Mostrando entradas con la etiqueta Arteria Paral·lel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Arteria Paral·lel. Mostrar todas las entradas
Font: elpuntavui.cat

La promotora musical The Project, que a partir del gener gestionarà el teatre Artèria Paral·lel, programarà obres de teatre, concerts, dansa, actes gastronòmics, debats i classes magistrals. El seu director general, Joan Roselló, va explicar ahir a la presentació de l'obra d'Andreu Buenafuente, Nadie sabe nada, que s'encarregaran de la programació de la sala els pròxims vuit anys. L'edifici municipal havia estat cedit a la Societat General d'Autors (SGAE), que va assumir les obres de reforma i que, amb l'entrada del nou equip directiu, va decidir desvincular-se de la xarxa de teatres Artèria.Roselló va avançar que el primer que faran serà “generar complicitats amb altres empreses del sector” per poder executar un projecte per a tots els públics i “obert a totes les manifestacions artístiques”, segons recull l'agència Efe. La música, la comèdia, l'il·lusionisme i fins i tot la ciència formaran part de la programació futura del teatre, que iniciarà el seu nou camí el mes de gener vinent amb un concert benèfic del grup musical La Oreja de Van Gogh. En el mateix acte, Andreu Buenafuente ha mostrat la seva satisfacció per poder col·laborar en el futur amb The Project amb alguns espectacles d'El Terrat. Aquest estiu ja es donava per guanyadora la convocatòria de The Project al concurs obert per gestionar l'Artèria Paral·lel, que es va fer públic el 8 de novembre. Havien sonat com a possibles candidates projectes de Focus i tr3sx3 (l'empresa que gestiona el Victòria i el Poliorama, que gestionen Anexa, Tricicle i Dagoll Dagom).

Fuente: Justo Barranco (www.lavanguardia.es)

El otoño teatral llega caliente. Los meses previos al verano fueron duros para las salas, que experimentaron una sensible caída de espectadores. A lo que se suma que los teatros públicos han visto considerablemente menguado su presupuesto. Por si algo faltara, la desmesurada subida del IVA para las entradas de las artes escénicas amenaza con dar la puntilla al sector. Pero la cartelera teatral de otoño, en vez de apostar sobre seguro y programar sólo comedias de éxito más o menos ya comprobado, presenta un buen ramillete de propuestas sólidas y arriesgadas. Un Macbeth dirigido por Rigola. Anna Lizaran dando vida a La bête (La bestia), todo un canto de amor al teatro. David Selvas dirigiendo a Ramon Madaula y Carlota Olcina en la controvertida Oleanna de David Mamet. Carmen Machi bebiéndose media licorería en Juicio a una zorra, una rehabilitación sin medias tintas de la figura de Helena de Troya. Jordi Casanovas reflexionando sobre la Pàtria. Animalario atreviéndose con un Pinter. Las T de Teatre volviendo a ponerse a las órdenes del refrescante Alfredo Sanzol con Aventura!. O, para acabar de poner literalmente toda la carne en el asador, Maife Gil, Imma Colomer y Teresa Vallicrosa desnudándose para convertirse en Noies de calendari.

TEATRE LLIURE
La independencia catalana

Francesc Orella dará vida en el Lliure de Gràcia (del 18 de octubre al 11 de noviembre) al primer candidato independentista con posibilidades de conseguir la mayoría en las elecciones catalanas. Pero tres días antes de la jornada electoral desaparece. Es el argumento de Pàtria, de Jordi Casanovas, una obra que cuenta con un reparto de lujo con Rosa Renom, Àlex Casanovas o Marcel Borràs y que se sitúa en una Catalunya intervenida. En la misma sala, del 28 de noviembre al 16 de diciembre, Carmen Machi dará vida a Helena de Troya en Juicio a una zorra, una obra escrita y dirigida por Miguel del Arco que reivindica a la verdadera Helena frente a los hombres que la pusieron como excusa para sus guerras. Por su parte, el Lliure de Montjuïc contará del 23 al 28 de octubre con Alberto San Juan y Guillermo Toledo para encarnar a dos asesinos a sueldo encerrados en un subterráneo. Es El montaplatos de Harold Pinter dirigido ahora por Andrés Lima para hablar de la "estúpida servidumbre que se genera en las relaciones humanas". En la misma sala, del 31 de octubre al 18 de noviembre, estarán Sergi López y Jorge Picó con la comedia 30/40 Livingstone, y les seguirá una obra sobre el miedo y la valentía, Aventura!, de Alfredo Sanzol, para quien la aventura es el lugar donde superar el miedo.

