Mostrando entradas con la etiqueta Roser Camí. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Roser Camí. Mostrar todas las entradas


Font: Laura Serra (ara.cat)
El repte era majúscul fins i tot per al director Calixto Bieito: dos coproductors anglesos de tant de prestigi com el Birmingham Repertory Theatre i la Royal Shakespeare Company li van encarregar que fes una obra de teatre de Shakespeare, òbviament en anglès, amb alguns actors anglesos, per incloure-la dins el Festival Shakespeare de l'Olimpíada Cultural de Londres. Bieito va agafar del seu dramaturg de capçalera, Marc Rosich, i tres actors de confiança (Josep Maria Pou, Roser Camí i la cantant Maika Makovski) i va capbussar-se en la literatura del bard.
El resultat és Forests , "un collage fet a partir de textos de Shakespeare que té com a leitmotiv els boscos que apareixen a les seves obres", explica Rosich, que és qui es va amarar de l'obra completa del gran dramaturg per escriure un text bilingüe, català i anglès. El muntatge es va estrenar el 4 de setembre a l'Old Rep de Birmingham i ara arriba a Catalunya, aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona, dins el festival Temporada Alta. Del 10 al 27 de gener del 2013 la segona producció del Barcelona Internacional Teatre (BIT) passarà pel Teatre Romea.
"Quan Shakespeare vol parlar de la naturalesa humana, fa al·legories i metàfores amb els arbres, els ocells i la natura", diu Rosich. Aquesta és la lectura que els interessava. Van despullar les paraules de Shakespeare de les trames i els personatges originals i van reconstruir-les en una obra nova juxtaposant fragments o frases soltes que prenen un nou sentit.
El camí de la 'Divina Comèdia'
L'esquelet de Forests segueix el viatge de la Divina Comèdia de Dant. El periple s'inicia al Paradís, al bosc d'Arden d' Al vostre gust , "un lloc lluminós on tot és possible, el bosc de la infantesa", explica el dramaturg. La segona parada, el Purgatori, "és un bosc més nocturn, el de Somni d'una nit d'estiu ,Titus Andrònic i sobretot l'arbreda violenta de Birnam, on la natura es rebel·la contra Macbeth". I l'Infern final és el paisatge devastat d'El Rei Lear , "els penya-segats de Dover, on Shakespeare escriu els textos més pessimistes de la naturalesa humana", afirma Rosich. "És un homenatge a la paraula de Shakespeare més que cap altra cosa", segons ell.
Els autors van partir més de 20 textos per cosir un patchwork on l'original és inidentificable fins i tot pel públic anglès més expert: "Hi ha quatre línies de Hamlet , quatre de La tempesta , tres línies d' Al vostre gust , quatre del Timó d'Atenes i tot casa perfectament", destaca Josep Maria Pou. Els actors anglesos estaven tan perduts com els catalans. "Hi ha fragments que ni ells no han vist mai, perquè hi ha des de textos molt famosos fins a obres menys conegudes, joies d' Enric VIII i Enric VI ", diu Rosich. La crítica del Guardianafirmava que a Forests, " un muntatge de sang calenta, anàrquic i turmentat per imatges de mort", "tens la sensació que Shakespeare pertany tant a Barcelona com a Stradfort-upon-Avon".
Una creació col·lectiva
Els brodats del muntatge s'han fet a la sala d'assaig, amb els actors abocats a una feina intensa (per la banda anglesa són Hayley Carmichael, George Costigan, Katy Stephens i Christopher Simpson). "Cada dia arribàvem i teníem un text nou, estripàvem l'antic, l'havíem de tornar a estudiar, a provar. Ha sigut la felicitat suprema. Acollonia moltíssim -confessa un actor tan bregat com Pou-, però han sigut els dos mesos més interessants de la meva carrera. És com un premi de final de carrera!" Signa el mateix respecte poruc, al seu costat, Maika Makovski, que interpreta amb veu, guitarra, piano i altres instruments vuit temes musicals a partir també del vers de Shakespeare o bé inspirats en la seva obra. Els actors anglesos també fan petites incursions al català. D'una Babel idíl·lica, però, es passa a un caos fosc amb fronteres lingüístiques més clares.
"El més difícil és que no interpretem uns personatges -explica Pou-. Per a un actor, el personatge és el camí per passar per totes les emocions, i aquí cadascú s'ha construït el seu amb frases que en l'original diuen persones molt diferents. Som com una simfonia a sis veus on tothom té la seva ària. Aquí jo tinc avantatge perquè jo sóc l'únic que ja és al bosc quan arriben els altres". L'espai és obra de l'escenògrafa habitual de Bieito, Rebecca Ringst.
Ahir van presentar l'espectacle actors i dramaturg -Bieito està muntant l'òperaPepita Jiménez d'Albéniz a Buenos Aires- en una visita fugaç després de la funció de Toledo i Avilés i a punt de marxar a Amsterdam, abans de passar per Girona, Vitòria, Madrid i Londres. "El BIT va endavant amb dificultats, com tot", deia Borja Sitjà.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Fuente: Jacinto Antón (www.elpais.com)
