Mostrando entradas con la etiqueta Teatre Tívoli. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Teatre Tívoli. Mostrar todas las entradas

BASADO EN UN GUIÓN DE INGMAR BERGMAN
VERSIÓN: FERNANDO MASLLORENS y FEDERICO GONZÁLEZ DEL PINO
INTÉRPRETES: RICARDO DARÍN y ÉRICA RIVAS
DIRECCIÓN: NORMA ALEANDRO
DURACIÓN: 1h 50min
FOTO: DANIEL SECCHES
PRODUCCIÓN: MAJI
TEATRO TÍVOLI

Creo que me saltaré la parte donde para encontrar mi butaca di varias vueltas al segundo anfiteatro por esa mala costumbre de no numerar las filas, donde la 8 es la 7 y sin problemas. Después del entuerto para sentarme, quince minutos injustificados de retraso, sí todavía hay teatros que esperan a los espectadores, de vergüenza.

Lejos de los problemas iniciales, lo mejor estaba por llegar. No, no me refiero a la obra, sino al público, que acude al teatro sólo a ver a la estrella de turno, en este caso Ricardo Darín y viene sin domesticar de casa. En un teatro NO se hacen fotos durante la función, con o sin flash y sin encima te pilla la única acomodadora que vi varías veces, guarda la cámara y ponte a ver la función. Pues no, seguimos con las mismas, yo soy la acomodadora y le requiso la cámara. En un teatro NO se comenta lo que pasa en escena como si estuviéramos en el salón de casa. En un teatro NO se juega con el papel del caramelo o pastilla de turno hasta que el espectador de al lado tiene ganas de metértelo por donde te quepa. Un teatro NO debería permitir a esta gente entrar.

Ah, sí la obra, pues la verdad es que puedo decir que he visto a Darín en teatro pero lejos de eso, Bergman había desaparecido cuando yo llegué de la versión de Fernando Massllorens y Federico González del Pino. Hace muchos años que vi la película, menos que vi la versión de la Marta Angelat en la Sala Petita del TNC con Mònica López i Francesc Orella, pero en ninguno de los dos casos me pareció una comedieta de salón, donde las carcajadas están forzadas al máximo y donde la tensión dramática brilla por su ausencia.

Casi dos horas de aguante de una obra que se te ofrece masticada, sólo le falta una voz en off que te vaya relatando lo que se quieren decir. Me sentí tratada como si fuera estúpida y no pudiera sentir lo que estaba pasando en el escenario con tanto elemento masticado. El ritmo de tanta escena corta, sin significado, hay escenas que se ven como pegotes, no levanta el vuelo, más que querer provocar una respuesta en el espectador se conforman simplemente con hacerles reír. Pobre Bergman, ¡qué vergüenza!

Gracias a Dios no pagué la entrada, pero me pregunto ¿vale la pena pagar 30€ en anfiteatro o 48€ en platea para ver como destrozan lo que ellos llaman Bergman? Mi más sincero "te acompaño en el sentimiento" a los que lo hayan hecho. De buen seguro cuesta mucho menos ver la nueva película de Cesc Gay en el cine, y aunque Darín no sea de carne y hueso, por esta vez, saldré más satisfecha. Eso sí, las entradas están prácticamente agotadas para las funciones que quedan, el postrero manda. Señor, ¡qué desastre de función!

ESCENAS DE VIDA CONYUGAL

by on 13:39
BASADO EN UN GUIÓN DE INGMAR BERGMAN VERSIÓN: FERNANDO MASLLORENS y FEDERICO GONZÁLEZ DEL PINO INTÉRPRETES: RICARDO DARÍN y ÉRICA RI...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Fuente: Elisa Díez (Butaques i Somnis) | Foto: Cabeza Hueca

Uno de los éxitos de este otoño lo protagonizará Ricardo Darín, el conocido actor argentino que ya ha encandilado a más de 150.000 espectadores en su tierra natal, inicia en Barcelona su gira por la península. Del 1 al 18 de octubre el Teatre Tívoli acogerá Escenas de vida conyugal de Ingmar Bergman junto con la actriz Érica Rivas, con la que ya coincidió en la película Relatos Salvajes y son dirigidos por Norma Aleandro.

Juan y Mariana, protagonistas de la obra, relatan al público una secuencia de escenas que tiene que ver con su matrimonio y la relación que mantienen después de su divorcio. En un universo atemporal y sin referencias concretas a ninguna época, se entregan a un juego en el que alternativamente son actores y personajes, traspasando la cuarta pared y haciendo cómplices a los espectadores, que inevitablemente se ven reflejados en mucha de las situaciones.

Normal Aleandro, conoce a la perfección la obra ya que la interpretó en 1192 junto a Alfredo Alcón y ahora se encarga de dirigir a Darín y Rivas en una brillante comedia de Ingmar Bergman que cambió para siempre el concepto de la palabra "matrimonio". Fue el propio Bergman quien adaptó para el teatro su propia película, con la que obtuvo entre otros galardones el Globo de Oro a la Mejor Película Extranjera.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Fuente: EFE vía larazon.es

La bailaora Sara Baras quiere demostrar que el descanso profesional que se concedió cuando nació su hijo le ha servido para adquirir una "nueva sensibilidad" y "un peso diferente" sobre el escenario, con lo que considera que ahora "bailo mejor que antes", según ha dicho en una entrevista a Efe.

La bailaora gaditana recalará del 6 al 31 de marzo en el Teatro Tívoli de Barcelona con su espectáculo La Pepa, que ya lleva un año girando por España y que el pasado mes de enero estuvo en París.

"El espectáculo llega en un momento espléndido. Llevamos un año sin parar y yo cada vez disfruto más interpretándolo", ha dicho Sara Baras, que da vida a La Pepa, un personaje alegórico que representa "la voz del pueblo" y "la fuerza que permitió que en 1812 se promulgara la primera Constitución española".

La bailaora está especialmente satisfecha del "mensaje positivo" que transmite la coreografía y que "el público agradece mucho en estos momentos tan feos y tan raros".

"La gente siempre necesita energía, pero ahora más. El argumento de La Pepa ayuda a transmitir buen rollo, porque está ambientada en 1810, en plena Guerra de la Independencia, un momento muy duro, en el que, sin embargo, el pueblo mantiene la esperanza y consigue promulgar una de las constituciones más liberales de su tiempo", ha destacado.

Además, este hecho histórico "sucede en Cádiz, una tierra muy alegre y llena de detalles pequeñitos que hacen la vida más bonita", señala esta gaditana enamorada de su tierra.

"La gente del Cádiz del principios del siglo XIX es muy digna de admiración porque no cayeron en el desánimo y mantuvieron viva la esperanza", ha añadido la bailaora.

La Pepa hace un recorrido por diferentes "estampas" del Cádiz de 1810, cuando "esta ciudad era tremendamente cosmopolita y a su puerto llegaban mercancías de América, sedas de Asia y noticias de todo el mundo".

Este es el primer espectáculo de Sara Baras tras abandonar temporalmente los escenarios para ser madre, un receso que "ha sido muy enriquecedor personal y profesionalmente" porque le ha permitido "crecer como persona y ver las cosas desde fuera, que es algo muy útil", ha considerado.

La obra que llega ahora a Barcelona inaugura "una nueva etapa" en la carrera profesional de Sara Baras, que está convencida que los espectadores que no la ven desde antes de dar a luz "notarán la diferencia".

"He hecho un salto -asegura-. Noto que me la maternidad me ha dado más humanidad y una sensibilidad diferente. Siento que bailo mejor y que piso el escenario con un peso diferente".

El público podrá comprobar este cambio en el Teatro Tívoli, un teatro "entrañable" para Sara Baras porque fue el lugar donde hizo su primera temporada en Barcelona.

"Aquella primera temporada fue dura porque no teníamos dinero para publicidad, pero luego fue muy bonito porque funcionó muy bien el boca a boca. Ahora vuelvo con la carrera consolidada y recuerdo con mucho cariño aquella época", ha rememorado.

Sara Baras llega a Barcelona con una compañía renovada en la que el 90 por ciento del personal es gaditano y con José Serrano como artista invitado en el papel de presidente de las Cortes de Cádiz.

Un cuerpo de baile de ocho mujeres y cinco hombres encarna al pueblo, en un espectáculo donde el sello gaditano se aprecia en los artistas, el vestuario o la música.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Font: Juan Fernández (elperiodico.cat)

Els amants del gran musical estan d'enhorabona: el pròxim 27 de setembre arribarà al Teatre Tívoli una de les principals produccions d'a-quest gènere representades fins ara en aquest país, i ho farà de la mà d'un títol que forma part de la memòria col·lectiva del gran públic: Sonrisas y lágrimas.

