Mostrando entradas con la etiqueta Mercè Martínez. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mercè Martínez. Mostrar todas las entradas

LIBRETO: GUILLEM CLUA
MÚSICA: JORDI CORNUDELLA
DIRECCIÓN DE ESCENA: ELISENDA ROCA
DIRECCIÓN MUSICAL: ANDREU GALLÉN
INTÉRPRETES: ABEL FOLK, MERCÈ MARTÍNEZ, MONE TERUEL y MARC PUJOL
MÚSICOS: ANDREU GALLÉN, VÍCTOR PÉREZ/JAN OMEDES
DURACIÓN: 2h y 15min (15min de entreacto incluido)
PRODUCCIÓN: FOCUS  y BITÓ PRODUCCIONS
TEATRE GOYA

Siempre voy con un cierto temor a ver musicales patrios, porque lo que llaman musical, en muchas ocasiones no pasa de ser una comedia musical. ¿Cuál es la diferencia? Para una servidora (Quizás otra persona piense diferente, lo cual es respetable) un musical ha de contar una historia a través de la palabra, la música con canciones y baile, éste último imprescindible. Una comedia musical por contra, los intérpretes pueden estar cantando sin moverse del sofá.

Sea como fuere esta comedia musical se aventura a incluir momentos de baile, lo cuál, sea dicho de paso, se agradece. Pero lejos de la anécdota dancística, 73 raons per deixar-te destaca por la química que hay entre Marc Pujol y Mercè Martínez. Hacía mucho que no veía una compenetración como esta encima de un escenario. Brutal.

La historia de comedia romántica de hoy te quiero pero mañana no, esconde algunas sorpresas que no desvelaré, pero fuera del amor se acentúa la parte cómica de la pieza y es ahí, donde Mercè Martínez saca más provecho de su personaje. Espléndida interpretación. Al igual que la de su compañero de reparto Marc Pujol. Lástima, ternura y una sonrisa detrás de otra, sentimientos que se irán intercambiando durante las dos horas de duración. No nos olvidemos de Abel Folk (ahora sustituido por Alex Casanovas) y Mone Teruel, que despiertan la parte más tierna y emotiva del montaje. 

Lo que sí encuentro que le falta a 73 raons per deixar-te (y a otros musicales de fabricación autóctona) es un hit, una canción que se te quede, que haga que salgas del teatro y no pares de cantarla, y así sigas unos días después de haber visto la obra con ella pegada y sin poder dejar de tararearla.

Sin embargo, me gusta el buen rollismo que despierta 73 raons per deixar-te y salir de la sala totalmente relajada, sin acordarte de los problemas de los últimos días y con ganas de seguir comiéndote el mundo. Y ya sólo por eso, repetiría. ¡Qué le voy a hacer a mi el buen rollismo me puede! 

73 RAONS PER DEIXAR-TE

by on 17:22
LIBRETO: GUILLEM CLUA MÚSICA: JORDI CORNUDELLA DIRECCIÓN DE ESCENA: ELISENDA ROCA DIRECCIÓN MUSICAL: ANDREU GALLÉN INTÉRPRETES: ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Barcelona procura recuperar el to de capital del musical amb una nova producció del T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré que ja va triomfar el 2000. Els productors de Vània ja fa temps que hi anaven al darrere i no els fa por assumir aquest risc, ja que es tracta d'un musical de petit format, amb només quatre actors i dos músics. La periodista Elisenda Roca repeteix responsabilitat a la direcció (ja va debutar com a directora el 2006 amb Misteriós assassinat a Manhattan). L'obra s'estrena avui i té prevista l'estada al Poliorama fins al 28 d'abril.
T'estimo... fa un retrat de les relacions de parella des de l'adolescència fins a la vellesa. Ho fa amb una vis còmica i alhora lúcida, sempre fidel al lema que tothom, per dolorós que hagi estat el trencament anterior, sempre vol estimar i sentir-se estimat: busca instintivament una nova relació en què sentir-se acollit. Roca compta, pràcticament, amb la mateixa traducció del 2000 (tot i que s'ha actualitzat l'escena incorporant el Whattsap i les gravacions dels telèfons mòbils) d'Anna Ullibarri i Roser Batalla.
Del repartiment d'actors destaquen Mercè Martínez i Frank Capdet, que ja van participar en l'anterior producció. Per Martínez, va ser la primera feina professional. Va rebre la trucada d'Elisenda Roca el dia de Reis. Només han tingut cinc setmanes d'assaig. En comptes d'exclamar-se de la proposta d'emergència, Martínez, en saber que l'oferta era reposar aquest títol, li va respondre: “estàs trigant a proposar-m'ho”. Jordi Vidal (ho compagina amb funcions del Món Brel) i Muntsa Rius són les dues noves incorporacions. Sembla, d'entrada, una temporada molt curta al Poliorama, tenint en compte l'èxit del 2000. Però és que tant Capdet (actualment en gira a La Bella y la bestia) com Vidal (també formava part d'A la ville... de Barcelona) tenen compromisos que poden ser incompatibles amb el T'estimo...
Pel que fa a l'orquestració, disposen del treball del pianista Andreu Gallén (La vampira del Raval) i el violinista Víctor Pérez. Joan Maria Segura és el responsable d'una coreografia que juga amb totes les passes possibles, fins construir una excèntrica situació de revista. La il·lustradora Paula Blanco és l'autora de l'espai escènic que s'anirà projectant al fons de l'escenari.
Com que aquest musical té una durada inferior a les dues hores, el Poliorama incorpora una altra funció a la cartellera. Fins al 17 de març es faran sessions a partir de les vuit del vespre de la comèdia Red Pontiac, de Pere Riera. Mes endavant, hi haurà una sessió golfa amb The Mamzelles. Anna Rosa Cisquella, representant de 3xtr3s, entén que cal donar espai a la quantitat de bones propostes que hi ha buscant teatres on actuar.
Els altres musicals
Encara que de baixa intensitat, Barcelona manté títols de musical. És el cas de l'enèsim retorn de Grease, dirigit per Coco Comín (coincidiran fins a l'abril amb el retorn del llibret de DiPietro) però també amb peces de petit format. Per exemple, a l'Almeria Teatre està triomfant una peça bàsicament cantada en què es van desgranant temes de Jonathan Larsson: Over the Moon. També és de petit format la proposta Le llaman copla al Versus. Per últim, figura com a musical La família irreal, basada en la caricatura als personatges monàrquics del Polònia, trufats amb adaptacions musicals dels germans Ten. Aquesta setmana es presenta l'obra més ambiciosa al Teatre Gaudí Barcelona (17 actors i 4 músics). Pugen a escena un èxit de l'Off Broadway: The wild party (La festa salvatge) d'Andrew Lippa. Destaquen com a protagonistes Roger Berruezo (Cop de rock), Xènia García (Los miserables), Xavi Duch (Spamalot) i Maria Santallusia (Rudiggore).

Musical de butxaca

by on 14:06
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Barcelona procura recuperar el to de capital del musical amb una nova producció del  T'est...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat)
L'espera ansiosa d'una trucada, els dubtes, les primeres cites, els equívocs, la tendresa, les mentides, el desig, la rutina, el matrimoni... Des de fa segles l'amor és una font d'inspiració inesgotable per a creadors de tota mena, i quan els sentiments més idealitzats es desgranen en les grandeses i en les petites misèries de la gent corrent sorgeixen obres com T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré. Aquest musical de Joe DiPietro i Jimmy Roberts és recordat a Barcelona perquè va ser un fenomen quan es va estrenar a finals del 1999 de la mà del director Esteve Ferrer al Teatre Poliorama, i demà Elisenda Roca n'estrena una nova producció al mateix teatre. Tretze anys després, com canten els quatre protagonistes, "Ja hi tornem a ser", amb la dosi d'humor, ironia i mala bava amb què les cançons tracten el món de la parella.
Hi tornen a ser Frank Capdet, que va fer la gira del muntatge anterior, i Mercè Martínez, que va debutar com a professional aleshores. "Ara l'agafo amb tretze anys més d'experiència", explica Elisenda Roca, que ha comptat amb dues de les veus més solvents del musical català: Muntsa Rius i Jordi Vidal. "La Muntsa tenia moltes ganes de fer l'obra el 1999, però estava embarassada. Ve de fer un paper més melodramàtic, la Sally de Follies. I Jordi Vidal és extraordinari. Em va captivar a Món Brel i The black rider, i la seva capacitat per transformar-se. Aquí serà una sorpresa", avança la directora. "Les cançons acompanyen molt bé les escenes, n'hi ha algunes que pràcticament són una cançó", explica l'actriu Roser Batalla, que el 1999 i ara s'ha encarregat, juntament amb Anna Ullibarri en aquesta ocasió, de traduir les cançons. Tretze anys després els temes no han perdut vigència, i només ha calgut posar-los al dia amb detalls com l'aparició de les noves tecnologies i els canvis en les joguines -les consoles s'han imposat- que s'esmenten als temes.
Un espectacle frenètic
Elisenda Roca es va reunir amb Joe DiPietro a Nova York abans de posar-se a treballar. T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré té algunes acotacions, però la directora ha tingut prou marge per deixar-hi el seu segell. "El muntatge té algunes acotacions, molt ben marcades. Una de les escenes, L'autopista de l'amor -que relata el típic viatge en cotxe de tota una família-, s'ha fet en totes les versions, inclosa la catalana, amb cadires d'oficina amb rodes", explica Roca, que ha pogut potenciar a l'escena els diferents ritmes de la música: jazz, foxtrot, gòspel, rock, swing i country.
"T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré és una obra endimoniada, Fregoli total, cal un equip molt compenetrat. A més de ser bons cantants i bons actors, els intèrprets han de tenir la capacitat de fer els canvis d'escena molt ràpidament", afegeix Roca. El muntatge es desenvolupa en un escenari net, i els actors van introduint els mínims elements de mobiliari que caracteritzen cadascuna de les 21 escenes que el formen. A més dels mobles, en aquesta ocasió, els llocs on succeeixen les accions estan suggerits per un seguit d'il·lustracions de Paula Bonet que es projecten al fons de l'escenari. "Hem treballat molt estretament. Volia donar una altra imatge a l'espectacle. Ella no havia fet mai un treball d'aquest tipus. Ha sigut tot un repte", explica Roca.
A més de la renovació d'un fenomen teatral, T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré també suposa el retorn a la direcció teatral d'Elisenda Roca després de Misteriós assassinat a Manhattan, la versió teatral de la pel·lícula de Woody Allen que va estrenar el 2006. Des d'aleshores altres compromisos la van mantenir allunyada de l'escenari. "M'havien ofert un altre projecte que m'engrescava, però la televisió no em va permetre dedicar-m'hi absolutament com m'hi he pogut centrar ara", diu la periodista. "Espero que la gent s'ho passi molt bé. En aquests temps tan negres no hem de deixar que el teatre i la cultura es paralitzin. Ens hem de sobreposar i tirar endavant aquests projectes sigui com sigui", conclou.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

Un acto de amor tan sencillo como un beso puede transformarse en una entrada gratuita para ver el musical de éxito T’estimo, ets perfecte…ja et canviaré que se representará en el Teatre Poliorama de Barcelona. La Vanguardia.com ofrece la posibilidad de lograr un 2x1 para ver la obra a todos los lectores que el día de San Valentín se presenten a partir de las 17:00 de la tarde en las puertas del teatro con la noticia impresa y se den un beso. 

El musical, uno de los más exitosos de Broadway, ha sido adaptado por Vania Produccions, con el objetivo de convertirse en uno de los primeros éxitos del teatro catalán de este 2013. Con la dirección de Elisenda Roca, el reparto de aristas está formado por los actores Frank Capdet, Mercè Martínez, Muntsa Rius y Jordi Vidal, que estarán bajo la dirección musical de Andreu Gallén.

La comedia musical muestra las interioridades del mundo de la pareja. Una visión sarcástica e ingeniosa de experiencias que todos hemos vivido en algún momento de nuestra vida: la primera cita, el noviazgo, el matrimonio, la llegada del primer hijo o la crisis de los 40. Una revisión y actualización, con mucho humor y música, de las relaciones sentimentales que estará en el Teatre Poliorama hasta el próximo 28 de abril.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,


Avui s'estrena el musical La vampira del Raval, una peça que recull el fet històric d'una dona, Enriqueta Martí, que segrestava nens de la Barcelona del 1912 per prostituir-los i sacrificar-los. La premsa va fer bandera del cas de la nena Teresa Guitart. El dramaturg Josep Arias Velasco ha partit d'aquesta història per relatar i denunciar la burgesia d'aquells anys. Diàriament desapareixien trenta nenes a la Barceloneta, comenta l'actor Pep Cruz.
El musical, en clau de cabaret, es representa al Teatre del Raval, amb música d'Albert Guinovart i té un repartiment de luxe: Pep Cruz, Roger Pera, Mingo Ràfols i Jordi Coromina. Roser Batalla i Mercè Martínez alternen el paper protagonista. Si la primera augura una vampira fosca i maquinadora, la segona exhibeix una dona més despreocupada i ambiciosa.
Jaume Villanueva, l'impulsor de l'espectacle, ha ideat que els papers dels nens es representin amb uns tendres i vulnerables titelles, que manipula Valentina Raposo. Per Cruz, aquest espectacle demostra la capacitat d'aixecar un espectacle “amb pocs recursos però molt amor”. En aquest sentit, considera que els teatres públics no poden seguir amb els paràmetres d'abans de la crisi: “els temps estan canviant”, remata.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


La Vampira del carrer Ponent és un personatge que transita entre el mite i la realitat. En realitat era una dona que es deia Enriqueta Martí, que vivia al carrer Joaquín Costa amb els més pobres de principis de segle XX i que es va aprofitar dels baixos fons de Barcelona i de les creences dels personatges de classe alta per lucrar-se de forma fastigosament reprobable. Va enganyar, robar, prostituir nens i nenes i, aquí comença la llegenda, va segrestar menors per assassinar-los i utilitzar les seves despulles per fer beuratges màgics per combatre el mal de pedra o la tisi.
Josep Arias va escriure fa quatre anys una obra de teatre musical sobre aquest personatge La Vampira del Raval perquè la dirigís Jaume Villanueva (El llanto) i finalment l'ha acollit el Teatre del Raval, que està situat en un dels menjadors on aquella pobra dona anava a buscar pa sec. Pep Cruz, Roser Batalla i Mercè Martínez, Roger Pera, Jordi Coromina i Mingo Ràfols són el 'dream team' que ha pujat a l'escenari per interpretar "un musical brut, gamberro i amoral, perquè les úniques mostres d'humanitat les té la Vampira", ha dit Pep Cruz.
"Fora els teatres públics"
L'actor s'ha encès a l'hora de defensar el seu muntatge, que no ha trobat teatre fins aquest Nadal (a partir del 14 de desembre al Teatre del Raval) després d'anys de presentar-lo en teatres més grans. "És un acte d'amor de sis actors que cobraran una merda, i que estan en un teatre petit ple de pols perquè creiem en un text, un director i en nosaltres", ha cridat. "Hi ha molta gent que viu del teatre i cap no és actor", ha dit, denunciant l'elevat sou dels directors del Teatre Nacional i el Lliure, "que són com dues Comédies Françaises quan a França hi ha 70 milions d'habitants i aquí set". Segons Pep Cruz, els els diners s'haurien d'invertir en abonar el talent de companyies joves. "En temps de vaques magres, els diners han de ser per a la creació. Fora els teatres públics. El teatre no pot ser un fet institucional", ha sentenciat, amb l'aplaudiment dels seus companys.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,



TEXT: ANNA BURZYNSKA
TRADUCCIÓ: SONIA GARCÍA NAVARRO i JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: JORDI VILÀ
INTÈRPRETS: MERCÈ MARTÍNEZ i BORJA TOUS
PRODUCCIÓ: LA TROCA, CAET i SALA MUNTANER
SALA MUNTANER


Klara i Nikodem, trenta anys, parella. Fa mig any que viuen junts, executius de multinacionals, addictes a la feina, viatgen per mig món i gairebé no es veuen. L'acció transcorre al seu pis, un matí de diumenge, el primer dia des de fa molt temps que tenen lliure. I no saben que fer.

Comèdia urbana, llenguatge modern, sense gaires pretensions lingüístiques més enllà de fer riure. Tota l'acció es concentra en la seva habitació. Parlen, fan l'amor, es criden, intenten decidir que fer de les hores que encara els hi resten per tornar-se a dormir i programen el dia següent. Però aquest diumenge els servirà per desvetllar els seus secrets.

Els protagonistes descobriran que la seva crisi no només és emocional, pel fet de no veure's gaire sinó que la seva vida de grans luxes es veurà aviat trastocada i col·locada en un nivell que els mateixos no esperaven.

Escenografia acurada i força detallista per tractar-se d'una sala alternativa. Gran importància de les llums que aconsegueixen crear diferents ambients i estats d'ànim. I interessant elecció musical per tallar les escenes de tensió dialèctica entre els protagonistes.

L'experiència escènica de Mercè Martínez sosté l'espectacle, que de vegades sembli que doni tombs sense destí concret. Borja Tous s'entreveu una mica forçada la seva postura davant una recerca constant de la comèdia i interpretativament es troba per darrera de la seva companya d'escenari.

Això, si, aquells que s'han quedat amb les ganes de saber perquè la majoria de suïcidis són en diumenge, hauran d'anar a la Sala Muntaner a descobrir-ho.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,