Font: Laura Serra (ara.cat)
El cinema Aquitània manté el seu aspecte retro de moqueta i marbre encerat que tenia la Filmoteca, que va abandonar fa quasi dos anys la que durant dues dècades va ser la seva seu provisional. Des d'aquest cap de setmana torna a estar oberta aquella sala d'art i assaig que ja existia als anys 60 a l'inici de l'avinguda de Sarrià. Els nous inquilins, però, hi fan teatre. Els responsables del Teatreneu de Gràcia li han retornat el nom d'Aquitània Teatre i li han insuflat vida nova. Tot i que no serà una sala de teatre convencional.
L'espectador només s'asseu a la sala de cinema perquè li expliquin com funciona l'experiència que viurà. S'anomena Pentateatre Atòmic i es tracta de cinc obres breus -pel preu d'una- que s'escampen per tot l'edifici. Primera parada: El séptimo chakra , una tragicomèdia sobre un fals sanador hindú que és enxampat en ple frau per una malalta de càncer a qui li pretén obrir un xacra. El públic seu a terra, a les escales del vestíbul, i després s'encamina per passadissos estretíssims cap a la calorosa sala de projecció -on hi ha una peça de teatre polític combatiu-, cap al terrat -a veure un drama familiar-, torna a baixar al vestíbul -on un actor amb quilos d'amor pel teatre anima el públic a exorcitzar la seva tristesa- i, finalment, es tanca la sessió amb un conte de ciència-ficció.
Multisales per a públics reduïts
El públic celebra les dues hores de viatge amb petons i abraçades als actors. La gent del Teatreneu són experts a renovar el llenguatge teatral. L'Aquitània és el tercer equipament de Barcelona que regenten. L'estiu del 2010 van convertir part del Cinema Alexandra en un teatre i ara han ocupat i transformat un altre cinema. L'oferta seguirà la marca de la casa: un teatre multisales amb multiprogramació. En els pròxims mesos mantindran l'aposta del microteatre, però tenen previst que els espectacles dels altres teatres -centrats en l'humor, la comèdia, la improvisació i la màgia- puguin rotar i passar per aquí. També programaran espectacles infantils i volen "escoltar el barri, que estava mancat d'oferta cultural", diu el director de l'empresa, Josep Salvatella. El seu públic objectiu va des de l'adolescent fins als 35 anys i el seu sistema de promoció és exclusivament a través de les xarxes socials. Ni tan sols van fer una presentació a la premsa de la reobertura de la sala.
Microescenes de terror
L'últim crit en aquest tipus de teatre breu i de gran proximitat són les microescenes. Com una mena de túnel del terror, avui s'estrena el Coliseum Horror Experience, un viatge per les entranyes d'aquest teatre de la Gran Via on petits grups d'espectadors -també seran com a màxim 20 persones- viuran escenes de terror protagonitzades pels principals personatges de la literatura i el cinema de terror i misteri. L'objectiu és fer viure al públic una experiència teatral adrenalínica, plena d'acció i tensió, a la vegada que descobreixen llocs de l'edifici mai explorats pel públic.
Un Shakespeare al parc
Una companyia catalana pionera a treure el teatre clàssic dels escenaris teatrals ha sigut Parking Shakespeare. Aquest any és el cinquè que ocupen el parc de l'Estació del Nord a l'estiu amb una de les comèdies de Shakespeare. L'actor Pep Garcia-Pasqual va ser l'instigador d'una activitat que va descobrir a Irlanda i va decidir importar. Ara ja està consolidada en l'ecosistema teatral català -els han convidat a festivals com el de Tàrrega o el Shakespeare i enguany han aconseguit un ajut municipal de 6.000 euros- i, fins i tot, s'ha estès el seu model tarifari: el públic dóna la voluntat al final de l'obra.
Parking Shakespeare s'autoimposa certes condicions. La primera és treballar cada any amb un director diferent i fer una comèdia nova. El d'aquest any és Iban Beltran i l'obra escollida és una Nit de Reis (o el que vulgueu) , que ha adaptat a 80 minuts i 11 personatges. No hi pot haver escenografia, ni il·luminació, ni res que s'endolli. I hi ha el risc que un gos rabiós o un ruixat sorpresa esguerri l'espectacle. " Nit de Reis m'agrada perquè té els temes que fan Shakespeare actual -la incomunicació, els amors no correspostos, els malentesos- i alhora em permetia jugar molt, fer espectacle, perquè té molta música. Volia fer èmfasi en l'entreteniment. Aquesta companyia ho permet perquè transmet les ganes, s'ho passa bé. Això és el que aguanta la cultura", defensa Beltran.
L'any passat van veure Shakespeare a l'aire lliure unes 5.000 persones, una xifra que esperen igualar amb la vintena de funcions que faran fins al 4 d'agost (cada dia tret de dimecres a les 19 h). Les coordenades: un espiral natural sota els til·lers.
Experiències teatrals fora d'un escenari
by
Elisa Díez
on
14:43
Font: Laura Serra ( ara.cat ) El cinema Aquitània manté el seu aspecte retro de moqueta i marbre encerat que tenia la Filmoteca, que v...
