Mostrando entradas con la etiqueta Teatreneu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Teatreneu. Mostrar todas las entradas


Font: Laura Serra (ara.cat)
Quan acabi el festival Grec aquest dimecres, els espectadors de teatre es podran agafar vacances gairebé del tot. La majoria de sales ja han posat el cartell de tancat aquest cap de setmana passat, i les que queden ho faran el vinent. Els teatres públics ho van fer fins i tot al juny. Només alguns resistents mantindran el teló aixecat en plena canícula. L'aprimament de la cartellera encara és més acusat després d'un Grec excessiu, que ha programat 70 obres en 32 nits. A partir de l'agost hi haurà un desert amb ben pocs oasis on calmar la set de teatre.
Però si un productor mira pel retrovisor ha d'admetre que l'agost no ha sigut pas un mes tan nefast. Amb les xifres del 2012 a la mà, es van arribar a recaptar 950.000 euros, cosa que representa un increment d'un 107% respecte a l'estiu anterior. L'oferta, l'any passat, va ser una de les més àmplies de les últimes temporades. Només un lustre enrere, l'estiu del 2007, hi havia menys de la meitat d'aforament disponible. L'ocupació a l'agost, a més, s'ha mantingut sempre vora el 40% tot i que hagi crescut l'oferta -això sí, per sota de la mitjana anual, que supera el 50%.
L'any passat, l'aposta per obrir a l'agost es va voler escenificar públicament. L'Associació d'Empreses de Teatre (Adetca) va convocar fins i tot una multitudinària trobada d'artistes a la plaça Catalunya. Semblava que el creixement sostingut de públic faria que es consolidés la tònica dels teatres oberts a l'agost. No serà així. El sector s'ha estalviat anunciar males notícies, però el cicle de dansa Dansalona s'ha anul·lat i de la dotzena d'espais que obrien l'any passat, enguany en queden la meitat a la cartellera.
La crisi i la caiguda del consum s'han acarnissat amb el teatre -al setembre farà un any que ha assumit l'augment de l'IVA-. El juny i sobretot el juliol, mesos tradicionalment de bona recaptació, enguany han sigut nefastos: es tancarà el mes amb una caiguda del 50% del calaix respecte al 2012. "Ha sigut una temporada difícil i estem més conservadors -explica César Martínez de Obregón, cap de comunicació de Focus-. No hi ha un flux equilibrat, no saps quines èpoques són bones i quines no. La gent compra a última hora i és impossible avançar-te". Aquesta poca planificació, que Martínez de Obregón atribueix a "carteres més justes", fa que per exemple allarguin l'estada al Teatre Goya de l'obra Venus in fursetmana a setmana. Mentre el públic respongui, seguirà (per ara, fins aquest diumenge).
Les dificultats de programar
Aquest any, Focus és una de les empreses privades que s'han retirat. Tampoc programen els teatres de Balañá ( Toc Toc al Borràs també s'acomiada diumenge). Sense l'excusa del Dansalona i en ple any de resistència, han optat per guardar energies i pressupost per al setembre.
Les companyies que han tingut un gran èxit, com el 28 i mig de La Perla, també pleguen veles. "El nostre públic i la nostra manera de treballar necessiten descans", diu Oriol Broggi, després d'una temporada d'èxits. "En un moment difícil, en què ho dónes tot o no vas enlloc, en què la gent nota si vas a totes, ara no ens queden energies". Fins i tot s'assaja poc, a l'agost. Les companyies prefereixen fer-ho al juliol i reprendre l'obra al setembre. Per això sovint el primer espectacle de la temporada és una producció convidada al teatre, quan no s'obre directament a finals de setembre, per la Mercè. "Ara ja fins i tot és difícil trobar produccions. Tens un forat i costa d'omplir", afirma Martínez.
Són l'excepció els tres teatres del Teatreneu o els dos que dirigeix Ever Blanchett, el Teatre Gaudí i el Versus, que farà 13 anys que obre a l'agost. "Per a nosaltres és la millor taquilla de l'any -assegura-. No perquè hi hagi més públic sinó perquè hi ha menys descomptes. I no sabem jugar d'una altra manera. Que tancar ens pot anar millor per quadrar els números no ho penso mai".
