte important: veure's les cares i batre per KO un actor de llarga trajectòria i galant del teatre català com Joel Joan utilitzant les seves mateixes armes, els dots de seducció. Realitat i ficció es confonen constantment, dins i fora de l'escenari. Calvo realment va ser escollida després de tres dies de càsting en què els productors no trobaven l'actriu adient i quasi ja es donaven per vençuts. "Sembla màrqueting del cutre -diu Joel Joan- però és veritat. Va ser l'última que va entrar i ens en vam enamorar".
El text -que han adaptat i deslocalitzat en un teatre que podria ser a qualsevol capital europea- és un joc de màscares, que els personatges es van traient o posant sense que l'espectador pugui saber quina és honesta i quina és una provocació. L'obra va guanyant temperatura a mesura que la seducció i el thriller avancen. El protagonista i el públic s'adonen que l'actriu no és tan innocent. Qui és ella en realitat? Per què té tanta informació? ¿Realment només interpreta un personatge? Les preguntes se succeeixen a mesura que la balança de poder s'inclina cap a ella. "És la història del seductor seduït. Un dona és capaç de despullar intel·lectualment un home que creu que té la vida controlada", diu l'actor.
L'espectacle, que han assajat en poc més de tres setmanes, estarà en cartell fins al 4 d'agost. En funció de la resposta del públic, la companyia podria reprendre l'obra la temporada que ve i fer gira.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: ACN via ara.cat
Els teatres Metropol i Tarragona de Tarragona oferiran una primera programació conjunta amb una vintena d'espectacles i 140 activitats a partir del 7 de març fins el juny. La incorporació del teatre Tarragona permet oferir espectacles de grans dimensions com és l'òpera 'La Traviata', de Giuseppe Verdi, mentre que el Metropol acollirà espectacles d'èxit a Barcelona 'Adreça desconeguda', amb Lluís Homar i Eduard Fernández. Amb aquesta unió l'Ajuntament de Tarragona pretén oferir a la ciutat una programació cultural més àmplia.
La nova programació dels dos teatres municipals arrenca amb 'Cyrano de Bergerac', protagonitzat per Pere Arquillué, seguida d'un altre clàssic, 'No et vesteixis per sopar' i 'El Nom', amb Joel Joan. La programació també inclou el show del Mag Lari, el monòleg del Santi Millán i l'actuació de Pitingo. També es podran veure nombrosos actes de dansa i música com són el Ballet de Víctor Ullate, 'Una ciudad encendida' de Danza Mobile, 'Cube' de Kulbik Dance Company, així com 'els concerts de les Bandes', la 'Passió segons Sant Joan' de Bach o l'actuació de Gossos, que presentaran nou disc. 
El total de 140 actes que es realitzaran durant els mesos de març a juny als teatres de la ciutat, s'organitzen amb la implicació de més de 50 entitats, com són Els Dimarts Musicals, Escena Tarragona, la Mostra de Teatre Jove, el Festival Eclèctic.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: Laura Serra/ Antoni Ribas (ara.cat)
L'any teatral acaba amb una situació d'excepció. Mentre que les xifres de la temporada anterior indicaven que el sector capejava la crisi -amb gairebé 2,9 milions d'espectadors-, l'inici d'aquesta ha estat marcat per la davallada de l'oferta i la demanda -en part, conseqüència de la crisi i de l'augment de l'IVA al 21%-. Però el teatre també ha demostrat que la seva mala salut és de ferro amb diversos espectacles que quedaran per al record. D'acord amb les obres més lloades pel públic -a través de l'Ara.cat- i la crítica, se'n poden extreure diverses constatacions. Que la companyia d'Oriol Broggi La Perla 29 s'ha convertit en un dels grans centres de creació del país, sorgit al marge de les institucions però amb el favor constant del públic. Que l'univers de la Sala FlyHard, de Jordi Casanovas, és un altre focus essencial per entendre la dramatúrgia contemporània. I que el Grec i el Temporada Alta queden com els dos únics reductes per descobrir produccions internacionals a Catalunya. La centralitat teatral ara resideix en grans idees. Aquestes són les que més han enlluernat els espectadors el 2012.
'Incendis'
La Perla 29 es consolida com una companyia escènica central
El dolorós drama d'uns germans per descobrir els seus orígens ha encimbellat la companyia d'Oriol Broggi al número 1 de les millors produccions de l'any. Més enllà dels cinc premis Butaca que acaben de guanyar, Incendis -un text de Wajdi Mouawad protagonitzat per Clara Segura i Julio Manrique- ha aconseguit el repte d'omplir cada nit. Més de 40.000 persones hauran vist l'obra, que es reposa aquests dies al Teatre Romea. La Perla 29, a més, ha tingut una altra estrena d'èxit: Cyrano de Bergerac .
