Butaques i somnis: Albert Carbó

Mostrando entradas con la etiqueta Albert Carbó. Mostrar todas las entradas

TEXT: FERRAN JOANMIQUEL

DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA

INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAURA PUJOLÀS i PAU VINYALS

PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA, MITHISTÒRIA PRODUCCIONS, EL CANAL- CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT-GIRONA

SALA BECKETT

Cesc, un noi de dinou anys viu obsessionat amb tornar a veure al seu pare que treballava a una agència espacial i va morir en un accident de cotxe. Per això, Cesc vol seguir els passos del seu progenitor i demostrar que és possible viatjar en el temps.

Viure de somnis que s'acostuma a dir, aquest drama de teatre juvenil, juga amb la força d'un text i amb les anades d'olla del Cesc que com tot adolescent somnia amb impossibles i s'acaba per adonar que la vida es viu aquí i ara i que no podem canviar el passat ni tornar a ell.

Amb un repartiment força juvenil, amb noms que ja sonen amb força a diversos escenaris catalans com són l'Albert Carbó (Cesc) i el Pau Vinyals i d'altres més consolidats en el terreny interpretatiu com la Cristina Cervià que interpreta meravellosament a un mare, que ha perdut al seu marit i ha de criar als meus dos fills ella soleta.

Interessant i necessari el cicle de teatre juvenil que ha proposat aquesta temporada la Sala Beckett com intent de formar part d'un circuit massa petit, però amb un gran potencial, encara sense conèixer.

DINOU

by Elisa Díez on 20:34

TEXT: FERRAN JOANMIQUEL DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAU...

FITXA ARTÍSTICA

TEXT: MARTA BUCHACA

DIRECCIÓ: MARTA ANGELAT

INTÈRPRETS: PERE MOLINA, MONE, ALBERT CARBÓ, ALBERT JOSEPH, JAUME MADAULA, VICKY LUENGO

PRODUCCIÓ: SALA BECKETT i CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA (CAET)

SALA BECKETT

Fa uns any sens despertàvem amb la tràgica notícia de que uns adolescents havien matat a una dona que vivia en un caixer. Després d’aquest fet, Marta Buchaca se li va encendre la llumeneta i va escriure una obra sobre el tema i la va titular Plastilina com una ironia amarga dedicada a aquells progenitors que creuen haver educat als seus fills ho millor possible per a comprovar que s’han convertit en uns bàrbars descerebrats.

Malgrat que Plastilina podria haver sigut una bona peça dramàtica, no convenç, li manquen molts peròs, tan a nivell dramàtic com a nivell interpretatiu, responsabilitat que ja no recau en Marta Buchaca. La direcció d’aquesta peça li manca una mica d’ordre, masses canvis d’escena en un text tan curt, que fa que el ritme es perdi des del primer minut.

Ho millor de l’obra és en Pere Molina, que malgrat no brillar, és el que més convenç damunt de l’escenari. Potser Plastilina era un bon projecte, però s’ha quedat en això, no ha crescut fins a convertir-se realment en una obra de teatre.