El seu cartell no necessita presentació. Impossible escapar a la influència que les seves famoses cançons i la seva emotiva història han exercit sobre les generacions d'aficionats que fa mig segle que somriuen i ploren amb aquest musical, tant en la seva versió teatral, estrenada a Nova York el 1959, que ha estat vista per 45 milions d'espectadors en 25 països, com amb la coneguda adaptació cinematogràfica protagonitzada per Julie Andrews el 1965.
AMB 30 ARTISTES I 10 MÚSICS 
Serà la primera de totes dues, «l'original, l'e-mocionant, la de Broadway», en paraules de Jaime Azpilicueta, director del muntatge, la que podrà disfrutar el públic la tardor que ve a Barcelona, gràcies a una producció que aspira a ser el gran espectacle teatral de la temporada a la ciutat: un total de 30 artistes sobre l'escenari, -capitanejats per Silvia Luchetti, que dóna vida a María, la protagonista principal-, 10 músics que interpreten en directe les 17 cançons que componen el llibret, 22 canvis de decorats al llarg de gairebé tres hores de representació i més d'un centenar de persones involucrades, entre els tècnics, els maquilladors i els responsables de vestuari.
Es comprenen els sospirs d'Azpilicueta quan parla de la prehistòria de la seva adaptació d'aquest clàssic del gènere musical. Va trigar 12 anys a trobar l'equip necessari per poder fer realitat el muntatge, i no va ser per casualitat. «Sonrisas y lágrimas exigeix fer-ho sense estar-se de res, si no és impossible. I no era fàcil trobar algú que s'atrevís a implicar-se en un projecte tan ambiciós», raona el director.
PRIMER, GIRA 
Posar-se mans a l'obra amb un títol tan conegut tenia un avantatge i un inconvenient. El seu èxit popular ha permès als seus responsables cometre una excentricitat: en contra del que és habitual en una producció d'aquesta envergadura, que és fer una llarga temporada en una gran plaça i després sortir de gira, el muntatge es va estrenar a Tenerife el desembre del 2011 i a continuació va viatjar per una vintena de teatres de tot el país, entre ells el de Sant Cugat, on va recalar el maig de l'any passat. Actualment, fins a finals de juny, l'obra es representa al teatre Arteria Coliseum de Madrid.
Durat aquest temps, més de mig milió d'espectadors han aplaudit les aventures sobre l'escenari de la famosa família Von Trapp, protagonista de la història, i han corejat les conegudes cançons, amb unes lletres que van ser adaptades la majoria per a aquesta nova versió.
Molts d'aquests seguidors es van acostar a aquest musical, i continuen acostant-s'hi, amb el ressò en la memòria de l'adaptació cinematogràfica, emesa a la televisió en incomptables ocasions. Als creadors del muntatge no se'ls escapa aquest detall. «Somriures i llàgrimes és un referent estètic mundial, un clàssic, i en gran part és a causa de la pel·lícula. Els espectadors trobaran al teatre la mateixa història, però explicada d'una forma més entranyable, més directa, amb més emocions. Això és el que et permet un musical», aclareix Azpilicueta.
SEMBLANÇA AMB JULIE ANDREWS 
Conscient de la seva gran semblança física amb Julie Andrews, Silvia Luchetti confessa que va deixar de veure la pel·lícula quan li van confirmar que seria ella qui donaria vida a la protagonista sobre l'escenari. «El millor d'aquesta història és que María va existir, que la història és real. M'he inspirat en les seves memòries per compondre el personatge, no en la pel·lícula. Ella era molt més forta que la que ens pinten en el cine», diu l'actriu i cantant.
Demà sortiran a la venda les entrades de les dues primeres setmanes de funció d'una obra que es podrà veure al Tívoli almenys durant dos mesos. Des de finals del 2011 esgoten les localitats de cada teatre que han visitat i anuncien una llarga trajectòria. Els plans són repartir somriures i llàgrimes per tot el país fins al 2015.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: ACN via ara.cat
La Cubana acomiada les seves Campanades de Boda de Barcelona amb un acte especial. La darrera funció de l'espectacle al Teatre Tívoli es farà el 3 de març, i coincidint amb el dia de Sant Valentí, aquest dijous regalarà 500 entrades dobles de l'espectacle a les primeres persones que vagin al Teatre Tívoli entre dos quarts d'una i dos quarts de dues del migdia amb un vestit de núvia a la mà. Campanades de Boda es va estrenar el 2 de març de l'any passat i a l'abril començarà a fer gira arreu de l'Estat. L'espectacle –una comèdia que parla del component teatral que té tota preparació i cerimònia de boda–, podria ser l'últim muntatge de la companyia, tal com va anunciar Jordi Milán, el director de la companyia, quan va presentar l'obra.
Els protagonistes de Campanades de boda són els membres de la família Rius, que regenten des de fa tres generacions una de les floristeries més conegudes de la ciutat, oberta 24 hores al dia. L'obra narra els preparatius del casament de Violeta, l'única filla de la família Rius, que es vol casar amb un actor indi que va conèixer a Barcelona, Vickram Sodhi. L'espectacle, escrit i dirigit per Milán, està interpretat per Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Annabel Totusaus, Maria Garrido, Meritxell Duró, Bernat Cot, Babeth Ripoll, Montse Amat, Oriol Burés i Jordi Milán.
La Cubana va coronar el 6 de novembre l'espectador número 200.000 de Campanades de boda. Els actors de La Cubana van anar rebent i saludant un per un els espectadors a partir del número 199.469, la xifra assolida en la funció anterior, fins que va arribar Francesca Rovira Oliver. La que va ser l'espectadora número 200.000 va ser homenatjada per la companyia –que li va dedicar la funció d'aquell dia– i va rebre tot tipus d'obsequis per part dels patrocinadors de l'espectacle, de La Cubana i del Grup Balañá.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

Font: elperiodico.cat

Avui La Cubana espera assolir un nou rècord: donar la benvinguda a l'espectador número 200.000 a Campanades de boda, obra amb què la companyia està triomfant al Teatre Tívoli. Per celebrar-ho La Cubana obrirà les portes a les 20:15 hores i per rigorós ordre d'entrada, el públic anirà passant a l'interior de la sala i serà numerat correlativament, un per un, fins a arribar al 200.000. L'elegit dependrà de la xifra global d'espectadors aconseguida en la funció anterior.

Campanades de boda és una divertida comèdia que mostra tot el teatre que es munta al voltant d'un enllaç matrimonial. Es va estrenar el 2 de març passat i estarà en cartell fins que el públic digui prou. Jordi Milán, director de La Cubana, considera que preparar un casament és en realitat com preparar un espectacle. En la cerimònia, com en escena els rols de cada familiar estan clars però el factor sorpresa sempre pot aparèixer. 