'Pàtria'
Un assaig sobre la identitat en plenes eleccions catalanes
Després de triomfar amb Una història catalana al TNC -on es reposarà el 2013-, Jordi Casanovas tornava al Lliure amb el segon capítol de la seva trilogia sobre la identitat: Pàtria . Ficció i realitat es trobaven: al teatre es preguntava sobre el nacionalisme mentre al carrer es vivia un esclat independentista i les posteriors eleccions. L'oportunitat -no oportunisme, perquè l'autor assegura que l'obra protagonitzada per Francesc Orella estava embastada feia temps- es va convertir en un èxit que reflexiona sobre l'ara i aquí.
'Acorar'
Un relat local que es converteix en memòria comuna a través del teatre
L'obra revelació de les Illes Balears el 2011 també va triomfar a Catalunya. L'actor Toni Gomila va prorrogar a Barcelona a La Seca amb el seu debut com a dramaturg. Acorar -la tècnica de degollar el porc clavant-li el ganivet al cor- repassa la progressiva amnèsia de la societat illenca a partir del ritual de la matança.
'Litus'
Marta Buchaca treu partit de la FlyHard i del teatre de proximitat
A un pam, un actor i un text no poden enganyar. La Sala FlyHard, la més petita de Barcelona, és una prova de foc. Litus la va passar i va prorrogar a principis de temporada al Lliure. Marta Buchaca va escriure un text tendre, trist i emotiu sobre el dol, l'amistat i l'amor, i el va posar en mans d'actors de sala gran (Anna Alarcón, Borja Espinosa, David Verdaguer, Jacob Torres i Sara Espígul). El resultat trenca el cor.
'The master and Margarita'
Una victòria i un cant d'amor a la literatura i al teatre
El director britànic Simon McBurney i els seus còmplices de la companyia Complicité van tornar a Barcelona amb una gran victòria sota el braç: haver concentrat en tres hores de teatre magistrals la desbordant novel·la de Mikhaïl Bulgakov El mestre i Margarida . Amb el seu domini de les projeccions, el moviment i la música, els Complicité van convertir el Teatre Lliure en la Jerusalem de Ponç Pilat i en la Rússia prerevolucionària.
'Campanades de boda'
Una proposició indecent: el possible comiat de La Cubana
Sota l'amenaça de plegar, perquè el director, Jordi Milà, deia que havien invertit tot el que els quedava en Campanades de boda , La Cubana va tornar al març al teatre barceloní Tívoli. I encara hi continua. El seu llenguatge i estètica, la paròdia i els estereotips, sobreviuen amb èxit. La Cubana va inventar un estil i n'ha sabut mantenir l'ADN i alhora fer-lo evolucionar. El premi és un públic que no els vol deixar marxar tan fàcilment.
'Play'
La connexió indobelga de Sidi Larbi Cherkaoui
Cada vegada que Sidi Larbi Cherkaoui torna a Catalunya és un esdeveniment. El Temporada Alta va acollir aquest any Play , en què el moviment fluid de l'intèrpret belgomarroquí es trobava amb la dansa tradicional índia de Shantala Shivalingappa. Els dos ballarins desplegaven a escena un joc tan simple i bell com profund i transcendent. El públic va sortir de l'espectacle sent més feliç.
'El nom'
Misèries no tan petites amagades sota la catifa del bon gust
Joel Joan va fer el salt a la direcció teatral dirigint -i protagonitzant- al Teatre Goya Codorníu el fenomen teatral francès del 2010. A El nom Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière van portar al límit del ridícul dos matrimonis tan cultes com carregats de misèries. Jordi Galceran va ser l'encarregat de traslladar l'obra de París al Born.
'La bête'
Belbel s'acomiada del TNC amb un tiberi literari i teatral
La magnífica traducció de Joan Sellent va fer possible que Sergi Belbel dirigís al TNC el debat sobre el teatre culte i el popular que el dramaturg nord-americà David Hirson va escriure en decasíl·labs. Jordi Bosch va haver de substituir Anna Lizaran en un temps rècord en el paper de Valère, un còmic de carrer tan genial com groller. La bèstia es podria tornar a despertar al teatre privat quan Lizaran s'hagi recuperat.
'El principi d'Arquimedes'
Una mirada incisiva a les pors de la societat contemporània
Quines pors ha generat l'excés de correcció política? El dramaturg Josep Maria Miró es va convertir en la revelació autòctona de l'última edició del Grec amb un text que explora els límits entre l'afecte i l'abús. Un monitor de natació pot fer un petó a un nen? La Villarroel la reposarà a la primavera.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

