Mostrando entradas con la etiqueta BARTS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta BARTS. Mostrar todas las entradas

dramaturgia y dirección SERGI BELBEL
intérpretes ENRIC CAMBRAY, ROC ESQUIUS, GEMMA MARTÍNEZ y NÚRIA SANMARTÍ
duración 80min
fotografías EL TERRAT
producción EL TERRAT
BARTS

Con una promesa de un buen rato de risas a base de teatro del absurdo, un género tan olvidado como denostado, pero al que agarrarnos cuando vivimos en tiempos en que si nos lo tomáramos todo al pie de la letra, la vida sería muy aburrida. Aquí hemos venido a hacer todo lo contrario. Un Carpe Diem en modo repeat continuo hasta que la cuerda aguante.

Afirma Sergi Belbel en el programa de mano que "enamorarse es un buen problema" y a tenor por los enredos surrealistas que acabamos de presenciar debe ser cierto, y más cuando te enamoras de la persona equivocada. 


El engranaje de Les roses de la vida funciona basándose en unos pilares de sobra conocidos. Uno, quizás es más importante, es un continuo juego de palabras, de lenguajes, donde el habla coloquial se da de bruces con una manera de expresarse con toques arcaicos y rimbombantes que causan la risotada general. En este sentido también choca una pedantería de uno de los personajes que desmonta cualquier argumento en contra y ante el cual es imposible que no se te escape la risa.

Otro de los pilares imprescindible de cualquier comedia es tener un reparto de primera y aquí queda demostrado con un Enric Cambray que domina la escena y que se siente como pez en el agua con un personaje, afectado por naturaleza, que le sienta mucho mejor, para ser sinceros, que el traje rosa. Las tablas juegan a favor para que Cambray consiga sacar todo el jugo a su variopinto personaje. En la parte femenina destaca Gemma Martínez que, a pesar de tener un personaje que roza y supera de largo el tópico de mujer poderosa y odiosa, consigue que el público empatice con ella con un monólogo descriptivo (hasta aquí puedo leer) que deja a la platea boquiabierta dispuesta a aplaudir con las manos abiertas.



La puesta en escena es minimalista, dos sillones rojos, aquí todo es rosa y rojo, colores estridentes para que no puedas, aunque quieras, despegar la vista del escenario. Con platea a la italiana del Barts pocas viguerías se pueden hacer, pero Belbel opta por romper la cuarta pared y sacar a los personajes del escenario, en un final inesperado por todo lo alto con un toque muy kirsch.

Surrealismo en estado puro, a veces excesivo (como la escena tan superflua y totalmente prescindible del perro) pero que provoca que durante 80 minutos no dejes de reírte y abandones los problemas a la puerta. Si te quieres enamorar o no eso ya lo tendrá que decidir el público una vez salga por la puerta. De momento, cerramos el paréntesis y nos quedamos con eso de vive y deja vivir.

LES ROSES DE LA VIDA

by on 17:52
dramaturgia y dirección SERGI BELBEL intérpretes ENRIC CAMBRAY, ROC ESQUIUS, GEMMA MARTÍNEZ y NÚRIA SANMARTÍ duración 80min fotogr...

Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat) | Foto: Sorein Meisner
¿Una oficina qualsevol es pot convertir en el camp de batalla d’una pel·lícula d’acció? La companyia danesa Neander ha convençut que sí el públic del Fringe d’Edimburg i també del Teatre Peacock de Londres amb Blam!,un espectacle de teatre físic que barreja comèdia amb els estralls de films com Rambo i La jungla de cristall. Els Neander també s’han guanyat la programadora de la sala Barts, Sílvia Berna, i Blam! - que es presenta amb el subtítol Hollywood es cola a la teva oficina- serà la primera estrena internacional de la sala i el plat fort dels espectacles que presentaran la temporada vinent. “Transformen l’ambient d’una oficina en totes les pel·lícules d’acció imaginables”, va subratllar Berna, orgullosa d’estrenar aquest espectacle, que porta el segell dels productors del conegut espectacle de percussió i humor Stomp a l’Estat. La sala del Paral·lel va fer balanç ahir del segon any sota la gestió de la promotora The Project i van avançar alguns dels noms que farciran el cartell del 2015. Els més immediats són concerts que formen part del Guitar BCN o bé de la cartellera musical del Grec (Matthew Herbert, Joan Miquel Oliver, Lambchop, Albert Pla, Christopher Cross, Lila Downs, The Waterboys i Jethro Tull, entre altres). De teatre, a més dels Neander, que desembarcaran a Barcelona a l’octubre, el primer espectacle que es podrà veure serà VIP, una comèdia àcida dels Joglars sobre la infantesa: el tracte que els pares donen als fills pot acabar creant petits tirans. L’obra formarà part de la programació del Grec i tornarà a la sala al setembre. “L’espectacle agrada molt sobretot als professors”, va bromejar Alba Espinasa, l’encarregada de producció de la companyia. 
“Antonia San Juan torna a casa”, va dir també Berna. Però en aquesta ocasió l’actriu no interpretarà els monòlegs que l’han fet més coneguda sinó una comèdia de creació pròpia sobre l’amistat, la parella i la família. Porta per títol Lo malo de ser perfecto. Així mateix, Sílvia Berna va explicar que han designat el monologuista Goyo Jiménez, còmic resident de la sala i que hi estrenarà els seus pròxims espectacles.
També va apuntar que l’exitós musical El Petit Príncep podria tornar a la sala i que també s’hi farà la segona edició del cicle de conferències Instint, que van inventar Andreu Buenafuente i Albert Om. 
A l’hora de fer balanç dels dos últims anys dirigint la sala, van destacar que des del novembre del 2012 s’hi han fet 382 activitats, entre concerts, espectacles, obres infantils i conferències, entre altres. La mitjana d’ocupació del 2013 va ser del 70% i l’any passat es va mantenir en el 71%. “Els taxistes ja saben on és el Barts”, va exemplificar Tito Ramoneda, president de The Project. “El present és de satisfacció i el futur és il·lusionant -va afegir-. D’ara endavant tenim dos reptes: millorar aquesta xifra i mantenir el nivell de qualitat dins l’eclecticisme de la filosofia de la sala”. “El que programem té qualitat i agrada al públic”, va subratllar Joan Roselló, també fundador de The Project.
Pel que fa als espectadors, la xifra ha augmentat. Entre els últims mesos del 2012 i el 2013 en va rebre 147.596 (368 funcions) i l’any passat 160.197 (en 450 funcions). Van exhaurir entrades en 96 funcions.