El públic turista no compta
L'oferta dels que obren són sobretot les comèdies (Teatre Gaudí), els monòlegs i la màgia (Teatreneu, Alexandra, Llantiol), però també hi ha espai per a petites tragicomèdies (al nou Aquitània), per a la dansa-teatre (Tantarantana), per acollir obres foranes (el gamberro Urbanitaz al Versus) i per donar l'oportunitat a una jove companyia per posar en escena l'obra d'Alessandro Baricco Oceà (Versus).
El teatre sembla haver donat per perdut el públic turista. Les grans produccions musicals que han aparcat a la ciutat, com Los Miserables , no han tingut mai els rèdits esperats, i les produccions catalanes a l'agost tampoc han arrasat. "El turista no és públic, per a nosaltres -diuen a Focus-. O ofereixes flamenc o un producte molt exclusiu o no funciona". Només en casos comptats, com el Poliorama i el Teatre Gaudí, han contractat els serveis de Turisme de Barcelona per promocionar-se en hotels, guies i capitals estrangeres. La programació de Le llaman copla al Gaudí i la gala Ópera y flamenco al Poliorama intenten caçar els estrangers que es volen refugiar en una sala. Però és significatiu que fins i tot El Molino tanqui a l'agost.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

Font: Laura Serra (ara.cat)
El cinema Aquitània manté el seu aspecte retro de moqueta i marbre encerat que tenia la Filmoteca, que va abandonar fa quasi dos anys la que durant dues dècades va ser la seva seu provisional. Des d'aquest cap de setmana torna a estar oberta aquella sala d'art i assaig que ja existia als anys 60 a l'inici de l'avinguda de Sarrià. Els nous inquilins, però, hi fan teatre. Els responsables del Teatreneu de Gràcia li han retornat el nom d'Aquitània Teatre i li han insuflat vida nova. Tot i que no serà una sala de teatre convencional.
L'espectador només s'asseu a la sala de cinema perquè li expliquin com funciona l'experiència que viurà. S'anomena Pentateatre Atòmic i es tracta de cinc obres breus -pel preu d'una- que s'escampen per tot l'edifici. Primera parada: El séptimo chakra , una tragicomèdia sobre un fals sanador hindú que és enxampat en ple frau per una malalta de càncer a qui li pretén obrir un xacra. El públic seu a terra, a les escales del vestíbul, i després s'encamina per passadissos estretíssims cap a la calorosa sala de projecció -on hi ha una peça de teatre polític combatiu-, cap al terrat -a veure un drama familiar-, torna a baixar al vestíbul -on un actor amb quilos d'amor pel teatre anima el públic a exorcitzar la seva tristesa- i, finalment, es tanca la sessió amb un conte de ciència-ficció.
Multisales per a públics reduïts
El públic celebra les dues hores de viatge amb petons i abraçades als actors. La gent del Teatreneu són experts a renovar el llenguatge teatral. L'Aquitània és el tercer equipament de Barcelona que regenten. L'estiu del 2010 van convertir part del Cinema Alexandra en un teatre i ara han ocupat i transformat un altre cinema. L'oferta seguirà la marca de la casa: un teatre multisales amb multiprogramació. En els pròxims mesos mantindran l'aposta del microteatre, però tenen previst que els espectacles dels altres teatres -centrats en l'humor, la comèdia, la improvisació i la màgia- puguin rotar i passar per aquí. També programaran espectacles infantils i volen "escoltar el barri, que estava mancat d'oferta cultural", diu el director de l'empresa, Josep Salvatella. El seu públic objectiu va des de l'adolescent fins als 35 anys i el seu sistema de promoció és exclusivament a través de les xarxes socials. Ni tan sols van fer una presentació a la premsa de la reobertura de la sala.
Microescenes de terror
L'últim crit en aquest tipus de teatre breu i de gran proximitat són les microescenes. Com una mena de túnel del terror, avui s'estrena el Coliseum Horror Experience, un viatge per les entranyes d'aquest teatre de la Gran Via on petits grups d'espectadors -també seran com a màxim 20 persones- viuran escenes de terror protagonitzades pels principals personatges de la literatura i el cinema de terror i misteri. L'objectiu és fer viure al públic una experiència teatral adrenalínica, plena d'acció i tensió, a la vegada que descobreixen llocs de l'edifici mai explorats pel públic.
