Mostrando entradas con la etiqueta Tortell Poltrona. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tortell Poltrona. Mostrar todas las entradas

Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat)
El cartell de la quarta edició del Festival Circ Cric al Montseny, que es farà a Sant Esteve de Palau Tordera del 5 d’abril al 13 de juliol, és obra d’un nen. Perquè els nens encara tenen la mirada verge, perquè no menteixen i perquè “cal reivindicar les coses més profundes, més naturals i primàries” per veure si recuperem “el sentit comú”, diu Tortell Poltrona, l’organitzador del festival.
L’espectacle que hi estrenarà Poltrona,Bemoll sostingut, és un exemple d’energia i de coratge. Té l’origen en la sensació d’un temps sostingut que deixa el cop de la pèrdua d’una persona estimada, però Poltrona, que l’any passat va ser guardonat amb el Premio Nacional de circ, s’aferra al present a través de l’art i pregunta què és l’ara amb una espectacle on hi haurà acròbates, pallassos, poesia i música. S’estrenarà el 20 d’abril.
A més d’aquest espectacle, en la línia multidisciplinària del festival, que també inclou música i teatre, el 20 de juny Poltrona donarà un nou gir a les col·laboracions que ha fet en els últims anys amb La Troba Kung-Fú. El dia de l’obertura del certamen també hi actuarà un nom destacat, Albert Pla, que repassarà els seus millors temes acompanyat de Diego Cortés. Sense abandonar el terreny musical, el 25 d’abril Pepino Pascual farà un concert amb la Souvenir Orquestra, formada per instruments exòtics, i l’11 de juliol el festival es tancarà amb un sopar amenitzat per la formació Mandanga, fundada al Baix Montseny l’octubre del 2010 per una colla d’amics d’arreu de Catalunya.
Espectacles, fires i tallers
En total, dins aquesta edició del Festival Circ Cric es podran veure 26 espectacles i quatre concerts. Dinou dels espectacles estan inclosos dins les dues fires que se celebraran el 13 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial del Circ, i el 15 de juny. Durant aquestes jornades, a més d’assistir als espectacles d’artistes com Claret, el Circ Los, la companyia Xirriquiteula, Txo Titelles, els Ambizurdos i Quim Girón i Benet Jofre, els més petits podran participar en tallers i activitats relacionades amb el món del circ com ara sessions de maquillatge i de creació de màscares; degustacions gastronòmiques i passejades pel Montseny.
L’apartat del festival anomenat Cabaret Coluche acollirà els espectacles de caire més experimental com Krapp, de Samuel Beckett, de la mà de l’actor i director Víctor Álvaro (9 de maig); Somnis de sorra, de la companyia Ytuquepintas (13 d’abril), i Violeta, sorgit de la col·laboració de la banda Venancio y Los Jóvenes de Antaño, que interpreten temes amorosos d’arrel llatina en clau tragicòmica amb els set acròbates del Col·lectiu La Persiana, provinents d’escoles de Brussel·les, Lima, Londres i Barcelona (15 de juny).
Un sopar de pedres i poemes
La programació d’arts escèniques arrencarà el 5 d’abril amb Pomelo, un elefantet rosa amb els ulls molt oberts, de Judit Farrés. L’espectacle adapta diversos llibres d’aquest personatge i inclou projeccions damunt una lona que sura dins un hort plantat al mig de l’escenari. El 20 d’abril Jordi Aspas i Bet Miralda, els Escarlata Circus, seguiran explorant la línia que han encetat amb l’espectacle Cabaret petrificat, que arribarà aviat al Mercat de les Flors, amb un Sopar de pedres cuinat en col·laboració amb el poeta Josep Pedrals i altres convidats. Tots dos artistes van donar pocs detalls de les sorpreses que promet l’espectacle. Sí que van avançar dos possibles ingredients de l’àpat: pedrers i peix de roca.
El 4 de maig se celebrarà un matí de circ amb el Cabaret Elegance i el seu espectacle d’acrobàcies Elegants. I el dia 16 arribarà el torn de la companyia Baro d’Evel Cirk, formada per Blai Mateu -el fill de Poltrona- i Camille Decourtye. Representaran un espectacle creat expressament per a l’ocasió, El buit de l’altre, un duet íntim que reflectirà el seu treball de manipulació d’objectes. A més de Mateu i Decourtye, el muntatge compta amb la col·laboració de l’artista de màstil xinès Noemi Bouissou.
La recuperació del Festival de Pallasses
Una de les grans novetats d’aquesta edició del Festival Circ Cric al Montseny és la recuperació del desaparegut Festival de Pallasses d’Andorra, Fòrum de la Comicitat, un festival pioner ideat per Tortell Poltrona i Pepa Plana que es va celebrar entre el 2001 i el 2009. Tortell Poltrona, amb la col·laboració d’Almazen, n’ha volgut recuperar l’essència. Del 23 al 26 de maig, el Circ Cric es convertirà en una “reserva natural de pallasses”, explica Macarena González, d’Almazen. El seu objectiu és donar visibilitat el treball de les pallasses; crear un espai de trobada i facilitar l’accés del públic al treball de les pallasses. S’inaugurarà amb un cabaret de pallasses. El dia 24 se celebrarà una fira, que inclourà una “pista oberta de pallasses”, i s’estrenarà a Catalunya l’espectacle Cues de pansa, de Pepa Plana i la companyia Toti Toronell. A més d’espectacles i una fira de pallasses, se celebrarà una jornada de ponències i s’elaborarà un manifest per dibuixar el futur del festival.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,
Font: Elisabet Escriche (ara.cat)

