Mostrando entradas con la etiqueta Cia Solitària. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cia Solitària. Mostrar todas las entradas

TEXTO: ALEIX AGUILÀ
DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ
INTÉRPRETE: PAU VINYALS
DURACIÓN: 1h 10min
PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA
CÍRCOL MALDÀ

El turismo forma parte del ecosistema de Barcelona, y estamos en un mes donde el juego más común es ir caminando y esquivando turistas al mismo tiempo. Así que no es de extrañar que Jasó no pueda dormir en un ciudad donde el caos se ha apoderado de ella y los otros nos tengan invadidos. La ciutat no és vostra es un monólogo donde la voz de Jasó se rebela contra el hecho de que los habitantes de una ciudad no puedan realizar sus tareas diarias porque se han visto invadidos por los extranjeros.

El Maldà también ha sido invadido, pero de pelotas de playa negras. Es la única escenografía que acompaña a al más que variopinto vestuario de Jasó. Podemos pensar que la salud mental del protagonista no está en sus mejores días porque se nos presenta en fases de debilidad, de locura transitoria, de falta de afecto, demasiado solitario y a veces incluso con un cierto nivel de discapacidad.

Con cero elementos escenográficos, Pau Vinyals sólo tiene el texto de Aleix Aguilà para guarecerse. Una dramatúrgia que abarca demasiados temas, algunos de los cuales sólo aparecen como mero titular y de los que necesitaríamos una leve profundidad. Me queda la duda si el turismo no fue más que una mera excusa para explicarnos la manera de enloquecer de Jasó, si los extranjeros son más autóctonos de lo que pensamos.

La dirección de Júlia Barceló no logra encauzar del todo un texto donde los temas se superponen y deja momentos repetitivos. En épocas de recortes, necesita un buen tijeretazo. Es de esos momentos en los que pienso que no tiene porque durar X sino que dura lo que dura el tema, el X da igual si todo está en su sitio.

La mirada fija de Pau Vinyals sobre el espectador da tanto miedo y expectación como que te caiga una pelota negra encima. El público es un extranjero más y se siente como si lo fuera, aunque a veces la incomodidad sólo resida en nuestras cabezas.

LA CIUTAT NO ÉS VOSTRA

by on 17:17
TEXTO: ALEIX AGUILÀ DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ INTÉRPRETE: PAU VINYALS DURACIÓN: 1h 10min PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA CÍRCOL MALDÀ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,
Font: Belén Ginart (ara.cat) | Foto: Ruth Marigot
¿Com és el Christopher, el teu personatge a El curiós incident del gos a mitjanit?
És un noi de quinze anys, tres mesos i tres dies, que no entén el món dels adults. Té les seves manies, que vénen determinades per la síndrome d’Asperger que pateix. No li agrada que el toquin ni li diguin què ha de fer, i quan ho fan, ell reacciona físicament i d’una manera hostil.
Quin tipus de coses no entén?
La psicologia de la gent, ni tampoc la ironia. S’ho pren tot literalment, i això genera uns equívocs molt divertits i a la vegada catastròfics.
I què entén més que la resta?
Té predisposició a entendre certes coses molt abstractes i complexes, com la formació de l’univers, les matemàtiques… I a més, sense adonar-se’n, posa de manifest tota la poesia que hi ha en la ciència.
¿És complicat interpretar un adolescent?
Jo m’he plantejat interpretar un jove, no un adolescent, tot i que el fet que sigui adolescent és important, perquè l’adolescència és el moment de fer canvis i ell, dins de la seva síndrome, s’atreveix a fer coses que abans no havia fet i per això és capaç d’emprendre una investigació personal per saber qui ha matat el gos de la veïna i fins i tot d’anar sol en tren a Londres, a una hora i mitja d’on viu.
El director és Julio Manrique, amb qui has treballat diverses vegades i que és qui et va donar el teu primer paper professional a American Buffalo. Què té de bo i de dolent que us conegueu tant?
Només té coses bones. Hi ha confiança, bon rotllo i química, pots dialogar clarament sobre la teva visió del personatge i la seva per arribar, entre els dos, a un lloc millor.
Per preparar el Christopher has vist documentals, has parlat amb psicòlegs i pacients, has llegit. ¿Ets molt obsessiu amb la feina?
Bastant. Aquesta és una feina en la qual no pots deixar de pensar perquè contínuament has de resoldre conflictes sobre el personatge, l’has d’anar encaixant per tenir una cosa sòlida, i això és molt laboriós. Però també genera molt plaer, jo m’ho passo molt bé treballant a casa, a la biblioteca o a la sala d’assaig.
Per què vas triar aquesta feina?
Des de petit m’ha agradat interpretar, imitar, fer veus. Llavors era una cosa molt intuïtiva, però amb el temps hi he trobat una correlació intel·lectual, perquè aquesta feina em permet aprofundir en la complexitat de l’ésser humà. Per exemple, ara entenc l’Asperger d’una manera més profunda que si l’hagués estudiat.
Els crítics destaquen la teva versatilitat, en la comèdia i en el drama. ¿On et trobes més còmode?
Són preguntes que no m’he fet mai. A mi el que m’agrada són les obres i els personatges, m’agrada interpretar-los. A més, en el teatre contemporani els gèneres es barregen. Aquesta obra és una comèdia, però també és tragicòmica, i és un drama, i és un relat poètic…
Tu compagines la feina en una estructura estable com el Lliure, on formes part de la Kompanyia, i el treball amb un grup independent, la Companyia Solitària de Teatre. ¿Com veus els contrastos entre els dos mons?
No tenen res a veure, esclar. La vida de la companyia alternativa, que comença, és complicadíssima. No hi ha diners i l’Estat ho posa molt difícil amb el 21% de l’IVA i amb la poca escolta cap a l’art.
Què t’aporta la Companyia Solitària de Teatre, on has fet de director?
Som gent que ens coneixem molt, pertanyem a la mateixa generació, i ens ofereix un lloc on provar coses i fer-nos preguntes sobre el teatre i sobre la societat. Però s’ha de combinar amb feines que et permetin menjar.
Això si tens la sort de poder combinar les dues coses.
Sí, però és que aquesta és una feina molt vocacional, forma part de la teva vida. I aquí hi ha el conflicte més existencial, perquè no et ve de gust treballar en una altra cosa.
Aviat s’acabaran les teves dues temporades com a membre de la Kompanyia. Fa vertigen?
A veure si hi ha alguna cosa després, espero que sí. Però no m’agrada pensar en això. Ara estic fent aquesta obra, m’ho estic passant molt bé. |
‘El curiós incident del gos a mitjanit’. Dir.: Julio Manrique. Amb Pol López, Mireia Aixalà, Carme Fortuny, Ivan Benet, Cristina Genebat. Teatre Lliure de Gràcia (BCN). Fins al 10 de maig
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

Font: Laura Serra (ara.cat)
No existeix un cens de companyies de teatre en actiu, però només cal mirar la cartellera teatral de les últimes temporades per observar que cada any apareixen grups nous i que un gran nombre de propostes són generades per aquestes companyies joves. La majoria són estructures precàries, però el rigor, l’entrega i la professionalitat està fora de dubte. Ho poden avalar les sales petites, el seu hàbitat natural, on han crescut companyies com Arcàdia, Les Antonietes, Sixto Paz, Prisamata, La Solitària, els discursos tan singulars de La Calòrica, Projecte NISU, IndiGest, La Virgueria, les novíssimes La Mandona, Els McGregor, La Peleona o els veterans Els Pirates, que ara fins i tot gestionen una sala, el Círcol Maldà, i un llarg etcètera.
Aquesta efervescència, que ja es palpava en els darrers anys, ha aflorat els últims mesos en reunions assembleàries obertes a tothom que han donat resultats concrets: la creació d’una targeta T-5 que proposa al públic un circuit teatral per diferents sales i una lliga de teatre per competir i jugar a més de veure la funció tradicional. 
La llibertat de ser el teu amo
La “febre de les companyies”, com en diu Sara Espígul, que acaba de constituir La Mandona amb dues actrius més, pot tenir a veure amb “els pocs diners, la poca feina i les poques ofertes” que existeixen. “N’és un símptoma -afegeix Ivan Morales, de Prisamata-. Per fer les coses d’una manera precària amb uns altres amos, serem els nostres caps i més lliures. No esperem que ens ajudin i ens diguin com ho hem de fer. És un virus que s’ha estès”, adverteix. La llibertat creativa i el discurs propi és l’altre gran al·licient per engegar companyia pròpia i mantenir-la, si bé els integrants hi entren i en surten tranquil·lament per a altres feines. “Recuperem la tradició del teatre de companyia catalana, perquè durant una època s’havia potenciat el teatre de signatura, on destacava un talent, fos el director o un actor. Ara vivim un moment en què la supervivència passa per la col·laboració”, exposa Morales. 
Som en l’era de les companyies promíscues. I d’aquí que el contacte entre elles sorgís de manera natural, per la complicitat dels artistes. “Vam adonar-nos que podíem recomanar-nos els uns als altres encara que treballessim en sales diferents”, explica Pau Roca, de Sixto Paz. La idea ha anat més enllà i ja se celebren trobades periòdiques en què, essencialment, les companyies comparteixen “l’experiència acumulada”, diu Morales. “Hi ha companyies que hem tirat per l’autarquia, hem aixecat projectes amb un esclop i una espardenya, i pel camí hem après molt en producció, distribució, màrqueting, i no sempre ho hem compartit”, afegeix. 
Maneres de sacsejar el sistema
Com es gestionen les contractacions? Quant es pot demanar de taquilla? Com es mouen les xarxes socials? Com es pot atreure més públic? Són preguntes pràctiques que s’han plantejat, i una de les conclusions clares és que l’atractiu dels independents és que fan “teatre artesanal, per amor a l’art, molt cuidat -diu Llàtzer Garcia, d’Arcàdia-. No esperem ajut institucional ni que les sales ens portin públic a veure l’obra”. Per treure més suc a aquest “teatre de proximitat” han creat la T-5, una targeta que incentiva que el públic circuli per diferents obres, on les companyies els oferiran un regal, que la majoria de vegades es concreta en una xerrada postfunció, un Trivial sobre l’obra o una copa amb l’equip. “Un postfunció dóna elements perquè el públic tingui una experiència més enriquidora i alhora ajuda a vehicular el boca-orella. Gastem zero en publicitat i les xarxes no ho són tot: necessitem que la gent passi el testimoni”, afirma Roca. 
Amb Sixto Paz ja van trencar esquemes proposant la taquilla inversa. Ara s’han inventat -amb apli inclosa- una lliga de teatre, un joc per equips en quatre jornades teatrals. L’objectiu és tant crear nou públic com que hi hagi un flux d’espectadors entre les obres que comparteixen filosofia. N’hi ha que tenen la intuïció, com Morales, que hi ha “un públic que pot sentir-se identificat amb unes experiències culturals menys aburgesades, que busca un teatre més horitzontal, cooperatiu, i l’està trobant”. “S’ha de fer menys victimisme i canviar els discursos per connectar amb el públic -apunta Roca-, tant en els temes com en la manera de relacionar-nos-hi”. 
El repte: treballar amb dignitat
Les trobades també poden tenir una altra utilitat: marcar uns estàndards de funcionament del sector i fins i tot ajudar a fer pressió per aconseguir unes condicions més justes. “Que et programin és relativament fàcil, però necessitem uns mínims, que no tot el risc sigui de les companyies. De vegades t’emportes només el 40% de la taquilla o et resten un 20% per publicitat i al ticketing ”, critica Garcia. “L’energia que generen aquestes companyies s’ha de canalitzar i fer digna. I hem d’aprendre a fer sostenibles les nostres produccions”, apunta Morales. “Nosaltres hi hem posat diners i anirem a taquilla -exemplifica Espígul-. El que en traguem, ho hem de dividir entre 20 persones. Hem d’aconseguir omplir dues setmanes i esperar el boca-orella. Si surt bé, és un orgull; si no, una patacada”. “Si estàs subvencionat, potser no t’hi va la vida, però si nosaltres no omplim la sala, hem de tancar la paradeta”, conclou Roca.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,


Fuente: Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Exultantes y felices comenzaban la rueda de prensa de presentación de la temporada 2014-15 del Círcol Maldà, los miembros de la compañía Els Pirates Teatre. No es para menos, después de una primera temporada prometedora, llena de emoción y dudas, el público les ha dado la razón y ha ocupado sus asientos. Una media del 70% de ocupación en el teatro-danza-cabaret y música, en el que si sólo contamos el cabaret sube hasta el 90% es una excelente noticia para esta sala off que presenta su temporada de consolidación con grandes nombres y con más ganas que nunca.

El Círcol Maldà es una de las salas más multidisciplinares de Barcelona y en esta multitudinaria rueda de prensa ha presentado sobre todo teatro-danza, aunque también ha dejado entrever algunos de los espectáculos de la temporada de cabaret, aún no cerrada, dos espectáculos infantiles y la parte de conciertos, se está acabando de cerrar se presentará en otra rueda de prensa de cara al otoño.

Muchas caras conocidas han llenado a rebosar las Galerias Maldà, como ya habrá tiempo para profundizar en cada uno de sus espectáculos os daré nombres y claves para que vayamos abriendo boca, en una temporada donde más de uno convertirá esta pequeña sala en una de sus predilectas. Pasen y vean.

LA NORMA DE L'EXTICIÓ. A partir del 17 de septiembre la Cia Ignífuga reinventa Planotov de Anton Chéjov. Ocho actores en escena darán vida a una obra llena de las clásicas negaciones de Chejov y que lleva a sus protagonistas a vivir en la imprudencia. Su dialéctica se centra entre la diversión y la responsabilidad. ¿Tienen los jóvenes derecho a divertirse en este contexto de crisis?

LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS. A partir del 18 de septiembre. Vuelve uno de los grandes éxitos del Off del Romea, donde está vez cambiará las calles del Raval por las del Gótico, lo cuál para su director Roberto Romei es una incógnita como los vecinos reaccionarán ante la singular propuesta.

QUIETUD SALVATGE. Del 22 de octubre al 2 de noviembre. Una de las grandes compañías del circuito alternativo estará muy presente esta temporada en el Maldà con dos monólogos. El primero protagonizado por Júlia Barceló, Quietud Salavatge es una adaptación de Terra Baixa que se centra en el personaje de Marta, que está a punto de ser libre y que se dirige a aquellos que la retienen para acusarlos de ser espectadores pasivos de una tragedia permitida durante los últimos años.

ACLUCA ELS ULLS. A partir del 5 de octubre. Primera propuesta de Teatro Familiar, donde la Compañía Parpelles nos presenta un cuento en forma de teatro teatralizado. 

CANÇONS D'AMOR I DE GUERRES. Del 5 al 11 de noviembre. Una obra que relata en primera persona historias reales de lucha y resistencia, de prisiones y torturas, de hambre y pobreza, de pérdida y dolor. Nanas de la cebolla de Miguel Hernández es una de las canciones que pondrá música a las penas de un espectáculo que sirve de homenaje a las víctimas de guerras y genocidios.

EL LLARG DINAR DE NADAL. A partir del 12 de novembre. La Companyia La Ruta 40 rescata una obra de un dramaturgo norteamericano no excesivamente representado, Thornton Wilder, de 1931. En un sólo acto, el montaje revivirá las 90 cenas familiares en el comedor de la casa de los Bayard, lo cual será todo un viaje a través de la vida del campo y los cambios en las costumbres y hábitos de una parte de la sociedad  americana del cambio del siglo pasado.

MARES I FILLES. A partir del 13 de noviembre. Musical de creación de Clara Peya y David Pintó, interpretado por Mariona Castillo y Nina. Una madre y una hija necesitan separarse para poder vivir su vida, el problema surge cuando ninguna de las dos quiere perder lo que tiene.

NIT DE REIS. A partir del 10 de diciembre. A partir del clásico de William Shakespeare, Els Pirates Teatre hacen su particular versión. Una de las propuesta que más despertarán tu curiosidad si conoces un poco de la trayectoria de esta compañía. 

O. En Febrero. La compañía mallorquina Corcada Teatre realizará una versión libre del clásico de Shakespeare, Othelo, con la manipulación, el ejercicio arbitrario del poder y los celos como ejes principales de la trama.

LES SUPERTIETES. Del 1 al 22 de febrero. El segundo espectáculo de Teatro Familiar de la temporada basado en Contes Infantils contra tot pronòstic de Empar Moliner. Cuentos de tres tías que no tienen hijos ni sobrinos a quien explicárselos y el público será su cómplice.

KABARETT PROTOKOLL. Marzo. Helena Tornero explicaba la idea loca del proceso de inicio de este espectáculo que según su autora será un ensayo noche tras noche y que sólo el último día se estrenará. La acompañan en la aventura Oriol Genís o Ester Nadal, entre otros.

LA CIUTAT NO ÉS VOSTRA. Març. El segundo monólogo de la temporada del Maldà a cargo de la Compañía Solitària. En esta ocasión, Pau Vinyals nos hablará de la situación actual de Barcelona, entre derribos de edificios emblemáticos, el Barça y volver a ser la Capital del Mediterráneo. Seguro que te suena de algo...

AQUELLOS DÍAS AZULES. Abril. El gran éxito de la temporada pasada del Maldà fue esta obra escrita y dirigida por Marc Artigau i Queralt y que a muchos, una servidora incluida, nos divirtió y nos emocionó a partes iguales. Un recuerdo a los niños que fuimos y que siempre vivirán en nosotros. No te la pierdas.

WOYZECK CADUCAT. Abril. Roger Torns realiza una versión libre del clásico de Büchner.

EL CLUB DELS PESSIMISTES ACTIUS DE BARCELONA. Junio. La excepción será máxima hasta que conozcamos más detalles de la nueva propuesta de la Compañía Sixto Paz, pero el título ya lo dice todo, no apta para optimistas. Tenemos hasta junio para cambiar de bando.

ENDEVINA QUI VE A SOPAR. Julio. Adapación teatral de la película de Stanley Kramer con guión de William Rose y protagonizada por Spencer Tracy, Katherine Hepburne y Sidney Portier. Está vez será Oriol Ferrer quien dirija a Lina Lambert y Blai Llopis en una obra que se enfrenta con el tema del rascismo, aquel que no mostramos por ser políticamente incorrecto, pero cuando nos toca cerca, dejamos entrever y no siempre de la manera más civilizada.

PEGGY PICKIT. Julio. De Roland Schimmelpfenning bajo la batuta de Moisès Maicas y con un reparto de lujo con nombres como Anna Alarcón, Mireia Aixalà o Jacob Torres, entre otros. La obra es una reflexión lúcida, irónica y cáustica sobre la envidia y el sentimiento de culpabilidad del mundo occidental.

Una de las novedades de esta temporada la protagonizan los dos espectáculos dedicados a la palabra y a la poesía, en concreto de Joan Vinyoli (poeta al cual la compañía Els Pirates Teatre se siente muy afín y del que este año se celebra el centenario de su nacimiento). EL LLAC DE LA MEMÒRIA, el 12 de septiembre, dibujará un recorrido por los miedos, los anhelos y los recuerdos de Vinyoli. CREMADES D'ÚLTIM GRAU, el 13 de septiembre un espectáculo poético musical donde la palabra se sentirá pura y totalmente despullada de artificios.

Después de una primera edición exitosa de "Maldà en Dansa", esta temporada la danza también estará presente. De momento sólo nos han avanzado que mantendrá el espíritu de mezcla de géneros y estilos como la temporada pasada, con espectáculos más clásicos y otras más arriesgados.

Para finalizar tenemos un pequeño adelanto de por donde irán los tiros en el apartado de cabaret:

RADIOMAN. Del 22 de septiembre al 13 de octubre. De Joaquin Daniel donde el sentido del humor y el ambiente del público manda, en este monólogo musitado donde historias y canciones se entremezclan.

CUENTOS CRUENTOS. Del 22 de septiembre al 13 d'octubre. Vuelve a la cartelera esta visión irreverente y contemporánea de viejas historias.

ACÚSTIC BROADWAY. Del 15 de diciembre al 5 de enero. Un recorrido por las canciones de los musicales más conocidos de Broadway en formato acústico y con un peculiar toque de humor.

AL CEL MOS VEGEM TOTS PLEGATS. Febrero. Dentro del ciclo de rondalles mallorquinas, donde diferentes directores nos darán su particular versión con una compañía creada especialmente para la ocasión y coordinada por Catalina Florit.

EXPRESSIONS D'UNA ALEMANYA. Del 12 al 19 de enero. Un concierto íntimo de canciones de entreguerras con dirección y dramatúrgia de Laura López.

Tendremos que ir preparando nuestras agendas, porque el Círcol Maldà ha venido para quedarse y su segunda temporada tiene todos los elementos para ser una de las imperdibles de la oferta teatral barcelonesa. Nuevos aires, gente joven a la que la crisis simplemente les ha hecho tirar adelante un proyecto que ya es todo un éxito. Enhorabuena. Y por favor, ¡qué empiece la temporada ya!
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

DRAMATURGIA: ÀLEIX AGUILÀ
DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ
INTÉRPRETES: MARC RODRIGUEZ, PAU VINYALS, MAGDA PUIG i el COR BOLXEVIC
DURACIÓN: 1h 20min
PRODUCCIÓN: COMPANYIA SOLITÀRIA
BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Estamos de enhorabuena, la Cia Solitària ha vuelto! Esta vez, el dramaturgo Aleix Aguilà ha dejado de lado los dramas personales y se ha atrevido con una tragicomedia con un marcado acento político y social. Los miembros de un movimiento antisistema que se reúnen o se encierran en una capilla para planear sus próximas acciones. A lo largo del montaje veremos como el grupo pasa por varias fases y como la relación de sus miembros va modificándose. 

 Buscaban una capilla, un lugar no convencional, a poder ser no una sala de teatro. Un día, viendo una representación en la Biblioteca de Catalunya se les ocurrió que podían representarla en el bar. Pero Oriol Broggi creyó en el proyecto y han acabado en la sala grande. Eso sí, ahora tienen más espacio que en las terrazas por donde giró Nòmades, pero no han perdido nada de su espíritu experimental del principio. Si bien es cierto, sus textos han dejado aparcada la familia de momento y han tomado un cáliz más político.

 Una mesa, sillas, Chewbacca y un texto lleno de continuas referencias a la realidad de nuevos movimientos sociales que buscan la justicia para todos y nos sólo para unos pocos, pero a los que le falta cohesión y objetivos comunes. Aleix Aguilà ha elaborado un tragicomedia cotidiana que toca muchos aspectos, se hace muchas preguntas pero ninguna tiene respuesta. El espectador ya se encargará a la salida de debatir consigo mismo o en grupo qué le han querido decir.

 La solemnidad del espacio se ve reforzada en esta ocasión por un coro formado por alumnos del Institut del Teatre que son parte de este grupo en la sombra. Pau Vinyals nos deja absolutamente maravillados con su personaje, aportándole una gran cantidad de matices para que escena tras escena nos sorprenda. Cabe destacar también la gran interpretación de una, para mi, desconocida Magda Puig que me atrapó con su mirada y con su fuerza escénica.

 Júlia Barceló firma la dirección de Bolxevics que tendrían que adecuar su tono de voz a la maravillosa sonoridad de la sala. El mensaje nos ha llegado, quizás demasiado alto. De momento sólo quedan dos funciones, el próximo sábado y domingo. Todavía no es demasiado tarde para recomendarles que vayan a deleitarse con un teatro necesario y que no les dejará indiferentes.

BOLXEVICS

by on 20:30
DRAMATURGIA: ÀLEIX AGUILÀ DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ INTÉRPRETES: MARC RODRIGUEZ, PAU VINYALS, MAGDA PUIG i el COR BOLXEVIC DURACIÓN...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,
Font: Laura Serra (ara.cat)
Les assemblees sindicals, les acampades del 15-M i l'eclosió de diferents corrents ideològics radicals i antisistema va inspirar el dramaturg Aleix Aguilà per escriure la tragicomèdia política Bolxevics. El tema de fons seria "que complicat que és impulsar un projecte que comporti el bé comú, perquè l'ego i els projectes personals el boicotegen", teoritza Aguilà. Però l'espectacle no va de teories, sinó de pràctica. La cúpula d'un moviment polític alternatiu ha decidit tancar-se en una vella capella desocupada. Han decidit passar a l'acció.
Amb aquest plantejament, la sala gòtica de la Biblioteca de Catalunya els anava com anell al dit. La Perla 29, d'Oriol Broggi, que gestiona l'espai, els ha acollit dins la seva programació i, a partir d'avui fins al 24 de novembre (només dissabtes i diumenges), els ha cedit l'espai per engegar-hi una nova revolució bolxevic. Perquè, igual que el partit obrer de Lenin perverteix els seus ideals pretenent instaurar una dictadura, el líder dels Bolxevics de la ficció "s'adona que ha creat un Frankenstein, un monstre, hi descobreix el pes del seu ego i posa en dubte el moviment".
Marc Rodríguez interpreta aquest guru que es bolca en el moviment després de sentir-se rebutjat per la societat. Com a exactor d'èxit, aconsegueix seduir una tropa de rebels encegats. El problema és que, just en el moment de jugar-s'ho a tot o res, dubta perquè li ofereixen tornar a actuar i recuperar la seva vocació. Serà capaç de renunciar-hi? "Passar a la pràctica voldrà dir conseqüències i, per tant, renunciar a la seva vida", planteja el director. El compromís comporta sacrificis. Pau Vinyals interpreta la versió més extrema del grup. És un militar del moviment: "Vol prendre decisions contundents, perquè té claríssim que això és una guerra contra un sistema establert que el matarà a ell si no hi actua en contra". Magda Puig interpreta una devota. Malgrat que la vida li rutlla professionalment com a cantant, no sent que estigui actuant de manera ètica amb els seus pensaments. "És la dificultat de ser coherent", diu l'actriu.
Júlia Barceló dirigeix la cinquena obra de la itinerant Companyia Solitària, que ha presentat Nòmades en patis i terrats i Pollastres al cicle Aixopluc del Lliure. Barceló veu els tres personatges com "tres herois per un destí que ells creuen just per a la humanitat". Tots volen salvar el món, però no es posen d'acord en com. De la mateixa manera que totes les religions tenen un himne, Bolxevics té un cor format per quinze estudiants de l'Institut del Teatre que interpreten els adeptes al moviment i canten. I de la mateixa manera que tot partit té símbols, elsBolxevics tenen un ideal pur: Chewbacca de Star Wars.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,