Mostrando entradas con la etiqueta Pau Vinyals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pau Vinyals. Mostrar todas las entradas

AUTOR: DAVID DESOLA
DIRECCIÓN: ISRAEL SOLÀ
INTÉRPRETES: LLUÍS MARCO y PAU VINYALS
DURACIÓN: 1h 30min
PRODUCCIÓN: VELVET EVENTS
SALA MUNTANER

Todo el mundo tiene sueños, unos son capaces de realizarlos y otros se quedan a la espera de algún tren que parece que no va a parar en la estación deseada. Zona Franca es una historia de sueños, poco o nada realizados. Dos personajes, el veterano trabajador que después de toda la vida dedicada a la empresa está a cinco días de la jubilación y el joven brillante, su substituto, que después de formarse se ha pasado más de tres años buscando una oportunidad, que sigue aún lejana.

El mundo laboral es como un animal feroz, las pocas oportunidades que tienes hay que aprovecharlas al máximo, por eso cualquier oportunidad parece un sueño, aunque a la larga se convierta en una pesadilla. Ocho horas de trabajo de 7 a 15h ("media jornada por eso de tener las tardes libres"), con un sueldo de becario 480€ es el mejor trabajo al que pueden aspirar hoy en día mucha gente y el orgullo de mantenerlo que se desprende de las palabras del veterano.

Un almacén, un reloj, unas manías adquiridas por los años y dos personajes que nos harán recordar algunas de nuestras propias historias, las que todos hemos vivido y algunas incluso sufrido. Momentos laborales, que no sólo nos harán estallar en risas, sino que al mismo tiempo estaremos reflexionando sobre la penosa situación de buena parte de la sociedad actual.

Encima del escenario dos brillantes actores, el ya veterano Lluís Marco que tira de oficio y un cada vez más pujante Pau Vinyals que vuelve a interpretar un papel que le viene como anillo al dedo. Divertida comedia que ha pasado como un suspiro por la cartelera barcelonesa, y que tendría que haber llenado de sonrisas la platea.

ZONA FRANCA

by on 17:17
AUTOR: DAVID DESOLA DIRECCIÓN: ISRAEL SOLÀ INTÉRPRETES: LLUÍS MARCO y PAU VINYALS DURACIÓN: 1h 30min PRODUCCIÓN: VELVET EVENTS ...

TEXTO: ALEIX AGUILÀ
DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ
INTÉRPRETE: PAU VINYALS
DURACIÓN: 1h 10min
PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA
CÍRCOL MALDÀ

El turismo forma parte del ecosistema de Barcelona, y estamos en un mes donde el juego más común es ir caminando y esquivando turistas al mismo tiempo. Así que no es de extrañar que Jasó no pueda dormir en un ciudad donde el caos se ha apoderado de ella y los otros nos tengan invadidos. La ciutat no és vostra es un monólogo donde la voz de Jasó se rebela contra el hecho de que los habitantes de una ciudad no puedan realizar sus tareas diarias porque se han visto invadidos por los extranjeros.

El Maldà también ha sido invadido, pero de pelotas de playa negras. Es la única escenografía que acompaña a al más que variopinto vestuario de Jasó. Podemos pensar que la salud mental del protagonista no está en sus mejores días porque se nos presenta en fases de debilidad, de locura transitoria, de falta de afecto, demasiado solitario y a veces incluso con un cierto nivel de discapacidad.

Con cero elementos escenográficos, Pau Vinyals sólo tiene el texto de Aleix Aguilà para guarecerse. Una dramatúrgia que abarca demasiados temas, algunos de los cuales sólo aparecen como mero titular y de los que necesitaríamos una leve profundidad. Me queda la duda si el turismo no fue más que una mera excusa para explicarnos la manera de enloquecer de Jasó, si los extranjeros son más autóctonos de lo que pensamos.

La dirección de Júlia Barceló no logra encauzar del todo un texto donde los temas se superponen y deja momentos repetitivos. En épocas de recortes, necesita un buen tijeretazo. Es de esos momentos en los que pienso que no tiene porque durar X sino que dura lo que dura el tema, el X da igual si todo está en su sitio.

La mirada fija de Pau Vinyals sobre el espectador da tanto miedo y expectación como que te caiga una pelota negra encima. El público es un extranjero más y se siente como si lo fuera, aunque a veces la incomodidad sólo resida en nuestras cabezas.