 Durant aquests vint anys, l'entitat sense ànim de lucre Pallassos Sense Fronteres ha fet 10.707 actuacions i 708 expedicions i ha animat gent de 98 països. El seu únic objectiu és arrencar un somriure en poblacions de camps de refugiats i zones de conflictes bèl·lics o d'exclusió, una tasca que no sempre és fàcil, i menys en temps de crisi econòmica. El seu projecte ja s'ha materialitzat en països com Colòmbia, el Marroc, Moçambic, Kosovo, Algèria, Kènia, Jordània i el Congo. La seva seu, però, és a Barcelona.
¿Com ha evolucionat Pallassos Sense Fronteres des de la seva primera acció, en un camp de refugiats durant la guerra a l'ex-Iugoslàvia, fins a l'última, feta a l'Iraq?
Després del primer espectacle vam tenir clar que ho havíem de seguir fent si ens volíem mirar al mirall amb dignitat cada matí. Vint anys després ja som experts, tenim una sèrie de protocols i, a més, rebem l'ajuda de la societat civil, que sempre ha sigut la que ha donat múscul a la nostra història. Alhora tenim una federació internacional, amb seu a Barcelona, que permet que quan algú no pot arribar on vol, els altres estirin. L'únic entrebanc, però, és que últimament hem perdut les ajudes de les institucions a causa dels seus problemes interns.
Com els afecta en el seu funcionament aquesta falta d'ajudes econòmiques de les administracions?
Doncs ens hem vist obligats a organitzar-nos com al principi, tot i que ja fa vint anys que treballem. Això, però, és molt saludable perquè ens permet treure'ns coses de sobre. De fet, és el primer que aprens durant les expedicions de pallassos: tot el que és inútil ho deixes a la vorera o ho regales.
¿A què es refereix quan diu "treure'ns coses de sobre"?
El fet de no tenir subvencions ens ajuda a no perdre temps justificant-les i, per tant, podem dedicar tots els nostres esforços a intentar enganxar artistes perquè tirin endavant el nostre projecte.
¿Tenen la sensació, doncs, que tornen a néixer?
Sí, perquè estem en plena ebullició. S'ha de tenir en compte, però, que Pallassos Sense Fronteres, a part d'ajudar les arts escèniques a exercir aquest dret de compartir el temps amb els que tenen menys, també ens ha ajudat a canviar una mica la imatge d'un personatge que a la gent li costa tant d'entendre: el pallasso.
¿Han aconseguit dignificar del tot la professió?
De ser un personatge absolutament marginal, hem aconseguit passar a donar-ne una visió molt més clara: que el pallasso és una persona compromesa amb la seva societat. ¿Que molts cops et pregunten per què fas de pallasso? Doncs la resposta és molt senzilla: si viatges i estudies t'adonaràs que el més important en aquesta vida és fer de pallasso. És a dir, riure i, sobretot, fer riure.
Estan presents a la Mostra d'Associacions de la Mercè i són una de les dues entitats que seran homenatjades aquest any. Avui fan l'acte de cloenda de les festes. ¿En què consistirà?