Els actors de La Cubana rebran i saludaran tots els espectadors. Des de l'entrada del teatre, el espectador 200.000 serà tractat com un rei i homenatjat per tota la companyia, que li dedicarà la funció. També rebrà regals i atencions de tota mena i detalls dels diferents patrocinadors de Campanades de boda com El Periódico, Rosa Clará, Freixenet, Enrique Tomàs, Flors Carolina, El Mussol, Quasi Queviures, de La Cubana i del Grup Balañá.
Campanades de boda és una divertida comèdia que posa en entredit el teatre que fa la gent quan es casa. Preparar un casament en realitat és com preparar un espectacle. És va estrenar el 2 de març al Teatre Tívoli i seguirà a la cartellera fins que el públic digui prou.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

Fuente: Justo Barranco (www.lavanguardia.es)

El otoño teatral llega caliente. Los meses previos al verano fueron duros para las salas, que experimentaron una sensible caída de espectadores. A lo que se suma que los teatros públicos han visto considerablemente menguado su presupuesto. Por si algo faltara, la desmesurada subida del IVA para las entradas de las artes escénicas amenaza con dar la puntilla al sector. Pero la cartelera teatral de otoño, en vez de apostar sobre seguro y programar sólo comedias de éxito más o menos ya comprobado, presenta un buen ramillete de propuestas sólidas y arriesgadas. Un Macbeth dirigido por Rigola. Anna Lizaran dando vida a La bête (La bestia), todo un canto de amor al teatro. David Selvas dirigiendo a Ramon Madaula y Carlota Olcina en la controvertida Oleanna de David Mamet. Carmen Machi bebiéndose media licorería en Juicio a una zorra, una rehabilitación sin medias tintas de la figura de Helena de Troya. Jordi Casanovas reflexionando sobre la Pàtria. Animalario atreviéndose con un Pinter. Las T de Teatre volviendo a ponerse a las órdenes del refrescante Alfredo Sanzol con Aventura!. O, para acabar de poner literalmente toda la carne en el asador, Maife Gil, Imma Colomer y Teresa Vallicrosa desnudándose para convertirse en Noies de calendari.

TEATRE LLIURE
La independencia catalana

Francesc Orella dará vida en el Lliure de Gràcia (del 18 de octubre al 11 de noviembre) al primer candidato independentista con posibilidades de conseguir la mayoría en las elecciones catalanas. Pero tres días antes de la jornada electoral desaparece. Es el argumento de Pàtria, de Jordi Casanovas, una obra que cuenta con un reparto de lujo con Rosa Renom, Àlex Casanovas o Marcel Borràs y que se sitúa en una Catalunya intervenida. En la misma sala, del 28 de noviembre al 16 de diciembre, Carmen Machi dará vida a Helena de Troya en Juicio a una zorra, una obra escrita y dirigida por Miguel del Arco que reivindica a la verdadera Helena frente a los hombres que la pusieron como excusa para sus guerras. Por su parte, el Lliure de Montjuïc contará del 23 al 28 de octubre con Alberto San Juan y Guillermo Toledo para encarnar a dos asesinos a sueldo encerrados en un subterráneo. Es El montaplatos de Harold Pinter dirigido ahora por Andrés Lima para hablar de la "estúpida servidumbre que se genera en las relaciones humanas". En la misma sala, del 31 de octubre al 18 de noviembre, estarán Sergi López y Jorge Picó con la comedia 30/40 Livingstone, y les seguirá una obra sobre el miedo y la valentía, Aventura!, de Alfredo Sanzol, para quien la aventura es el lugar donde superar el miedo.

TNC
Bestias teatrales

Apertura de temporada por todo lo alto: Anna Lizaran, Jordi Boixaderas y Abel Folk protagonizan desde el 4 de octubre en la Sala Gran y bajo la dirección de Sergi Belbel La bête, una hilarante comedia de David Hirson que, ambientada en una corte del siglo XVII, enfrenta a un autor intelectual, Elomire -el nombre es un anagrama de Molière- y un cómico callejero, vividor y magnético. Un canto de amor y una reflexión sobre el teatro que, escrita en verso a la manera de la época, cuenta con traducción de Joan Sellent. La Sala Petita del TNC abrirá su programación el día 11 de octubre con otro plato fuerte, un Macbeth dirigido por Àlex Rigola y con Joan Carreras, Alícia Pérez, Míriam Iscla y Lluís Marco. Y la Sala Tallers tendrá del 17 al 21 de octubre uno de esos espectáculos internacionales que escasean en Barcelona: el mágico circo de Donka (Una carta a Txèkhov), en el que Daniele Finzi Pasca, creador de Corteo para Cirque du Soleil, bucea en los diarios y escritos de Chejov para crear un poema visual con cuerpos y objetos suspendidos en el aire. Ya en diciembre, Ramon Simó recuperará una obra de Ramon Vinyes escrita en los años veinte, Ball de titelles, en la que un ángel cae en un prostíbulo en Navidad. Y Albert Espinosa estrenará Els nostres tigres beuen llet, con una familia que ha vivido situaciones difíciles y esconde muchos secretos.