LA CIUTAT NO ÉS VOSTRA

by on 17:17
TEXTO: ALEIX AGUILÀ DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ INTÉRPRETE: PAU VINYALS DURACIÓN: 1h 10min PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA CÍRCOL MALDÀ...
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Lluís Homar celebra una temporada pletòrica a partir dels impulsos teatrals. Si la seva aventura de construir un Terra baixa per a un públic popular ha tingut una càlida rebuda aquest Nadal, ara s'aventura amb la direcció –també hi intervé com a actor– de L'art de la comèdia, un teatre pensat per a les grans masses en què no es renuncia a exposar el compromís del teatre (i de l'art) amb la millora de la societat, amb el favor de l'administració o sense. La comèdia es representa del 12 de febrer al 12 d'abril a la Sala Gran.
L'obra s'estrena al TNC, quan fa poc més de 50 anys que es va estrenar aquest espectacle a Itàlia. El director artístic del TNC, Xavier Albertí (que també s'ha encarregat de la traducció i la dramatúrgia de la proposta escènica), reivindica la necessitat de recuperar una tradició teatral a Catalunya, massa maltractada per la història. Als anys seixanta, l'escena catalana estava pràcticament desapareguda, mentre que De Filippo era capaç de fer un artefacte teatral de fort impacte per a totes les capes socials i sense renunciar a un compromís ètic amb l'art. Albertí celebra que Homar hagi bastit la seva direcció a partir de la tradició que es va refundar amb el Teatre Lliure (al qual ell mateix es va afegir quan va arrencar, amb només 19 anys).
D'entrada, teatre buit
La peça proposa un teatre despullat, que s'anirà vestint a mesura que avanci la peça, amb la intervenció dels onze actors del repartiment (integrat per Homar, Pau Vinyals, Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Oscar Valsecchi, Eduard Muntada i Quimet Pla). Joan Carreras és el preceptor rígid amb els artistes i poderós (responsable de gestionar els recursos del veïnat), però mai beneït: “Si fos així, l'obra no tindria interès”, remata Homar. La Sala Gran –el director admet que “és una eina traïdora” i considera un repte fer-hi un muntatge i fer-la pròxima: “Com quan vaig veure Doña Rosita la soltera l'any passat”, diu– apareixerà buida i els actors s'aniran vestint en vista del públic. Així es farà més evident aquest joc de veritat teatral: “La veritat suprema arriba de la suprema ficció.”
Homar interpreta el paper d'un director de companyia que pretén rebre l'ajuda d'un nou prefecte d'una ciutat de províncies. Aspira que l'ajudi per poder finançar la reconstrucció del seu teatre, cremat recentment. Aquest home poderós, amb una particular lectura de la dubtosa aportació de l'art a l'educació de la societat, haurà de suportar altres entrevistes amb els vilatans de la contrada, sense saber si es tracta d'actors de la companyia de pega que el volen enredar o de veïns que reclamen la seva atenció.

‘Del Paral·lel a Nàpols'


Ester Formosa farà possible un viatge pel temps i l'espai amb el concert Del Paral·lel a Nàpols. El 3 de març convoca l'ombra de La Cañí (que va interpretar durant molt de temps) i la presenta amb una altra tradició: la de la cançó popular napolitana. El director artístic del TNC, Xavier Albertí, valora que la cultura musical del cuplet coincideixi amb la tradició de la música napolitana.
Aquesta és una de les activitats paral·leles que s'organitzen a l'entorn d'aquest muntatge, “una obra de profunda celebració d'amor incondicional a les arts escèniques”. Com ja és habitual, també hi ha una mirada germana a la Filmoteca, on, coincidint amb L'art de la comèdia, fan un cicle de tres films històrics a partir dels textos teatrals de De Filippo. És el cas de Pane, amore e gelosia (dirigit per Luigi Comencini, el 1954), Matrimonio all'italiana (Vittorio da Sica, 1964) i Sabato, domenica e lunedi (Paolo Sorrentino, 2004), un títol que, per cert, és un dels èxits històrics de la Sala Gran del TNC. Finalment, l'escriptor Josep Maria Fonalleras (i col·laborador d'aquest diari) dirigeix un col·loqui el 20 de febrer després de la funció.

Filippo vist per Homar

by on 13:49
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Lluís Homar celebra una temporada pletòrica a partir dels impulsos teatrals. Si la seva aventura...