TEXT: MATTHIEU DELAPORTE i ALEXANDRE DE LA PATELLIÈRE
VERSIÓ: JORDI GALCERAN
DIRECCIÓ: JOEL JOAN
INTÈRPRETS: JOEL JOAN, LLUÍS VILLANUEVA, XAVI MIRA, SANDRA MONCLÚS, MIREIA PIFERRER
DURADA: 1h 30min
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE GOYA

Sorpresa majúscula al Teatre Goya. El nom és una gran comèdia i es pot convertir fàcilment en la comèdia de la temporada. Va tenir tant èxit a França que fa poc ha tingut la seva adaptació cinematogràfica. A casa nostra ens arriba la versió que ha fet Jordi Galceran, apropant les anècdotes a casa nostra sense que resulte singular a l'espectador.

El Nom és el primer muntatge que dirigeix el Joel Joan, que ha optat per deixar fer als actors i el text flueix i la comèdia també. Potser li manca uns segons d'espera en algunes ocasions per deixar al públic riure i que no es perdi res del que passa a escena. Però, el més important és la comicitat del text, i hi ha a dolls.

Un bon text necessita bons actors, i el repartiment de El Nom els té. Destaca el mateix Joel Joan, Vicenç, per qui el paper sembla fet a mida. Típic home que es creu perfecte, que està orgullós d'haver-se conegut i que li encanta fer brometes, de bon i mal gust, a la gent del seu voltant. 

La Sandra Monclús, Isabel, en un dels seus millors papers i interpretacions fins al moment, és la dona del Pere, que ofereix un de les millors estones de l'obra amb el discurs que li clava al seu marit que no li ajuda amb res (casa, fills...). El Pere, magníficament interpretat pel Xavi Mira, és un home pusil·lànime que només li preocupa la seva feina. Però un dels personatges que provoca més riallades és el Lluís Villanueva (que amb el cap rapat i aquesta caracterització sembla sortit de La Família Monster).

Escenografia que funciona a la perfecció i estàtica, amb gairebé tota l'obra l'atenció de l'espectador es concentra en aquest sofà del primer pla. Aquí l'important no és l'embolcall sinó el caramel, i aquest és més dolç del que podíem esperar. Jordi Galceran, mestre de comèdies, torna a regalar-nos un bombo ple de riures.

