Mostrando entradas con la etiqueta Sandra Monclus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sandra Monclus. Mostrar todas las entradas


TEXT ORGINAL: ANTON CHÉJOV
VERSIÓN LIBRE Y DIRECCIÓN: ÀLEX RIGOLA
DRAMATURGISTA: FERRAN DORDAL
INTÉRPRETES: NAO ALBET, ANDREU BENITO, JOAN CARRERAS, PEP CRUZ, SARA ESPÍGUL, VICKY LUENGO, SANDRA MONCLÚS, ÀGATA ROCA y PAU ROCA
DURADA: 1h 30min
FOTO: BEIGOTT
PRODUCCIÓN: TEATRE LLIURE
SALA FABIÀ PUIGSERVER (LLIURE MONTJUÏC)

No, no iba a ver Ivànov, iba a ver un Rigola y me encontré con la esencia de los dos. El pusilánime personaje maravillosamente interpretado por Joan Carreras y la mejor cara de los montajes de Rigola. Cada vez más cercanos al teatro alemán contemporáneo, con una clara influencia de maestros como Ostermaier, el montaje es una pasarela de animales humanos heridos bañada por áurea de naturalismo interpretativo y en el uso del lenguaje que pone los pelos de punta.

Lo que se podría quedar en una gamberrada superflua made in Rigola, en los últimos veinte minutos cuando todo estalla, todo cobra un sentido más allá de lo se muestra. Leer entre líneas es imprescindible para sacarle todo el jugo al montaje. Desde la metáfora de las copias de uno mismo, los gatos dorados de la buena suerte que parece que no le ha acompañado a la gran esperanza blanca, Ivànov, que aparentemente lo tenía todo de cara para ser el triunfador de sus comunidad y que pasa las horas entre lloros por lo que podía haber sido y el "cuidado" de su mujer enferma. 

Pero Rigola no ha dejado toda la carne en el asador de Ivànov sino que ha dibujado con detalles precisos las dos mujeres que más influencia tienen en la vida de nuestros antihéroe. Magistrales su mujer, Sara Espígul y su inocente y eterna enamorada, Vicky Luengo. Rigola se olvida de personajes juega una partida a muerte con el naturalismo, los personajes se llaman igual que sus actores, llevan su ropa y microfonados se hablan en la distancia, no hay roce, parece más bien una pantalla que una sala de teatro, de hecho la técnica se lleva consigo algún actor, cuya interpretación se queda más plana de lo que hubiera sido conveniente. Es lo que tiene tener que actuar sin teatralidad, con un excaso conflicto visible, el sobre esfuerzo actoral es enorme.

Siempre insisto que los clásicos están para ser leídos, que al teatro el espectador ha de llegar con una idea clara, el teatro es más que un texto, si se superan barreras del conservadurismo teatral se podrá uno deleitarse con esta versió extremadamente libre de Ivànov, sino siempre nos quedan las bibliotecas. By the way, una servidora se lo ha pasado bomba. Por cierto, brillante la sinopsis del espectáculo. No tiene pérdida.
  

IVÀNOV

by on 20:27
TEXT ORGINAL: ANTON CHÉJOV VERSIÓN LIBRE Y DIRECCIÓN: ÀLEX RIGOLA DRAMATURGISTA: FERRAN DORDAL INTÉRPRETES: NAO ALBET, ANDREU B...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,

BASADO EN UN GUIÓN DE WOODY ALLEN
TRADUCCIÓN, ADAPTACIÓN y DIRECCIÓN: ÀLEX RIGOLA
INTÉRPRETES: ANDREU BENITO, JOAN CARRERAS, MÒNICA GLAENZEL, SANDRA MONCLÚS, MAR ULLDEMOLINS y LLUÍS VILLANUEVA
DURACIÓN: 1h 30min
FOTO: PROJECTE FONAMENTUM
PRODUCCIÓN: HEARTBREAK HOTEL, TEATRO DE LA ABADÍA, TRÀNSIT PROJECTES y FOCUS
LA VILLARROEL

Preparados para diseccionar parejas, relaciones sentimentales que se alargan en el tiempo y que el acomodo y la rutina pasan a formar parte de su día a día. Preparados para saber qué pasa después de el The End de cualquier película romántica, el "fueron felices y comieron perdices" lo desterraremos para mejor ocasión.