Font: Belen Ginart (ara.cat)
El somni d’una nit d’estiu és, segons els estudiosos de l’obra de Shakespeare, la millor de les seves comèdies romàntiques. El director escènic Joan Ollé confessa que a ell no li agradava gaire. “Però és que no l’havia llegit bé”, aclareix. Ara s’hi ha capbussat a fons i amb l’ajuda del crític René Girard, el dramaturg Peter Brook i l’assessora literària de l’obra al TNC, Lola Jossa, s’ha enamorat d’una esquitxada d’equívocs, de màgia, de contrastos entre fantasia i realitat. Sovint -en el teatre però també en el cinema i la música- l’obra s’ha representat adornada de flors i violes. Ollé, que hi ha sabut trobar la part més crua, “el malson de l’amor”, ens ajuda a desgranar els personatges clau d’una obra coral.
Oberon (Lluís Marco) És el rei del bosc. Un rei malenconiós que beu xampany francès. Ha viscut tants milions d’anys que ja ho ha vist tot. Ja no el mou cap malignitat ni picaresca, però està enfadat amb la seva dona, Titània, perquè ha adoptat una criatura vinguda de l’Índia que el rei vol per al seu seguici. Potser li fa mal no haver donat un fill a la seva dona.
Titània (Mercè Arànega) Reina del bosc. Té un seguici de fades amb les quals organitza festes harmonioses: és el conclave feminista. Es mouen en un paisatge de flors i bellesa, però al bosc també hi ha molts llimacs, escarabats i salamandres. No són ben bé una parella d’amants en actiu, i han decidit organitzar els cors dels altres. Com que ells no s’avenen, a la Terra les coses no funcionen com ho haurien de fer. La parella de reis té alguna cosa dels protagonistes de Les amistats perilloses, i per això a l’obra tenen un look del segle XVIII. 
Teseu (Pere Eugeni Font) Duc d’Atenes. És el polític de grans discursos, un parauler que no para d’autoproclamar la seva bondat. Representa el teatre de la política. Va capturar Hipòlita, reina de les amazones, però mentre prepara el casament amb ella ja s’està enviant SMS amb Fedra. Es troba atrapat en els excessos de la llei.
Hipòlita (Victòria Pagès) Reina de les amazones, conquerida per Teseu. És una dona del bosc portada a la ciutat. Tant el seu com el de Teseu són papers breus, però comparteixen el moment culminant: aquell en què Teseu diu que no creu ni en l’amor ni en la poesia, perquè els poetes i els enamorats deformen la realitat. Hipòlita li fa notar que la cara de felicitat dels enamorats de l’obra és autènticament real.
Troca (Xicu Masó) Personatge clau de l’obra en tant que principal representant del grup dels artesans, gent del poble que en el casament de Teseu i Hipòlita obsequien els nuvis amb la representació teatral d’una tragèdia terrible on es diu que l’amor és una porqueria. És l’home que es veu capaç de fer tots els papers. Puck el converteix en ase i, per art de la màgia trapella del follet, Titània se n’enamora.
Puck (Pau Vinyals) És un follet “una mica Tim Burton”. És l’energia d’Oberon, però sempre s’equivoca, sovint amb una intenció juganera. És un trapella a qui li agrada provocar confusió a fi de divertir-se. Per això executa amb picaresca les ordres que li dóna el rei, i amb la màgia de les flors fa que els enamorats mudin la diana del seu desig. “Shakespeare va escriure la peça per al casament d’un amic i això el fa contenir-se, però aquesta és una obra sobre la volubilitat de la condició humana, que no necessita flors per canviar l’objecte del seu amor”.
Hèrmia (Claudia Benito), Helena (Laura Pujolàs), Lisandre (Albert Prat) i Demetri (Guillem Motos) Són els quatre personatges joves de l’obra, i formen dues parelles d’enamorats una mica desequilibrades per culpa de la màgia que Puck aplica de manera arbitrària. “Són personatges sense personalitat pròpia, fan una mena de ménage à quatre ”. Fugen al bosc per escapar de les lleis d’Atenes, que obliguen les noies a casar-se amb el que el seu pare vulgui, i en arribar-hi es troben amb les lleis del bosc.  
'El somni d’una nit d’estiu', de William Shakespeare. Dir.: Joan Ollé. Amb Joan Anguera, Mercè Arànega, Clàudia Benito, Enric Majó, Lluís Marco 
TNC (Barcelona). Del 19 de novembre al 18 de gener

DRAMATURGIA: ÀLEIX AGUILÀ
DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ
INTÉRPRETES: MARC RODRIGUEZ, PAU VINYALS, MAGDA PUIG i el COR BOLXEVIC
DURACIÓN: 1h 20min
PRODUCCIÓN: COMPANYIA SOLITÀRIA
BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Estamos de enhorabuena, la Cia Solitària ha vuelto! Esta vez, el dramaturgo Aleix Aguilà ha dejado de lado los dramas personales y se ha atrevido con una tragicomedia con un marcado acento político y social. Los miembros de un movimiento antisistema que se reúnen o se encierran en una capilla para planear sus próximas acciones. A lo largo del montaje veremos como el grupo pasa por varias fases y como la relación de sus miembros va modificándose. 