Un Shakespeare al parc
Una companyia catalana pionera a treure el teatre clàssic dels escenaris teatrals ha sigut Parking Shakespeare. Aquest any és el cinquè que ocupen el parc de l'Estació del Nord a l'estiu amb una de les comèdies de Shakespeare. L'actor Pep Garcia-Pasqual va ser l'instigador d'una activitat que va descobrir a Irlanda i va decidir importar. Ara ja està consolidada en l'ecosistema teatral català -els han convidat a festivals com el de Tàrrega o el Shakespeare i enguany han aconseguit un ajut municipal de 6.000 euros- i, fins i tot, s'ha estès el seu model tarifari: el públic dóna la voluntat al final de l'obra.
Parking Shakespeare s'autoimposa certes condicions. La primera és treballar cada any amb un director diferent i fer una comèdia nova. El d'aquest any és Iban Beltran i l'obra escollida és una Nit de Reis (o el que vulgueu) , que ha adaptat a 80 minuts i 11 personatges. No hi pot haver escenografia, ni il·luminació, ni res que s'endolli. I hi ha el risc que un gos rabiós o un ruixat sorpresa esguerri l'espectacle. " Nit de Reis m'agrada perquè té els temes que fan Shakespeare actual -la incomunicació, els amors no correspostos, els malentesos- i alhora em permetia jugar molt, fer espectacle, perquè té molta música. Volia fer èmfasi en l'entreteniment. Aquesta companyia ho permet perquè transmet les ganes, s'ho passa bé. Això és el que aguanta la cultura", defensa Beltran.
L'any passat van veure Shakespeare a l'aire lliure unes 5.000 persones, una xifra que esperen igualar amb la vintena de funcions que faran fins al 4 d'agost (cada dia tret de dimecres a les 19 h). Les coordenades: un espiral natural sota els til·lers.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
L'antic desert teatral que tradicionalment s'instal·lava a Barcelona durant el mes d'agost comença a tenir alguns cactus i palmeres. Onze teatres obriran les portes aquest mes. Tots són sales privades que proposen una cartellera farcida de comèdies o espectacles de dansa -algunes dins el cicle Dansalona, que es presentarà demà-. Les xifres ratifiquen que és rendible: l'any passat 28.500 persones van anar al teatre durant l'agost. Amb només un 1,6% de l'aforament que hi ha disponible durant l'any, es recapta el 0,7% de la facturació anual, al llindar dels 500.000 euros.
1. Casament a La Cubana
'Campanades de boda' al Tívoli
La Cubana va ser pionera a fer l'agost. L'any en què van estrenar Cegada de amo r (1994) van estar ininterrompudament 18 mesos en cartell a Barcelona. I van repetir l'estratègia a Madrid i amb altres obres, com Nit d'òpera . No es tanca a l'estiu. "Pel tipus d'espectacle que fem, ens va bé. Hem allargat perquè seguim tenint el teatre ple al 80%", explica el director, Jordi Milán.
2. Dones tarantinianes
'Perras callejeras' al Versus
El Versus és un altre dels teatres que es van apuntar ja fa anys a obrir a l'estiu. El 2000, el director Ever Blanchet pràcticament estava sol en la croada per mantenir l'activitat escènica. Ara el cicle d'estiu està consolidat. Aquest any compartiran cartellera Absent , de Fermí Casado (fins al 12); Records de Broadway (a partir del 21), i Perras callejeras (a partir de demà). "És una comèdia tarantiniana de quatre hostesses de vol que són lladres professionals", expliquen les actrius. Per a una companyia debutant, l'agost és una esquerda per entrar al circuit. Estaran dos mesos en cartell amb "una proposta molt fresca que t'enganxa en 5 minuts".