TNC
Bestias teatrales

Apertura de temporada por todo lo alto: Anna Lizaran, Jordi Boixaderas y Abel Folk protagonizan desde el 4 de octubre en la Sala Gran y bajo la dirección de Sergi Belbel La bête, una hilarante comedia de David Hirson que, ambientada en una corte del siglo XVII, enfrenta a un autor intelectual, Elomire -el nombre es un anagrama de Molière- y un cómico callejero, vividor y magnético. Un canto de amor y una reflexión sobre el teatro que, escrita en verso a la manera de la época, cuenta con traducción de Joan Sellent. La Sala Petita del TNC abrirá su programación el día 11 de octubre con otro plato fuerte, un Macbeth dirigido por Àlex Rigola y con Joan Carreras, Alícia Pérez, Míriam Iscla y Lluís Marco. Y la Sala Tallers tendrá del 17 al 21 de octubre uno de esos espectáculos internacionales que escasean en Barcelona: el mágico circo de Donka (Una carta a Txèkhov), en el que Daniele Finzi Pasca, creador de Corteo para Cirque du Soleil, bucea en los diarios y escritos de Chejov para crear un poema visual con cuerpos y objetos suspendidos en el aire. Ya en diciembre, Ramon Simó recuperará una obra de Ramon Vinyes escrita en los años veinte, Ball de titelles, en la que un ángel cae en un prostíbulo en Navidad. Y Albert Espinosa estrenará Els nostres tigres beuen llet, con una familia que ha vivido situaciones difíciles y esconde muchos secretos.

Romea, La Villarroel
Mamet y Veronese

Al Romea regresará en diciembre el gran éxito de la temporada pasada, Incendis, dirigido por Oriol Broggi, pero antes, en octubre, se estrenará la Oleanna de David Mamet dirigida por David Selvas y protagonizada por Ramon Madaula y Carlota Olcina para dar vida a esta complicada relación de poder entre profesor y alumna. Y a La Villarroel llegará el 13 de septiembre una obra escrita y dirigida por el argentino Daniel Veronese pero protagonizada por la compañía andaluza Histrión, y ensayada, como corresponde, a camino entre Buenos Aires y Granada: Teatro para pájaros, una obra de teatro dentro del teatro, con dos hermanos y sus parejas, todos actores del llamado teatro alternativo, con aspiraciones muy diferentes. Además, a la Biblioteca de Catalunya regresa el 19 de septiembre Luces de bohemia, también dirigida por Broggi.

Poliorama, Victòria, Borràs
Mujeres de calendario y obsesiones

Al Poliorama llegará el 8 de septiembre Noies de calendari, la adaptación teatral de la obra que Helen Mirren y Julie Walters protagonizaron en cine hace nueve años: en un pueblo inglés de postal un grupo de mujeres se lo quitará todo para recaudar fondos para la lucha contra la leucemia, de la que un amigo ha muerto. Teresa Vallicrosa, Imma Colomer, Maife Gil o Isabel Rocatti encabezan el numeroso reparto dirigido por Antonio Calvo. El Victòria tendrá la visita de María Pagés con Utopía del 19 al 30 de septiembre y el regreso de la exitosa Operetta en octubre, con los 26 cantantes-actores de Cor de Teatre abordando algunos de los más conocidos pasajes operísticos. Ya en el Borràs, se presenta a partir de hoy Toc Toc, con Pep Cruz y Mercè Comes en el reparto dirigido por Esteve Ferrer: siete personajes con Trastorno Obsesivo Compulsivo coinciden en la consulta del psiquiatra, y como éste no llega, se analizarán mutuamente sus diversas obsesiones. En el Tívoli continuará Campanades de boda, de La Cubana, y al Club Capitol regresarán Cock y Confessions de dones de 30.

Goya, Condal, Arteria
Comedia y Crazy Horse

El teatro Goya dirigido por Josep Maria Pou abrirá temporada con la visita de Lola Herrera a partir del 6 de septiembre con Querida Matilde, una obra de Israel Horovitz dirigida por Juan Luis Iborra en la que poco a poco conoceremos la historia de la protagonista, una mujer que ya lo ha vivido todo. Y tras Herrera llegará en octubre Joel Joan como actor y director con El nom, una comedia ácida de Matthieu Delaporte y Alexandre de la Patellière en la que una cena de amigos acaba revelando sus raíces más profundas a partir de la discusión sobre el nombre de un hijo. Y al teatro Condal llegará de nuevo, años después, el vodevil No et vesteixis per sopar el 19 de septiembre, esta vez con Mingo Ràfols, Àngels Bassas y Mònica Glaenzel dirigidos por Roger Peña. Al Arteria Paral·lel, antes de que lo gestionen The Project y Bitó, llega en septiembre el transformista Ennio Marchetto y en octubre el cabaret parisino Crazy Horse presenta Forever crazy.


La SGAE, d'acord amb l'Ajuntament de Barcelona, rellogarà el teatre Artèria Paral·lel per convertir-lo en “un espai alternatiu per als autors catalans i els usuaris de la cultura” a la capital catalana, en paraules del nou president de l'entitat, Antón Reixa. Concretament, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat que l'Artèria “no pot ser un teatre més del Paral·lel perquè ja n'hi ha uns quants” i no es pot convertir “en una competència de la pròpia indústria cultural” a la qual pertany la SGAE. Segons Reixa, el fet que fins ara hagi estat així “ha desvirtuat absolutament el que hagués pogut ser un objectiu sa d'una entitat de gestió, potenciar el repertori i generar nou talent”.
Antón Reixa ha assegurat que la SGAE està revistant la gestió del teatre Artèria Paral·lel, part de la xarxa de locals dels quals disposa l'entitat, també a Madrid, Bilbao, Sevilla, Nova York, Buenos Aires i Mèxic. “Aquests teatres no han suposat un espai alternatiu ni per als creadors ni per als usuaris de la cultura”, ha assegurat.
Reixa ha explicat que aquests espais haurien de ser alternatius i no competència dels teatres comercials. Per exemplificar-ho, ha dit que no té sentit que al seu espai a Madrid actualment s'estigui representant el musical El Rey León de Disney.
“Ens desprendrem d'ells al més aviat possible”, ha dit Reixa sobre la xarxa de teatres de la SGAE, quan ha recordat que ha costat 250 milions d'euros, 130 dels quals estan finançats per crèdits “manifestament irregulars”, avalats per les recaptacions futures dels autors.
Font: ACN via www.elpuntavui.cat
L'Artèria Paral·lel va néixer amb mal d'ull el setembre del 2010. És un fet contrastat. Va trigar molt temps a aixecar el teló i, quan ho ha fet, no ha aconseguit sempre complir els objectius que hi havia fixats. Ho admeten tots els implicats. Ara, amb el nou rumb de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), ja ha quedat clar que es desmembrarà el projecte de teatres Artèria que aquesta entitat de gestió de drets d'autor tenia arreu. També el de Barcelona. Tots eren de propietat, tret dels de Bilbao i el del Paral·lel, dels quals l'SGAE només disposa de la gestió.