Buscaban una capilla, un lugar no convencional, a poder ser no una sala de teatro. Un día, viendo una representación en la Biblioteca de Catalunya se les ocurrió que podían representarla en el bar. Pero Oriol Broggi creyó en el proyecto y han acabado en la sala grande. Eso sí, ahora tienen más espacio que en las terrazas por donde giró Nòmades, pero no han perdido nada de su espíritu experimental del principio. Si bien es cierto, sus textos han dejado aparcada la familia de momento y han tomado un cáliz más político.

Una mesa, sillas, Chewbacca y un texto lleno de continuas referencias a la realidad de nuevos movimientos sociales que buscan la justicia para todos y nos sólo para unos pocos, pero a los que le falta cohesión y objetivos comunes. Aleix Aguilà ha elaborado un tragicomedia cotidiana que toca muchos aspectos, se hace muchas preguntas pero ninguna tiene respuesta. El espectador ya se encargará a la salida de debatir consigo mismo o en grupo qué le han querido decir.

La solemnidad del espacio se ve reforzada en esta ocasión por un coro formado por alumnos del Institut del Teatre que son parte de este grupo en la sombra. Pau Vinyals nos deja absolutamente maravillados con su personaje, aportándole una gran cantidad de matices para que escena tras escena nos sorprenda. Cabe destacar también la gran interpretación de una, para mi, desconocida Magda Puig que me atrapó con su mirada y con su fuerza escénica.

Júlia Barceló firma la dirección de Bolxevics que tendrían que adecuar su tono de voz a la maravillosa sonoridad de la sala. El mensaje nos ha llegado, quizás demasiado alto. De momento sólo quedan dos funciones, el próximo sábado y domingo. Todavía no es demasiado tarde para recomendarles que vayan a deleitarse con un teatro necesario y que no les dejará indiferentes.

BOLXEVICS

by on 20:30
DRAMATURGIA: ÀLEIX AGUILÀ DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ INTÉRPRETES: MARC RODRIGUEZ, PAU VINYALS, MAGDA PUIG i el COR BOLXEVIC DURACIÓN...


TEXT: EDMOND ROSTAND
TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTANA, RAMON VILA, JORDI FIGUERAS, BABOU CHAM, ISAAC MORERA, PAU VINYALS, ANDREA PORTELLA, EMMA ARQUILLUÉ
PRODUCCIÓ: LA PERLA 29
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Cyrano és màgia, la que envolta qualsevol espectacle de la Biblioteca, aquell petit espai ple de sorra que s’ha convertit en una de les millors sales teatrals de Barcelona. Cyrano ha deixat el dramatisme que regia muntatges anteriors i s’ha passat a la comèdia, i funciona, fins i tot millor que el drama. Malgrat que l’escena més espectacular de totes estigui més propera al drama. I em refereixo quan Cyrano ajuda a Cristià a conquistar a Rosaura en sota d’aquella finestra, convertida en torre per l’ocasió.

Màgia és també el joc de llums i ombres que ens proposa un cop més un muntatge de la companyia LaPerla29, però en aquest cas accentuat fins arribar a l’extrem. Hi ha moments que ni tans sols es percep la cara dels actors i quedem a expenses de la sonoritat de les paraules.

Tenint en compte que no puc comparar aquest Cyrano amb el del Flotats ja que no el vaig veure, el Pere Arquillué brilla entre les ombres de la Biblioteca. Mesurat, còmic, enginyós, totes les necessitats que durant dos hores i mitja de funció requereix el personatge, ell se les aporta. Llàstima que la seva partenaire, Marta Betriu (Rosaura) no sàpiga aprofitar-les i convertir-les en llum també pel seu personatge, al que li manca força i li sobra delicadesa.

Deixat de banda l’anècdota del nas, al que tots els periodistes s’han agafat per titular crònica rera crònica, el Cyrano de l’Arquillué ja ha passat a la història. I és, sense dubte, un dels muntatge més ben aconseguits de la temporada. Perquè un cop més es demostra que una bona història, un bon repartiment i la màgia del teatre es suficient per meravellar a públic i crítica. Però no us quedeu enlluernats i aneu a viure-la en directe a la Biblioteca. Molt millor!

CYRANO DE BERGERAC

by on 16:18
TEXT: EDMOND ROSTAND TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTA...

TEXT: FERRAN JOANMIQUEL
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAURA PUJOLÀS i PAU VINYALS
PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA, MITHISTÒRIA PRODUCCIONS, EL CANAL- CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT-GIRONA
SALA BECKETT

Cesc, un noi de dinou anys viu obsessionat amb tornar a veure al seu pare que treballava a una agència espacial i va morir en un accident de cotxe. Per això, Cesc vol seguir els passos del seu progenitor i demostrar que és possible viatjar en el temps.

Viure de somnis que s'acostuma a dir, aquest drama de teatre juvenil, juga amb la força d'un text i amb les anades d'olla del Cesc que com tot adolescent somnia amb impossibles i s'acaba per adonar que la vida es viu aquí i ara i que no podem canviar el passat ni tornar a ell.

Amb un repartiment força juvenil, amb noms que ja sonen amb força a diversos escenaris catalans com són l'Albert Carbó (Cesc) i el Pau Vinyals i d'altres més consolidats en el terreny interpretatiu com la Cristina Cervià que interpreta meravellosament a un mare, que ha perdut al seu marit i ha de criar als meus dos fills ella soleta. 

Interessant i necessari el cicle de teatre juvenil que ha proposat aquesta temporada la Sala Beckett com intent de formar part d'un circuit massa petit, però amb un gran potencial, encara sense conèixer.

DINOU

by on 20:34
TEXT: FERRAN JOANMIQUEL DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAU...
Torna a Barcelona el nas més imponent del teatre universal: Cyrano de Bergerac . El text que Edmond Rostand va estrenar al Théâtre de la Renaissance el 1897 ha estat adaptat per La Perla 29 i arriba aquest dimecres a la Biblioteca de Catalunya. Un nou repte per a la companyia i per al seu director, Oriol Broggi, després d'aconseguir l'èxit de la temporada teatral al Teatre Romea amb Incendis, del libanès Wajdi Mouawad.


El retorn d'aquest poeta heroic arriba 28 anys després que Josep Maria Flotats l'encarnés al Teatre Poliorama i deixés "una forta empremta que ha marcat el teatre català en els últims 25 anys", segons Broggi. Aquest cop Pere Arquillué és l'encarregat d'interpretar un personatge "molt ampli" que li ha suposat "un repte i una il·lusió molt importants". Tot i el llistó de Flotats, Broggi s'ha vist seduït per un Cyrano "commovedor i encisador", fort i àgil amb l'espasa i el vers però conscient i esclau dels seus defectes. "La jugada de l'autor és magnífica perquè el nas és la mostra visible de la imperfecció", afirma el director. Arquillué, que actua amb un prominent nas fet a partir d'un motlle del seu, ha buscat la part fosca de Cyrano furgant precisament en la contradicció "d'un esperit lliure" acomplexat per la seva fisonomia.
Estimar sense ser estimat
Cyrano de Bergerac és un cavaller que barreja valentia, fortalesa i integritat amb el romanticisme i la sensibilitat del seu amor cap a Rosaura, que interpreta Marta Betriu. Ell és conscient que no la mereix i que ella no el correspondrà mai perquè està enamorada del jove i atractiu Cristià, a qui dóna vida l'actor Bernat Quintana. Tot i així, escriu versos seductors que Cristià recitarà a Rosaura. "És el primer personatge del teatre universal que és conscient que no mereix ser estimat, però tot i així no pot evitar estimar de manera tremendament generosa", segons Xavier Bru de Sala, traductor de la versió que va protagonitzar Flotats i que Broggi ha tornat a escollit.
El repartiment de l'obra el completen veterans com Ramon Vila, Jordi Figueras i Isaac Morera i joves intèrprets com Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué. Són personatges "de caràcter fort que aconsegueixen no deixar sol Cyrano a l'escenari", en paraules d'un Broggi que ha volgut donar llibertat als actors a l'hora d'adaptar el text. Marta Betriu ha trobat l'actualitat en el caràcter de Rosaura, l'amor impossible de Cyrano: "Són dos personatges amb una actitud rebel que avui existeix en altres formes", assegura.
Les parets de pedra de la Biblioteca Nacional de Catalunya "es converteixen en cada lloc pretèrit que exigeix l'obra", explicava Broggi. La sorra, de nou, és el decorat d'un muntatge que ha crescut de "manera artesanal i agradable, fent del teatre més que un espai físic", agraeix Arquillué. Cyrano de Bergerac és, en definitiva, un home virtuós que veu en un tret tan banal com un nas gros els límits al seu amor. Una contradicció pròpia de la condició humana, que arriba a l'espectador amb els versos esmolats de Rostand.
Font: Pau Dachs (www.ara.cat)


La Biblioteca de Catalunya té fantasmes, diu el director Oriol Broggi. Del 23 de maig al 22 de juliol, l'ànima de Cyrano es presentarà en la primera producció de La Perla 29 des que la companyia disposa d'un acord per establir-s'hi els pròxims anys. Pere Arquillué interpreta un paper que és recordat, fins ara, per la interpretació de Josep Maria Flotats al Teatre Poliorama. És un record tan potent que ningú s'ha atrevit a fer-ne una versió professional ambiciosa. Fins ara.
Com evitar que Flotats els faci ombra? La nova producció juga amb l'espai de la Biblioteca de Catalunya. Les parets, nues, es poden convertir en abadia, sala d'entrenament de cadets, balcons romàntics i també en el teatre on arrenca la peripècia: Cyrano, un home lleial, valent, astut i intrèpid ataca i caricaturitza els enemics sigui a través de l'espasa, sigui per mitjà de les sagetes de les paraules rimades. És un mestre que tothom admira, amb un particular taló d'Aquil·les: un nas espantós palplantat al mig del rostre que l'avergonyeix a l'hora d'enamorar la seva cosina Rosaura. Si Broggi va ser capaç de convertir els diversos espais de Luces de bohemia o la recent Incendis en una coreografia de taules que canviaven de lloc, ara el públic també disposa d'un mirador privilegiat des del qual s'endevina un natural moviment de cortines per donar amplitud i varietat a l'espai. La peça té una durada de dues hores i mitja, incloent-hi un entreacte.
Broggi ha provat de donar més gruix als personatges secundaris, eliminant-ne alguns i dotant de més credibilitat els altres. Cristià (Bernat Quintana) no és només el “guapo i tontot”. Marta Betriu (Rosaura) busca la manera de fer actual aquest personatge d'època: “Ella i Cyrano són inconformistes.” Arquillué, que debuta com a actor amb La Perla 29 estava eufòric ahir. Deia que s'havia retrobat amb el gaudi de l'ofici artesanal del teatre, i havia comprovat com tot es va fent, i refent, i superant els tràngols de la manera més natural possible. I el respecte pel vers. S'ha adaptat la versió de Xavier Bru de Sala, saltant alguna rima –la qual cosa dóna més vivacitat al text–. El vers parteix de la dicció acadèmica perquè, al final, “cadascú hi trobi la seva manera de dir-lo, que voli”, apunta Arquillué.
Cyrano és, en efecte, una aventura romàntica de capa i espasa. La versió de Broggi no la rebaixa. Disposa d'Isaac Morera a l'escenari. Aquest actor i mestre d'armes creu que l'obra d'època d'Edmond Rostand és una de les peces que està escrita pensant en la lluita: “Els moviments no estan escrits però hi són latents”. Les espases són una clau perquè public i actors s'atreveixin a jugar i donin a l'espectacle un aire de sessió de tarda per a “nens de 8 a 90 anys”, segons Broggi.

Flotats: “Ho has de fer anar ‘in crescendo', o no rutlla”


Dir Cyrano a Barcelona és parlar de la versió de Josep Maria Flotats, el 1985. Ara fa 27 anys. Per Pere Arquillué és tot un repte assumir el personatge que va impressionar-lo, com a espectador. Flotats, amb qui Arquillué va treballar un parell d'anys i segons l'actor és “un mestre i un amic”, li ha recomanat atenció al soliloqui: “Ho has de fer anar in crescendo, si no, no rutlla; t'ho dic de debò!” Li ho va explicar, generós, ahir a la ràdio.
El protagonista de la producció de la Biblioteca celebra poder presentar una obra que “els menors de 45 anys” no hauran vist mai. És un privilegi poder integrar-se en un històric d'actors que han interpretat Cyrano: “Em sento orgullós de ser el de després de Flotats.” Arquillué defensa el seu Cyrano un cop comprovat que el nas –imprescindible per fer evident la desgràcia del poeta espadatxí– es converteix en una “màscara fantàstica que permet fer-ho molt natural”. El nas és un signe del que tothom té, “de manera externa o interna”. La lletjor el condemna a no ser estimat, però Cyrano s'atorga la capacitat d'estimar en silenci. Coneix la seva limitació i revela la dels altres, fent-ne mofa.
Font: Text: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)/ Foto: www.elpais.com

L'esperit de ‘Cyrano'

by on 14:02
La Biblioteca de Catalunya té fantasmes, diu el director Oriol Broggi. Del 23 de maig al 22 de juliol, l'ànima de  Cyrano  es pres...


TEXTO: SAARA TURUNEN
DIRECCIÓN: ALÍCIA GORINA
INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN, GLÒRIA CANO, SUSANNA GARCIA-PRIETO, CARLES GOÑI, PATRÍCIA MENDOZA, CARLA TORRES i PAU VINYALS
PRODUCCIÓN: ASSOCIACIÓ ARTÍSTICA INDIGEST
SALA BECKETT



Después de unas semanas dedicadas al teatro comercial, sumergirse, ni que sólo sea por una hora, en el teatro de más espíritu alternativo, sienta de maravilla a unos desgastados y adormecidos sentidos en la cultura de lo políticamente correcto.

Si la temporada pasada nos sorprendía el Radicals del Lliure por su fusión de originalidad y calidad, esta temporada el ciclo INDIGEST promovido por la Sala Beckett nos ha dejado con un grato sabor de boca.

Uno de sus espectáculos, con nombre difícil de recordar (o de olvidar, según se mire) Puputyttö (la chica conejita) ha llenado de aire fresco la escena alternativa joven. De mano de una desconocida Saara Turunan y de otra nunca suficientemente reconocida Anna Alarcón, convirtió durante unos días, el espacio de la Beckett en un universo de sueños y pesadillas. El sueño de ser la chica de los sueños de alguien y la pesadilla de no conseguirlo.

Puputyttö (la chica conejita) mezcla realidad y ficción, teatro de texto y perfomance para desde dentro de la fantasía, mostrarnos un trocito de realidad, la de una sociedad que convierte el culto al cuerpo y a la belleza en el arma más afilada que se haya visto.

Anna Alarcón encabeza un más que notable reparto, y demuestra una vez más que no está en esta profesión por casualidad, que montaje tras montaje nos vuelve a recordar que sigue siendo una de las actrices que prometió, promete y prometerá regalarnos grandes interpretaciones encima de un escenario. Hasta la próxima.

PUPUTYTTÖ

by on 21:32
TEXTO: SAARA TURUNEN DIRECCIÓN: ALÍCIA GORINA INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN, GLÒRIA CANO, SUSANNA GARCIA-PRIETO, CARLES GOÑI, PATRÍCIA M...

TEXT: ROBERT WALSER (adaptació de la novel·la Jakob von Gunter)
ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: TONI CASARES
INTÈRPRETS: PEP AMOBRÓS, GUILLEM MOTOS, ALÍCIA PÉREZ, QUIMET PLA, OMAR SANCHÍS, JAUME ULLED, PAU VINYALS i ALBERT VIÑAS
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT/OBRADOR INTERNACIONAL DE DRAMATÚRGIA i FESTIVAL TEMPORADA ALTA
SALA BECKETT


Un grup de joves es troba en una escola per a aprendre a ser un bon servent. Entre tots ells s'establix una relació d'amistat, de complicitat, de competitivitat i de contínues tibantors. Tots lluitaran per ser el qual més sap del món, però s'oblidaran d'allò més important, saber com funciona la vida.

Toni Casares torna a la Sala Beckett quan es celebra els seus vint anys de vida amb un text sobre la renúncia social. Aquí s'aprèn poca cosa neix de la primera frase de la novel·la de Robert Walser, Jakob von Gunter, concebuda com un monòleg sense gaire progressió dramàtica que Casares i el seu protagonista, interpretat amb gran mestratge pel jove Jaume Ulled, converteixen en un dramatúrgia brillant de principi a fi.

Amb una escenografia sorprenent, recordem que ens trobem a la Sala Beckett, que mostra tot el potencial escènic del teatre i un joc efectiu de llum mostra i amaga les diferents estades on es desenvolupa l'acció.

La resta, un sorprenent i encertat casting d'actors. Des del narrador i veu cantant de l'obra, Jaume Ulled, que ja ens va delectar l'any passat amb Els nois d'Història, torna ara a demostrar el seu gran potencial damunt de l'escenari. Li acompanyen un magnànim Quimet Pla i una sorprenent i creïble Alícia Pérez. D'entre la resta d'alumnes destaquin Pau Vinyals i Albert Viñas.

Una adaptació força convicent de la sociedad impersonal i gregaria en la qual vivim i un somni fet realitat. Toni Casares ha aconseguit fer un muntatge interesant i atractiu, cosa que ja va intentar sense éxit amb el mateix text fa uns anys, d'un text que sense la seva empremta no ho era tant.

AQUÍ S'APRÈN POCA COSA

by on 19:49
TEXT: ROBERT WALSER (adaptació de la novel·la Jakob von Gunter ) ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: TONI CASARES INTÈRPRETS: PEP AMOBRÓS, GUILLEM M...


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JORDI FAURA
DIRECCIÓ: ABEL COLL i JORDI FAURA
INTÈRPRETS: GEORGINA LATRE, JORDI MARTÍNEZ, ÀNGELS POCH, MINGO RÀFOLS, ENRIC RODRÍGUEZ i PAU VINYALS.
PRODUCCIÓ: LA TROCA PROMOCIONS ARTÍSTIQUES
VILLARROEL TEATRE

'Hikikomori' és 'aïllament', el dels joves japonesos que un bon dia decideixen tancar-se a la seva habitació i no sortir-ne durant anys. És una mort en vida, o potser no, potser el món de fora ja no els aporta res i troben que l'únic que mereix la pena els arriba mitjançant la televisió, la música o els videojocs.

Però realment l'obra parla de la resta, de qui envolta a un hikikomori. La família, els amics, la societat que està evolucionant sense un camí predeterminat. Per a l'espectador hikikomori és una porta per la que passen la resta dels personatges; una mare (Àngels Poch) i una pare (Mingo Ràfols) abnegats, sense esperança, una germana (Georgina Latre) obsessionada per una operació de pits, dos amics (Enric Rodríguez i Pau Vianyals) que encara confien que parlant-li darrera la porta aconseguiran que surti i un europeu (Jordi Martínez) que no s'arriba a creure el que veuen els seus ulls.

El text és àgil, el ritme en escena és ràpid i els diàlegs són petits dards que es llancen els personatges entre ells. Viuen en una societat on el valor primordial és la competició, arribar a ser el primer costi, el que costi. I els que no arriben la mateixa societat els sacrifiquen i d'altres es suïciden per no veure el món que els espera.

Hikikomori ens mostra que les noves generacions interpretatives una vegada més trepitgen fort l'escenari i estan al nivell dels que ja porten uns anyets a l'ofici. El protagonisme principal en aquesta peça de totes maneres és d'ells. Gran interpretació de Pau Vinyals i Enric Rodriguez, encara que la major sorpresa és la lolita del segle XXI, Georgina Latre broda el seu paper, sobretot en el duel interpretatiu que manté amb el Mingo Ràfols on demostra que és capaç de menjar-se l'escenari pam a pam.
Això sí, els mestres, Mingo Ràfols, una calmada i pausada Àngels Poch i Jordi Martínez tampoc desmereixen als seus respectius papers.

L'espectacle emmalalteix d'escenografia. Plana, asèptica, sense punts de suport per als intèrprets on agafar-se, que els ajudi a no sentir-se en mig d'un no res, a sentir-se en part de tot. El joc de llums de vegades resulta caòtic als ulls de l'espectador que miren atònits en busca d'algun significat ocult que els hi hagi volgut mostrar expressament el director.

Un teatre reflexiu, actual, que convida a l'espectador a plantejar-se si els passos donats cap al progrés no es giraran més d'hora que tard en la nostra contra.
De moment, la gran majoria de hikikomoris estan al Japó, però al ritme amb el qual avança la societat no seria d'estranyar que tothom portéssim un hikikomori dintre.

HIKIKOMORI

by on 21:41
FITXA ARTÍSTICA TEXT: JORDI FAURA DIRECCIÓ: ABEL COLL i JORDI FAURA INTÈRPRETS: GEORGINA LATRE, JORDI MARTÍNEZ, ÀNGELS POCH, MINGO RÀFOLS...