Como Malcolm y Macduff en Macbeth, Calixto Bieito puso anoche a andar los bosques. Su último espectáculo Forest, basado en los pasajes arbóreos que aparecen en las obras de Shakespeare, se estrenó no en Birman como querría la justicia poética sino en Birmingham, en el teatro The Old Rep. Forest es una obra singular: Bieito y su colaborador habitual, el dramaturgo Marc Rosich, han creado un “paisaje poético” compuesto por fragmentos de piezas de Shakespeare de todo tipo —tragedias, piezas históricas: hasta 21 obras— en los que los bosques y los árboles tienen protagonismo. Sobre ese enramado de textos,Forestbrota con un argumento propio que tiene mucho que ver con las obsesiones vitales del propio Bieito, que ha puesto su montaje bajo la advocación de una frase de Joseph Beuys: “Creo que el árbol es un elemento de regeneración que es en sí mismo un concepto de tiempo”.
El espectáculo, que hará gira por España (en octubre en Girona y Madrid y en enero en Barcelona, entre otros lugares) es una coproducción de la Birmingham Repertory Theatre Company y Barcelona Internacional Teatre (el proyecto internacional de Focus) con la colaboración de la Royal Shakespeare Company. “Me propusieron hacer un Shakespeare en Birmingham en el marco del World Shakespeare Festival de la olimpiada cultural de Londres, estudiamos varios títulos pero tras montar Lear no veía ninguno claro”, explica Bieito. “Me di tiempo, volví a leer todo Shakespeare y me vino la idea de esa visión transversal de los árboles, los bosques y la naturaleza en sus obras. Algo que me permitía no ser esclavo de un argumento concreto y sin embargo hacer Shakespeare, dando otra forma a sus palabras”.
Bieito explica que encontró muchísima información sobre el papel de los bosques en las obras de Shakespeare —benignos, mágicos, peligrosos y temibles— y cita especialmente un ensayo del especialista Aparna Basu, de la Universidad de Bombay, The forest in Shakespeare's plays.
Calixto Bieito compara Forest, que se representa en inglés (en un 70%) y catalán y cuenta con reparto mixto británico-catalán y una importante parte musical, obra de la compositora y cantante Maika Makovski (que también actúa), con un poema sinfónico.
Otro bosque, el oscuro de Dante, le ofreció una clave para la estructura del espectáculo, que se organiza en tres partes como la Divina Comedia, más un epílogo, Epitaph, que corresponderían al cielo, purgatorio e infierno.
El bosque de Arden, de Como gustéis, representa el primer estadio, la foresta luminosa, lugar del juego y del amor, de la inmortalidad de la juventud, donde todo es posible y hermoso. El bosque de Birnam deMacbeth, lugar siniestro y oscuro, remite al segundo: “Entramos en el descubrimiento del dolor y la violencia, la pérdida y la guerra”. La transición se produce con la caza de un ciervo, del juego a la muerte. La cueva de Timón de Atenas, es el último estadio, el infierno, “la desolación, el final”. La referencia es un bosque quemado, un desierto. En el epílogo, los actores recitan sonetos de Shakespeare relacionados con la muerte, “pero desde una actitud positiva, de aceptación, de algo que debe ser encarado”, y con música de Haendel.
En Forest no aparece un bosque real. Los bosques shakespearianos son evocados con la palabra. El escenario no es un decorado sino “una verdadera instalación artística” con un gran bloque de tierra coronado por un roble. Bieito recalca que en el espectáculo “no hay ni una palabra que no sea de Shakespeare, es completamente Shakespeare”. El director señala que ve al dramaturgo isabelino más en su dimensión humanista que política.
En el reparto destacan Josep Maria Pou, Roser Camí y George Costigan. Los actores no encarnan directamente personajes de Shakespeare. De los bosques, Bieito dice que los suyos son los del norte de España por los que corría cuando era niño y los de Noruega en los que se ha sumergido después y donde no le importaría encerrarse en una cabaña como Wittgenstein. Ama los árboles e incluso se ha comprado un olivo para su casa en Castelldefels, que no es el cedro deEnrique VI, ni el sicomoro de Trabajos de amor perdidos, pero crece y haciéndolo, dice, arroja, como sus hijos, una hermosa imagen de lo que debe ser la vida.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)