EL NOM

by on 18:58
TEXT: MATTHIEU DELAPORTE i ALEXANDRE DE LA PATELLIÈRE VERSIÓ: JORDI GALCERAN DIRECCIÓ: JOEL JOAN INTÈRPRETS: JOEL JOAN, LLUÍS VILL...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Font: Antoni Ribas / Laura Serra (ara.cat)
L'educació no es compra amb diners ni amb estudis. Malauradament no cal anar al teatre per adonar-se'n, però alguns dramaturgs tenen el talent de convertir les disputes de personatges aparentment exquisits en comèdies tan àcides com divertides. Després de les disputes de dos matrimonis per un conflicte infantil a Un déu salvatge, de Yasmina Reza, demà el Teatre Goya Codorniu torna a posar el dit a la nafra en la fragilitat de les amistats i els vincles familiars amb El nom, dels també francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. En aquesta ocasió també torna a haver-hi nens pel mig. El conflicte de l'obra, com ja indica el mateix títol, explota quan el Vicenç, el protagonista, explica quin nom ha decidit posar al seu fill durant un sopar en què, a més de la seva dona, hi la seva germana, el cunyat i un bon amic de la infància.
El director del muntatge, que s'estrenarà oficialment el dia 30, és Joel Joan. Durant la presentació va deixar el polèmic nom de la criatura en el terreny de les incògnites, però el que sí que es pot assegurar és que afronta un bon grapat de reptes: El nom suposa en el seu debut en la direcció teatral; l'obra va ser un fenomen quan es va estrenar a França, el 2010; la versió cinematogràfica, dirigida pels mateixos autors i protagonitzada pels mateixos intèrprets que al teatre, fa poques setmanes que va arribar a les pantalles catalanes, i el creador de Porca misèria també hi actua i es posa dins la pell del protagonista. Joel Joan, que fins ara havia dirigit dues sèries de televisió ( Plats bruts i Porca misèria ) i i dues pel·lícules ( Excuses! i Fènix 11-23 , pendent d'estrena), afirma que s'ha embarcat en aquesta aventura amb il·lusió, ganes i nervis -els autors assistiran a l'estrena- i amb el suport dels quatre intèrprets que l'acompanyen damunt l'escenari: Lluís Villanueva, Xavi Mira, Sandra Monclús i Mireia Piferrer. "El 75% de la feina d'un director és seleccionar bé els actors. L'únic que m'agrada és treballar amb ells, passar de la lletra impresa a l'escenari", diu Joan.
De París a Barcelona
Quan la va llegir, Joel Joan la va trobar "brillant i impossible d'adaptar". El nom és una comèdia urbana molt parisenca, però en un món globalitzat ja no es pot amagar que a París, a Barcelona o a Madrid hi ha personatges semblants i que pateixen els mateixos mals, encara que els intentin amagar sota innombrables capes de maquillatge emocional. "Són uns personatges molt d'aquí, reconeixibles, i els espectadors s'hi poden identificar", diu. Els protagonistes són els típicsprogres intel·lectuals de classe mitjana-alta. I poden recordar els personatges de Yasmina Reza i els de Woody Allen. "L'obra també es fixa en un esnobisme europeu conjuntural que es porta molt", diu el dramaturg Jordi Galceran, l'encarregat de traduir el text al català i anar al moll de l'os dels personatges per portar-los a Barcelona. En aquest viatge l'autor d'El mètode Grönholm ha trobat l'espai per posar en joc la seva creativitat.
"És molt bona, i la dificultat era traslladar aquí una història que sona molt francesa", afirma Galceran. La seva tasca ha consistit a fer genuïnament catalans els jocs de paraules i els gags de l'original. "La decisió de portar l'obra aquí i buscar la genuïnitat et dóna espai per inventar. Amb una adaptació faig el que voldria que em fessin a mi. Em costa molt canviar alguna cosa i només ho faig quan no hi ha més remei. Si hi ha un gag que és espectacular en francès, ha de ser espectacular en l'adaptació, encara que no sigui literal", comenta. A més de la catalana, també n'ha fet la versió castellana, tot i que encara no hi ha tancades funcions en altres llocs de l'Estat.
La profunditat de la comèdia
