Mostrando entradas con la etiqueta Teatre del Raval. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Teatre del Raval. Mostrar todas las entradas


Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Hace dos años el Teatre del Raval probó suerte con Testimoni de Càrrec y dieron en la diana. La obra, que estuvo en cartelera más de un año, logró congregar a más de 15.000 espectadores. El teatro, atendiendo a las sugerencias de sus espectadores, quiere repetir el éxito con otra obra de una de las autoras de novela policíaca más reconocidas, Agatha Christie.

En este caso el título que se podrá ver a partir del 15 de septiembre será La visita inesperada, que vuelve a tener los elementos tan propios de la autora británica, un asesinato y un sinfín de sospechosos que tenían motivos suficientes para cometer el crimen.

Como ya pasaba en Testimoni de Càrrec, los espectadores tendrán un papel activo durante la representación. Serán ellos en los que, durante el entreacto, podrán hacer sus apuestas sobre quién consideran que es el asesino. Entre todos los acertantes se sorteará una cena para dos personas y dos invitaciones al espectáculo.

Una visita inesperada (The Unexpected Guest) data de 1958 y es una de las piezas más célebres de la escritora británica que mantiene el suspenso del espectador hasta el último segundo, con una trama tejida magistralmente. Su primera representación fue el 12 de agosto de 1958 en el Duchess Theatre de Londres. 