Al llarg de la seva trajectòria Calixto Bieito ha dirigit gairebé una desena d'obres de Shakespeare. L'última va ser El rei Lear , que es va estrenar al Teatre Romea el 2004. Després d'uns anys allunyat de l'univers del dramaturg anglès, l'any passat va tornar a submergir-s'hi arran de la invitació que li van fer el Birmingham Repertory Theatre i la Royal Shakespeare Company per participar en el World Shakespare Festival dels Jocs Olímpics de Londres, i aquest vespre es fa a Birmingham la primera funció del fruit d'aquest encàrrec shakespearià, Forests. "Tenia carta blanca per decidir, encara que al principi vam parlar de diverses obres. Feia temps que no el llegia, des d' El rei Lear , així que durant mesos vaig tornar a llegir tota la seva obra i, d'alguna manera, em vaig tornar a enamorar del geni", va dir Bieito ahir, encara immers en els últims preparatius del muntatge.
Forests és la segona producció del Barcelona Internacional Teatre. Després de l'estrena mundial, el 4 de setembre, al mateix Repertory Theatre, i de les primeres funcions de la gira internacional, arribarà a Catalunya a l'octubre. Es podrà veure a Girona dins el festival Temporada Alta i el gener del 2013 al Teatre Romea. L'equip artístic i l'espectacle són bilingües. Marc Rosich signa la dramatúrgia, i entre els intèrprets hi ha l'actor britànic George Costigan, que va fer el paper de Claudi al Hamlet que Bieito va dirigir el 2003; Josep Maria Pou, que es retroba amb el director després d' El rei Lear, i l'actriu Roser Camí. La música, un element cada vegada més important en els últims muntatges del director, porta el segell de la mallorquina Maika Makovski.
Anar a l'origen per mirar cap al futur
El punt de partida de Forests, com ja indica el mateix títol, són els boscos que apareixen en les obres de Shakespeare. "Tenia ganes d'endinsar-me en les branques i els arbres que conformen les paraules de Shakespeare. Però després d'haver posat en escena tantes obres de l'autor volia sentir-me més lliure i explorar el tòpic dels boscos i les diferents visions que apareixen a les seves obres. A més, hi ha un component emocional que és important per a mi: vaig passar la infància i el començament de l'adolescència entre arbres, en contacte amb la natura. I sóc un enamorat del romanticisme alemany, en què el bosc també és un tema fonamental", comenta el director.
La dramatúrgia s'inspira en la davallada als inferns de la Divina comèdia de Dant i parteix dels boscos feliços d'Arden que apareixen a Al vostre gust per desembocar en els paratges desolats d' El rei Lear . A més d'aquestes dues obres, el text conté fragments de Timó d'Atenes , Somni d'una nit d'estiu iMacbeth , entre d'altres. L'obra recorre des de la innocència de la infantesa fins a l'acceptació de la mort. L'escenografia, pròxima a una gran instal·lació artística, porta la firma de la britànica Rebecca Ringst: està composta per unes grans arrels que evoquen els arbres d'un bosc en què es troben els personatges, i la coberta és un cel de plàstic translúcid que va canviant al llarg de l'obra.
"L'espectacle no segueix cap trama estricta. És un homenatge a la paraula de Shakespeare, que és la protagonista. Hem despullat la paraula de qualsevol trama i hem bastit una nova peça basada en la força intrínseca de les paraules que va escriure Shakespeare, la força d'anàlisi poètica de la nostra existència", afirma el dramaturg Marc Rosich. "Parlant de la natura humana no es pot deixar de parlar de l'actualitat. De la bellesa, de la fragilitat o de la mesquinesa i crueltat l'ésser humà", afegeix Bieito.
" Forests és totalment diferent d'altres treballs de Shakespeare anteriors; és un acostament més abstracte. Al llarg dels anys la meva relació amb el dramaturg ha millorat estèticament i he anat entenent millor les seves paraules. Deixo que m'ajudi a conèixer-me millor, i també el món que m'envolta. La seva obra és un tot: el seu teatre és polític, poètic, d'intriga, violent, sanguinolent...", explica el director.
Una dramatúrgia radical
No és la primera vegada que Marc Rosich fa una dramatúrgia pròpia a partir de diferents obres de William Shakespeare. L'any passat ja va firmar la de l'espectacle Falstaff , però a Forests ha treballat amb un repertori molt més ampli de textos: més de vint.
"En els últims muntatges que he fet amb el Calixto, el nostre interès és bastir dramatúrgies que no es basin en la trama ni en l'argument. Són espectacles de poesia dramàtica en què els materials, textuals i musicals, es juxtaposen de manera violenta, sempre per parlar de la naturalesa humana, però mai des d'una teatralització convencional o realista, diu Rosich.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT: DAVID HARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: JOSEP MARIA POU
INTÈRPRETS: JOSEP MARIA POU, ROSER CAMÍ, JAUME MADAULA
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE GOYA