Romea, La Villarroel
Mamet y Veronese

Al Romea regresará en diciembre el gran éxito de la temporada pasada, Incendis, dirigido por Oriol Broggi, pero antes, en octubre, se estrenará la Oleanna de David Mamet dirigida por David Selvas y protagonizada por Ramon Madaula y Carlota Olcina para dar vida a esta complicada relación de poder entre profesor y alumna. Y a La Villarroel llegará el 13 de septiembre una obra escrita y dirigida por el argentino Daniel Veronese pero protagonizada por la compañía andaluza Histrión, y ensayada, como corresponde, a camino entre Buenos Aires y Granada: Teatro para pájaros, una obra de teatro dentro del teatro, con dos hermanos y sus parejas, todos actores del llamado teatro alternativo, con aspiraciones muy diferentes. Además, a la Biblioteca de Catalunya regresa el 19 de septiembre Luces de bohemia, también dirigida por Broggi.

Poliorama, Victòria, Borràs
Mujeres de calendario y obsesiones

Al Poliorama llegará el 8 de septiembre Noies de calendari, la adaptación teatral de la obra que Helen Mirren y Julie Walters protagonizaron en cine hace nueve años: en un pueblo inglés de postal un grupo de mujeres se lo quitará todo para recaudar fondos para la lucha contra la leucemia, de la que un amigo ha muerto. Teresa Vallicrosa, Imma Colomer, Maife Gil o Isabel Rocatti encabezan el numeroso reparto dirigido por Antonio Calvo. El Victòria tendrá la visita de María Pagés con Utopía del 19 al 30 de septiembre y el regreso de la exitosa Operetta en octubre, con los 26 cantantes-actores de Cor de Teatre abordando algunos de los más conocidos pasajes operísticos. Ya en el Borràs, se presenta a partir de hoy Toc Toc, con Pep Cruz y Mercè Comes en el reparto dirigido por Esteve Ferrer: siete personajes con Trastorno Obsesivo Compulsivo coinciden en la consulta del psiquiatra, y como éste no llega, se analizarán mutuamente sus diversas obsesiones. En el Tívoli continuará Campanades de boda, de La Cubana, y al Club Capitol regresarán Cock y Confessions de dones de 30.

Goya, Condal, Arteria
Comedia y Crazy Horse

El teatro Goya dirigido por Josep Maria Pou abrirá temporada con la visita de Lola Herrera a partir del 6 de septiembre con Querida Matilde, una obra de Israel Horovitz dirigida por Juan Luis Iborra en la que poco a poco conoceremos la historia de la protagonista, una mujer que ya lo ha vivido todo. Y tras Herrera llegará en octubre Joel Joan como actor y director con El nom, una comedia ácida de Matthieu Delaporte y Alexandre de la Patellière en la que una cena de amigos acaba revelando sus raíces más profundas a partir de la discusión sobre el nombre de un hijo. Y al teatro Condal llegará de nuevo, años después, el vodevil No et vesteixis per sopar el 19 de septiembre, esta vez con Mingo Ràfols, Àngels Bassas y Mònica Glaenzel dirigidos por Roger Peña. Al Arteria Paral·lel, antes de que lo gestionen The Project y Bitó, llega en septiembre el transformista Ennio Marchetto y en octubre el cabaret parisino Crazy Horse presenta Forever crazy.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
L'antic desert teatral que tradicionalment s'instal·lava a Barcelona durant el mes d'agost comença a tenir alguns cactus i palmeres. Onze teatres obriran les portes aquest mes. Tots són sales privades que proposen una cartellera farcida de comèdies o espectacles de dansa -algunes dins el cicle Dansalona, que es presentarà demà-. Les xifres ratifiquen que és rendible: l'any passat 28.500 persones van anar al teatre durant l'agost. Amb només un 1,6% de l'aforament que hi ha disponible durant l'any, es recapta el 0,7% de la facturació anual, al llindar dels 500.000 euros.
1. Casament a La Cubana
'Campanades de boda' al Tívoli
La Cubana va ser pionera a fer l'agost. L'any en què van estrenar Cegada de amo r (1994) van estar ininterrompudament 18 mesos en cartell a Barcelona. I van repetir l'estratègia a Madrid i amb altres obres, com Nit d'òpera . No es tanca a l'estiu. "Pel tipus d'espectacle que fem, ens va bé. Hem allargat perquè seguim tenint el teatre ple al 80%", explica el director, Jordi Milán.
2. Dones tarantinianes
'Perras callejeras' al Versus
El Versus és un altre dels teatres que es van apuntar ja fa anys a obrir a l'estiu. El 2000, el director Ever Blanchet pràcticament estava sol en la croada per mantenir l'activitat escènica. Ara el cicle d'estiu està consolidat. Aquest any compartiran cartellera Absent , de Fermí Casado (fins al 12); Records de Broadway (a partir del 21), i Perras callejeras (a partir de demà). "És una comèdia tarantiniana de quatre hostesses de vol que són lladres professionals", expliquen les actrius. Per a una companyia debutant, l'agost és una esquerda per entrar al circuit. Estaran dos mesos en cartell amb "una proposta molt fresca que t'enganxa en 5 minuts".
3. El clàssic: Joan Capri
'Joan Pera, Capri' al Condal
"Vaig debutar l'estiu del 1972 al Romea i ja era especial treballar a l'agost", recorda Joan Pera. Des de llavors ha passat molts estius a l'escenari. "Fa un temps magnífic i el públic hi està més predisposat. Hi ha gent que aprofita per baixar a Barcelona. Amb la meva dona somiem fer vacances un estiu, i no ha passat mai, però a mi ja m'agrada, tot i que no l'hi dic, a ella", bromeja. Pera interpretarà el seu alter ego Joan Capri fins al 19 d'agost al Condal i llavors el traurà de gira, cada dia en un poble diferent.
4. L'experiència Llantiol
Tastets teatrals a bon preu
Visitar el Cafè Teatre Llantiol ja és en si mateixa una experiència digna de turista. Fins al 13 d'agost el teatre manté la seva activitat, nodrida d'espectacles de llarg recorregut i eficàcia provada davant d'un públic molt eclèctic, que va des d'un comiat de solteres fins a una parella que vol copa i espectacle.
5. Dansa celestial
'Dios menguante' a La Villarroel
Primer la companyia Thomas Noone Dance (del 13 al 26) i després la de Mar Gómez (a partir del 27) es colaran a la cartellera de La Villarroel. "L'estiu obre nous públics: els que ja ens coneixen, els curiosos i els que vénen perquè s'hi està fresquet -afirma-. I els teatres s'arrisquen a programar dansa, cosa que passa poques vegades si no és una companyia molt popular o de fora". Ella hi presentarà de nou Dios menguante , premi Ciutat de Barcelona.
6. Baralles de galls
'Hermanos de baile' a l'Alexandra
Danses urbanes i un toc d'humor es combinen en aquest muntatge que ha aconseguit 50.000 espectadors i encara la cinquena temporada en cartell. Ballarins de flamenc, hip-hop i claqué s'uneixen en un muntatge energètic que pot acostar el públic jove a la dansa.
7. Embolics de faldilles
'Tu digues que m'estimes' al Gaudí
El TGB va obrir les portes el 2008 i sempre ha programat a l'estiu. La seva fórmula es diu Ivan Campillo, un autor i actor de comèdies de parella que té un remei per a tots els mals, fins i tot les banyes: Tu digues que m'estimes (del 3 d'agost al 30 de setembre). A partir del 7 d'agost faran David i Sara a la sala petita, i Lulú en sessisó golfa a partir del 10.
8. Petons des de Cuba
'Bésame mucho' al Victòria
L'energia de l'Havana desborda l'escenari del Victòria. S'encomana a la platea el ritme caribeny d'una companyia que interpreta, amb música i ball, boleros clàssics i música llatina actual. Una història d'amor -amb temes com Perfidia ,Quizás Quizás , Toda una vida , Solamente una vez i Contigo aprendí amb arranjaments moderns- és l'excusa argumental. Trenta intèrprets cubans han tornat a Barcelona per passar l'estiu, fins al 2 de setembre.
9. Improvisacions letals
Màgia i 'Impro-fighters'
El Teatreneu continuarà la programació infal·lible de màgia, humor i improvisacions a l'agost. La companyia Planeta Impro proposa un concurs d'asos d' Impro-fighters cada divendres i Impro-shows els dissabtes i diumenges. Els seus fans es compten per legions.
10. L'esperit d'Amaya
Goya i 'Carmen (Ballant a la sorra)'
La companyia de Maria Rovira és per quart any un altre clàssic estiuenc. Porten al Goya (del 3 d'agost al 2 de setembre) l'espectacle que han estrenat al Grec, un homenatge a Carmen Amaya. "És una aposta de la companyia d'anar a taquilla, però és que una companyia en part subvencionada té drets i obligacions", apunta Rovira, i una és mantenir el ritme cultural de la ciutat. La dansa, i sobretot l'aroma flamenca de Carmen , segurament portarà turistes al Goya. "A l'estiu i sempre s'ha de treballar per al públic, que és qui paga l'entrada i subvenciona directament la cultura", raona.
11. Selecció forana
Complicitats al Tantarantana
El Tantarantana combat la crisi fent amics i compartint produccions amb teatres alternatius d'Espanya. A partir del 15 hi passaran els muntatges Pareja abierta (Andalusia), El desencanto (València) i El río de las palabras(Extremadura).
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , ,


Les sales de teatre barcelonines han prorrogat algunes de les obres de més èxit de la temporada.
1. En el cas del Teatre Nacional de Catalunya, l'èxit que Agost arrossega des de la temporada passada ha esgotat les entrades i ha provocat que el muntatge amb text de Tracy Letts s'hagi prorrogat fins el 8 de juliol.
2. Al Teatre Goya, la direcció i interpretació de Josep Maria Pou a Celobert es podrà seguir gaudint fins el 22 de juliol, després que ja l'hagin vista 9.000 espectadors.
3. La revelació d'aquest final de temporada, Els jugadors, també allarga la seva presència a la cartellera. L'obra, escrita i dirigida per Pau Miró, es representa al Teatre Lliure de Gràcia, del 6 de juny a l'1 de juliol. 
4. Quant a les comèdies, dues de les propostes més destacades de la temporada també prorroguen. Burundanga, l'hilarant text de Jordi Galceran dirigit per Jordi Casanovas, seguirà exhibint-se a La Villarroel fins a l'1 de juliol. 
5. Campanades de boda de La Cubana es quedarà al Teatre Tívoli tot l'estiu, fins al 28 d'agost.
6. A la Sala FlyHard, Litus, un text tragicòmic amb regust de 'thriller' de Marta Buchaca amb música de Pere Jou, de Quart Primera, es prorroga fins el 16 de juliol.
Font: www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