+INFORMACIÓ AQUÍ

Font: Ana Maestre (ara.cat)
La cartellera teatral d’aquest Nadal arriba renovada per dins i per fora. Les culpables són les companyies petites, les que aposten pel teatre de petit format amb propostes que busquen l’acostament i la complicitat del públic adult i que evidencien la transformació que en l’últim temps ha patit el panorama teatral de Barcelona. Abandonen els grans escenaris per buscar la llibertat creativa, redefinint obres i espais i establint, més que mai, línies de cooperació.
En aquest context de renovació i aliances han sorgit iniciatives com la ruta 4 mirades obertes: Shakespeare&Marlowe, en què quatre sales amb obres dels autors en cartellera ofereixen descomptes als que completin la ruta, i com la targeta T-5, una altra proposta de circuit teatral per diferents sales de la ciutat.
La ruta elisabetiana
Un exemple de teatre pensat des de la col·laboració
La ruta elisabetiana va donar el tret de sortida amb l’estrena del muntatge de Hamlet ideat per Raimon Molins i Marc Chornet, que s’està a la Sala Atrium fins a l’11 de gener, i continua amb dues obres més de Shakespeare. Nit de reis, d’Adrià Aubert, portarà al Círcol Maldà un clàssic en forma de comèdia agredolça fins a l’11 de gener, mentre que Com us plagui és una adaptació d’Al vostre gust que ha fet repetir la companyia Akadèmia a les ordres del britànic Dugald Bruce-Lockhart i que s’instal·la al Teatre Akadèmia fins al 18 de gener. La quarta mirada és la del director Roberto Romei amb Eduard II de Christopher Marlowe, que ocuparà el Tantarantana fins a l’11 de gener. Aquest mateix espai acollirà durant tres anys, també sota la seva direcció, el projecte El Cicló, de suport a les companyies joves, i veurà passar pels escenaris més de quinze companyies independents. “No és comú que quatre sales s’uneixin entre si, però ens hem de donar suport”, explica Romei. “El teatre no s’ha de concebre com una competició, cal menys individualisme i més treball en grup”, afegeix, satisfet per la bona acollida que està tenint la ruta.
La Transició i la tradició
Del teatre sistèmic als Pastorets urbans de Cristina Genebat
L’oferta nadalenca continua amb LAminimAL Teatre Sistèmic, que proposa una revisió de la Transició amb La supervivència de les lluernes de la directora Daniela de Vecchi, que podrà veure’s al Romea fins a l’11 de gener. La companyia, que va néixer com a grup d’investigació, ha focalitzat la seva atenció en els sistemes minimalistes i l’anomenat teatre sistèmic. A l’altra banda de la Rambla, els Pastorets canvien el portal per una parada de ferrocarrils, i el bou i la mula per dos senglars a Santa Nit. Una història de Nadal, una emocionant obra de Cristina Genebat dirigida per Julio Manrique i Xavi Ricart que es representa al Club Capitol fins al 17 de gener.
Musicals amb història 
L’art i la vida a la Barcelona del 1714, del 1910 i de la postguerra
El musical és un dels gèneres que més protagonisme adquireix en la programació d’aquesta temporada, amb una oferta tan cridanera com variada. De Merda d’artista a la Sala Barts fins a Fang i setge al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat, que es podran veure fins a l’11 de gener. El primer està inspirat en la vida de l’artista italià Piero Manzoni, que va vendre els seus excrements per milers d’euros, per criticar -o com a mínim qüestionar- el mercat de l’art modern. El segon, per contra, adopta les estratègies escèniques d’un musical de gran format per mostrar la vida dins els murs de la Barcelona assetjada del 1714.
Seguint el fil musical, una de les últimes incorporacions és el Paradís de la companyia Divinas, on la falta de mitjans és substituïda per l’enginy de les seves integrants. Les tres actrius recrearan fins al 25 de gener a la Sala Muntaner un “espectacle de varietats ambulant” ambientat a la Barcelona de la postguerra. “És un espectacle de gran qualitat, i fet a mà”, explica el seu director, Martí Torras.
Més enrere en el temps viatja La Monyosel musical, el retrat de la Barcelona de principis del segle XX que dirigeix Empar López al Teatre del Raval fins a l’1 de febrer. L’autor, Albert López Vivancos, situa la història de la Dolors Bonella i Alcánzar, més coneguda com la Monyos, el 1910.
Finalment, el teatre La Seca - Espai Brossa acull La mascarada fantàstica, de la companyia La Rosa fins al 4 de gener, i la interpretació lliure de tres òperes de la companyia Dei Furbi, sota el nom de Trilogia Mozart, fins al dia 11.
Humor, molt d’humor 
De l’‘APM? Show’ a les histèries sagrades d’Albà i Fernandes
El salt de la pantalla a l’escenari de la Sala Capitol obre la porta a l’humor de l’ APM? Show, que instal·larà les frases, els referents i la recreació de les seves seccions més destacades en directe fins al 25 de gener. ¿I què passaria si de sobte un mosso d’esquadra d’origen gallec viatgés en el temps fins al 1714? Això és el que descobrirà T-Atraco Teatre, amb Joan Valentí i Robert Gubern, a La butaca, que es pot veure al Versus Teatre fins a l’11 de gener. I en coincidència amb una època de l’any en què les tradicions religioses es troben més presents que mai, arriba al Jove Teatre Regina fins al 4 de gener Histèria sagrada, de Toni Albà i Fermí Fernandes. El pare Dalmau, arran d’un robatori, rep l’encàrrec d’investigar les diferents confessions religioses per acabar determinant les carències d’un model que ha acabat allunyant la societat dels valors morals i espirituals que promouen. Històries i histèries amb dos pallassos molt gamberros.
Tres còmics amb el poder de multiplicar-se són els protagonistes de Tot bé, gràcies. Fins al 28 de desembre, el Teatre Principal acull els més de 120 personatges que s’atreveixen a interpretar Miquel Ripeu, Cesc Casanovas i Elias Torrecillas. L’espectacle és una reflexió sobre la modernitat en què els actors expliquen la seva visió del món a través de les seves manies amb la gent que els envolta.
‘El Virus’, una revista per escampar el teatre
Passa de competir a compartir. Aquest és un dels motors fundacionals d’ El Virus, una revista dedicada al teatre que es va presentar ahir a Barcelona, i el número zero de la qual es pot aconseguir amb el setmanari La Directa. La revista és una de les propostes sorgides de la feina conjunta de cinquanta companyies i col·lectius teatrals del país. “És el resultat d’unes reunions que van començar al final de la temporada passada i de les quals han anat sortint solucions proactives, com ara la Targeta T5”, explica l’actor, director i guionista Ivan Morales. El Virus no neix com a agenda teatral sinó com a espai “per fer pedagogia, per comunicar i per crear debat intern i extern perquè el discurs maduri a tots els nivells”, diu Morales. Es tracta d’escampar el teatre “sense perdre discurs crític”, d’eixamplar el públic. En comptes de llepar-se les ferides de la precarietat, han volgut prendre la iniciativa, segurs que tot plegat serà bo per a tothom, “per a les companyies petites i per al TNC”. De moment, la revista, amb portada dissenyada per Marc Torrecillas, no es planteja una periodicitat determinada, però en qualsevol cas fa palès que el moviment es demostra fent coses.
Elisa Díez (Butaques i Somnis)

20 años y se ha vuelto a comprobar que este año tampoco he de jugar a la lotería de navidad porque mis métodos adivinatorios no dan buen resultado. Aquí lo únicos que hacen pleno son la compañía La Perla 29 que año tras año se llevan un puñado de premios para sus estanterías. 

En una gala light tanto por el guión, del cual algunos tuiteros se quejaban de chabacanerías varias, como por la presentación, 19 butacas del tirón, menos mal que el honorífico a Rosa Renom y los merecidísimos a Gemma Brió por Llibert nos dejaban un poco de respiro.

Los gritos de unos y otros y el micrófono al que algunos parecían tenerle miedo y otros ni lo miraron, hicieron que desde platea los presentes tuviéramos que intuir los premios hasta que el afortunado subiera al escenario, o nueva modalidad (la tecnología avanza) subiera en modo iphone telefónico. Como se escuchaba más al del teléfono que al de carne y hueso, el año que viene que todos entren por esta modalidad y ya los fans que se dediquen a gritar.

El que no gritó ni se le oyó fue el señor Mascarell, que llegó tarde para descontento de los gráficos y que descubrió que lejos de dar el premio a mejor montaje teatral, el último de todos, fue reemplazado, por lo que hizo doblete quedándose sin foto y sin video. In extremis alguien le concedió unos minutos después para hablar de cultura.

A parte de premios y premiados, yo propongo que para el año que viene presenten los  Premios Butaca la memorable pareja Albert Triola, Clara Segura, que se vistan de lo que quieran, pero que nos hagan reír como esta noche. No sé si abrir un verkami o una campaña en change.org.

Pocas veces la gran favorita Un aire de família con 7 nominaciones se ha ido a casa con las manos vacías, por contra El clan dels Zhao de sus 6 nominaciones se ha llevado seis, la cara y la cruz de estos Butaca. Eso sí, una tiene sus debilidades y para mí esta es la noche de Llibert, ese pequeño gran espectáculo que no dio de comer a sus creadores pero que a muchos nos llegó al alma y en esta noche al oír doblemente su nombre se nos ha puesto una vez más la piel de gallina. Gracias y mil gracias, Gemma Brió and cía!

Que veinte años no es nada... que dice la canción y el año que viene 21, la mayoría de edad en los EEUU... y vamos creciendo y vamos aprendiendo, pero seguiremos y esperemos que todos los que nos hemos reunido hoy en presencia y en ausencia... con trabajo, ése será nuestro GRAN PREMIO!

Ganadores de los XX Premios Butaca de teatre de catalunya

MUNTAJE TEATRAL
L’orfe del clan dels Zhao (La Perla 29)

PEQUEÑO FORMATO
Llibert (Cia. Les Llibertàries)

DIRECCIÓN
Oriol Broggi (L’orfe del clan dels Zhao)

MUSICAL
Germans de Sang (Germans de Sang)

DANZA
Capricis (Àngels Margarit/Cia. Mudances/Grec’13)

PARA PÚBLICO FAMILIAR
Moby Dick, un viatge pel teatre (T.Lliure)

ACTOR TEATRAL
Julio Manrique (L’orfe del clan dels Zhao)

ACTRIZ TEATRAL
Clara Segura (La rosa tatuada)

ACTOR DE REPARTO
Pablo Derqui (L’orfe del clan dels Zhao)

ACTRIZ DE REPARTO
Mar Ulldemolins (El joc de l’amor i de l’atzar)

ACTOR DE MUSICAL
Benjamí Conesa (Germans de Sang)

ACTRIZ DE MUSICAL
Mone Teruel (Marry Me a Little)

ESCENOGRAFIA
Jordi Queralt (Informe per a una Acadèmia)

ILUMINACIÓN
Pep Barcons (L’orfe del clan dels Zhao)

VESTUARIO
Berta Riera (L’orfe del clan dels Zhao)

CARACTERIZACIÓN
Núria Llunell (Doña Rosita la Soltera)

DISEÑO ESPACIO SONORO
Roc Mateu (El caballero de Olmedo)

TEXTO TEATRAL
Llibert (Gemma Brió)

COMPOSICIÓN MUSICAL
Sílvia Perez Cruz (Informe per a una Acadèmia)

BUTACA HONORÍFICA ANNA LIZARAN
Rosa Novell

Font: Laura Serra (ara.cat)
Rere les xifres absolutes del sector teatral hi ha la realitat (positiva) de les sales petites. Si el resum global mostra que es va viure un daltabaix la temporada 2012-13 però que s’ha parat el cop aquest 2013-14 -ahir l’Associació de Teatres de Catalunya anunciava un augment de públic d’un 3% i d’un 5% de recaptació-, no passa el mateix als teatres de menys de 200 localitats, que continuen amb un creixement lent però continuat. Si en l’any de la pitjor caiguda de la història no van deixar de guanyar espectadors (un 11%), tampoc ho van fer la temporada passada: van pujar un 6% de públic i un 12% de recaptació. 260.000 persones passen al cap de l’any per una sala alternativa. Cadascuna té un perfil singular, però bona part de les propostes es deuen a produccions de companyies joves independents i a obres d’autoria catalana. Són el planter del teatre i, en part, creadors d’espectadors de futur. Aquests són alguns dels muntatges que faran estada a les sales petites des d’avui.
Autors catalans a l’alça
Camp per a la descoberta i el creixement del talent dramàtic
La projecció dels dramaturgs catalans és cosa de les sales grans i les institucions públiques, però el viver es troba en teatres tan petits com la Sala FlyHard, un espai de descoberta que avui estrena El lloc, de Jorge-Yamam Serrano. Tenen més estrenes previstes: Tortugues: la desacceleració de les partícules, de Clàudia Cedó; The Play, de Jordi Silva, i l’obra que li va valer el premi Born a Carles Mallol, Mata el teu alumne. Mallol també serà a la temporada del Teatre Gaudí amb La gent molesta, i un dels noms a seguir és el de Marc Artigau, que estrenarà Arbresa la Sala Beckett de la mà de La Virgueria.
Jordi Casanovas tornarà en una sala petita i en un thrillerIdiota, a la Muntaner, on avui debuta com a director Lluís Soler amb Pensaments secrets. Les sales petites són un espai de risc i exploració. Ho certifica Magda Puyo, que dirigeix a la Sala Atrium el polèmic títol Confidències a Alà i a la Muntaner, L’alè de la vida, de David Hare, la primera obra de Q-Ars teatre sense Mercè Anglès.
L’aposta pel musical
Doble homenatge: de Dagoll Dagom a Jack l’Esbudellador
El musical original de petit format li ha funcionat, al Teatre del Raval. L’èxit de La vampira del RavalGermans de sang i Goodbye Barcelona han posat els fonaments per a noves propostes com L’esbudellador de Whitechapel, que s’estrena avui. També estan preparant una obra sobre La Monyos. Un altre teatre que aposta pel musical és l’Almeria, que té a punt una versió cabaret de Flor de Nit de Dagoll Dagom amb Beth Rodergas de protagonista. El Círcol Maldà presentarà un musical encara més petit amb Nina, Mariona Castillo i la pianista Clara Peya, Mares i filles. La Seca tornarà a fer lloc a Dei Furbi amb la reposició de La flauta màgica i l’estrena de Trilogia Mozart. I fins i tot la Muntaner serà el Paradís de les Divinas.
Companyies de risc
Els joves es llancen a la producció i confien a fer taquilla
El Círcol Maldà, un espai renovat i que, fins i tot, és gestionat per una companyia de teatre, és un dels exemples de les aventures que estan disposats a viure els joves. Ells acolliran estrenes de companyies germanes com Sixto Paz, Solitària i La Ruta 40. Comencen avui per La norma de l’extinció de La Ignífuga -que també passarà pel Tantarantana- i acabaran amb un Shakespeare dels residents, Els Pirates Teatre. També reposaran èxits de l’off : La nit just abans dels boscos i Aquellos días azules,de Marc Artigau.
Reposicions per fer coixí
Obres que tenen una nova vida quan són repescades per les sales
Davant la poca capacitat de producció de les sales, la repesca d’un èxit sempre és un recurs que dóna oxigen. La Sala Beckett, per exemple, rescata dues obres d’estiu: el Woyzeck adaptat per Marc Rosich de la companyia Parking Shakespeare, que s’estrena avui, i el Vells temps de Pinter dirigit per Sergi Belbel. La FlyHard ho farà amb New Order i La pols ; l’Akadèmia obre demà amb Al galop! i farà El drac d’or. I La Seca tornarà a recuperar, per tercera vegada, Acorar, de Toni Gomila.

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El director Fran Arráez no se n'amaga gens:Goodbye, Barcelona és un musical polític. Ho diu amb l'orgull de fer un homenatge a uns brigadistes internacionals que, el 1936, van allistar-se a una guerra per lluitar contra el feixisme que ja treia les orelles per la vella Europa. La seva va ser una derrota militar, però no espiritual. Per això, l'autor Karl Lewkowicz celebrava emocionat ahir tancar el cercle que havia obert des que es va interessar pel cas, el 2005. El 2011, va aconseguir estrenar el muntatge a Londres. Ara, arriba on li pertocava, Barcelona, gràcies a l'entusiasme del Teatre del Raval, que espera repetir l'èxit de la tardor del 2012 amb La vampira del Raval.
La directora artística de la sala, Empar López, també ho té clar: el musical no deixa d'emocionar-la. Goodbye, Barcelona s'estrena el 26 de setembre. Abans, farà tres sessions de prèvies (del 23 al 25, de què ja no queden entrades). Per López, aquesta obra no segueix el patró habitual del musical: “és una música sòbria” i la lletra, traduïda per Eva Rossell i David Pintó, “és d'una tendresa exquisida”. Aquesta és una de les claus del musical, segons el director d'escena: una obra molt compromesa i que té una qualitat que “no decebrà”. Lewkowicz dóna una visió ben diferent de la Guerra Civil a la que va descriure Georges Orwell en aquell Homage to Cataloniaque també Calixto Bieito va passar a teatre (Romea, 2004). En aquella ocasió, hi havia un repartiment anglès i català. Ara, s'ha optat per un cos d'actors catalans, tot i que les primeres escenes passin a Londres; “s'entra en la convenció fàcilment”. Sí que es va provar de fer un càsting mixt, però la dificultat musical, finalment, va desaconsellar-ho.
Lewkowicz està fascinat per la diferent producció que s'ha realitzat a Barcelona. I és que, a Londres, el públic envoltava l'acció a quatre bandes. Al Raval, l'escena és a la italiana. L'autor està convençut que molts brigadistes estarien orgullosos de saber que, finalment, l'obra arriba a Barcelona. Per escriure el text (que té una història d'amor doble, mares que ploren els fills i que, paradoxalment, en guanyen un altre), es va entrevistar amb sis brigadistes. Després de la primera lectura, un d'ells li va corregir tot allò que no era creïble. Ho va reescriure. També en el procés de construcció del muntatge, Lewkowicz va entrevistar Moisès Broggi (1908-2012), el metge que va atendre els brigadistes en la batalla de l'Ebre.

Barcelona, ‘at last'

by on 16:33
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) El director Fran Arráez no se n'amaga gens: Goodbye, Barcelona  és un musical polític. Ho di...


Font: ara.cat
La companyia Teatre Empíric presenta al Teatre del Raval a partir d'aquest divendres, i fins al 28 d'abril, l'obra 'Davant l'Empire', de Mònica Aybar. Es tracta d'una comèdia "gairebé" romàntica protagonitzada per la Jo (Míriam Tortosa) i en Bo (Marc Homs), dos personatges que comparteixen el propòsit de protegir-se dels mals d'amor i de pujar al mirador de l’Empire State, una fita que, per circumstàncies diverses, sempre han d’ajornar. L'obra va ser guardonada amb el Premi Popular de la 17a edició de la Mostra de Teatre de Barcelona i també amb el Premi Ignasi Iglesias (1997) de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
El dia de la darrera funció se sortejarà entre el públic que hagi assistit a l'espectacle un viatge a Nova York. Cada dia se seleccionarà, també per sorteig, un espectador, que entrarà al sorteig final. 


El càncer pot matar, però no necessàriament ha d'anul·lar la vida al pacient. L'autora Catherine Butterfield va escriure aquesta peça vitalista quan va conèixer la companya del seu xicot de joventut. Cathy, la dona malalta, s'agafava a la vida sense oblidar la malaltia i recomanava a tothom que aprofités sense reserves la vida. Com ella mateixa feia. L'obra es va estrenar al 1992 a l'Off-Broadway de seguida. Va morir el darrer dia de la funció.
L'obra Maggie & Maggy, interpretada en castellà,s'estrena avui mateix al Teatre del Raval. S'hi estarà només dues setmanes i aspira a trobar teatre per fer temporada i gira. És el primer treball de la companyia La Ida, després de dos anys de treball. Es van conèixer en un taller teatral. L'actriu Cristina Gámiz debuta de directora: l'obra la va atrapar de bon començament. Ja han fet una quinzena de funcions. sempre han tingut molt bona reacció del públic. No deixa ningú indiferent. El tractament de la peça, entre la comèdia i el drama, garanteix escenes de riure i d'altres d'emoció. El càncer és un element clau,de l'obra però el que es respira és un aire humanista, valent i generós per part de la malalta: una escriptora d'èxit i solitària pretén escriure sobre la malalta. Ella es rebel·la cada cop que es deixa anar pel dramatisme. Butterfield, que ara viu a Los Angeles però que ahir va ser a la presentació i divendres assistirà a una xerrada després de la funció, considera que cada nova producció és com ressuscitar la seva amiga.
Després de ‘La vampira'
El nou muntatge és un dels guanyadors de la Mostra de Teatre de Barcelonad'aquesta edició. Arriben després del primer gran èxit mediàtic del teatre: La vampira del Raval. Aquest musical ha aconseguit prop d'11.000 espectadors amb una ocupació propera al 90%, segons la directora de la sala, Empar Rosselló.Els membres de la companyia La Ida han notat diferència entre el públic: quan els convidaven a les diferents fases del Raval, ningú coneixia la sala i, ara, ja trobaven gent que el coneixien. També la sala ha notat aquesta visibilitat. Ara hi ha actors com Roger Pera i Rosa Novell que s'interessen per si poden disposar de la sala. El Raval es planteja fer-ne una reposició d'algunes setmanes la temporada vinent.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)

Vida, tot i el càncer

by on 14:33
El càncer pot matar, però no necessàriament ha d'anul·lar la vida al pacient. L'autora Catherine Butterfield va escriure aquest...


Avui s'estrena el musical La vampira del Raval, una peça que recull el fet històric d'una dona, Enriqueta Martí, que segrestava nens de la Barcelona del 1912 per prostituir-los i sacrificar-los. La premsa va fer bandera del cas de la nena Teresa Guitart. El dramaturg Josep Arias Velasco ha partit d'aquesta història per relatar i denunciar la burgesia d'aquells anys. Diàriament desapareixien trenta nenes a la Barceloneta, comenta l'actor Pep Cruz.
El musical, en clau de cabaret, es representa al Teatre del Raval, amb música d'Albert Guinovart i té un repartiment de luxe: Pep Cruz, Roger Pera, Mingo Ràfols i Jordi Coromina. Roser Batalla i Mercè Martínez alternen el paper protagonista. Si la primera augura una vampira fosca i maquinadora, la segona exhibeix una dona més despreocupada i ambiciosa.
Jaume Villanueva, l'impulsor de l'espectacle, ha ideat que els papers dels nens es representin amb uns tendres i vulnerables titelles, que manipula Valentina Raposo. Per Cruz, aquest espectacle demostra la capacitat d'aixecar un espectacle “amb pocs recursos però molt amor”. En aquest sentit, considera que els teatres públics no poden seguir amb els paràmetres d'abans de la crisi: “els temps estan canviant”, remata.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)


La Vampira del carrer Ponent és un personatge que transita entre el mite i la realitat. En realitat era una dona que es deia Enriqueta Martí, que vivia al carrer Joaquín Costa amb els més pobres de principis de segle XX i que es va aprofitar dels baixos fons de Barcelona i de les creences dels personatges de classe alta per lucrar-se de forma fastigosament reprobable. Va enganyar, robar, prostituir nens i nenes i, aquí comença la llegenda, va segrestar menors per assassinar-los i utilitzar les seves despulles per fer beuratges màgics per combatre el mal de pedra o la tisi.
Josep Arias va escriure fa quatre anys una obra de teatre musical sobre aquest personatge La Vampira del Raval perquè la dirigís Jaume Villanueva (El llanto) i finalment l'ha acollit el Teatre del Raval, que està situat en un dels menjadors on aquella pobra dona anava a buscar pa sec. Pep Cruz, Roser Batalla i Mercè Martínez, Roger Pera, Jordi Coromina i Mingo Ràfols són el 'dream team' que ha pujat a l'escenari per interpretar "un musical brut, gamberro i amoral, perquè les úniques mostres d'humanitat les té la Vampira", ha dit Pep Cruz.
"Fora els teatres públics"
L'actor s'ha encès a l'hora de defensar el seu muntatge, que no ha trobat teatre fins aquest Nadal (a partir del 14 de desembre al Teatre del Raval) després d'anys de presentar-lo en teatres més grans. "És un acte d'amor de sis actors que cobraran una merda, i que estan en un teatre petit ple de pols perquè creiem en un text, un director i en nosaltres", ha cridat. "Hi ha molta gent que viu del teatre i cap no és actor", ha dit, denunciant l'elevat sou dels directors del Teatre Nacional i el Lliure, "que són com dues Comédies Françaises quan a França hi ha 70 milions d'habitants i aquí set". Segons Pep Cruz, els els diners s'haurien d'invertir en abonar el talent de companyies joves. "En temps de vaques magres, els diners han de ser per a la creació. Fora els teatres públics. El teatre no pot ser un fet institucional", ha sentenciat, amb l'aplaudiment dels seus companys.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)

FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JORDI CASANOVAS
DIRECCIÓ: CHRISTIAN TRECEÑO
INTÈRPRETS: ENRIC RODRÍGUEZ i MÍRIAM MARCET
COMPANYIA: TEATRE LA UNIÓN
TEATRE DEL RAVAL

De vegades, els millors textos, els millors muntatges són aquells que per casualitat et trobes en un petit teatre de barri. La 14ª Mostra de Teatre de Barcelona guardava amagat un petit muntatge, una petita delícia entre tots els grans muntatges que ocupen els principals teatres de la ciutat.

Una història simple, i mil cops narrada, d’amor, però no per això menys interessant. L’Àlex i l’Anna es troben en una cafeteria, com han anat fent durant molt de temps, però aquest cop serà, precisament, per no fer-ho més. Per posar un punt i final, però per recordar-nos el que van ser.

No els calen majestuoses escenografies, només una taula i un parell de cadires. I la història té un principi, potser es perd durant alguns instants del desenvolupament i un final, que no per esperat deixa descontents als presents.

Dos actors joves, un teatre de barri amb un un text interessant i res més. Potser ens haurem de conformar amb els petits muntatges de petit pressupost per tornar a gaudir d’un bon teatre que no es troba fàcilment en els gran muntatges del circuit comercial.

TOT EM SEMBLA UNA MERDA

by on 18:52
FITXA ARTÍSTICA TEXT: JORDI CASANOVAS DIRECCIÓ: CHRISTIAN TRECEÑO INTÈRPRETS: ENRIC RODRÍGUEZ i MÍRIAM MARCET COMPANYIA: TEATRE L...