No hi havia millor moment per recuperar aquesta obra. Un text brillantíssim del dramaturg britànic David Hare sobre el capitalisme i la diferencia de pensament entre els que creuen en els ideals capitalistes del que busquen una justícia social. Aquest tira i arronsa entre el Tom, Josep Maria Pou i la Kyra, Roser Camí, és la part més entretinguda i intel·ligent de l'obra.

Josep Maria Pou torna a ficar-se dins del personatge del Tom, un ric empresari capitalista, que després de la mort de la seva dona, es torna a interessar per la seva antiga amant, Kyra, una professora d'escola compromesa socialment. El loft de la Kyra a les afores de la ciutat, molt més acomodat i menys semblant al que ens descriu Hare, són l'escenari d'aquesta trobada.

Com ens té acostumats el Josep Maria Pou brinda una gran actuació, una classe magistral d'interpretació. La Roser Camí sembla que el personatge li ve com anell al dit, ja que és el millor personatge que l'hem vista interpretar. Els acompanya un jove, el Jaume Madaula, que malgrat que ja té experiència en les tables se li nota encara cert nerviosisme escènic.

Celobert és un muntatge imprescindible pels amants del bon teatre de text amb sòlides interpretacions on el teatre no guanya al discurs sinó que un i l'altre es complementen. Sempre es d'agrair que es recuperen textos com aquest, de teatre contemporani i més actual que mai. Tota una lliçó teatral. 

CELOBERT

by on 20:13
TEXT: DAVID HARE TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: JOSEP MARIA POU INTÈRPRETS: JOSEP MARIA POU, ROSER CAMÍ, JAUME MADAULA PRODUC...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


El teatro Goya de Barcelona luce un cartel donde reconocemos a Josep Maria Pou y a Roser Camí sobre unas letras rojas que rezan: "Celobert, de David Hare". No es un déjà vu, sino una nueva aventura de Pou, quien retoma una obra con la que tuvo muchísimo éxito en 2003. El actor y director no quiere hablar de reposición porque no lo es. "En este montaje yo dirijo la obra, un dato decisivo para entender que es otro punto de vista. Un ejemplo de reposición es Agost, que vuelve al Teatro Nacional de Cataluña con el mismo equipo".
Una vez aclarado esto, Pou reconoce que "llevaba tiempo buscando un personaje con peso y no encontraba ninguna obra…". De esta forma llegó a Celobert. "Sí que es verdad que también coincide que Roser Camí fue muy compañera de reparto en buena parte de la gira del primer montaje de la obra, pero nueve años después los dos hemos cambiado considerablemente".
El personaje de Tom Sergeant tiene sesenta años, que son precisamente los que tiene ahora Pou. "Me siento más cerca de este empresario malhumorado que intenta recuperar a un amor perdido. Le entiendo muy bien y puedo acercarme más a su sensación de derrotaporque a lo largo de estos años yo también he vivido desamor y derrota". En la obra de David Hare uno de los temas clave es si existen las segundas oportunidades, y Pou tiene claro que no existen.

Pendiente de los bancos y sin dormir

Hare, principal heredero de la generación de Harold Pinter, dio en el clavo con este personaje. "La obra se estrenó en Londres en 1995 y es alucinante comprobar que está de rabiosa actualidad, porque este adinerado sesentón vive la misma crisis en la que estamos sumergidos, pendiente de los bancos y sin dormir por las noches", concreta Pou. Un único escenario, el piso donde vive Kyra (Roser Camí), da la bienvenida a una historia entre una pareja a la que la separan muchos kilómetros. "Cuando la hice en 2003 mi personaje estaba lleno de violencia, y ahora está lleno de dolor; Tom lo que hace es defenderse del dolor que siente".
Uno de los puntos clave de volver a poner en marcha la maquinaria de Celobert fue que no se había estrenado en Madrid. "Me hacía mucha ilusión hacerla primero en el Goya, teatro que dirijo desde hace unos años, y después en La Latina, donde también soy el director".
Él se ocupará de la versión castellana y será el responsable de que también triunfe en Madrid. "Tengo mucho aprecio a esta obra porque con ella empecé mi relación con la empresa Focus, y además fue la función por la que decidí quedarme a vivir en Barcelona". Si todo va bien, A cielo abierto se estrenará en febrero en La Latina y después viajará de gira por España. Y es que, tras meses de doblete entre el Goya y La Latina, el actor catalán reconoce que se ha creado "puente aéreo entre Madrid y Barcelona muy potente". Y avanza que la temporada que viene La Latina abrirá con el montaje de Quién teme a Virgina Woolf, que se pudo ver en el teatro Romea de Barcelona.
Fuente: Maria Güell (www.abc.es)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,

TEXT: JOSEP POUS I PAGÈS
DRAMATÚRGIA: PERE RIERA
DIRECCIÓ: TONI CASARES
INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER, SARA ESPÍGUL, MIQUEL BONET, QUIMET PLA, BORJA ESPINOSA, ENRIC ARQUIMBAU, CARLES ROMERO, PEP CRUZ, JEP BARCELÓ, ROSER CAMÍ, AINA RIPOL, MONTSE SAGUÉS
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)

Toca recuperar clàssics i de vegades sense cap ordre ni classificació possible. Un bon exemple el vam trobar amb aquest Rei i Senyor. La història de una noia, eternament enamorada del seu pretendent a qui el pare de la noia li agafa mania i la obliga a casar-se amb un altre. Història que en paper i muntada dóna per poc més de tres quarts d'hora, i la hora i un quart restant només hi ha palla i més palla sense res important que mostrar.

Molt ben ambientada amb un altra escenografia del genial Max Glaenzel, amb el menjador d'una casa de pagès, que fan que la Sala Petita es faci gran per acollir-la. Pere Riera, adapta el text, però la llarga duració del mateix impedeix degustar la poètica i l'èpica del text. 

Gran interpretació de la majoria del repartiment especialment el Pep Cruz, el Quimet Pla i la Sara Espígul, que torna un cop més a trepitjar la Sala Petita del Nacional on va conquistar a públic i crítica amb la seva interpretació de Una vella, coneguda olor. 

En Toni Casares considera necessari la recuperació d'aquest text com a nova dramatúrgia. Més aviat vella, d'aquelles que es troben en un calaix creant pols i que alguns voldríem que encara romangués allà, perquè de poc ha servit rescatar-la. Amb la gran fornada de dramatúrgia catalans que tenim actualment no cal rescatar velles glòries sinó donar l'oportunitat a les noves.

REI I SENYOR

by on 21:18
TEXT: JOSEP POUS I PAGÈS DRAMATÚRGIA: PERE RIERA DIRECCIÓ: TONI CASARES INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER, SARA ESPÍGUL, MIQUEL BONET, QUIME...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


“L'obra cabdal de David Hare”, segons el director i protagonista d'aquesta nova posada en escena de Celobert, Josep Maria Pou. Una relació d'amor impossible més que per la diferència d'edat, pels ideals socials que defensen. És tracta d'una acció que permet un xoc de trens d'un teatre d'idees però que, lluny de ser doctrinari, prenen cos i ànima en la sort dels dos protagonistes. Pou i Roser Camí ja van compartir Celobert en una gira, i al Romea, ara fa nou anys. No fan la mateixa obra, reivindiquen; són una dècada més madurs a l'escena i confien transmetre aquesta subtilesa a partir d'avui al Goya. El fill de l'home ric és, aquest cop, Jaume Madaula. Més que un teatre sobre les pors de la dreta i les raons de les esquerres, Hare proposa aCelobert un conflicte d'un desamor de classe.

Pou creu que hi haurà públic que se sentirà atret per aquesta història que ara és més actual que no pas en l'anterior producció. Perquè avui la sensació d'indignació és molt més gran que en el llunyà 2003, “les seves rèpliques són titulars de premsa”, assegura. Ara, el conflicte social i econòmic en el qual s'ofeguen cada edició del T/N està “convertit en matèria artística”, tranquil·litza Pou. Hi haurà espectadors nous (“dues generacions no l'han pogut veure”) i també confia en què hi haurà públic que voldrà recordar el que va ser un fenomen les temporada 2002/03 i 2003/04. Llavors, l'èxit inesperat els va portar a fer 60 funcions només a Catalunya. També el fet que Pou s'impliqués amb Focus i protagonitzés El rei Lear, amb Bieito, debutés en la direcció amb La cabra (o qui és Sylvia?) i, al cap de poc, assumís la direcció artística del Teatre Goya i, ara també de La Latina, de Madrid. En una idea: que deixés Madrid i vingués a viure a Barcelona.
El conflicte està servit. En una nit “d'exorcismes” reprenen una relació de sis anys de felicitat. Va ser una trucada telefònica el que la va trencar tres anys abans. Tots dos saben que de la conversa actual només sorgiran estelles, “tots dos tenen ferides que no s'atreveixen a tocar”. Un home de 60 anys, milionari, de gran corpulència, es queda astorat per l'energia i decisió d'una noia 30 anys més jove, que compensa la seva lleugeresa física amb una determinació vital per donar oportunitats als que mai en tindran si tot es regula per les lleis de l'oferta i de la demanda.
L'arrencada d'aquest Hare coincideix amb el comiat d'un altre text d'aquest autor: L'habitació blava, al Romea. En aquesta ocasió, es tracta d'un encàrrec que li van fer al dramaturg britànic. Havia de revisitar La ronda, de Schnitzler. Ara, David Selvas n'ha fet una nova adaptació sense estalviar les escenes de sexe (leit motif de les trobades entre aquests semidesconeguts). Les parelles es van creuant. Cada personatge troba motivacions ben diferents en les seves dues escenes de sexe. L'humà és de doble cara.
Gira estatal, també
La pretensió és que aquest Celobert superi la frontera de Catalunya i es faci una versió en castellà per fer temporada a Madrid i gira per tot l'Estat espanyol. L'actriu Roser Camí serà a les funcions de Barcelona. L'actriu reapareix a l'estela de la productora Focus després que hagi intervingut recentment a Rei i senyor, al TNC.
Pel que fa a Jaume Madaula, pràcticament debuta professionalment amb aquesta producció. Nebot d'actor i fill de pintor (que fa anys va fer alguna escenografia, recorda) és lloat per Pou per la seva veu i perquè l'estatura fa creïble que puguin ser pare i fill. Camí, per la seva banda, celebra que “té el cap molt ben moblat”. I talent. Ara només li falta aprendre l'ofici, guanyant pes dalt les fustes, i li auguren èxits; i li recomanen que tingui paciència.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

Desamor de classe

by on 15:01
“L'obra cabdal de David Hare”, segons el director  i protagonista d'aquesta nova posada en escena de  Celobert , Josep Maria ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Hi ha funcions que marquen una carrera i fins i tot la vida personal dels seus protagonistes. Josep Maria Pou ho va viure amb Celobert. Va ser l'obra que va auspiciar una estreta relació amb l'empresa Focus que l'ha portat a la direcció del Goya i a un canvi de domicili. Quan la va estrenar al Romea (gener del 2003) vivia a Madrid. Ara, una dècada després, és resident barceloní i recupera des d'avui al Goya l'aclamada peça del dramaturg britànic David Hare. Comparteix altra vegada amb Roser Camí aquesta història d'amor impossible entre un adinerat sexagenari d'idees conservadores i una jove professora progressista. Celobert va estar dues vegades (amb Marta Calvó en l'estrena i Camí en la reposició) al Romea en menys d'un any amb una triomfal gira pel mig.


«Passa per ser la millor obra de David Hare», afirma Pou. En aquesta recuperació -però no reposició, puntualitza- amb un muntatge nou el mateix actor s'encarrega de la direcció que va exercir Ferran Madico en la primera versió. Així ha canviat la posada en escena amb una escenografia, per exemple, menys conceptual per al loft de la perifèria de Londres on viu Kyra (Roser Camí).
Celobert respon a la perfecció a aquest teatre d'idees, de debat i agitació política, tan del gust de Hare. «Tom i Kyra no són dos símbols, sinó dos éssers humans que viuen una història d'amor tenyida per l'entorn social i polític», apunta Pou. Al mateix temps que discuteixen de principis en el seu retrobament, viuen un «autèntic exorcisme» durant una nit per tancar la ferida oberta que va deixar la seva relació.
Denúncia del sistema
Tom i Kyra es tornen a veure al cap de tres anys de tancar una història afectiva de sis, liquidada abruptament amb una trucada. Ella ja no és la cangur del fill de Tom, ara un viudo que intenta reconciliar-se amb la seva examant. «Ell és un gran capitalista, però no una bèstia, perquè entén la noia, encara que les seves discussions són superiors per exemple a les de la parella de Virgina Woolf», assenyala el director. Pou creu que Celobert segueix igual de vigent ara que en el moment en què es va estrenar, el 1995, per la seva brutal denúncia del sistema. «Cada frase que es diu en escena sembla el titular d'un diari d'avui».
Al marge de Tom i Kyra, el fill del primer (Edward) és el tercer personatge. Aquí hi ha hagut un inevitable canvi de repartiment. L'espigat Jaume Madaula, nebot de Ramon Madaula i que dóna la talla com a fill de Pou en escena, agafa el paper que va tenir David Janer. Sí, l'actor que una dècada després és el famós protagonista d'Águila Roja.
Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


El 1918 l'obra encarregada d'obrir la temporada del Teatre Romea va ser la "tragèdia domèstica entres actes" de Josep Pous i Pagès Rei i senyor. La història narra un conflicte a tres bandes entre Andreu Reixac, un terratinent d'entre l'Empordà i la Garrotxa autoritari i tradicional; la seva filla Remei, a qui obliga a separar-se del seu enamorat per casar-se amb un altre home, i en Narcís, l'hereu i germà de la Remei, que torna a casa carregat d'idees noves després de passar quatre anys estudiant a l'estranger.
Malgrat que la crítica va destacar tant la qualitat del text com la feina de la companyia d'Enrique Jiménez, al llarg de gairebé un segle no es va fer cap més muntatge professional de l'obra. Fins avui. El Teatre Nacional estrena demà a la sala petita una nova posada en escena de Rei i senyor dirigida per Toni Casares i protagonitzada per Lluís Soler, Pep Cruz, Carles Romero, Roser Camí, Quimet Pla i Sara Espígul. L'estrena coincideix amb el centenari de la publicació de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals , l'obra més coneguda de Pous i Pagès.
"Hem volgut recuperar el batec que Rei i senyor tenia al seu temps, perquè si Pous i Pagès la veiés avui la reconegués", diu el dramaturg de l'obra, Pere Riera. "La meva feina ha consistit a passar inadvertit. L'estructura és molt eficaç, seria una pena sacrificar-la. M'he limitat a posar una mica d'ombra damunt la càrrega didàctica de l'obra en benefici de l'acció dramàtica. Només ha calgut treure-li la pols", afegeix. "És una obra escrita amb molta saviesa. Pous i Pagès va posar un gir a cadascuna de les escenes que fa que no et puguis moure de la butaca", subratlla Casares. Rei i senyor no és el primer clàssic que Casares puja als escenaris del TNC. El 2006 va dirigir Valentina , l'obra de Carles Soldevila en una versió de Jordi Galceran, i el 2007 va dur la batuta de la versió escènica que Josep Maria Benet i Jornet va fer de La plaça del Diamant. En aquesta ocasió es mostra especialment satisfet per la modernitat que ha trobat en Rei i senyor . "Durant els assajos parlàvem dels possibles referents de l'obra i ens venien al cap Shakespeare, Ibsen, Maeterlinck i García Lorca", recorda Casares, que assegura que la sorpresa per la qualitat del text, el respecte i, finalment, la veneració, han guiat el treball de tot l'equip.
Un drama rural universal
"No tinc la sensació d'estar fent un drama rural. Si em diuen que som a Elsinor -fent referència a Hamlet, de Shakespeare-, m'ho crec. Ens falta autoestima a l'hora de posar en valor les nostres obres", afirma l'actor Lluís Soler, encarregat de donar vida al patriarca Andreu Reixac. "És esgarrifós i a la vegada encoratjador que encara puguem trobar aquestes sorpreses en el teatre català", afegeix Pep Cruz. Per Sergi Belbel, el director del TNC "fer una obra com aquesta als anys 80 era impensable", i recorda que la tasca de normalització del repertori del teatre català la va començar Domènec Reixac, el seu predecessor al TNC, quan va dirigir el Teatre Romea els anys 80.
Rei senyor va tenir la sort de topar amb Margarida Casacuberta, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona i membre del comitè assessor del Teatre Nacional. Va ser Casacuberta qui va suggerir a Belbel que la recuperés. "L'estrena de l'obra va coincidir amb un moment de crisi del Noucentisme, que havia bandejat del seu programa cultural la novel·la i el teatre, els gèneres que tocaven la realitat. En aquell moment es va haver de tornar a potenciar aquests gèneres per recuperar el mercat de la cultura catalana i es va encetar una nova etapa en què es volia donar la màxima volada al teatre català", recorda Casacuberta, per qui Josep Pous i Pagès s'ha de reivindicar perquè és l'exponent d'una tradició intel·lectual catalanista d'esquerres que avui dia ha desaparegut.
Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

Rei i senyor és un drama rural que explota el conflicte generacional que hi ha en una casa pairal entre els pares i els fills, que pretenen trencar amb l'autoritarisme gratuït. L'actor Lluís Soler avisa que, si el conflicte es produís a Elsinor, on es discuteix el futur de Dinamarca, “també hi encaixaria”. L'obra, de Josep Pous i Pagès, data del 1918 i havia quedat arraconada per la història injustament, segons el parer del Teatre Nacional de Catalunya. Es representa des de dimecres fins al 29 d'abril, i és dirigida per Toni Casares. En el repartiment, també destaquen actors com ara Pep Cruz, Roser Camí, Quimet Pla i Enric Arquimbau. Margarita Casacuberta, assessora del TNC, va recomanar repescar aquesta obra, que significa l'intent d'aixecar el teatre català (va obrir la temporada al Romea, fet que il·lustra la seva ambició), després que el noucentisme l'hagués bandejat juntament amb la novel·la. Pous i Pagès, conegut per la novel·la La vida i la mort de Jordi Fraginals (aquest 2012 fa cent anys de la seva edició) repeteix el conflicte entre pares i fills. La dramatúrgia de Pere Riera ha permès que el patriarca, Andreu Reixac, no sigui malèvol com en la novel·la ni tan obtús com en la versió teatral. És una bona persona que es farà estimar, tot i que l'audiència desaprovi les seves decisions. Sara Espígul és la noia que veu com el pare trenca el prometatge que volia com a conseqüència d'una acció heroica d'en Miquel, d'Aiguaviva (Borja Espinosa). Narcís, l'hereu de la casa del Reixac (Carles Romero), torna a casa i pretén portar un món nou en les relacions estàtiques familiars. I no entén que una revenja de poder atempti contra l'estimació vital. La força de l'amo pretén imposar-se a la de l'amor.

Font: Jordis Bordes (www.elpuntavui.cat)

La força de l'amo(r)

by on 16:08
Rei i senyor   és un drama rural que explota el conflicte generacional que hi ha en una casa pairal entre els pares i els fills, que pre...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

TEXT: ANTON TXÉKHOV
ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: CARLOTA SUBIRÓS
INTÈRPRETS: PEPO BLASCO, ROSER CAMÍ, JORDI COLLET, MIA ESTEVE, EDUARD FARELO, VICTOR PI, ALBA PUJOL, BERNAT QUINTANA, XAVIER RUANO, ANNA SAHUN i ERNEST VILLEGAS
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE MONTJUÏC


Carlota Subirós culmina la seva estada en el Lliure amb un Txékhov sense floritures. Ens trobem amb una escenografia molt nua, amb els mobles imprescindibles que requereix l'acció. Res de vestits d'època, tampoc moderns, els personatges vesteixen de manera simple perquè aquí ho més important és la paraula.

Subirós condensa en dues hores tota l'acció, lluny d'altres versions i el·liminant totes les parts i personatges superfluos. Tot el que hi ha és perquè ha d'estar, sense més. Una versió molt clàssica, amb els actes perfectamente delimitats amb la "caiguda" de teló inclosa però que malgrat tot agafa un ritme massa lent en algunes escenes.

Repartiment de luxe encapçalat per Mia Esteve, Roser Camí i Alba Pujol com les tres germanes, i amb uns secundaris excepcionals com Pepo Blasco, Eduard Farelo o Victor Pi. Petites però significatives actuacions de Bernat Quintana, Jordi Collet i Anna Sahun.

I entre ells, la música que acentua el desig de totes les germanes, però sobre tot la Irina (Alba Pujol), la més petita, de marxar cap a Moscou, el seu paradís, cap a una vida millor. Un text ple d'actualitat que per sort o per desgràcia s'ha complert, nosaltres som aquells que Txékhov veia com a esperança d'una vida millor i estem més o menys com fa 100 anys.

LES TRES GERMANES

by on 18:08
TEXT: ANTON TXÉKHOV ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: CARLOTA SUBIRÓS INTÈRPRETS: PEPO BLASCO, ROSER CAMÍ, JORDI COLLET, MIA ESTEVE, EDUARD FARELO...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,