A Barcelona l'acció d' El nom ,que es desenvolupa en temps real, està situada en un pis del Born. L'argument "parteix d'una anècdota senzilla per tractar assumptes molt profunds". "Les bones comèdies parlen del mateix que els bons drames, del dolor. Parlen de coses profundes sense ser pretensioses", afirma Galceran.
La decisió sobre el nom del fill que ha pres el Vicenç fa esclatar la relació conflictiva que té amb el seu cunyat, a qui sempre li agrada posar en evidència. L'un és un agent immobiliari sense escrúpols i l'altre un paio acomplexat que amaga les seves mancances darrere els llibres. "Són personatges coberts per una capa d'ironia i de civisme. Són intel·lectuals, i l'obra està plena de referències literàries que també hem portat cap aquí", comenta el dramaturg. A la fi, les màscares cauen, i "la seguretat i les certeses dels personatges es trenquen i es despullen davant els altres d'una manera tràgica". I la víctima de la relació autodestructiva entre els dos acaba sent la Isabel, la germana del Vicenç.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: J.B. (elpuntavui.cat)
L'actor Joel Joan accedeix a la direcció teatral amb El nom. La comèdia francesa, que fa poques setmanes ha estrenat a Catalunya la seva versió cinematogràfica, situa l'acció en un sopar informal en què se celebra el naixement d'un nen, en pocs mesos. La controvèrsia arrenca quan comenten despreocupadament el nom que volen posar al nen –que no es va voler revelar a la presentació de la premsa, fa uns dies–. Això fa coïssor en unes relacions que, fins llavors, eren cordials i educades, però que estan construïdes des de l'odi i l'enveja. L'obra comença funcions el 19 d'octubre, tot i que no s'estrena oficialment fins al 30 al Teatre Goya. Aquesta és l'aposta de la temporada de la sala, que allarga les estades de les produccions, tant com ho demani el públic.
A casa d'una parella culta, interpretada per Sandra Monclús i Xavi Mira, –ell amaga en les seves lectures la seva limitada intel·ligència– se celebra un àpat elegant i frugal. El germà de l'amfitriona –Joel Joan fa d'un agent immobiliari sense escrúpols que té l'afició de posar en evidència el seu cunyat pedant– i la seva companya (Mireia Piferrer) són el centre d'atenció. Elles, en realitat, són víctimes d'una misogínia tapada de formes progres de classe mitjana. Per acabar, el Claudi és un amic de la família que procura ser l'equilibri dels altres dos nois: “Procura no sortir-ne esquitxat, d'aquest tsunami”, revela l'actor Lluís Villanueva.
El nom és, avui, un fenomen teatral internacional. Pel director, el màxim repte era que aquella peça, tan parisenca, es pogués traslladar al Born de Barcelona. Per això, ha disposat de l'adaptació de Jordi Galceran (El mètode Grönholm, Burundanga, etc.) que ha procurat mantenir l'esperit i el ritme de l'obra original, tot i que ha canviat quan era necessari els jocs de paraules i els gags. Joan defensa que els personatges d'ara es poden trobar pel carrer fàcilment. El mateix Galceran va advertir que mai hagués pogut escriure aquella obra: l'amfitriona de la casa, que sempre es preocupa que tothom tingui prou cuscús i que sempre arriba tard a les converses és el viu retrat de la seva dona.
Joan està molt satisfet del seu debut teatral. Fins ara, segons afirma, el que més l'interessava tant al cinema com a les sèries de televisió (Plats bruts, Porca misèria) era que els actors fessin aflorar l'emoció del guió. Ara, sense càmeres, no s'ha hagut de preocupar de res més. Admet que la dificultat més gran ha estat haver de dirigir alhora que interpreta un dels papers, però que hi ha reeixit, gràcies a la paciència de la resta de l'equip.
El nom recorda la dramatúrgia de Yasmina Reza (Un Déu salvatge) i també d'Èric-Emmanuel Schmitt (Variacions enigmàtiques). A l'Estat francès, hi ha una gran tradició de comèdies de bulevard: obres en què el pes el té l'evolució dels personatges, que, amb les seves rèpliques enginyoses, evoquen un món d'idees profund. El bulevard es diferencia dels vodevils, en què el que mana és la situació d'equívoc entre portes que s'obren i es tanquen a la vista del públic.

Joel Joan, director

by on 17:21
Font: J.B. (elpuntavui.cat) L'actor Joel Joan accedeix a la direcció teatral amb  El nom . La comèdia francesa, que fa poques set...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

TEXT: KEITH HUFF
TRADUCCIÓ: ERNEST RIERA
DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: JOEL JOAN i PERE PONCE
PRODUCCIÓ: FOCUS
LA VILLARROEL


Ens traslladem al Chicago dels anys 80 on dos policies patrullen en una ciutat plena de crims, màfia, drogues prostitució i tots aquells elements tan tòpics que apareixen al gènere negre. Pere Ponce, Joey, i Joel Joan, Danny, mantenen un pols dialèctic i físic durant l'hora i mitja del muntatge. Dos companys de feina i al mateix temps amics que en primera persona ens narraran les dues versions de la història. Joey, el poli bo, secretament enamorat de la dona del seu amic i Danny, el poli dolent, que malgrat tenir bon cor, tot el surt a l'inrevés.

Pau Miró s'endinsa en el gènere negre i converteix al text en el absolut protagonista. Amb una escenografia buida de tot allò que pogués entorpir la paraula i la feina actoral, a mig camí entre un soterrani i un carreró sense sortida, amb il·luminació perfecta d'Albert Faura. Una combinació excel·lent que configura un espai sonor i una atmosfera precisa a l'alçada dels millors exemples de cinema negre.

L'interpretació de Joel Joan sorprèn, per primera vegada actua, deixa el personatge públic penjat al camerino i es fica en aquest tipo duro de manual, amb alguna escena de tendresa. Pere Ponce resulta un perfecte amfitrió per donar-li les rèpliques, però Joel li guanya la partida escènica en tot moment.

Pluja constant manté un ritme àgil durant tota la seva durada, mantenint a l'espectadora atent, fins i tot durant els moments de menys concentració textual. Una feina d'equip servida de forma esquisida a l'espectador que només s'hi ha de seure per gaudir-la.

PLUJA CONSTANT

by on 17:42
TEXT: KEITH HUFF TRADUCCIÓ: ERNEST RIERA DIRECCIÓ: PAU MIRÓ INTÈRPRETS: JOEL JOAN i PERE PONCE PRODUCCIÓ: FOCUS LA VILLARROEL ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: OSCAR WILDE
TRADUCCIÓ: JORDI SALA
ADAPTACIÓ: JORDI SALA i JOSEP MARIA MESTRES
DIRECCIÓ: JOSEP MARIA MESTRES
INTÈRPRETS: SÍLVIA BEL, CARME BALAGUÉ, ABEL FOLK, CAMILO GARCÍA, JOEL JOAN, MERCÈ PONS, ANNA YCOBALZETA.
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE GOYA


Robert Chiltern és un marit ideal per a la seva dona Victoria Chiltern, un polític brillant i un perfecte cavaller. Davant de tota la resta de la societat ambdós es mostren com un matrimoni feliç. Aquesta harmonia es veurà amenaçada quan irromp la malèvola i seductora Mrs. Cheveley que vol fer xantatge a Robert Chiltern amenaçant-lo amb revelar un obscur secret del seu passat que li va permetre forjar la seva admirable carrera política i el seu matrimoni. Assetjat, demana consell al seu gran amic, Arthur Goring, conegut en l’alta societat per la seva intel·ligència i els seus abillaments: tot un dandi.

Un marit ideal és una comèdia de saló amb un estil irònic ens presenta les dobles morals, les mitges veritats, els prejudicis de l’alta societat de qualsevol país. Fins aquí, res el podem retreure. El problema arriba quan volem anar un pas més lluny. Oscar Wilde era un autor romàntic, que va viure a finals de segle XIX, on no existien ni els sms, ni els mails, ni una idea d’Europa amb Parlament inclòs. I qui li anava a dir al senyor Wilde que escriuria la vida d’una tal Paris Hilton, Gina Chiltern, abans que aquesta naixés.

Josep Maria Mestres la va encertar fa un parell de temporades quan va recuperar El ventall de Lady Windermere, també de Wilde. La temporada passada ens va regalar un gran Bernard Shaw amb ‘La casa dels cors trencats’, però no esperen veure una representació com aquestes dues citades en ‘Un marit ideal’, perquè diuen que les comparacions poden ser odioses.

Les idees d’Oscar Wilde, molt vigents encara, com les que expressa en el text original de Un marit ideal no calen ser actualitzades per un espectacle que busca més l’espectacle per l’espectacle que fer un bon muntatge d'un bon text. L’adaptació de Jordi Sala i Josep Maria Mestres li passa el mateix que a la majoria de clàssics actualitzats perden bona part d'allò que els va convertir en clàssics. Si se'm permet un bon espectador de teatre sap que al segle XIX, quan va ser escrita aquesta obra, no hi havia ni mòbils, ni per tant sms, ni gairebé telèfon.

