Mostrando entradas con la etiqueta Alexandra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alexandra. Mostrar todas las entradas


Font: Laura Serra (ara.cat)
Quan acabi el festival Grec aquest dimecres, els espectadors de teatre es podran agafar vacances gairebé del tot. La majoria de sales ja han posat el cartell de tancat aquest cap de setmana passat, i les que queden ho faran el vinent. Els teatres públics ho van fer fins i tot al juny. Només alguns resistents mantindran el teló aixecat en plena canícula. L'aprimament de la cartellera encara és més acusat després d'un Grec excessiu, que ha programat 70 obres en 32 nits. A partir de l'agost hi haurà un desert amb ben pocs oasis on calmar la set de teatre.
Però si un productor mira pel retrovisor ha d'admetre que l'agost no ha sigut pas un mes tan nefast. Amb les xifres del 2012 a la mà, es van arribar a recaptar 950.000 euros, cosa que representa un increment d'un 107% respecte a l'estiu anterior. L'oferta, l'any passat, va ser una de les més àmplies de les últimes temporades. Només un lustre enrere, l'estiu del 2007, hi havia menys de la meitat d'aforament disponible. L'ocupació a l'agost, a més, s'ha mantingut sempre vora el 40% tot i que hagi crescut l'oferta -això sí, per sota de la mitjana anual, que supera el 50%.
L'any passat, l'aposta per obrir a l'agost es va voler escenificar públicament. L'Associació d'Empreses de Teatre (Adetca) va convocar fins i tot una multitudinària trobada d'artistes a la plaça Catalunya. Semblava que el creixement sostingut de públic faria que es consolidés la tònica dels teatres oberts a l'agost. No serà així. El sector s'ha estalviat anunciar males notícies, però el cicle de dansa Dansalona s'ha anul·lat i de la dotzena d'espais que obrien l'any passat, enguany en queden la meitat a la cartellera.
La crisi i la caiguda del consum s'han acarnissat amb el teatre -al setembre farà un any que ha assumit l'augment de l'IVA-. El juny i sobretot el juliol, mesos tradicionalment de bona recaptació, enguany han sigut nefastos: es tancarà el mes amb una caiguda del 50% del calaix respecte al 2012. "Ha sigut una temporada difícil i estem més conservadors -explica César Martínez de Obregón, cap de comunicació de Focus-. No hi ha un flux equilibrat, no saps quines èpoques són bones i quines no. La gent compra a última hora i és impossible avançar-te". Aquesta poca planificació, que Martínez de Obregón atribueix a "carteres més justes", fa que per exemple allarguin l'estada al Teatre Goya de l'obra Venus in fursetmana a setmana. Mentre el públic respongui, seguirà (per ara, fins aquest diumenge).
Les dificultats de programar
Aquest any, Focus és una de les empreses privades que s'han retirat. Tampoc programen els teatres de Balañá ( Toc Toc al Borràs també s'acomiada diumenge). Sense l'excusa del Dansalona i en ple any de resistència, han optat per guardar energies i pressupost per al setembre.
Les companyies que han tingut un gran èxit, com el 28 i mig de La Perla, també pleguen veles. "El nostre públic i la nostra manera de treballar necessiten descans", diu Oriol Broggi, després d'una temporada d'èxits. "En un moment difícil, en què ho dónes tot o no vas enlloc, en què la gent nota si vas a totes, ara no ens queden energies". Fins i tot s'assaja poc, a l'agost. Les companyies prefereixen fer-ho al juliol i reprendre l'obra al setembre. Per això sovint el primer espectacle de la temporada és una producció convidada al teatre, quan no s'obre directament a finals de setembre, per la Mercè. "Ara ja fins i tot és difícil trobar produccions. Tens un forat i costa d'omplir", afirma Martínez.