A Barcelona, l'Ajuntament va concedir la sala fins al 2016 i es podria prorrogar fins a finals del 2021. La SGAE es va fer càrrec de la restauració (calcula que hi va invertir uns 12 milions d'euros, que ja només espera recuperar en part i sempre partint del fet que el projecte triat ha de ser engrescador). El daltabaix a la cúpula de l'SGAE (en junta rectora des del juliol i fins a les pròximes eleccions del 26 d'abril) no ha canviat les condicions de contracte entre aquesta entitat i l'Ajuntament. Sí que ha quedat clar que, per complir la intenció de la SGAE d'apartar-se de la gestió, es busca un nou còmplice que lideri aquesta segona època, tot i que oficialment la gestió no deixarà de ser de la SGAE. El calendari d'aquesta entitat preveu que la junta guanyadora de les eleccions ja pugui triar company de viatge a l'Artèria a finals de maig o principi de juny. Per aquestes dates, ja s'haurà deliberat quin dels cinc projectes presentat és més vàlid. Tot es farà de comú acord amb l'Ajuntament, de Barcelona garanteixen fonts de la SGAE.
Quins són els candidats per a reflotar l'Artèria? Focus, que ja té quatre sales a la ciutat (Romea, Condal, Villarroel i Goya) i, recentment, ha adquirit La Latina, a Madrid amb la complicitat de Pentación; Tr3sx3 (del Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa), que també governa els teatres Victòria i Poliorama a Barcelona, o la productora musical The Project amb l'escènica de Bitò (podria ser una estratègia per facilitar produccions de Temporada Alta a Barcelona, tot i que ja n'hi ha moltes qua arriben gràcies a la potència de les coproduccions amb sales com ara el Lliure, el TNC o el Mercat de les Flors). Finalment, també s'hi han interessat dues productores estatals: Summum i Letsgo Company.
Ara tot just fa un any, l'Ajuntament va adquirir el Teatre Arnau, després d'estira-i-arronses per determinar qui n'era el propietari i quines activitats s'hi pensaven encabir. La voluntat era que, un cop superades les eleccions municipals del mes de maig, l'equip de govern redactés les bases per triar una nova gestió de l'equipament. No és clar si el possible equip que el dirigeixi també hauria d'assumir-ne la rehabilitació o ho podria fer l'Institut de Cultura de Barcelona mateix. Aquest any, Jordi Martí ha vist com la seva entrada a la llista del PSC implicava una dolorosa derrota i ara és el cap de cartell d'uns socialistes que emprenen el camí a la recuperació de l'Ajuntament. Per la seva banda, el primer consistori convergent està ultimant encara les bases. No hi ha data per a la presentació d'aquest concurs d'idees, tot i que s'estima que serà en un període breu. L'òptim seria que, tenint en compte la proximitat amb l'Artèria Paral·lel, es garantís que la complementarietat entre aquests dos equipaments municipals de gestió privada fos absoluta. L'oportunitat del canvi a l'SGAE és immillorable. Sembla, però, que no acabaran de quadrar els calendaris.
L'eix cultural de la rambla del Raval, amb una seu de la Filmoteca acabada d'inaugurar, ha de sumar la labor del conservatori del Liceu, de l'Artèria, de l'Arnau, però també d'El Molino, l'Almazén o el Teatre del Raval. Tothom té clar que tots els impulsors d'activitat artística han de formar part de la mateixa banda musical. Pot ser una simfonia d'èxit. El que no hi ha manera d'aclarir és quina serà la partitura. Com trobar un director, sense que es titlli l'Ajuntament de dirigista? Aquest és el dilema. Mentre, caldrà confiar que l'Arnau s'adapti al projecte de l'Artèria, o viceversa.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

De l'Artèria a l'Arnau

by on 12:08
L'Artèria Paral·lel va néixer amb mal d'ull el setembre del 2010. És un fet contrastat. Va trigar molt temps a aixecar el teló i, q...