Els actors intenten conduir el vaixell a bon port i alguns fins i tot ho aconsegueixen. Un clar exemple, és un brillant Camilo García, totalment desconegut per a molts espectadors i que hauria de deixar-se veure més sovint damunt d'un escenari, per a delectar-nos no només amb la seva perfecta dicció de bon doblador sinó amb el seu mestratge d'actor consagrat. Li acompanyen Abel Folk i Joel Joan sempre correctes. Una gran Mercè Pons, que juntament amb Camilo són el millor de l'obra. Sílvia Bel, Anna Ycobalzeta i Carme Balaguer mostren intermitents signes de correció.

Una de les grans apostes teatrals de la temporada es queda en aposta a l'espera que el públic decideixi o no pujar-la als altars.

UN MARIT IDEAL

by on 21:19
FITXA ARTÍSTICA TEXT: OSCAR WILDE TRADUCCIÓ: JORDI SALA ADAPTACIÓ: JORDI SALA i JOSEP MARIA MESTRES DIRECCIÓ: JOSEP MARIA MESTR...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , , ,


FITXA ARTÍSTICA
DRAMATÚRGIA: KEKKE SCHIDT
DIRECCIÓ: HASKO WEBER
INTÈRPRETS: ROSER CAMÍ, ÀNGELS BASSAS, DIANA GÓMEZ, SUSANA EGEA, BABOU CHAM, JOEL JOAN, MINGO RÀFOLS i PEPO BLASCO
PRODUCCIÓ: FOCUS i AJUNTAMENT DE VILADECANS
TEATRE ROMEA


A gran part del teatre d'avui no li agraden els clàssics, per això juguen un vegada rere altra a reformar-los, a modernitzar-los (segons les seves pròpies paraules) amb més o menys sort.

Aquesta nova revisió de l'obra de Guimerà canvia el tempo i alguns personatges de l'original. Manelic avui en dia és negre, un immigrant africà sense papers que ha arribat en pastera. Seria impossible apropar-lo més al nostre dia a dia. La història la narra Marta com si fos un record. Marta va ser arrossegada, enamorada i esquinçada però ara ja no ho és, ha aconseguit alliberar-se dels seus opressors.

Marta és Roser Camí, que no contenta amb destrossar Mama Medea ha tornar per carregar-se un altre personatge. Marta és un personatge que hauria de tenir fases, ritmes, vides que Roser Camí ens roba i només ens mostra una fase, un ritme, una vida. No es pot negar que està millor que a Mama Medea, però des del novembre fins ara no ha aconseguit encara arribar al nivell un.

La visió de Manelic com immigrant africà funciona la major part del temps gràcies al 'savoir faire' de Babou Cham. I entremig dels dos està Sebastià, Joel Joan, en una de les seves millors interpretacions dels últims anys, ja que ha deixat una mica de banda el seu ego i juga a actuar i a ser un altre damunt de l'escenari.

Això sí, les millors parts de la representació ens les ofereix Àngels Bassas, tant per la seva interpretació de text com per la de veu, les cançons que ens canta. Una nova faceta fins ara desconeguda de l'actriu, que seria agradable potenciar.
I un gran Pepo Blasco com Xeixa, que fa que la platea es rigui, s'emocioni i pateixi amb un gran moment fent de borratxo, que no té preu.

El Romea s'ha tornat a equivocar donant protagonisme a qui no s'ho mereix i deixa als grans actors de la companyia en segon pla per a que ens regalin uns inoblidables secundaris.

TERRA BAIXA

by on 14:43
FITXA ARTÍSTICA DRAMATÚRGIA: KEKKE SCHIDT DIRECCIÓ: HASKO WEBER INTÈRPRETS: ROSER CAMÍ, ÀNGELS BASSAS, DIANA GÓMEZ, SUSANA EGEA, B...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , ,



FITXA ARTÍSTICA

TEXT: DOUG WRIGHT
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: MARTA ANGELAT
INTÈRPRET: JOEL JOAN
PRODUCCIÓ: LA VILLARROEL
TEATRE VILLARROEL



Aquesta obra és un viatge entre els sexes, sense arribar mai ha diferenciar gaire què és masculí i què és femení. Doug Wright ens presenta la vida de Charlotte von Malsdorf, un travestit alemany que ens explica la seva vida i com rerefons tot la història europea des de els anys vint des de els seu petit refugi, el seu museu, ple de magnetòfons.