3. El clàssic: Joan Capri
'Joan Pera, Capri' al Condal
"Vaig debutar l'estiu del 1972 al Romea i ja era especial treballar a l'agost", recorda Joan Pera. Des de llavors ha passat molts estius a l'escenari. "Fa un temps magnífic i el públic hi està més predisposat. Hi ha gent que aprofita per baixar a Barcelona. Amb la meva dona somiem fer vacances un estiu, i no ha passat mai, però a mi ja m'agrada, tot i que no l'hi dic, a ella", bromeja. Pera interpretarà el seu alter ego Joan Capri fins al 19 d'agost al Condal i llavors el traurà de gira, cada dia en un poble diferent.
4. L'experiència Llantiol
Tastets teatrals a bon preu
Visitar el Cafè Teatre Llantiol ja és en si mateixa una experiència digna de turista. Fins al 13 d'agost el teatre manté la seva activitat, nodrida d'espectacles de llarg recorregut i eficàcia provada davant d'un públic molt eclèctic, que va des d'un comiat de solteres fins a una parella que vol copa i espectacle.
5. Dansa celestial
'Dios menguante' a La Villarroel
Primer la companyia Thomas Noone Dance (del 13 al 26) i després la de Mar Gómez (a partir del 27) es colaran a la cartellera de La Villarroel. "L'estiu obre nous públics: els que ja ens coneixen, els curiosos i els que vénen perquè s'hi està fresquet -afirma-. I els teatres s'arrisquen a programar dansa, cosa que passa poques vegades si no és una companyia molt popular o de fora". Ella hi presentarà de nou Dios menguante , premi Ciutat de Barcelona.
6. Baralles de galls
'Hermanos de baile' a l'Alexandra
Danses urbanes i un toc d'humor es combinen en aquest muntatge que ha aconseguit 50.000 espectadors i encara la cinquena temporada en cartell. Ballarins de flamenc, hip-hop i claqué s'uneixen en un muntatge energètic que pot acostar el públic jove a la dansa.
7. Embolics de faldilles
'Tu digues que m'estimes' al Gaudí
El TGB va obrir les portes el 2008 i sempre ha programat a l'estiu. La seva fórmula es diu Ivan Campillo, un autor i actor de comèdies de parella que té un remei per a tots els mals, fins i tot les banyes: Tu digues que m'estimes (del 3 d'agost al 30 de setembre). A partir del 7 d'agost faran David i Sara a la sala petita, i Lulú en sessisó golfa a partir del 10.
8. Petons des de Cuba
'Bésame mucho' al Victòria
L'energia de l'Havana desborda l'escenari del Victòria. S'encomana a la platea el ritme caribeny d'una companyia que interpreta, amb música i ball, boleros clàssics i música llatina actual. Una història d'amor -amb temes com Perfidia ,Quizás Quizás , Toda una vida , Solamente una vez i Contigo aprendí amb arranjaments moderns- és l'excusa argumental. Trenta intèrprets cubans han tornat a Barcelona per passar l'estiu, fins al 2 de setembre.
9. Improvisacions letals
Màgia i 'Impro-fighters'
El Teatreneu continuarà la programació infal·lible de màgia, humor i improvisacions a l'agost. La companyia Planeta Impro proposa un concurs d'asos d' Impro-fighters cada divendres i Impro-shows els dissabtes i diumenges. Els seus fans es compten per legions.
10. L'esperit d'Amaya
Goya i 'Carmen (Ballant a la sorra)'
La companyia de Maria Rovira és per quart any un altre clàssic estiuenc. Porten al Goya (del 3 d'agost al 2 de setembre) l'espectacle que han estrenat al Grec, un homenatge a Carmen Amaya. "És una aposta de la companyia d'anar a taquilla, però és que una companyia en part subvencionada té drets i obligacions", apunta Rovira, i una és mantenir el ritme cultural de la ciutat. La dansa, i sobretot l'aroma flamenca de Carmen , segurament portarà turistes al Goya. "A l'estiu i sempre s'ha de treballar per al públic, que és qui paga l'entrada i subvenciona directament la cultura", raona.
11. Selecció forana
Complicitats al Tantarantana
El Tantarantana combat la crisi fent amics i compartint produccions amb teatres alternatius d'Espanya. A partir del 15 hi passaran els muntatges Pareja abierta (Andalusia), El desencanto (València) i El río de las palabras(Extremadura).
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , ,