Mostrando entradas con la etiqueta Anna Sahun. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Anna Sahun. Mostrar todas las entradas

texto JORDI CASANOVAS
dirección MARC ANGELET
intérpretes ANNA SAHUN, ERNEST VILLEGAS y ÒSCAR MUÑOZ
duración 85min
fotografías DAVID RUANO
producción VELVET EVENTS
SALA MUNTANER

Cita anual obligatoria con Jordi Casanovas en la Muntaner, si el turrón llega en diciembre, sus obras en abril en la sala teatral de Barcelona. No falla y lleno asegurado hasta la bandera, lo cual es de aplaudir en la temporada que llevamos. 

Mala Broma es una comedia negra, negrísima, estilo 100% Casanovas, un disfrute de principio a fin, pero de esas que te dejan a la salida media sonrisa y pensativa. En los tiempos que corren, hasta la pregunta ya puede ser considerada delito, ¿se puede hacer broma de todo? ¿se puede poner límites al humor? ¡Ni caído del cielo!



Un periodista insatisfecho con su trabajo, Òscar (Muñoz), queda para cenar con un viejo amigo y compañero de batallas que ha conseguido triunfar y llegar a lo más alto, Ernest (Villegas). La tercera en discordia, la mujer de Òscar, Anna (Sahun), médico. 

Las dramaturgias de Jordi Casanovas funcionan como los relojes suizos, milimétricas. Aquí como ya pasaba por ejemplo en L'home amb les ulleres de pasta lo que comienza como una simple broma al más bromista del grupo acaba por enredarse de tal manera que se puede llegar a pensar que a quien le toman el pelo es a los espectadores.



Sin desvelar nada de la trama, para eso mejor compra la entrada, se puede afirmar que la perversidad de la misma unida a una excelente dirección de Marc Angelet no dejan que el espectador parpadee esperando el siguiente giro. Una especie de "ansia viva" invade la platea a la espera de cómo se resolverán todos los frentes abiertos.

Además de cuestionar el humor, Mala Broma se atreve con una sonora crítica al discurso feminista, el monólogo que se marca el personaje femenino, Anna, es de quitarse el sombrero, no sólo a nivel interpretativo sino también de lenguaje y de tono. Sorprende que, en medio de las idas y venidas en tono cómico, la obra adquiera un cierto carácter crítico, pero la incorporación queda perfectamente situada y el público lo incorpora a la broma aunque no lo sea.



Interpretativamente, y aunque en un principio parezca un combate a dos y en masculino, el montaje le reserva el mejor papel para ella, una espléndida Anna Sahun. Aunque el típico combate de quién la tiene más grande persigue a los personajes masculinos, la sombra interpretativa de Anna Sahun es mucho más alargada y consigue que esperemos con mucha más ansia sus réplicas y movimientos que la de sus compañeros. 

Por supuesto, sin desmerecer, Òscar Muñoz está muy acertado en un papel de pobre desgraciado de la vida, quizás excesivamente tocado por el victimismo (pero la parte cómica que destila es insuperable) y Ernest Villegas es el perfecto amigo guaperas con un cierto toque de caradura.



La escenografía de Sergi Corbera funciona a la perfección. Una cocina americana / salón modernista de una piso de la burguesía catalana con detalles minimalistas y funcionales. No es necesario nada más para entrar en el juego.

Mala Broma ha nacido para triunfar. Una dosis, tan necesaria, de risas, un discurso crítico, un tirón de orejas, unas interpretaciones excelentes y una dirección y dramatúrgia que funcionan a la perfección. La factoría Jordi Casanovas está en plena forma.

MALA BROMA

by on 14:35
texto JORDI CASANOVAS dirección MARC ANGELET intérpretes ANNA SAHUN, ERNEST VILLEGAS y ÒSCAR MUÑOZ duración 85min fotografías DA...

Font: Belén Ginart (ara.cat)
Jordi Casanovas tenia clar que us volia a tu i al Ramon Madaula com a protagonistes d’ Idiota.
Quan m’ho van proposar, ja d’entrada, la meva predisposició era total justament perquè l’autor és el Jordi i tenia moltes ganes de treballar amb ell. M’agraden molt els seus espectacles i tenia moltes ganes de jugar a les seves propostes.
Què en destacaries?
La barreja de gèneres que fa em sembla un joc molt interessant. En el cas d’aquesta obra no saps si és un thriller o una comèdia. Quan vaig llegir Idiota em va interessar la història i em va atrapar la manera com està escrita.
Vau estrenar a Viladecans i ja heu fet una vintena de bolos. Ara que saps com treballa, repetiries amb el Jordi?
Sí, i tant! És algú molt proper, et posa les coses molt fàcils, si t’encalles en algun lloc intenta resoldre-ho amb tu. Té una gran sensibilitat a l’hora de tractar amb els actors, que som uns bitxets una mica especials.
Idiota parla d’un home endeutat en temps de crisi que es presta a un experiment psicològic molt ben remunerat. Com és la psicòloga que interpretes?
És un personatge interessant, inquietant, que es mou per l’interès professional que té per aconseguir el seu objectiu, el de confirmar una hipòtesi molt important sobre la conducta humana. És molt freda, professional, ambiciosa, i gens empàtica.
Ella dirigeix l’experiment, ¿això vol dir que porta les regnes de l’acció?
Sí, ella és la que mana, el meu personatge reparteix molt joc, és el que acciona els diferents passos per on passarà l’home que participa en l’experiment.
¿T’ha plantejat algun repte?
Més que pel personatge, un dels grans reptes que m’ha plantejat Idiota és interpretar una obra de dos, no ho havia fet mai, i a més és una obra en un sol acte en què no pots abandonar l’escena. Aquest duel, aquesta partida de ping-pong, m’ha exigit aguditzar la concentració a l’escenari.
En quin sentit?
Quan fas obres en què entres i surts, sempre tens l’ on i l’ off : saps que quan surts d’escena tens aquest moment de relax momentani. Aquí no. I hi ha molts factors biològics, com un esternut, que et piqui l’esquena o tenir set, que has d’aprendre a canalitzar allà mateix.
Quin tipus de company és el Ramon Madaula sobre l’escenari?
És molt generós, i això suposa un gran confort perquè sé que si ho necessito em donarà un cop de mà. També és molt exigent, no deixa passar res que no entengui, planteja molta discussió entorn del text. I és algú que juga molt, amb ganes de trobar coses noves cada dia, i això és molt gratificant. M’ho passo molt bé en escena.
Parlaves de barreges de gènere, però quin és el regust principal que deixa aquesta obra?
Al final tot té més regust de comèdia. El Jordi no pretenia que la gent sortís atemorida. Però és una comèdia que es va enfosquint en algun moment, i fins i tot els més predisposats a riure també van caient en l’abisme del personatge. Passes per una muntanya russa, però surts del túnel i veus el sol.
El thriller com el jugueu?
És un thriller psicològic. No hi ha efectes especials. L’obra es pot fer en qualsevol lloc sense necessitat de grans artefactes. L’únic element que utilitzem és una pantalla de fons on passen coses que inquieten, que formen part del vessant més de thriller de l’obra.
Idiota, la crisi és un teló de fons molt important. Tu com has viscut la crisi?
Des d’un lloc molt privilegiat, ho reconec, perquè tinc molts companys que s’ho estan passant malament. El principi de la crisi em va enganxar fent una sèrie de televisió amb el que això representa: un sou fix, una cosa bastant inaudita per a un actor. |
'Idiota'. Autor i director: Jordi Casanovas. Amb Ramon Madaula i Anna Sahun. Sala Muntaner (Barcelona). Més informació: www.salamuntaner.com Fins al 14 de juny

DRAMATURGIA y DIRECCIÓ: JOSEP MARIA MIRÓ
INTÉRPRETES: JOAN CARRERAS, LLUÍS MARCOS, CARME ELÍAS i ANNA SAHUN
DURACIÓN: 1h 45min
PRODUCIÓN: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i BITÓ PRODUCCIONS
SALA PETITA (TNC)

Gran decepción de este enero. Fum se ha quedado en eso, prometía mucho pero no nos ha regalado nada. Admiradora de la dramaturgia de algunas de las obras de Josep Maria Miró como El principi d'Arquimedes, no me acabo d'explicar el esquema dramatúrgico de esta.

Empecemos, se presenta como un thriller, lo cual ya me hizo la idea de que todo lo que pasara había de tener el ritmo del género. Error, hay escenas cortas, que se van sucediendo, pero una detrás de otra no aportan nada. Sobre la mitad de la obra te preguntas qué está pasando, qué nos viene a explicar el autor con esto. En un thriller los acontecimientos se precipitan, pero aquí no hay nada que precipitarse, porque no pasa nada.

Sí, dos parejas encerradas en un hotel mientras las revueltas en la calle no les permiten salir, cada una está allá por motivos distintos. El personaje de la Carme Elías inicia un juego, todos se verán implicados, pero ya está. Así nos pasamos 1h y 45 minutos, largos muy largos porque falta argumento, porque el ritmo es lento, porque no se nos explica nada.

Carme Elías está magnífica haciendo de mujer manipuladora, como quien mueve marionetas, pero no hay más. El resto deambula por las habitaciones del hotel y por el salón. La puesta es escena es magnífica, es el Nacional no esperábamos menos, el continente genial para un contenido inexistente que se diluye en media hora.

Y para rematar la tarde me fui a ver La dona que perdia tots els avions a la Tallers, actividad complementaria de Fum. Si su lectura hace un par de años, me dejó aburrida en la butaca, su puesta en escena no ha sido para menos. No sé si  el humo no me ha dejado ver los aviones o simplemente fue una tarde de sábado perdida en el Nacional.

FUM

by on 18:18
DRAMATURGIA y DIRECCIÓ: JOSEP MARIA MIRÓ INTÉRPRETES: JOAN CARRERAS, LLUÍS MARCOS, CARME ELÍAS i ANNA SAHUN DURACIÓN: 1h 45min PRO...

TEXT: ANTON TXÉKHOV
ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: CARLOTA SUBIRÓS
INTÈRPRETS: PEPO BLASCO, ROSER CAMÍ, JORDI COLLET, MIA ESTEVE, EDUARD FARELO, VICTOR PI, ALBA PUJOL, BERNAT QUINTANA, XAVIER RUANO, ANNA SAHUN i ERNEST VILLEGAS
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE MONTJUÏC


Carlota Subirós culmina la seva estada en el Lliure amb un Txékhov sense floritures. Ens trobem amb una escenografia molt nua, amb els mobles imprescindibles que requereix l'acció. Res de vestits d'època, tampoc moderns, els personatges vesteixen de manera simple perquè aquí ho més important és la paraula.

Subirós condensa en dues hores tota l'acció, lluny d'altres versions i el·liminant totes les parts i personatges superfluos. Tot el que hi ha és perquè ha d'estar, sense més. Una versió molt clàssica, amb els actes perfectamente delimitats amb la "caiguda" de teló inclosa però que malgrat tot agafa un ritme massa lent en algunes escenes.

Repartiment de luxe encapçalat per Mia Esteve, Roser Camí i Alba Pujol com les tres germanes, i amb uns secundaris excepcionals com Pepo Blasco, Eduard Farelo o Victor Pi. Petites però significatives actuacions de Bernat Quintana, Jordi Collet i Anna Sahun.

I entre ells, la música que acentua el desig de totes les germanes, però sobre tot la Irina (Alba Pujol), la més petita, de marxar cap a Moscou, el seu paradís, cap a una vida millor. Un text ple d'actualitat que per sort o per desgràcia s'ha complert, nosaltres som aquells que Txékhov veia com a esperança d'una vida millor i estem més o menys com fa 100 anys.

LES TRES GERMANES

by on 18:08
TEXT: ANTON TXÉKHOV ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: CARLOTA SUBIRÓS INTÈRPRETS: PEPO BLASCO, ROSER CAMÍ, JORDI COLLET, MIA ESTEVE, EDUARD FARELO...

FITXA ARTÍSTICA
TEXT: MERCÈ RODOREDA
ADAPTACIÓ: MANEL MOLINS-RICARD SALVAT
DIRECCIÓ: RICARD SALVAT
INTÈRPRETS: Rosa Novell, Enric Majó, Rosa Vila, Anna Sahun, Daniela Freixas, Ivan Benet, Albert Alemany, Araceli Bruch, Ester Bové, Teresa Sánchez, Eugeni Roig, Alma Alonso, Miquel Agell, Manel Bartomeus, Joan Carles Suau, Babeth Ripoll, David Segú, Carlos Aguilar, Martí Malla, Martí Atance, Georgina Avellaneda, Sofía Jiménez, Guillermo Creuheras i Christian Par Wolder.
PRODUCCIÓ: GRUP BALAÑÀ
TEATRE BORRÀS

Quan estem acabant el centenari del naixement de la Mercè Rodoreda, ens arriba uns dels últims exemples de la celebració. Mirall Trencat és la seva gran obra on la seva autora arriba a la plenitud de la seva escriptura. Un llibre carregat de passió i entrega, cosa que per altra part es troba molt a faltar durant tota la representació.
Rodoreda és la gran escriptora de Catalunya, s’ha convertit en tot un emblema. Les seves obres són prou conegudes pel públic, per això tal vegada o també per la gran profunditat del llibre, aquesta adaptació és només un recull d’escenes. S’ha de conèixer i haver llegit la novel·la abans d’assistir-hi, perquè els salts en el temps requereixen de l’habilitat de l’espectador per retrobar-se escena rere escena.
La història de Teresa Valldaura i dels Valldaura, de tota una vida, mirada des dels ulls de vàries generacions. Una vida plena d’amors, de la recerca de la felicitat, d’amor propi, de voler ser allò que mai es serà. Però com eix central, Teresa Valldaura, interpretat per Rosa Novell en l’edat gran i Anna Sahun als seus primers anys, una dóna vitalista, que marca totes les seves accions amb una passió desmesurada, cosa que no es troba en cap de les actrius que l’interpreten, que de vegades més que vitalistes mostren la seva mandra que els produeix viure.
Un altra dels eixos de la família, les minyones, estan una mica aigualides, els seus personatges les manca la fortalesa de la que em compten al llibre. Amanda, és vitalista, però de sobte a la representació té tocs d’histrionisme que més que ajudar al seu personatge li allunyen de la realitat.
Un altre punt d’incredulitat es troba en qui interpreta a Amadeu Riera, Enric Majó, veure com una Teresa Valldaura jove, Anna Sahun s’embolica amb un senyor de la seva edat, no resulta gaire creïble als ulls del públic.
La resta del repartiment salva el paper sense posar-li gaires floritures, uns amb més sort que d’altres com pot ser Daniela Freixes, Sofia o Albert Alemany, l’Eladi.
Ho millor de l’obra és la part escènica, l’escenografia, que entra i surt de tots els raconets possibles, fins i tot de la part de dalt i la seva combinació amb els llums, els moments de claror, els moments de foscors, la il·luminació de les diferents cambres i raconets de la majestuosa casa dels Valldaura, són els únics moments en que els espectadors reconeixen, de debó, la magnitud d’obra que es troben al davant.
Mirall trencat és una obra massa densa, massa profunda, massa peculiar, que requereix davant de tot paciència, i potser les gairebé tres hores que dura l’adaptació no són suficients per voler abraçar-la tot sencera i més si els personatges principals no posen la suficient cura de les seves interpretacions per intentar arrodonir una obra que tot i això es troba una mica coixa.

UN DIA. MIRALL TRENCAT

by on 22:51
FITXA ARTÍSTICA TEXT: MERCÈ RODOREDA ADAPTACIÓ: MANEL MOLINS-RICARD SALVAT DIRECCIÓ: RICARD SALVAT INTÈRPRETS: Rosa Novell, En...