La companyia La Cubana i la promotora Grup Balañá han anunciat que prorroguen al Teatre Tívoli de Barcelona, i sense data de comiat, la funció Campanades de boda, que des del 2 de març passat ja ha estat vista per 80.504 persones.
Els protagonistes de Campanades de boda són els membres de la família Rius, que regenten des de fa tres generacions una de les floristeries més conegudes de la ciutat, oberta 24 hores al dia. L'obra narra els preparatius del casament de Violeta, l'única filla de la família Rius, que es vol casar amb un actor indi que va conèixer a Barcelona, Vickram Sodhi.
L'espectacle, escrit i dirigit per Jordi Milán, està interpretat per Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Annabel Totusaus, Maria Garrido, Meritxell Duró, Bernat Cot, Babeth Ripoll, Montse Amat, Oriol Burés i Jordi Milán.
Font: ACN (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Inversament proporcional a les poques ganes d'anar a un casament d'un familiar llunyà. Aquest casament de La Cubana convenç perquè sap trencar amb totes les convencions, fent que tothom s'hi senti identificat. La Cubana fa una invitació generosa, que no repara en despeses, ni en flors, ni en tuna ni en vestuari. Fan net del seu armari i han tret pols a les seves pameles. Tot balla a l'uníson d'aquesta coreografia dramatúrgica que ha dissenyat el director Jordi Milán. Ahir van estrenar Campanades de boda al Teatre Tívoli. S'hi estaran fins que la gent es cansi de casar-se. Es mereixen triomfar per la seva energia i per la inquietud de controlar el detall pel que passa al fons de l'escena, que és el gag que completa l'acció.
La Cubana sempre juga a dir mitges veritats. Deien que el seu espectacle havia passat a la italiana, tot i tenir el to de la companyia. Que hi havia poca intervenció del públic. Però es guarden les sorpreses que han de ser revelades a platea (no en aquest tros de paper) d'un casament d'una actriu de teatre amateur estudiant de dues carreres que ha perdut el món de vista des que ha conegut un actor de Bollywood. Ella pertany a una família que li toca celebrar una boda com Déu mana. Serà l'última que podrà fer, creuen. Perquè l'afortunada és la nena de la casa dels Rius, nou-rics que han fet fortuna amb una floristeria oberta les 24 hores. Tremenda paradoxa: la nena dels Rius es casa amb un indi; ara, això sí, aquest no ven roses al metro, triomfa als escenaris. I, encara que tots els membres de la família siguin feliços, o suportin el seu destí fora del perfil d'una família convencional, tots s'encaparren que el matrimoni, encara que sigui pel civil ha de tenir tot allò que ha de tenir per ser com cal i, a la vegada, sentidament original.
L'obra arrenca quan ja han passat sis hores del casament. L'esgotament familiar es comú al de la majoria de casaments. Però aquest cop, com no podia ser d'una altra manera, el públic tindrà el privilegi de viure'l des de sis mesos abans de les núpcies, quan la filla diu a la seva mare (feliçment separada ja fa anys, i a la seva tieta soltera però que conviu amb un home també feliçment) que es vol ajuntar amb l'actor indi. Elles li responen que s'ha de casar, que ha de tocar de peus a terra.
La Cubana s'entossudeix a demostrar que qualsevol acte quotidià és un espectacle quan es posa en la lupa del teatre. Un casament, efectivament, és un esbojarrament similar al món de La Cubana. Jordi Milán tira sempre pel passadís central, el de la comèdia amb arestes. Fa riure tot retratant una Espanya almodovariana i una Catalunya estreta i reprimida.
La companyia diu que crema totes les naus en aquesta nau: Campanades de boda. Des del 2003 que no estrenava una peça de nova fornada i no va ser tant reeixida (Mamá, quiero ser famoso). Van fer temporada al Novedades (ara el rètol d'aquest teatre desaparegut anuncia les Campanades que es fa a l'altra banda del carrer) i per tota la geografia. A Campanades de boda, hi ha la crítica mordaç de Mamá...però es deixa respirar l'aire desenfadat i provocador de Cómeme, el coco, Negro (que farien, com a reposició pels seus 25 anys al Coliseum). Si els temps fossin normals podrien presentar-la durant tres temporades. Aquest privilegi, avui, sembla condemnat per culpa de les restriccions en les programacions municipals. Però el Tívoli, amb 1.100 convidats, ha de ser el temple de La Cubana els pròxims mesos. La Cubana no ha abandonat l'humor, ni la velocitat a l'hora de transformar espais ni la rigorositat a quadrar músiques, ja sigui en directe o en diferit.
Font: Text: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)/ Foto: www.elpais.com

A bodes em convides!

