Mostrando entradas con la etiqueta David Hare. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta David Hare. Mostrar todas las entradas


“L'obra cabdal de David Hare”, segons el director i protagonista d'aquesta nova posada en escena de Celobert, Josep Maria Pou. Una relació d'amor impossible més que per la diferència d'edat, pels ideals socials que defensen. És tracta d'una acció que permet un xoc de trens d'un teatre d'idees però que, lluny de ser doctrinari, prenen cos i ànima en la sort dels dos protagonistes. Pou i Roser Camí ja van compartir Celobert en una gira, i al Romea, ara fa nou anys. No fan la mateixa obra, reivindiquen; són una dècada més madurs a l'escena i confien transmetre aquesta subtilesa a partir d'avui al Goya. El fill de l'home ric és, aquest cop, Jaume Madaula. Més que un teatre sobre les pors de la dreta i les raons de les esquerres, Hare proposa aCelobert un conflicte d'un desamor de classe.

Pou creu que hi haurà públic que se sentirà atret per aquesta història que ara és més actual que no pas en l'anterior producció. Perquè avui la sensació d'indignació és molt més gran que en el llunyà 2003, “les seves rèpliques són titulars de premsa”, assegura. Ara, el conflicte social i econòmic en el qual s'ofeguen cada edició del T/N està “convertit en matèria artística”, tranquil·litza Pou. Hi haurà espectadors nous (“dues generacions no l'han pogut veure”) i també confia en què hi haurà públic que voldrà recordar el que va ser un fenomen les temporada 2002/03 i 2003/04. Llavors, l'èxit inesperat els va portar a fer 60 funcions només a Catalunya. També el fet que Pou s'impliqués amb Focus i protagonitzés El rei Lear, amb Bieito, debutés en la direcció amb La cabra (o qui és Sylvia?) i, al cap de poc, assumís la direcció artística del Teatre Goya i, ara també de La Latina, de Madrid. En una idea: que deixés Madrid i vingués a viure a Barcelona.
El conflicte està servit. En una nit “d'exorcismes” reprenen una relació de sis anys de felicitat. Va ser una trucada telefònica el que la va trencar tres anys abans. Tots dos saben que de la conversa actual només sorgiran estelles, “tots dos tenen ferides que no s'atreveixen a tocar”. Un home de 60 anys, milionari, de gran corpulència, es queda astorat per l'energia i decisió d'una noia 30 anys més jove, que compensa la seva lleugeresa física amb una determinació vital per donar oportunitats als que mai en tindran si tot es regula per les lleis de l'oferta i de la demanda.
L'arrencada d'aquest Hare coincideix amb el comiat d'un altre text d'aquest autor: L'habitació blava, al Romea. En aquesta ocasió, es tracta d'un encàrrec que li van fer al dramaturg britànic. Havia de revisitar La ronda, de Schnitzler. Ara, David Selvas n'ha fet una nova adaptació sense estalviar les escenes de sexe (leit motif de les trobades entre aquests semidesconeguts). Les parelles es van creuant. Cada personatge troba motivacions ben diferents en les seves dues escenes de sexe. L'humà és de doble cara.
Gira estatal, també
La pretensió és que aquest Celobert superi la frontera de Catalunya i es faci una versió en castellà per fer temporada a Madrid i gira per tot l'Estat espanyol. L'actriu Roser Camí serà a les funcions de Barcelona. L'actriu reapareix a l'estela de la productora Focus després que hagi intervingut recentment a Rei i senyor, al TNC.
Pel que fa a Jaume Madaula, pràcticament debuta professionalment amb aquesta producció. Nebot d'actor i fill de pintor (que fa anys va fer alguna escenografia, recorda) és lloat per Pou per la seva veu i perquè l'estatura fa creïble que puguin ser pare i fill. Camí, per la seva banda, celebra que “té el cap molt ben moblat”. I talent. Ara només li falta aprendre l'ofici, guanyant pes dalt les fustes, i li auguren èxits; i li recomanen que tingui paciència.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

Desamor de classe

by on 15:01
“L'obra cabdal de David Hare”, segons el director  i protagonista d'aquesta nova posada en escena de  Celobert , Josep Maria ...
Un polític d'èxit però que fa infeliç la seva dona queda trasbalsat per una model amb qui se'n va al llit. No és només el seu físic el que el captiva, sinó que la noia li recorda una història de joventut que no ha aconseguit oblidar. La dona, al seu torn, aconsegueix sortir una estona de l'avorriment llançant-se als braços d'un estudiant de vint anys, fill d'una amiga. Són personatges que pertanyen a una obra de teatre, però ressonen a història viscuda o sentida de prop.


N'hi ha més... L'estudiant que abusa del seu poder per embolicar-se amb l' au pair que han contractat els pares. Un dramaturg, que es pensa que s'ha de menjar el món i no passa de xitxarel·lo, que té una relació més aviat fosca amb una actriu més gran i tan reconeguda com emocionalment trencada. L'altra relació que l'artista mantindrà, més endavant, amb un aristòcrata tampoc funcionarà. I, per últim, un taxista i un xapero es coneixen i satisfan, sense gaires romanços, els seus instints.
Aquests són els deu protagonistes de L'habitació blava , l'obra que el dramaturg anglès David Hare va escriure a partir de La rond a, de l'escriptor austríac Arthur Schnitzler (1862-1931). Abans les trobades encadenades dels personatges que caracteritzen aquest clàssic del segle XX ja van inspirar, entre d'altres, cineastes com Robert Altman, a Vides creuades , i dramaturgs com Sergi Belbel, a Carícies . "És un mirall per a l'espectador, que hi reconeixerà diferents moments de la seva vida o de gent que coneix", afirma David Selvas, que l'estrena com a director, intèrpret i productor al Teatre Romea. Com que aquesta vegada fa tots els papers de l'auca, s'ha buscat un còmplice per compartir la direcció: Norbert Martínez. "És una obra sobre el desig, l'amor i el sexe. Són tres coses diferents, però a la vegada són una de sola. L'obra tracta qüestions humanes i universals en les quals el públic es reconeixerà", afirma. "L'original no passa en un sol lloc -puntualitza Selvas-, però nosaltres hem tancat els personatges dins d'una habitació per observar tots els móns que poden sorgir en un únic espai".
Escenes explícites
Norbert Martínez i David Selvas s'han pres dues llicències respecte a l'original. El dramaturg britànic va escriure L'habitació blava per a un actor i una actriu que fan els deu personatges (la van estrenar Iain Glen i Nicole Kidman el 1998), però ells han decidit repartir el pes carregant-lo a l'esquena de quatre intèrprets: a més de Selvas, el muntatge està protagonitzat per Àurea Márquez, Maria Rodríguez i Nao Albet. L'altra llicència apunta directe al cor -i al sexe- del text. Hare va decidir no mostrar la trobada sexual amb què acaba cadascuna de les escenes. Selvas i Martínez, però, han decidit ensenyar-les. "Durant els assajos m'anava excitant amb les escenes, i, quan de cop i volta s'acabaven, pensava: «¿I ara què faig?» -recorda Martínez-. Gràcies a la il·luminació, el vídeo i la música, hem portat aquestes escenes a un lloc on no destrempen. La representació del sexe va evolucionant. El primer clau és molt realista i l'últim molt teatral". En una societat saturada d'imatges de violència i sexe, no és tan transgressor mostrar una escena de llit com els moments d'abans i després, on afloren les debilitats, les febleses i les vulnerabilitats dels personatges. "L'obra ve a dir-nos -afegeix Selvas- que no sempre som els mateixos, que som diferents davant unes circumstàncies determinades i que podem ser algú que no ens pensàvem que seríem".
L'estructura fragmentària de l'obra suposa un repte tant per als directors, que han intentat defugir-la suavitzant els talls que hi ha entre les escenes, com per als actors, que han de fer "un salt mortal en cadascuna", com diu l'actriu Maria Rodríguez, que fa de model i d'estudiant. "Són càpsules molt petites, les hem treballat perquè cadascuna tingui l'entitat d'una obra completa i també com a peces d'un tot", diu Martínez.
"Hem fet molts esforços per comprendre els personatges i per trobar una línia còmoda que ens permeti passar d'un personatge al següent amb coherència", diu Nao Albet, que interpreta l'estudiant, l'escriptor i el xapero. Àurea Márquez subratlla que, malgrat que l'obra pot semblar senzilla, no ho és: "El més difícil és trobar el tot, tots hem anat a l'una perquè els diferents elements de l'obra vagin sumant. És un muntatge que escalfarà els espectadors, els farà pensar, riure... Trobaran moltes situacions en comú amb les seves vides, i espero que vingui molta gent a mirar-me el cul", va provocar l'actriu.
Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)


El Teatre Goya i La Villarroel van ensenyar ahir les cartes que amagaven per a la recta final de la temporada. I tenen una mà guanyadora basada en quatre noms propis de la dramatúrgia contemporània. El Goya es quedarà amb dos potents autors anglesos, seguint la màxima d'apropar el millor teatre que s'està fent al món a Barcelona, i La Villarroel seguirà apostant pel talent local, amb dos autors catalans d'èxit. Sumats, fan pòquer.
'Parlour song'
Jez Butterworth, nova estrella anglesa, grata en els desitjos ocults
Magda Puyo dirigirà Parlour song. Música de fons , l'obra d'un autor anglès de cognom quasi impronunciable, Jez Butterworth, que ha enlluernat al món amb Jerusalem , una visió desafiant i audaç de la vida a l'Anglaterra del segle XXI. Fill del Royal Court, Butterworth també retratava a Parlour song els anhels insatisfets de la classe mitjana que acaben explotant. "Els desitjos generen petits monstres, i la comèdia àcida es converteix en comèdia negra perquè reprimir-se fa fer disbarats. Comprar cases, cotxes i aparells mòbils no és la solució", explicava ahir Puyo. L'espectacle, una producció del CAER i la Sala Trono, havia d'anar a La Villarroel, però recalarà al final al Goya el 13 d'abril.
'Celobert'
Torna l'èxit de David Hare interpretat per Josep Maria Pou
El 2003 es va estrenar al Romea Celobert , de David Hare, i va ser un èxit tan brutal que l'any següent es va reposar l'obra. Quasi una dècada després Josep Maria Pou té ganes de tornar a posar-se a la pell d'aquell personatge i d'agafar-ne la direcció, que va fer aleshores Ferran Madico. "Com a actor, no sóc el mateix que llavors, he anat creixent, a la vida i a través dels personatge. El millor actor és sempre el més vell -defensa Pou-. A més, en aquests anys s'ha afegit molt públic nou al teatre". Hare és un dels dramaturgs anglesos essencials de les últimes dècades, sobretot perquè s'ha encarregat de posar en qüestió l'estructura política, social i moral del seu país. " Celobert forma part del cos de teatre polític d'Europa. Hare ha esdevingut tan radical i compromès que ja només el representen en teatres més petits, no va al National com abans", explica Pou. Amb Celobert Hare analitzava l'època tatcheriana, "però en rellegir-la quedes esparverat perquè sembla escrita avui", assegura l'actor. Roser Camí li tornarà a donar la rèplica per confrontar les tesis d'esquerres i dretes, al Goya a partir del mes de maig.
'Nit de ràdio 2.0'
Cristina Clemente enceta les hores golfes de La Villarroel
La directora de La Villarroel, Carol López, atenta al pols teatral de la ciutat, ha captat per al seu teatre dues de les obres que van morir d'èxit a la minúscula Sala FlyHard. Una és aquesta Nit de ràdio 2.0 escrita i dirigida per Cristina Clemente amb els actors de la companyia de Jordi Casanovas. L'obra utilitza les xarxes socials com a metàfora per parlar de les coses importants de la vida. Aquesta bomba de rellotgeria radiofònica s'estrena el 12 de març i tindrà uns horaris atípics: diumenge i dilluns al vespre.
'Burundanga'
La comèdia de Jordi Galceran sobre ETA troba una sala gran
El retorn més esperat: el gran públic podrà veure per fi la comèdia sobre la hipotètica fi d'ETA que es va inventar Jordi Galceran. Casanovas la va dirigir al Temporada Alta i va passar fugaçment per la seva sala, però no n'hi va haver per qui en va voler. La solució ha estat saltar a una sala comercial sense tocar pràcticament res, ni un text "brillantíssim", diu el director, ni cap dels cinc actors entre els quals hi ha Carles Canut. Burundanga és l'única obra del gran dramaturg català actual que s'ha estrenat abans a Madrid que a Barcelona. Arribarà a La Villarroel el 6 d'abril.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)