Quien haya visto la película, el argumento no será un misterio, para quienes no la hayan visto tampoco, quizás incluso lo hayan vivo en primera persona. Sea como fuere estamos delante de una comedia, no de aquellas que nos harán reír a carcajadas de cualquier locura que se la haya ocurrido escribir al dramaturgo de turno, sino de aquellas con poso, de las que te ríes de sus ingenios y te deja pensando lo que se esconde detrás de tu risa.

Magnífica puesta en escena a cuatro bandas la que nos presenta Àlex Rigola, quién ya dirigió su versión castellana en el Abadía hace unos años y que dirige la pieza con precisión milimétrica de sabérsela al dedillo. Un apunte, si en taquilla les ofrecen la posibilidad de sentarse en uno de los sofás que pueblan el escenario, sin miedo decir que sí, la experiencia sin duda será única y mucho más especial que presenciar los toros desde la barrera, es decir, verla como una espectador más desde platea.

Reparto de altura para unas interpretaciones magníficas. Desde un fanfarrón Andreu Benito pasando por las extraordinarias Sandra Monclús i Mònica Graenzel hasta a la precisión interpretativa que despliegan Mar Ulldemolins y Joan Carreras. Si te encuentras sentado en el sofá, como era mi caso, notarás las interpelaciones que los actores lanzan a este público más próximo, lejos de la interacción te acercan más a la obra, te sientes un poco arte y parte.

Àlex Rigola solventa con precisión, rigor y un ritmo sorprendente la difícil tarea de adaptar una película en teatro. Se veía venir que sería uno de los éxitos de este otoño y, aunque tienen todavía tres meses por delante de representaciones, no te duermas, las entradas están volando. ¡No te la pierdas!

MARITS i MULLERS

by on 11:56
BASADO EN UN GUIÓN DE WOODY ALLEN TRADUCCIÓN, ADAPTACIÓN y DIRECCIÓN: ÀLEX RIGOLA INTÉRPRETES: ANDREU BENITO, JOAN CARRERAS, MÒNICA ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,


Fuente: Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Hace un par de años conocíamos la versión teatral en castellano de la película de Woody Allen Husbands and Wives que Àlex Rigola había adaptado y dirigido en el Teatro La Abadía de Madrid, esta temporada llega su versión catalana, que comienza a rodar el 16 de septiembre en La Villarroel.

La película estrenada en 1992 es uno de los mejores guiones de Woody Allen, el mismo ha declarado en numerosas ocasiones que es una de sus películas favoritas. La temática gira alrededor de las relaciones de pareja, en que a través de los conflictos matrimoniales se esconden la inercia vital y las inseguridades. La película rodada cámara en mano, es en realidad un falso documental que permite transmitir de forma hiperrealista las tensiones que se producen entres sus personajes y da la impresión de colar una cámara oculta en medio de un matrimonio real, un puro ejercicio de voyeurismo.

Alex, escritor y profesor de literatura, y su mujer Carlota, que trabaja en una revista de arte, no se pueden creer que sus mejores amigos, Alícia y Josep Lluís, aparentemente una pareja perfecta, hayan decidido separarse. A partir de este hecho, la pareja comienza a plantearse si su matrimonio se basa en una relación realmente sólida.

Àlex Rigola segura que la obra es un retrato "crudo y obsceno" de las relaciones de pareja a través del humor, y que el texto, "más próximo a la literatura que al cine", ofrece "mucha posibilidades escénicas".

Marits i Mullers es una coproducción entre Heartbreak Hotel, La Villarroel, Teatro de La Abadía y Trànsit Projectes, adaptada y dirigida por Àlex Rigola y que cuenta con un reparto coral: Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Alba Pujol y Lluís Villanueva.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

Font: Laura Serra (ara.cat)
Tres reunions secretes tenen lloc al mateix temps. En una, un grup d'antisistema estudien emprendre accions clandestines per denunciar la deriva dels mitjans de comunicació i la cultura occidental. Volen muntar una campanya perquè artistes de tot el món signin amb el mateix nom. En una altra reunió, un grup selecte de guionistes elabora una ficció, per encàrrec de no se sap qui, que doni respostes a la crisi de valors de la societat. I la tercera reunió la protagonitza una mena de Club Bilderberg ultrasecret que ha de resoldre un conflicte que podria fer trontollar el sistema. Totes tres reunions tenen alguns elements comuns, un dels quals és el nom enigmàtic de George Kaplan. Aquest personatge, que s'inventa la CIA a la pel·lícula Perseguit per la mort de Hitchcock, és un dels esquers de les teories conspiratòries.
L'espectacle analitza "el lloc de la ficció al nostre món", explica el dramaturg francès Frédéric Sonntag (Nancy, 1978). "La ficció és dominant, no només per la indústria de Hollywood i les famoses sèries de televisió, sinó que genera un imaginari col·lectiu, influencia la nostra manera d'entendre el món, els mitjans i els poders i condiciona la nostra actuació", diu l'autor, un dels joves valors de la dramatúrgia europea que apadrina l'Obrador de la Sala Beckett. George Kaplan s'estrena avui a Catalunya, fins i tot abans que ell la dirigeixi a França.
Sonntag tracta "problemes de rabiosa actualitat"- diu Toni Casares- "fa teatre polític però no de tesi moral", destaca el director de l'adaptació -traduïda per Carles Batlle- que farà temporada tot el mes a la Sala Beckett, dins el festival Grec. "És un text interessant, divertit i emocionant i que no té complexos a l'hora de fer servir el gènere per connectar amb el públic", diu. L'estructura fragmentada de l'obra fa que l'espectador es generi preguntes constants: fins a quin punt la ficció és una eina de poder?, pot fer-se servir per donar instruccions morals?, hi ha algú que mou els fils en secret?, podria ser que fins i tot la revolta social estigui planificada? "Fins a quin punt a vegades la teoria de la conspiració és una excusa per no intentar canviar les coses?", apunta Casares.
Sara Espígul, Borja Espinosa, Francesc Ferrer, Jordi Figueras i Sandra Monclús protagonitzen aquesta comèdia revolucionària amb una narrativa no convencional en què l'autor assegura que hi ha introduït més humor que mai. La coprodueix la Sala Beckett amb el Theater Konstanz alemany, mostra del bon ull de la sala catalana. De fet, fins i tot Frédéric Sonntag assegurava que va ser després de participar com a autor a l'Obrador d'estiu que les seves obres es van començar a traduir a altres llengües. "Hi ha un abans i un després", afirma.
La Beckett no tanca Gràcia
Toni Casares també va confirmar que, malgrat que l'Obrador i les oficines de la Sala Beckett ja s'ha traslladat a la seu del Poblenou, el teatre no tancarà. Va assegurar que, de moment, l'espai d'exhibició té assegurada una temporada més a l'històric espai del carrer Alegre de Dalt, on es va fundar El Teatro Fronterizo el 1989. El teatre va perdre el litigi que mantenia amb el propietari de l'edifici, Núñez y Navarro, però ha arribat a un acord per no haver de marxar d'immediat.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

TEXT: MATTHIEU DELAPORTE i ALEXANDRE DE LA PATELLIÈRE
VERSIÓ: JORDI GALCERAN
DIRECCIÓ: JOEL JOAN
INTÈRPRETS: JOEL JOAN, LLUÍS VILLANUEVA, XAVI MIRA, SANDRA MONCLÚS, MIREIA PIFERRER
DURADA: 1h 30min
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE GOYA

Sorpresa majúscula al Teatre Goya. El nom és una gran comèdia i es pot convertir fàcilment en la comèdia de la temporada. Va tenir tant èxit a França que fa poc ha tingut la seva adaptació cinematogràfica. A casa nostra ens arriba la versió que ha fet Jordi Galceran, apropant les anècdotes a casa nostra sense que resulte singular a l'espectador.

El Nom és el primer muntatge que dirigeix el Joel Joan, que ha optat per deixar fer als actors i el text flueix i la comèdia també. Potser li manca uns segons d'espera en algunes ocasions per deixar al públic riure i que no es perdi res del que passa a escena. Però, el més important és la comicitat del text, i hi ha a dolls.

Un bon text necessita bons actors, i el repartiment de El Nom els té. Destaca el mateix Joel Joan, Vicenç, per qui el paper sembla fet a mida. Típic home que es creu perfecte, que està orgullós d'haver-se conegut i que li encanta fer brometes, de bon i mal gust, a la gent del seu voltant. 

La Sandra Monclús, Isabel, en un dels seus millors papers i interpretacions fins al moment, és la dona del Pere, que ofereix un de les millors estones de l'obra amb el discurs que li clava al seu marit que no li ajuda amb res (casa, fills...). El Pere, magníficament interpretat pel Xavi Mira, és un home pusil·lànime que només li preocupa la seva feina. Però un dels personatges que provoca més riallades és el Lluís Villanueva (que amb el cap rapat i aquesta caracterització sembla sortit de La Família Monster).

Escenografia que funciona a la perfecció i estàtica, amb gairebé tota l'obra l'atenció de l'espectador es concentra en aquest sofà del primer pla. Aquí l'important no és l'embolcall sinó el caramel, i aquest és més dolç del que podíem esperar. Jordi Galceran, mestre de comèdies, torna a regalar-nos un bombo ple de riures.

EL NOM

by on 18:58
TEXT: MATTHIEU DELAPORTE i ALEXANDRE DE LA PATELLIÈRE VERSIÓ: JORDI GALCERAN DIRECCIÓ: JOEL JOAN INTÈRPRETS: JOEL JOAN, LLUÍS VILL...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Font: Antoni Ribas / Laura Serra (ara.cat)
L'educació no es compra amb diners ni amb estudis. Malauradament no cal anar al teatre per adonar-se'n, però alguns dramaturgs tenen el talent de convertir les disputes de personatges aparentment exquisits en comèdies tan àcides com divertides. Després de les disputes de dos matrimonis per un conflicte infantil a Un déu salvatge, de Yasmina Reza, demà el Teatre Goya Codorniu torna a posar el dit a la nafra en la fragilitat de les amistats i els vincles familiars amb El nom, dels també francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. En aquesta ocasió també torna a haver-hi nens pel mig. El conflicte de l'obra, com ja indica el mateix títol, explota quan el Vicenç, el protagonista, explica quin nom ha decidit posar al seu fill durant un sopar en què, a més de la seva dona, hi la seva germana, el cunyat i un bon amic de la infància.
El director del muntatge, que s'estrenarà oficialment el dia 30, és Joel Joan. Durant la presentació va deixar el polèmic nom de la criatura en el terreny de les incògnites, però el que sí que es pot assegurar és que afronta un bon grapat de reptes: El nom suposa en el seu debut en la direcció teatral; l'obra va ser un fenomen quan es va estrenar a França, el 2010; la versió cinematogràfica, dirigida pels mateixos autors i protagonitzada pels mateixos intèrprets que al teatre, fa poques setmanes que va arribar a les pantalles catalanes, i el creador de Porca misèria també hi actua i es posa dins la pell del protagonista. Joel Joan, que fins ara havia dirigit dues sèries de televisió ( Plats bruts i Porca misèria ) i i dues pel·lícules ( Excuses! i Fènix 11-23 , pendent d'estrena), afirma que s'ha embarcat en aquesta aventura amb il·lusió, ganes i nervis -els autors assistiran a l'estrena- i amb el suport dels quatre intèrprets que l'acompanyen damunt l'escenari: Lluís Villanueva, Xavi Mira, Sandra Monclús i Mireia Piferrer. "El 75% de la feina d'un director és seleccionar bé els actors. L'únic que m'agrada és treballar amb ells, passar de la lletra impresa a l'escenari", diu Joan.
De París a Barcelona
Quan la va llegir, Joel Joan la va trobar "brillant i impossible d'adaptar". El nom és una comèdia urbana molt parisenca, però en un món globalitzat ja no es pot amagar que a París, a Barcelona o a Madrid hi ha personatges semblants i que pateixen els mateixos mals, encara que els intentin amagar sota innombrables capes de maquillatge emocional. "Són uns personatges molt d'aquí, reconeixibles, i els espectadors s'hi poden identificar", diu. Els protagonistes són els típicsprogres intel·lectuals de classe mitjana-alta. I poden recordar els personatges de Yasmina Reza i els de Woody Allen. "L'obra també es fixa en un esnobisme europeu conjuntural que es porta molt", diu el dramaturg Jordi Galceran, l'encarregat de traduir el text al català i anar al moll de l'os dels personatges per portar-los a Barcelona. En aquest viatge l'autor d'El mètode Grönholm ha trobat l'espai per posar en joc la seva creativitat.
"És molt bona, i la dificultat era traslladar aquí una història que sona molt francesa", afirma Galceran. La seva tasca ha consistit a fer genuïnament catalans els jocs de paraules i els gags de l'original. "La decisió de portar l'obra aquí i buscar la genuïnitat et dóna espai per inventar. Amb una adaptació faig el que voldria que em fessin a mi. Em costa molt canviar alguna cosa i només ho faig quan no hi ha més remei. Si hi ha un gag que és espectacular en francès, ha de ser espectacular en l'adaptació, encara que no sigui literal", comenta. A més de la catalana, també n'ha fet la versió castellana, tot i que encara no hi ha tancades funcions en altres llocs de l'Estat.
La profunditat de la comèdia
A Barcelona l'acció d' El nom ,que es desenvolupa en temps real, està situada en un pis del Born. L'argument "parteix d'una anècdota senzilla per tractar assumptes molt profunds". "Les bones comèdies parlen del mateix que els bons drames, del dolor. Parlen de coses profundes sense ser pretensioses", afirma Galceran.
La decisió sobre el nom del fill que ha pres el Vicenç fa esclatar la relació conflictiva que té amb el seu cunyat, a qui sempre li agrada posar en evidència. L'un és un agent immobiliari sense escrúpols i l'altre un paio acomplexat que amaga les seves mancances darrere els llibres. "Són personatges coberts per una capa d'ironia i de civisme. Són intel·lectuals, i l'obra està plena de referències literàries que també hem portat cap aquí", comenta el dramaturg. A la fi, les màscares cauen, i "la seguretat i les certeses dels personatges es trenquen i es despullen davant els altres d'una manera tràgica". I la víctima de la relació autodestructiva entre els dos acaba sent la Isabel, la germana del Vicenç.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: J.B. (elpuntavui.cat)
L'actor Joel Joan accedeix a la direcció teatral amb El nom. La comèdia francesa, que fa poques setmanes ha estrenat a Catalunya la seva versió cinematogràfica, situa l'acció en un sopar informal en què se celebra el naixement d'un nen, en pocs mesos. La controvèrsia arrenca quan comenten despreocupadament el nom que volen posar al nen –que no es va voler revelar a la presentació de la premsa, fa uns dies–. Això fa coïssor en unes relacions que, fins llavors, eren cordials i educades, però que estan construïdes des de l'odi i l'enveja. L'obra comença funcions el 19 d'octubre, tot i que no s'estrena oficialment fins al 30 al Teatre Goya. Aquesta és l'aposta de la temporada de la sala, que allarga les estades de les produccions, tant com ho demani el públic.
A casa d'una parella culta, interpretada per Sandra Monclús i Xavi Mira, –ell amaga en les seves lectures la seva limitada intel·ligència– se celebra un àpat elegant i frugal. El germà de l'amfitriona –Joel Joan fa d'un agent immobiliari sense escrúpols que té l'afició de posar en evidència el seu cunyat pedant– i la seva companya (Mireia Piferrer) són el centre d'atenció. Elles, en realitat, són víctimes d'una misogínia tapada de formes progres de classe mitjana. Per acabar, el Claudi és un amic de la família que procura ser l'equilibri dels altres dos nois: “Procura no sortir-ne esquitxat, d'aquest tsunami”, revela l'actor Lluís Villanueva.
El nom és, avui, un fenomen teatral internacional. Pel director, el màxim repte era que aquella peça, tan parisenca, es pogués traslladar al Born de Barcelona. Per això, ha disposat de l'adaptació de Jordi Galceran (El mètode Grönholm, Burundanga, etc.) que ha procurat mantenir l'esperit i el ritme de l'obra original, tot i que ha canviat quan era necessari els jocs de paraules i els gags. Joan defensa que els personatges d'ara es poden trobar pel carrer fàcilment. El mateix Galceran va advertir que mai hagués pogut escriure aquella obra: l'amfitriona de la casa, que sempre es preocupa que tothom tingui prou cuscús i que sempre arriba tard a les converses és el viu retrat de la seva dona.
Joan està molt satisfet del seu debut teatral. Fins ara, segons afirma, el que més l'interessava tant al cinema com a les sèries de televisió (Plats bruts, Porca misèria) era que els actors fessin aflorar l'emoció del guió. Ara, sense càmeres, no s'ha hagut de preocupar de res més. Admet que la dificultat més gran ha estat haver de dirigir alhora que interpreta un dels papers, però que hi ha reeixit, gràcies a la paciència de la resta de l'equip.
El nom recorda la dramatúrgia de Yasmina Reza (Un Déu salvatge) i també d'Èric-Emmanuel Schmitt (Variacions enigmàtiques). A l'Estat francès, hi ha una gran tradició de comèdies de bulevard: obres en què el pes el té l'evolució dels personatges, que, amb les seves rèpliques enginyoses, evoquen un món d'idees profund. El bulevard es diferencia dels vodevils, en què el que mana és la situació d'equívoc entre portes que s'obren i es tanquen a la vista del públic.

Joel Joan, director

by on 17:21
Font: J.B. (elpuntavui.cat) L'actor Joel Joan accedeix a la direcció teatral amb  El nom . La comèdia francesa, que fa poques set...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET
INTÈRPRETS: DAVID VERT, ORIOL GENÍS, ÒSCAR CASTELLVÍ, REG WILSON, SANDRA MOSCLÚS, ANNA MOLINER, ÀNGELS POCH, PAUL BERRONDO, ALBERTO DÍAZ i TIMOTHY FERRYS
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)


Després de la caiguda en picat del primer T6 de la temporada, Marc Angelet ha decidit pujar-nos a l'espai amb el seu, i l'experiment funciona. El muntatge en l'aventura que va significar l'enviament de les naus Voyager a l'espai en 1977 que contenien un resum de què és la Terra i de qui l'habita. A partir d'aquest fet comencem a teixir la història de les relacions humanes i la dificultat que en la major part dels casos existeix per a comunicar-se. Com volem comunicar-nos amb altres planetes o éssers si a la Terra som incapaços de comunicar-nos entre nosaltres.

Amb una escenografia gairebé buida, on els mobles entren i surten i amb el fons negre per recrear un espai estavellat un sense fi de personatges es donen cita i ens expliquen una part de la seva vida, les seves pors i com els agradaria ser recordats. Les interpretacions força convincents, però al muntatge li sobren personatges, és una obra massa coral per la història que intenta explicar.

El text ple de simbologia pels amants de l'astronomia, li manca una mica de tensió dramàtica, és massa lineal, no hi ha sorpreses, tot es força esperat i la col·laboració històrica del Timothy Ferrys com narrador en anglès és massa llarga i en certs moments es fa pesada.

Aquest T6, millora notablement el T-error del Jordi Oriol, però ens fa desitjar el que sembla que serà el millor de tota la temporada, L'ombra al meu costat de la Marilia Samper. Esperem que puguem salvar el vaixell dels T6 d'aquesta temporada.

VOYAGER

by on 13:09
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET INTÈRPRETS: DAVID VERT, ORIOL GENÍS, ÒSCAR CASTELLVÍ, REG WILSON, SANDRA MOSCLÚS, ANNA MOLINER, À...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,


La Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya acollirà de l'1 al 25 de març l'obra 'Voyager' del director Marc Angelet. A l'escenari, concebut com un planetari amb tres taules, nou cadires i amb un espai per a projeccions, les escenes se succeeixen amb rapidesa i es barreja la historia real del 1977 amb el present, amb un to cinematogràfic.
L'any 1977, la NASA va encarregar a l'astrònom Carl Sagan la creació d'un missatge interestel·lar per comunicar a possibles cultures alienígenes l'existència de vida i cultura a la Terra. Dos discs d'or, plens d'imatges i música, adherits a la sonda Voyager, és el procés de creació del missatge dins l'ampolla que la humanitat va llançar a l'oceà còsmic. L'obra està inspirada en la sonda Voyager 1 i explica quin va ser el procés per escollir la música, les fotografies, els sons i tota la informació que des d'aleshores es troba a l'espai. 
La posada en escena és de la companyia T6 –el projecte de promoció de la dramatúrgia catalana del TNC– L'actor David Vert dóna la vida a Carl Sagan. L'actriu Anna Moliner és Linda Sagan, Sandra Monclus interpreta Ann Druyna, l'amant i col·laboradora de Sagan. També hi participen Oscar Castellví, Reg Wilson, Àngels Poch, Paul Berrondo i Alberto Díaz, que interpreten de científics. 
Font: EFE vía www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,