Són l'excepció els tres teatres del Teatreneu o els dos que dirigeix Ever Blanchett, el Teatre Gaudí i el Versus, que farà 13 anys que obre a l'agost. "Per a nosaltres és la millor taquilla de l'any -assegura-. No perquè hi hagi més públic sinó perquè hi ha menys descomptes. I no sabem jugar d'una altra manera. Que tancar ens pot anar millor per quadrar els números no ho penso mai".
El públic turista no compta
L'oferta dels que obren són sobretot les comèdies (Teatre Gaudí), els monòlegs i la màgia (Teatreneu, Alexandra, Llantiol), però també hi ha espai per a petites tragicomèdies (al nou Aquitània), per a la dansa-teatre (Tantarantana), per acollir obres foranes (el gamberro Urbanitaz al Versus) i per donar l'oportunitat a una jove companyia per posar en escena l'obra d'Alessandro Baricco Oceà (Versus).
El teatre sembla haver donat per perdut el públic turista. Les grans produccions musicals que han aparcat a la ciutat, com Los Miserables , no han tingut mai els rèdits esperats, i les produccions catalanes a l'agost tampoc han arrasat. "El turista no és públic, per a nosaltres -diuen a Focus-. O ofereixes flamenc o un producte molt exclusiu o no funciona". Només en casos comptats, com el Poliorama i el Teatre Gaudí, han contractat els serveis de Turisme de Barcelona per promocionar-se en hotels, guies i capitals estrangeres. La programació de Le llaman copla al Gaudí i la gala Ópera y flamenco al Poliorama intenten caçar els estrangers que es volen refugiar en una sala. Però és significatiu que fins i tot El Molino tanqui a l'agost.


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
L'antic desert teatral que tradicionalment s'instal·lava a Barcelona durant el mes d'agost comença a tenir alguns cactus i palmeres. Onze teatres obriran les portes aquest mes. Tots són sales privades que proposen una cartellera farcida de comèdies o espectacles de dansa -algunes dins el cicle Dansalona, que es presentarà demà-. Les xifres ratifiquen que és rendible: l'any passat 28.500 persones van anar al teatre durant l'agost. Amb només un 1,6% de l'aforament que hi ha disponible durant l'any, es recapta el 0,7% de la facturació anual, al llindar dels 500.000 euros.
1. Casament a La Cubana
'Campanades de boda' al Tívoli
La Cubana va ser pionera a fer l'agost. L'any en què van estrenar Cegada de amo r (1994) van estar ininterrompudament 18 mesos en cartell a Barcelona. I van repetir l'estratègia a Madrid i amb altres obres, com Nit d'òpera . No es tanca a l'estiu. "Pel tipus d'espectacle que fem, ens va bé. Hem allargat perquè seguim tenint el teatre ple al 80%", explica el director, Jordi Milán.
2. Dones tarantinianes
'Perras callejeras' al Versus
El Versus és un altre dels teatres que es van apuntar ja fa anys a obrir a l'estiu. El 2000, el director Ever Blanchet pràcticament estava sol en la croada per mantenir l'activitat escènica. Ara el cicle d'estiu està consolidat. Aquest any compartiran cartellera Absent , de Fermí Casado (fins al 12); Records de Broadway (a partir del 21), i Perras callejeras (a partir de demà). "És una comèdia tarantiniana de quatre hostesses de vol que són lladres professionals", expliquen les actrius. Per a una companyia debutant, l'agost és una esquerda per entrar al circuit. Estaran dos mesos en cartell amb "una proposta molt fresca que t'enganxa en 5 minuts".
3. El clàssic: Joan Capri
'Joan Pera, Capri' al Condal
"Vaig debutar l'estiu del 1972 al Romea i ja era especial treballar a l'agost", recorda Joan Pera. Des de llavors ha passat molts estius a l'escenari. "Fa un temps magnífic i el públic hi està més predisposat. Hi ha gent que aprofita per baixar a Barcelona. Amb la meva dona somiem fer vacances un estiu, i no ha passat mai, però a mi ja m'agrada, tot i que no l'hi dic, a ella", bromeja. Pera interpretarà el seu alter ego Joan Capri fins al 19 d'agost al Condal i llavors el traurà de gira, cada dia en un poble diferent.
4. L'experiència Llantiol
Tastets teatrals a bon preu
Visitar el Cafè Teatre Llantiol ja és en si mateixa una experiència digna de turista. Fins al 13 d'agost el teatre manté la seva activitat, nodrida d'espectacles de llarg recorregut i eficàcia provada davant d'un públic molt eclèctic, que va des d'un comiat de solteres fins a una parella que vol copa i espectacle.
5. Dansa celestial
'Dios menguante' a La Villarroel
Primer la companyia Thomas Noone Dance (del 13 al 26) i després la de Mar Gómez (a partir del 27) es colaran a la cartellera de La Villarroel. "L'estiu obre nous públics: els que ja ens coneixen, els curiosos i els que vénen perquè s'hi està fresquet -afirma-. I els teatres s'arrisquen a programar dansa, cosa que passa poques vegades si no és una companyia molt popular o de fora". Ella hi presentarà de nou Dios menguante , premi Ciutat de Barcelona.
6. Baralles de galls
'Hermanos de baile' a l'Alexandra
Danses urbanes i un toc d'humor es combinen en aquest muntatge que ha aconseguit 50.000 espectadors i encara la cinquena temporada en cartell. Ballarins de flamenc, hip-hop i claqué s'uneixen en un muntatge energètic que pot acostar el públic jove a la dansa.
7. Embolics de faldilles
'Tu digues que m'estimes' al Gaudí
El TGB va obrir les portes el 2008 i sempre ha programat a l'estiu. La seva fórmula es diu Ivan Campillo, un autor i actor de comèdies de parella que té un remei per a tots els mals, fins i tot les banyes: Tu digues que m'estimes (del 3 d'agost al 30 de setembre). A partir del 7 d'agost faran David i Sara a la sala petita, i Lulú en sessisó golfa a partir del 10.
8. Petons des de Cuba
'Bésame mucho' al Victòria
L'energia de l'Havana desborda l'escenari del Victòria. S'encomana a la platea el ritme caribeny d'una companyia que interpreta, amb música i ball, boleros clàssics i música llatina actual. Una història d'amor -amb temes com Perfidia ,Quizás Quizás , Toda una vida , Solamente una vez Contigo aprendí amb arranjaments moderns- és l'excusa argumental. Trenta intèrprets cubans han tornat a Barcelona per passar l'estiu, fins al 2 de setembre.
9. Improvisacions letals
Màgia i 'Impro-fighters'
El Teatreneu continuarà la programació infal·lible de màgia, humor i improvisacions a l'agost. La companyia Planeta Impro proposa un concurs d'asos d' Impro-fighters cada divendres i Impro-shows els dissabtes i diumenges. Els seus fans es compten per legions.
10. L'esperit d'Amaya
Goya i 'Carmen (Ballant a la sorra)'
La companyia de Maria Rovira és per quart any un altre clàssic estiuenc. Porten al Goya (del 3 d'agost al 2 de setembre) l'espectacle que han estrenat al Grec, un homenatge a Carmen Amaya. "És una aposta de la companyia d'anar a taquilla, però és que una companyia en part subvencionada té drets i obligacions", apunta Rovira, i una és mantenir el ritme cultural de la ciutat. La dansa, i sobretot l'aroma flamenca de Carmen , segurament portarà turistes al Goya. "A l'estiu i sempre s'ha de treballar per al públic, que és qui paga l'entrada i subvenciona directament la cultura", raona.
11. Selecció forana
Complicitats al Tantarantana
El Tantarantana combat la crisi fent amics i compartint produccions amb teatres alternatius d'Espanya. A partir del 15 hi passaran els muntatges Pareja abierta (Andalusia), El desencanto (València) i El río de las palabras(Extremadura).