by on 13:27
Inversament proporcional a les poques ganes d'anar a un casament d'un familiar llunyà. Aquest casament de La Cubana convenç per...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Com els grups de rock que insinuen que la propera podria ser la seva última gira, La Cubana va posar l'ai al cor dels seguidors quan ahir va anunciar que el seu nou espectacle, Campanades de boda , que s'estrenarà el 2 de març al Teatre Tívoli de Barcelona, podria ser l'últim d'aquesta veterana companyia teatral. "Lamentablement, el món teatral està pensat per funcionar com a teatre públic o de petit format, i nosaltres som una empresa privada de gran format", assegurava ahir Jordi Milán, director de Campanades de boda .
És per això que La Cubana va preparar durant un any una versió low cost d'aquest espectacle, però, finalment, la van desestimar i van decidir tirar la casa per la finestra, no estar-se de res i muntar una gran producció a l'estil de La Cubana. Segons Milán, havia arribat l'hora de "gastar-se la pasta" i entonar un "que passi el que hagi de passar", malgrat que això vol dir que Campanades de boda podria ser "una de les últimes aventures" dels responsables de Cómeme el coco negro . "Però si no va bé no passarà res", assegura el director. "Sempre ens quedarà l'opció de dedicar-nos a muntar casaments".
Una paròdia al quadrat
Nou anys després de Mamá, quiero ser famoso , La Cubana torna amb un espectacle sobre els preparatius d'un gran casament, que els responsables defineixen com "una paròdia de la gran paròdia que tots fem per casar-nos, una comèdia i vodevil costumista sobre casoris". La Cubana treu a la llum la part de representació que hi ha en tots els esdeveniments de la vida. "En els casaments tothom se sap el guió i el paper que li toca interpretar", diu Milán, que considera el casament com "una bona mostra de l'afició que tenim tots a muntar obres teatrals".
Els protagonistes de Campanades de boda són els membres de la família Rius, que regenten des de fa tres generacions una de les floristeries més conegudes de la ciutat, oberta 24 hores al dia. L'obra narra els preparatius del casament de Violeta, l'única filla de la família Rius, que es vol casar amb un actor indi que va conèixer a Barcelona, Vickram Sodhi.
A l'obra, dotze actors i actrius interpreten els diferents membres de la família i amics íntims que, sobre l'escenari, canten i ballen. "Malgrat la crisi i que avui dia és molt díficil anar de gira, no ens hem volgut estar de res", confessa Milán, que assegura que la crisi ha complicat les gires que acostumava a fer la companyia, d'una mitjana de tres anys. Ara, a causa de la crisi, el director diu que "sembla que l'única manera d'aconseguir contractes és fer obres de petit format".
Torna la quarta paret
Campanades de boda presenta una novetat respecte dels últims espectacles de La Cubana. En lloc de l'habitual interpel·lació amb el públic marca de la casa, aquesta vegada es respectarà la convenció teatral de la quarta paret, que incomunica els actors del públic. Malgrat això, Milán assegura que serà "un espectacle amb tots els ingredients propis de la companyia", és a dir, un xou amb sorpresa, humor i personatges histriònics, sense mesura. La Cubana de sempre, sense additius ni conservants. I si l'èxit acompanya, per molts anys.
Font: Xavi Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,

TEXTO: TENNESSEE WILLIAMS
VERSIÓN TEATRAL: JOSÉ LUIS MIRANDA
DIRECCIÓN: MARIO GAS
INTÉRPRETES: VICKY PEÑA, ROBERTO ÁLAMO, ARIADNA GIL, ÁLEX CASANOVAS, ANABEL MORENO, ALBERTO IGLESIAS, PIETRO OLIVERA, IGNACIO JIMÉNEZ, JARO ONSURBE, MARIANA CORDERO y LINDA MIRABAL-JEAN CLAUDE (voz en off)
PRODUCCIÓN: JUANJO SEONE
TEATRO TÍVOLI


Mario Gas se vuelve a enfrentar a Tennessee Williams después de El zoo de cristal y La gata sobre el tejado de zinc caliente. Esta vez nuestra parada se queda en Deseo y en el personaje de Blanche sobre el cual gira toda la obra. La visita de ésta a su hermana Stella no dejará a ninguno indiferente.

Mario Gas ha decidido optar por el equilibrio entre la fidelidad al texto y no convertir a Blanche en un personaje totalmente desbocado. Pero aquí es donde más peca el montaje de conservadurismo escénico. Hay demasiada sensación de paridad entre los interpretes y se echa de menos una fuerza interpretativa necesaria que haga de los tres personajes principales, los auténticos protagonistas de la función. Tanto a Blanche como a Stella (Ariadna Gil) les falta dotar al personaje de personalidad propia, de intensidad y en Stanley (Roberto Álamo) se nota una ausencia de mala leche impregnada por las situaciones a las que se ve sometido, que a veces parezca un corderito degollado, más que el cabeza de familia.

El ambiente de la obra es tan equilibrado como efectivo. Nos sumergimos en el ambiente privado de la casa de los Kowalski. Vida privada y pública que se vertebran en las diferentes estancias de la casa, con una escenografía adaptada a la perfección al equilibrio que destila el resto del montaje. Mario Gas ha optado por una puesta en escena tradicional, haciendo caer el telón negro al finalizar cada escena, hecho que provoca al cabo de unas cuantas caídas de telón, una desconcentración notable para el espertador.

Esta vez la búsqueda perfecta del equilibrio, ha desequilibrado las buenas intenciones de Mario Gas por conseguir que nada se saliera del guión. Hubiera sido necesario una puesta en escena y dirección actoral más atrevida para una historia de sobra conocida y de la que año sí, año también nos ofrecen versiones. No obstante, merece la pena haber disfrutado en determinados momentos de la conjunción de los diálogos de Tennessee Williams en boca de Vicky Peña, que sigue estando en nuestro top ten teatral. Hasta la próxima parada en Deseo.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,