Marta Angelat ha aconseguit que en determinats moments de l'obra poden veure al Joel Joan interpretar un personatge que surti d'ell i no sigui ell mateix. Joel Joan s'ha entregat tant aquest projecte que porta a sobre Charlotte tot el dia. Perquè aquest meravellós cabell no és perruca com molt ho publicita ell sinó que s'ha tenyit perquè considera que així faria més creïble el seu personatge.

Amb un escenari decorat amb magnetòfons disposats en una prestageria on hi caben la resta de mobles que li calen a l'espectacle.

Un drama però amb humor. Una obra recomanada per a tots els fans de la inconmesurable personalitat del Joel Joan, que impregna cadascú dels minuts que la componen, en que deixa el seu segell personal. No dóna per més, i a aquestes alçades tampoc se li demana.

JO SÓC LA MEVA DONA

by on 17:41
FITXA ARTÍSTICA TEXT: DOUG WRIGHT TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: MARTA ANGELAT INTÈRPRET: JOEL JOAN PRODUCCIÓ: LA VILLARRO...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,

FITXA ARTÍTICA
TEXT: Hanif Kureiski
DIRECCIÓ: Javier Dualte
INTÈRPRETS: Joel Joan, Clara Segura, Pepo Blasco, Elena Fortuny i Josep Julien.
TEATRE VILLAROEL





“El somni o el malson de la família feliç ens obsessiona a tots; és una de les poques idees utòpiques que ens queden”.





Realment el seu matrimoni és un fracàs? O senzillament està tenint una crisi de valors? Està deixant-se portar per una passió? Pot l’amor durar eternament? “La intel·ligència consisteix a saber valorar allò que nosaltres hem creat”, li diu Asif al seu amic Xavier perquè reflexioni sobre la seva parella i no tanqui les portes a la vida que té construïda. Però Xavier, després de sis anys de convivència, està decidit a començar una nova etapa. La resposta a aquestes preguntes va creant una història sobre l’escenari, barrejant-se amb el sentiment de culpa, els records, la por a allò desconegut i l‘esperança de trobar la felicitat.

L’obra analitza la relació d’una parella, on es relata el seu procés de descomposició, el camí que es recorre des de la fi de l’amor fins a l’inicio de l’odi. Des de el punt de vista dels protagonistes, proposa una crua reflexió sobre la maduresa, la vida en parella i l’ètica quotidiana.

Intimitat és una història del fi d’una parella. Entres al teatre, t’asseus en la teva butaca i esperes veure una obra convencional d’una parella que arriba a un moment de trencar. Però Intimitat no és només això, la seva posta en escena trenca els tòpics. Sorprèn a un espectador que de vegades sembla més ficat en l’escena que els mateixos actors. Un joc costant amb el públic que assisteix impassible a un final anunciat. Però amb una sorpresa inesperada final.

L’escenografia és simple, un saló d’una casa qualsevol que serveix d’escenari comú de moltes cases i quatre parets. Un actors justos en algunes ocasions, ficats cadascú en el seu paper i amb moments de lucidesa. Un Joel Joan sorprenent en algunes ocasions, un paper, en Xavier, que necessitava d’una personalitat com la seva. Meravellosa la Clara Segura, encara el poc espai escènic amb el que compta amb un Joel Joan massa present i aclaparador.

Anar a veure l’obra és tot un exercici de voyeurisme. Ficar-te en unes vides que no són les teves i tenir l’oportunitat de quedar-te observant sense demanar permís a ningú. Realment l’espectador assisteix bocabadat a una veritable autòpsia d’una parella des d’una perspectiva de comèdia.

INTIMITAT

by on 2:00
FITXA ARTÍTICA TEXT: Hanif Kureiski DIRECCIÓ: Javier Dualte INTÈRPRETS: Joel Joan, Clara Segura, Pepo Blasco, Elena Fortuny i ...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , ,