Mostrando entradas con la etiqueta Ramon Vila. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ramon Vila. Mostrar todas las entradas


TEXTO: WAJDI MOUAWAD
TRADUCCIÓN: RAMON VILA
DIRECCIÓN: ORIOL BROGGI y FERRAN UTZET
INTÉRPRETE: ERNEST VILLEGAS
DURACIÓN: 80min
FOTO: DAVID RUANO / LARA ALONSO
PRODUCCIÓN: LA PERLA 29
BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Volvemos a buscar la gallina de los huevos de oro, Wajdi Mouawad, autor de Incendis, que nos da tanto como nos quita. Hace un tiempo que me repito, al salir de ver sus obras, que no volveré a entrar en una función que lleve su nombre, pero sigo incumpliendo la promesa. Atraída por no sé bien qué, vuelvo a sumergirme en su poesía, esta vez poco condensada. Y no sé si la atmósfera cálida de la Biblioteca o que el discurso ya me suena que no consigo empatizar con lo que se me cuenta.

Volvemos a los temas recurrentes del autor: la muerte, su madre, el dolor, la guerra, una extremada misoginia contra las muejeres... esta vez en formato monólogo, un género extremadamente complicado de dirigir y de interpretar. A Ernest Villegas le falta intensidad, garra, no sé si es culpa de la interpretación o de la dirección pero echo a faltar una serie de recursos que me permitan ver el recorrido del personaje, que por el texto me lo puedo imaginar, pero que hubiese sido conveniente mostrar en escena.

Como ya he afirmado en varias ocasiones, la Biblioteca de Catalunya es un lugar mágico, que no necesita más que de ciertos toques en la iluminación de sus espectáculos para hacerlos espectaculares. En este caso la iluminación firmada por Quim Blancafort, salvo en algun caso, no consigue aproximar la magia, y a veces las sombras entorpecen más que ayudan. 

Un obús al cor no ha conseguido que me remueva en la butaca, más allá de la incomodidad habitual de las sillas de la Biblioteca. Pero, he visto nevar y quizás por ese simple hecho recuerde el montaje. ¿Seré capaz de cumplir la promesa con el próximo Mouawad? 

UN OBÚS AL COR

by on 20:06
TEXTO: WAJDI MOUAWAD TRADUCCIÓN: RAMON VILA DIRECCIÓN: ORIOL BROGGI y FERRAN UTZET INTÉRPRETE: ERNEST VILLEGAS DURACI...

DRAMATURGIA: MARC ARTIGAU y ORIOL BROGGI
CREACIÓN y DIRECCIÓN: ORIOL BROGGI
INTÉRPRETES: LAURA AUBERT, JORDI FIGUERAS, TONI GOMILA, MONTSE VELLVEHÍ, RAMON VILA y ERNEST VILLEGAS
DURACIÓN: 1h 50min
FOTO: BITO CELS
BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Quizás comenzar diciendo que este patchwork de historias y de personajes de diferentes autores y épocas no ha sido demasiado de "el me gust" sería hacerle un flaco favor al montaje, que no busca tanto impactar como entretener. Con dos niveles de lectura, para aquellos espectadores avispados y fanáticos que vayan reconociendo uno por uno a los diferentes personajes que ante ellos se muestran, y otros, el espectador medio, que se deje de pamplinas y simplemente esté para el discursos independientemente de quien sea el mediador que lo pronuncie. 

A medio camino entre unos y otros, descifrando algunos de ellos, pero sin caer en la decepción por ser incapaz de ver a otros, intento buscarle una especie de sentido al montaje, un homenaje al teatro que le gusta a Oriol Broggi, al teatro en general, se ha visto, caramelo presente. Pero aún leyendo el subtítulo del espectáculo: "a les víctimes de l'esperança i l'optimisme" no veo qué relación guardan entre sí los diferentes personajes.

Quizás no sea justo valorar un espectáculo del cuál no has extraído todo su jugo bien por ignorancia, bien por falta de voluntad pero la vida y el teatro no está hechos para que todo el mundo llegue a las múltiples lecturas que de bien seguro se propuso Oriol Broggi al crearlo. Pero la mía, personal e intransferible, es que las costuras de este patchwork están a medio coser, el resultado es demasiado inconexo.

Eso sí, siempre habrá que agradecerle a Broggi haberle dado un papel dramático a Laura Aubert, demasiado centrada en lo cómico y al que lo dramático le sienta como un guante, nos transmite el dolor y hace que nos pongamos en su piel. Sólo dura un instante, ¡pero qué instante! Más agradecimientos, la incorporación de un gran Toni Gomila, de bien sabido que el salalt ayuda, o al menos a mi, me invita a aplaudir, pero Gomila demuestra que más allá del mallorquín hay tablas y eso se nota. Por último destacar el monólogo final de Montse Vellvehí, que según me chivan uno de esos frikis teatrales es un relato (sin todavía traducción) de Wajdi Mouawad y que es una autentica delicia para los oídos.

Hacía casi dos años que no iba a la Biblioteca y desafortunadamente para mi trasero, las matadoras sillas siguen siendo igual, es inaceptable que después de tanto tiempo o bien mi trasero se no haya acostumbrado a ellas, o alguien no haya puesto el grito en el cielo y se haya optado por cambiarlas por un asiento más cómodo. Dos horas de sufrimiento no ayudan nada a hacer sentirse al espectador como en casa, mi sofá ya les aseguro yo que es más cómodo. 

Sea como fuere, Oriol Broggi vuelve a buscar la magia de anteriores espectáculos salidos de la nada, pero esta vez, quizás no sean del gusto de todos. Algo me dice que la alta cultura va en desuso y las adivinanzas sentada en un teatro no me invitan a pensar sino más bien lo contrario. El truco, aquí, es no frustrarse, y dejarse llevar por los personajes, quien quiera que sean.

AL NOSTRE GUST

by on 20:59
DRAMATURGIA: MARC ARTIGAU y ORIOL BROGGI CREACIÓN y DIRECCIÓN: ORIOL BROGGI INTÉRPRETES: LAURA AUBERT, JORDI FIGUERAS, TONI GOMILA, ...

DRAMATÚRGIA: JORDI CASANOVAS
DIRECCIÓ: FERRAN UTZET
INTÈRPRETS: NORBERT MARTÍNEZ, JORDI RICO i RAMON VILA
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
DURADA: 80 MIN
SALA FLYHARD

Hi havia ganes de teatre i quin millor lloc per gaudir-ne que la SalaFlyHard. Aquesta temporada comença programant el primer text que va escriure el Jordi Casanovas. Un thriller amb tocs de Pinter, però que a molts els recordarà a les millors pel·lícules del Tarantino. Una peça ben tramada i que manté en tensió al públic de principi a fi.

Casanovas torna a construir un thriller als lavabos d'una estació de tren, on un home, del que després sabrem que és un conegut periodista televisiu, es troba per casualitat amb un altre, que li comença a fer preguntes, per al final acabant retenint-lo i maltractant-lo. El periodista ha dit alguna cosa que no devia i ara els superiors dels homes que ell retenen es volen venjar. La venjança anirà canviat segons es va desenvolupant la trama.

Una vegada més, i com ja va passar amb Un home amb ulleres de pasta, la petita sala de Sants es converteix en un espai angoixant durant 80 minuts. La tensió no decau i l'atenció de l'espectador és màxima, fins als darrers moments que ja no saps que més pot passar, i que el Jordi Casanovas a sabut resoldre a la perfecció, sense deixar cap fil mal cosit.

Jordi Rico broda amb petits fils d'or un dels papers del segrestador, la tensió que desprèn emmudeix tota la sala. Ramon Vila, tampoc és queda curt en la seva actuació i el Norbert Martínez encara que una miqueta fluix en els primers moments, també li ha tocat el paper més difícil de tots, aconsegueix remuntar el vol i regalar-nos una bona interpretació.

Hi ha coses que canvien però la SalaFlyHard segueix fidel al seu estil: excel·lent dramatúrgia catalana contemporània, bons actors i un públic que no es cansa d'omplir la sala i que ha convertit la petita sala en una dosi de droga habitual. Gràcies, Flyhard!

LES MILLORS OCASIONS

by on 18:44
DRAMATÚRGIA: JORDI CASANOVAS DIRECCIÓ: FERRAN UTZET INTÈRPRETS: NORBERT MARTÍNEZ, JORDI RICO i RAMON VILA PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODU...


TEXT: EDMOND ROSTAND
TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTANA, RAMON VILA, JORDI FIGUERAS, BABOU CHAM, ISAAC MORERA, PAU VINYALS, ANDREA PORTELLA, EMMA ARQUILLUÉ
PRODUCCIÓ: LA PERLA 29
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Cyrano és màgia, la que envolta qualsevol espectacle de la Biblioteca, aquell petit espai ple de sorra que s’ha convertit en una de les millors sales teatrals de Barcelona. Cyrano ha deixat el dramatisme que regia muntatges anteriors i s’ha passat a la comèdia, i funciona, fins i tot millor que el drama. Malgrat que l’escena més espectacular de totes estigui més propera al drama. I em refereixo quan Cyrano ajuda a Cristià a conquistar a Rosaura en sota d’aquella finestra, convertida en torre per l’ocasió.

Màgia és també el joc de llums i ombres que ens proposa un cop més un muntatge de la companyia LaPerla29, però en aquest cas accentuat fins arribar a l’extrem. Hi ha moments que ni tans sols es percep la cara dels actors i quedem a expenses de la sonoritat de les paraules.

Tenint en compte que no puc comparar aquest Cyrano amb el del Flotats ja que no el vaig veure, el Pere Arquillué brilla entre les ombres de la Biblioteca. Mesurat, còmic, enginyós, totes les necessitats que durant dos hores i mitja de funció requereix el personatge, ell se les aporta. Llàstima que la seva partenaire, Marta Betriu (Rosaura) no sàpiga aprofitar-les i convertir-les en llum també pel seu personatge, al que li manca força i li sobra delicadesa.

Deixat de banda l’anècdota del nas, al que tots els periodistes s’han agafat per titular crònica rera crònica, el Cyrano de l’Arquillué ja ha passat a la història. I és, sense dubte, un dels muntatge més ben aconseguits de la temporada. Perquè un cop més es demostra que una bona història, un bon repartiment i la màgia del teatre es suficient per meravellar a públic i crítica. Però no us quedeu enlluernats i aneu a viure-la en directe a la Biblioteca. Molt millor!

CYRANO DE BERGERAC

by on 16:18
TEXT: EDMOND ROSTAND TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTA...
Torna a Barcelona el nas més imponent del teatre universal: Cyrano de Bergerac . El text que Edmond Rostand va estrenar al Théâtre de la Renaissance el 1897 ha estat adaptat per La Perla 29 i arriba aquest dimecres a la Biblioteca de Catalunya. Un nou repte per a la companyia i per al seu director, Oriol Broggi, després d'aconseguir l'èxit de la temporada teatral al Teatre Romea amb Incendis, del libanès Wajdi Mouawad.


El retorn d'aquest poeta heroic arriba 28 anys després que Josep Maria Flotats l'encarnés al Teatre Poliorama i deixés "una forta empremta que ha marcat el teatre català en els últims 25 anys", segons Broggi. Aquest cop Pere Arquillué és l'encarregat d'interpretar un personatge "molt ampli" que li ha suposat "un repte i una il·lusió molt importants". Tot i el llistó de Flotats, Broggi s'ha vist seduït per un Cyrano "commovedor i encisador", fort i àgil amb l'espasa i el vers però conscient i esclau dels seus defectes. "La jugada de l'autor és magnífica perquè el nas és la mostra visible de la imperfecció", afirma el director. Arquillué, que actua amb un prominent nas fet a partir d'un motlle del seu, ha buscat la part fosca de Cyrano furgant precisament en la contradicció "d'un esperit lliure" acomplexat per la seva fisonomia.
Estimar sense ser estimat
Cyrano de Bergerac és un cavaller que barreja valentia, fortalesa i integritat amb el romanticisme i la sensibilitat del seu amor cap a Rosaura, que interpreta Marta Betriu. Ell és conscient que no la mereix i que ella no el correspondrà mai perquè està enamorada del jove i atractiu Cristià, a qui dóna vida l'actor Bernat Quintana. Tot i així, escriu versos seductors que Cristià recitarà a Rosaura. "És el primer personatge del teatre universal que és conscient que no mereix ser estimat, però tot i així no pot evitar estimar de manera tremendament generosa", segons Xavier Bru de Sala, traductor de la versió que va protagonitzar Flotats i que Broggi ha tornat a escollit.
El repartiment de l'obra el completen veterans com Ramon Vila, Jordi Figueras i Isaac Morera i joves intèrprets com Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué. Són personatges "de caràcter fort que aconsegueixen no deixar sol Cyrano a l'escenari", en paraules d'un Broggi que ha volgut donar llibertat als actors a l'hora d'adaptar el text. Marta Betriu ha trobat l'actualitat en el caràcter de Rosaura, l'amor impossible de Cyrano: "Són dos personatges amb una actitud rebel que avui existeix en altres formes", assegura.
Les parets de pedra de la Biblioteca Nacional de Catalunya "es converteixen en cada lloc pretèrit que exigeix l'obra", explicava Broggi. La sorra, de nou, és el decorat d'un muntatge que ha crescut de "manera artesanal i agradable, fent del teatre més que un espai físic", agraeix Arquillué. Cyrano de Bergerac és, en definitiva, un home virtuós que veu en un tret tan banal com un nas gros els límits al seu amor. Una contradicció pròpia de la condició humana, que arriba a l'espectador amb els versos esmolats de Rostand.
Font: Pau Dachs (www.ara.cat)