Font: Ana Maestre (ara.cat)
La cartellera teatral d’aquest Nadal arriba renovada per dins i per fora. Les culpables són les companyies petites, les que aposten pel teatre de petit format amb propostes que busquen l’acostament i la complicitat del públic adult i que evidencien la transformació que en l’últim temps ha patit el panorama teatral de Barcelona. Abandonen els grans escenaris per buscar la llibertat creativa, redefinint obres i espais i establint, més que mai, línies de cooperació.
En aquest context de renovació i aliances han sorgit iniciatives com la ruta 4 mirades obertes: Shakespeare&Marlowe, en què quatre sales amb obres dels autors en cartellera ofereixen descomptes als que completin la ruta, i com la targeta T-5, una altra proposta de circuit teatral per diferents sales de la ciutat.
La ruta elisabetiana
Un exemple de teatre pensat des de la col·laboració
La ruta elisabetiana va donar el tret de sortida amb l’estrena del muntatge de Hamlet ideat per Raimon Molins i Marc Chornet, que s’està a la Sala Atrium fins a l’11 de gener, i continua amb dues obres més de Shakespeare. Nit de reis, d’Adrià Aubert, portarà al Círcol Maldà un clàssic en forma de comèdia agredolça fins a l’11 de gener, mentre que Com us plagui és una adaptació d’Al vostre gust que ha fet repetir la companyia Akadèmia a les ordres del britànic Dugald Bruce-Lockhart i que s’instal·la al Teatre Akadèmia fins al 18 de gener. La quarta mirada és la del director Roberto Romei amb Eduard II de Christopher Marlowe, que ocuparà el Tantarantana fins a l’11 de gener. Aquest mateix espai acollirà durant tres anys, també sota la seva direcció, el projecte El Cicló, de suport a les companyies joves, i veurà passar pels escenaris més de quinze companyies independents. “No és comú que quatre sales s’uneixin entre si, però ens hem de donar suport”, explica Romei. “El teatre no s’ha de concebre com una competició, cal menys individualisme i més treball en grup”, afegeix, satisfet per la bona acollida que està tenint la ruta.
La Transició i la tradició
Del teatre sistèmic als Pastorets urbans de Cristina Genebat
L’oferta nadalenca continua amb LAminimAL Teatre Sistèmic, que proposa una revisió de la Transició amb La supervivència de les lluernes de la directora Daniela de Vecchi, que podrà veure’s al Romea fins a l’11 de gener. La companyia, que va néixer com a grup d’investigació, ha focalitzat la seva atenció en els sistemes minimalistes i l’anomenat teatre sistèmic. A l’altra banda de la Rambla, els Pastorets canvien el portal per una parada de ferrocarrils, i el bou i la mula per dos senglars a Santa Nit. Una història de Nadal, una emocionant obra de Cristina Genebat dirigida per Julio Manrique i Xavi Ricart que es representa al Club Capitol fins al 17 de gener.
Musicals amb història 
L’art i la vida a la Barcelona del 1714, del 1910 i de la postguerra
El musical és un dels gèneres que més protagonisme adquireix en la programació d’aquesta temporada, amb una oferta tan cridanera com variada. De Merda d’artista a la Sala Barts fins a Fang i setge al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat, que es podran veure fins a l’11 de gener. El primer està inspirat en la vida de l’artista italià Piero Manzoni, que va vendre els seus excrements per milers d’euros, per criticar -o com a mínim qüestionar- el mercat de l’art modern. El segon, per contra, adopta les estratègies escèniques d’un musical de gran format per mostrar la vida dins els murs de la Barcelona assetjada del 1714.
Seguint el fil musical, una de les últimes incorporacions és el Paradís de la companyia Divinas, on la falta de mitjans és substituïda per l’enginy de les seves integrants. Les tres actrius recrearan fins al 25 de gener a la Sala Muntaner un “espectacle de varietats ambulant” ambientat a la Barcelona de la postguerra. “És un espectacle de gran qualitat, i fet a mà”, explica el seu director, Martí Torras.
Més enrere en el temps viatja La Monyosel musical, el retrat de la Barcelona de principis del segle XX que dirigeix Empar López al Teatre del Raval fins a l’1 de febrer. L’autor, Albert López Vivancos, situa la història de la Dolors Bonella i Alcánzar, més coneguda com la Monyos, el 1910.
Finalment, el teatre La Seca - Espai Brossa acull La mascarada fantàstica, de la companyia La Rosa fins al 4 de gener, i la interpretació lliure de tres òperes de la companyia Dei Furbi, sota el nom de Trilogia Mozart, fins al dia 11.
Humor, molt d’humor 
De l’‘APM? Show’ a les histèries sagrades d’Albà i Fernandes
El salt de la pantalla a l’escenari de la Sala Capitol obre la porta a l’humor de l’ APM? Show, que instal·larà les frases, els referents i la recreació de les seves seccions més destacades en directe fins al 25 de gener. ¿I què passaria si de sobte un mosso d’esquadra d’origen gallec viatgés en el temps fins al 1714? Això és el que descobrirà T-Atraco Teatre, amb Joan Valentí i Robert Gubern, a La butaca, que es pot veure al Versus Teatre fins a l’11 de gener. I en coincidència amb una època de l’any en què les tradicions religioses es troben més presents que mai, arriba al Jove Teatre Regina fins al 4 de gener Histèria sagrada, de Toni Albà i Fermí Fernandes. El pare Dalmau, arran d’un robatori, rep l’encàrrec d’investigar les diferents confessions religioses per acabar determinant les carències d’un model que ha acabat allunyant la societat dels valors morals i espirituals que promouen. Històries i histèries amb dos pallassos molt gamberros.
Tres còmics amb el poder de multiplicar-se són els protagonistes de Tot bé, gràcies. Fins al 28 de desembre, el Teatre Principal acull els més de 120 personatges que s’atreveixen a interpretar Miquel Ripeu, Cesc Casanovas i Elias Torrecillas. L’espectacle és una reflexió sobre la modernitat en què els actors expliquen la seva visió del món a través de les seves manies amb la gent que els envolta.
‘El Virus’, una revista per escampar el teatre
Passa de competir a compartir. Aquest és un dels motors fundacionals d’ El Virus, una revista dedicada al teatre que es va presentar ahir a Barcelona, i el número zero de la qual es pot aconseguir amb el setmanari La Directa. La revista és una de les propostes sorgides de la feina conjunta de cinquanta companyies i col·lectius teatrals del país. “És el resultat d’unes reunions que van començar al final de la temporada passada i de les quals han anat sortint solucions proactives, com ara la Targeta T5”, explica l’actor, director i guionista Ivan Morales. El Virus no neix com a agenda teatral sinó com a espai “per fer pedagogia, per comunicar i per crear debat intern i extern perquè el discurs maduri a tots els nivells”, diu Morales. Es tracta d’escampar el teatre “sense perdre discurs crític”, d’eixamplar el públic. En comptes de llepar-se les ferides de la precarietat, han volgut prendre la iniciativa, segurs que tot plegat serà bo per a tothom, “per a les companyies petites i per al TNC”. De moment, la revista, amb portada dissenyada per Marc Torrecillas, no es planteja una periodicitat determinada, però en qualsevol cas fa palès que el moviment es demostra fent coses.
Pues sí, quizás sólo Alberto San Juan ha sido capaz de "interpretar" algo así. No os esperéis gran cosa, mínima escenografia, una mesa, una silla y un montón de libros apilados. Ellos son la excusa del monólogo, ellos y la mierda de sociedad que nos rodea.

Habitual de movimientos de rebeldía, ahora San Juan se encuentra perdido entre tanta mentira que no entiende, entre tanta injusticia que le supera y entre tanta palabra vacua y ha decidido explicar lo poco que ha captado de entre las páginas de los libros que decoran la mesa, y que poco a poco en el transcurso de dos horas de función nos va desgranando.

Todo es complicado, ¿pero hacía falta dos horas para concluir que nos llevan engañando desde siempre, que lo que recogemos hoy es el fruto de muchos años de mentiras? Creo que no. 

Para quien me conozca, soy amante de los textos, que a veces se dan dramaturgias y otras veces no. Aquí se juega en exceso con la improvisación, no sería necesario medirlo al 100%, pero le falta cierta estructura, quizás algo más de preparación, de trabajo previo.

No he visto personaje, he visto a Alberto San Juan dar una conferencia a un público que lo mismo se ríe de su interpretación del Rey como de las 100,000 víctimas anónimas que aún descansan en las cunetas españolas. ¿Nos podemos reír de todo? No lo sé, a mi, personalmente, hay cosas que no me hacen gracia.

El público ríe y eso puede ser sinónimo de éxito y de bolos y de largas giras; mientras yo permanezco sentada en la butaca pensando cuánto teatro hay bueno en Madrid que nunca veremos en Barcelona, pero claro no me he parado a pensar que Alberto San Juan sólo hay uno y él sí llena teatros.
Font: Laura Serra (ara.cat)

L'actor Alberto San Juan, integrant de la companyia Animalario, actuarà en solitari al Teatre Barts, en quatre funcions de divendres a diumenge. Ho farà amb un monòleg escrit per ell mateix en què denuncia el sistema capitalista i els seus accionistes: Autorretrato de un joven capitalista español.
Com sorgeix aquest monòleg?
D'una doble necessitat: una necessitat econòmica d'inventar-me la feina perquè no en tenia i una necessitat de participar en el debat que s'està produint en la societat sobre com construir una nova manera d'organitzar-nos per viure junts, ja que l'actual no ens serveix per a la felicitat. Ni tan sols per a la supervivència.
Com deia J.L. Sampedro, ¿creus que estem condemnats a l'extinció?
Absolutament. El sistema capitalista és literalment suïcida. El seu afany d'acumulació no té límits. Això va contra la vida. No pots agafar recursos il·limitadament, ho has de fer proporcionadament al que necessites i al que hi ha.
No tothom està disposat a canviar.
No ho estan les persones que estan al capdavant de les institucions: ni els polítics ni els poders econòmics, els bancs i les grans empreses. I no volen canviar el món perquè l'han construït per al seu benefici particular a costa del patiment dels altres.
¿El monòleg és una confessió o una conferència?
És una barreja de teatre documental i confessió personal, tot això en format de monòleg còmic. A l'espectacle s'hi aporten dades, noms i cognoms, dates, fets, extrets de llibres. El monòleg també sorgeix d'un ignorant que comença a llegir per intentar entendre alguna cosa del que passa. Inevitablement la investigació et porta 40 anys enrere, a la Transició, en què crec que es van tancar alguns acords entre elits que condicionen la nostra vida de manera molt negativa.
Aquest Autorretrato de un joven capitalista , un jove que té un compte en un banc i té una mútua mèdica, ens retrata a tots?
En un sistema capitalista, el valor del que és viu queda desplaçat pel valor de la propietat. I la finalitat és acumular la propietat privada més gran possible. Tot t'hi empeny. I és molt difícil viure aquí dins sense participar-hi. Per canviar-ho, però, has de pensar fins a quin punt participes en aquest sistema de saqueig i què pots canviar: ja pots marxar dels bancs tradicionals i de les grans elèctriques, per exemple. No pots sortir al carrer a protestar i pagar el sopar amb la targeta d'un gran banc.
Això demana un esforç individual.
Sí: canviar les coses demana un esforç, perquè suposa canviar una inèrcia de molts anys. I perquè suposa assumir un risc.
Sortir a fer aquest monòleg és la teva manera de contribuir al canvi?
Sí, però en absolut em poso en to predicador, ni faig un sermó, ni em crec en possessió de la veritat. Definiria el monòleg com la conversa d'un ignorant que es comença a fer preguntes.
Fins a quin punt és humorístic?
Tant com puc. L'humor és un instrument revolucionari, perquè una de les grans victòries de la política de saqueig que està imposant el govern és amargar la gent i enfonsar-la en una depressió.
¿La por de perdre-ho tot és l'únic que ens paralitza?
La por i la ignorància han sigut dues polítiques d'estat en aquest període democràtic.


Eoloh és un espectacle de circ contemporani que imagina com Èol, el déu del vent, impedeix que s'enlairi un avió del qual tots els espectadors s'han transformat en passatgers. L'espectacle és per a tots els públics i, per tant, que ningú pateixi per trobar-hi un espectacle angoixant en què pugui passar por. Tot és un joc i el viatge, que finalment es podrà fer, permet que el públic visiti els planetes lúdicament. Al Barts de Barcelona, s'hi està fins al 5 de març.
L'espectacle, que recorda molt a l'estètica de Cirque du Soleil, es realitza dins de teatres. També hi ha contorsionistes, trampolí, cub, barra russa, números aeris, Akroboys, pallassos i malabars. En total, hi treballen 20 artistes de circ, que tenen el suport de 13 tècnics. El muntatge, de prop d'una hora i mitja de durada, té tretze especialitats circenses. En la tempesta final, garanteixen una nevada de deu quilos de neu. També és clau el vent que dispara la figura del fons, el déu Èol: llança l'aire fins a 160 quilòmetres per hora, la velocitat perquè pugui enlairar-se un avió d'hèlix, segons els organitzadors.
La productora Letsgo ha construït un nou espectacle, després de l'èxit de, The hole. Des de setembre, Eoloh fa una gira per l'Estat espanyol, que acaba a Logronyo el 17 de març.

Font: Xavier Cervantes (ara.cat)

Ja fa uns mesos que la promotora barcelonina The Project gestiona la programació de l'antic teatre Arteria Paral·lel. De fet, hi va encabir alguns concerts del festival de jazz i al desembre el va posar a la disposició de l'espectacle Nadie sabe nada, d'Andreu Buenafuente i Berto Romero. Només faltava oficialitzar la notícia i desvelar el nou nom de la sala, que des d'ahir es diu Barts, acrònim de Barcelona Arts on Stage. La nova denominació, creada per l'empresa de branding Summa, va convèncer els responsables de la promotora per "la contradicció entre el formalisme de Barcelona Arts on Stage i Bart Simpson", va dir ahir el conseller director general de The Project, Joan Rosselló.
El Barts neix amb la voluntat d'articular una programació transversal que inclou música, teatre, dansa, circ, comèdia, màgia i il·lusionisme. "És un projecte dirigit a fer feliç la gent, a enriquir-la", explica Tito Ramoneda, president executiu de The Project. L'espai l'ajudarà, perquè el Barts hereda de l'Arteria una sala gran amb un aforament per a 900 persones assegudes (1.500 dretes), i una altra de més petita amb capacitat per a 130 espectadors.
La programació del primer semestre respon al concepte de transversalitat que defensa Ramoneda. Ara mateix hi ha en cartell l'espectacle d'il·lusionisme No vengas solo, de Blake; la comèdia La increíble historia de Los Martínez, i a principis de febrer acollirà el concert del grup de jazz Unit Asia i el del pianista de flamenc Dorantes, inclòs en el Festival del Mil·lenni.
Antònia Font i Lucinda Williams
El Barts estarà obert als festivals, evidentment als que organitza The Project però també als muntats per altres promotores. Un dels que tindrà més presència en els pròxims mesos serà el Festival de Guitarra, que començarà el 24 de febrer amb un concert d'Antònia Font i que més endavant inclourà actuacions de Roger Mas, Nacho Vegas, Delafé y las Flores Azules, Quique González, Eels, La Casa Azul, Standstill -que estrenaran l'espectacle Cénit - i Lucinda Williams. També acollirà concerts del Festival De Cajón!, com ara els de Las Migas, Juan Valderrama, Joana Jiménez i Marina Heredia. I actuacions del Festival del Mil·lenni en destaca la de la cantant nord-americana de jazz Lizz Wright.
"Un espai estratègic"
El propietari de la sala és l'Ajuntament de Barcelona, que en va cedir la gestió a la SGAE, que l'any passat va decidir abandonar el manteniment de la xarxa internacional de teatres que havia impulsat Teddy Bautista. La SGAE va obrir un concurs per a la gestió de l'Arteria Paral·lel. S'hi van interessar Focus, Tres per 3, Bitò, Letsgo, Summum i The Project, que finalment va guanyar el concurs per gestionar l'espai escènic durant vuit anys. The Project vol que la seva gestió consolidi el Barts com a "espai estratègic i centre cultural obert a qualsevol manifestació artística", segons explica Joan Rosselló.
Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura, considera que el Barts "és una bona notícia" per al Paral·lel. "Reestrenem un equipament cultural de llarga trajectòria. D'avui a demà no serà Broadway, però l'objectiu és potenciar el Paral·lel Cultural", diu Ciurana, que ahir va recordar que hi ha un altre equipament municipal, el Teatre Arnau, que espera que alguna empresa decideixi fer-se'n càrrec.

Fuente: EP vía lavanguardia.es

La promotora The Project ha asumido oficialmente este jueves la gestión cultural del teatro Artèria Paral·lel de Barcelona -propiedad del Ayuntamiento y concesionaria de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE)- y donde se inicia el proyecto Barcelona Arts on Stage (Barts) de la mano de la productora residente El Terrat, quien establecerá en esta sala su Casa Terrat.

El teatro es propiedad del Ayuntamiento y lo tiene en concesión la Sgae -por 15 años-, sociedad que ha llevado a cabo unas obras de rehabilitación por unos 11 millones de euros y ha decidido ceder la gestión cultural a la promotora The Project, que colaborará con la productora El Terrat.

En declaraciones a los medios tras la presentación de Barts en el teatro, el director de Sgae Catalunya y Baleares, Ramon Muntaner, ha explicado que hasta ahora la sociedad ha reconstruido el teatro, y que ahora cede la programación a The Project, además de guardarse unos días para sus actos corporativos.

"Esto forma parte de un proceso general de desinversión absoluta", ha explicado Muntaner, quien ha concretado que la sociedad está vendiendo teatros, alquilando locales en propiedad y cediendo la explotación artística, en este último caso mediante la ganancia de un porcentaje de la explotación.

La última palabra de los contenidos la tendrá The Project, como ya la tenía Wonderland, una gestión de la que Sgae "no está muy contenta", ha dicho.

El cofundador de The Project Tito Ramoneda ha explicado que Barts es un proyecto transversal que funcionará con una dinámica flexible y bajo la filosofía de multiespacio, de modo que las 900 localidades -más 130 de la Sala Club- estarán a disposición de actividades culturales para todos los públicos.

"Queremos contribuir a animar la noche barcelonesa, un poco dormida", ha asegurado, aunque la sala también se propone acoger debates científicos, investigadores y gastronómicos.

El "compañero de viaje" será El Terrat, quien ubicará en el Artèria Paral·lel la Casa Terrat después de 24 años de búsqueda de un espacio de representación estable y concentrado en un lugar fijo, ha explicado el cómico Andreu Buenafuente.

El teniente de alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha celebrado que esta cesión significa el reestreno del equipamiento cultural, que pasará por la contratación de empresas y talento de la ciudad, y que en una "muy buena noticia" para el Paral·lel por la reforma que está planteada sobre esta arteria de la ciudad.

En la programación para los próximos meses están confirmadas actuaciones de Goyo Jiménez, Pablo Carbonell, Antònia Font, Santiago Segura, Nacho Vegas, La Casa Azul, Delafé y las Flores Azules, Revolver, Sandstill y Quique González, entre muchos otros.