És un espectacle innovador i poètic que farem conjuntament amb la Troba Kung-Fú i el Circ Cric. Serà a dos quarts de vuit i és de franc. El que farem és barrejar les cançons de la Troba Kung-Fú amb números de circ. El resultat és, realment, espectacular. A més, durant les festes hem donat a conèixer les nostres activitats mitjançant projeccions de vídeo, que s'han fet a la carpa que tenim instal·lada a la plaça de Catalunya de Barcelona.
I després de Barcelona?
Hem organitzat una sèrie d'actes per recollir recursos econòmics, perquè com més en tinguem més coses podrem fer. Hi ha tants nens que ens estan esperant que tenim una mica d'urgència. Entre aquests actes hi ha el S'enlaira , el 5 d'octubre, amb Txarango i el Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). Les entrades ja estan exhaurides. A l'octubre també serem a les Fires de Sant Narcís de Girona i el 3 de novembre actuarem a Manresa.
Per recaptar fons també han organitzat una campanya de missatges de mòbils. Què cal fer per participar-hi?
Només cal enviar un SMS amb el text "Ajuda somriures" al 28099, i ens donarà 1,20 euros. També es pot fer una aportació econòmica a través de la nostra pàgina web.
Actes a banda, ¿per on passa el futur de Pallassos Sense Fronteres?
En una societat en què s'imposen les noves tecnologies, cada cop seran més importants les accions en què la gent pugui gaudir dels sentiments de manera directa. Per tant, la importància de compartir el riure cada cop tindrà més pes, i impulsar aquest bon humor és precisament el que intentem fer els pallassos.
¿Amb quin moment es queda d'aquests vint anys?
La primera actuació, l'espectacle a Bòsnia, em va marcar molt, però és molt difícil triar-ne un entre els quasi 40 viatges que he fet durant aquest temps. El que no oblidaré mai és com s'acomiaden els nens quan marxem d'aquests punts amb els vehicles quatre per quatre. Sempre ens diuen: "Torneu, torneu".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: EFE vía ara.cat
El pallasso Tortell Poltrona serà un dels principals reclams del primer festival de màgia 'L'impossible' de la Canonja, que se celebrarà del 19 al 21 d'abril a diversos escenaris d'aquesta localitat. Seran tres dies de màgia i espectacle amb actuacions increïbles, trucs espectaculars, cercaviles fantàstiques i artistes vinguts de tot arreu que ompliran el teatre de l'Orfeó i els carrers i places de la localitat tarraconense.
El festival és una de les apostes més importants del Patronat de Cultura del Castell de Masricart que, després de set anys sense interrupció portant el món de la màgia a la Canonja en forma de jornades, afronta ara el repte d'oferir un festival amb la intenció de buscar més mags i espectacles. Segons ha assenyalat el regidor de Cultura de la localitat, Salvador Ferré, "des del primer moment, un dels objectius marcats per l'ajuntament de la Canonja va ser la qualitat, i podem assegurar que aquest any no es quedarà enrere".

La Gran Gala Internacional de Màgia serà l'encarregada d'obrir el teló del festival amb la maga Amélie i els il·lusionistes Aliskim & Luna. A partir de llavors, entre les funcions destacades hi ha la peça 'Post-clàssic' de Tortell Poltrona a l'Orfeó, l'espectacle dels titelles de la companyia Teia Moner, la cercavila de la companyia Cia Més Tumàcat amb els efectes de David el Mag o la funció 'Piccolo Camerino' del pallasso argentí Adrian Conde, que actuarà com a colofó del festival.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Fuente: EFE vía lavanguardia.com

El payaso Tortell Poltrona desmonta algunos de los prejuicios que la sociedad tiene sobre la muerte en su último espectáculo, Grimègies, que lleva al Lliure de Gràcia del 19 al 30 de diciembre.

Grimègia es una palabra inventada por el pintor Isidre Nonell en el cambio de siglo XIX al XX, que venía a significar desenfreno, más bien con connotaciones sexuales, ha explicado hoy el payaso en la presentación del espectáculo.

La palabra se hizo muy popular durante buena parte del siglo XX y adquirió también un significado más ligero de algazara.

El espectáculo muestra al espectador las trifulcas de un payaso solitario que afronta su viaje, "un viaje que a todos nos ha tocado en suerte desde el momento en que nacemos".

En escena, Poltrona prepara animado el gran viaje, su muerte, reflexiona y hace frente a los obstáculos, y, sin ánimo de despedida, brinda una manera de entender la vida, persiguiendo con la ternura y la risa unos instantes de eternidad.

Grimègies, resume Poltrona, es "un tema tabú, un juego con los propios miedos, los amores y los desamores". El espectáculo que ahora se presenta en Barcelona se estrenó en abril de 2011 en el Teatro Bartrina de Reus y, el mismo año, recibió el premio al Mejor Espectáculo de Circo Cómic de la II edición de los Premios Zirkòlika de Circo de Cataluña.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,
Font: Jacinto Antón (elpais.com)

 El cavaller i la mort, la mort i la donzella, el pallasso i la mort... ¿El pallasso i la mort? Sembla que més aviat són extrems antitètics. La negra i trista mort, l’alegre i colorista pallasso. Però ben mirat —i sense la necessitat de recordar l’existència de pallassos tan sinistres com ara Pennywise, el clown d’It, o Pogo, el pallasso assassí (l’assassí en sèrie nord-americà John Wayne Gacy Jr., que va violar i matar 33 homes joves i que solia participar en desfilades vestit de clown, el paio)—,aquests populars personatges no han estat mai exempts del mal rotllo. Aquests dies nadalecs, un dels nostres pallassos més reconeguts, Tortell Poltrona, representa al Teatre Lliure de Barcelona el seu espectacle Grimègies (2010), en el qual l’entranyable i gamberro clown prepara el seu darrer viatge.
Poltrona (Jaume Mateu) acaba d’arribar precisament d’una gira pel Brasil. Quan li dic que deu tenir un jet lag de nassos, riu amb la broma, i amb ganes. “És un país que m’encanta, en lloc de donar-te la mà, et fan una abraçada i un petó. He participat en diversos festivals, com Anjos do Picadeiro, a Sao José do Rio Preto, i he impartit un curs. Estan fenomenal, molt excitats amb els Jocs i el Mundial. El pallasso funciona molt bé allà. I més amb la comicitat poètica, que és el que jo faig, són molt sensibles”.
L’espectacle que porta al Lliure, de 70 minuts en funció de les rialles, “és una reflexió sobre la mort amb el pallasso posat. En part, està motivat per la circumstància que ja sóc avi i perquè crec que, en la nostra societat, cal explicar la mort, hi ha un gran dèficit sobre això”. Poltrona explica que la idea es va desenvolupar en contacte amb gent que estudia l’antropologia del pallasso. “En el passat, el pallasso era un personatge molt més complex, relacionat amb els ritus funeraris i altres realitats transcendents. No està gens malament que parli d’un tabú com la mort, ell sí que pot”.
L’actor apunta que Grimègies (títol a partir d’una paraula inventada al XIX per Isidre Nonell i que significaria, més o menys, “gresca o conya”) no és per a nens menors de set o vuit anys. “Encara que els nens són els que m’agraden, t’entenen millor, amb els adults has de caminar tot sol. Però aquí el ritme no és l’habitual d’un espectacle de pallassos i es poden avorrir”. En el xou, el pallasso “explica que estem aquí de puta casualitat”, assenyala Poltrona. “I que cal gaudir de la vida mentre dura. Mentrestant, es prepara molt content per al seu viatge”. L’actor adverteix que la història és molt senzilla i que ningú esperi grans paraules. És un one man show o més pròpiament un one clown show. I, recalca, “no és trist ni depriment, entenc que s’ha de viure la mort com una part de la vida”.
Parlant del pallasso i la mort no podem deixar de pensar en Miliki. "Sí, tothom es va morint, els pallassos també moren. Moren de civil i no de pallasso, però. En realitat, tots els éssers humans portem un pallasso a dins, així que cada vegada que mor algú també mor un pallasso, encara que sigui en potència. El món és ple de pallassos moribunds”.
Després de tants anys, ¿està cansat Poltrona de fer el pallasso? “No, que va, canvia alguna cosa, ets menys energètic, més poètic, però com a avi estic més motivat, els avis, si t’hi fixes, fan molt el pallasso amb els seus néts". I porta el pallasso sempre posat? L’intento portar les 24 hores, a l’ascensor i a la duana, però no sempre en sóc capaç. En el control de l’aeroport em van prendre una ampolla de whisky. Reacciones a coses així mirant de buscar el gag. Però no me la van tornar”.

El pallasso i la mort

by on 17:21
Font: Jacinto Antón (elpais.com) El cavaller i la mort, la mort i la donzella, el pallasso i la mort... ¿El pallasso i la mort? Sembla ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Era a finals dels anys setanta quan, dins d'un 2CV, una ànima de pallasso va escriure circ al baf que entelava el vidre del cotxe. En sortir a fora, la paraula era cric . "Aquell palíndrom era el que nosaltres volíem fer: circdel dret i del revés, fora de les famílies tradicionals", explica Tortell Poltrona, l'àlies que acompanya Jaume Mateu des de fa més de tres dècades. El 1981 es concretava aquella idea gairebé revolucionària en "una època que no hi havia res" i estenien la carpa del Circ Cric, un circ que bevia de Brossa, Miró i Foix. "Ells ens van enviar al festival de Montecarlo i allò ens va semblar bestial", recorda Mateu. Van pensar a recrear-ho a Barcelona, però adaptant el desafiament de les lleis de la física a la tradició catalana. Els fundadors del Cric provenien dels titelles, la dansa i el teatre -"Els que ens hem dedicat a la comèdia venim dels Pastorets i els que s'han dedicat al drama vénen de la Passió", resumeix Mateu- i van ser pioners en un circ contemporani que era una barreja de totes les arts escèniques. Van passar d'aficionats a professionals a l'acte. Des de llavors han insistit a acostar el circ a la gent: "N'hi ha que es pensen que els pallassos els van inventar la família Aragón i que el circ el va inventar l'Ángel Cristo", lamenta Mateu. Per això el 2002 van convertir-se en una companyia ambulant. Ara posen el punt i final a aquell projecte, "al calvari de les gires", diu Montserrat Trias, la Senyora Titat, tips de la manca d'ajuts i l'excés de traves burocràtiques. "L'administració no diferencia entre el circ que fa cultura i les estructures que fan fira. Ho sabíem, però ens pensàvem que ho podríem superar. I no ha estat així", resumeix.
La que serà l'última gira del Circ Cric va començar el 2009 amb Els racons de la memòria i acabarà al festival Grec, dins la carpa muntada a Montjuïc, de demà al 15 de juliol. És un compendi dels millors números de la carrera del pallasso. Després se'ls podrà veure en espectacles de sala -Tortell Poltrona serà per Nadal al Teatre Lliure amb Grimègies - o a la seu estable a Sant Esteve de Palautordera, però la carpa del Circ Cric no es desplegarà més per les quaranta ciutats catalanes on han actuat en l'última gira i on han superat els 50.000 espectadors.
Els problemes que els han fet defallir s'han agreujat: sense una normativa nacional, amb requisits municipals desorbitats per a una estructura petita, un cost estructural elevat, l'augment del carburant, la crisi i, fins i tot, l'edat. "Hem demostrat que és possible i ara, si algú altre ho vol fer, fins i tot li podem regalar algun camió. Nosaltres ara ens volem centrar en reptes artístics i no a resoldre problemes de producció", deia ahir el pallasso. "Volem canviar el xip. No estem morts, però amb aquestes condicions no volem seguir, és una gimcana permanent".
Ja el 2007 van anunciar l'aturada del Circ Cric perquè la gira era insostenible i van posar contra les cordes la Generalitat. "Llavors sí que vam intentar tenir repercussió pública i aquells estralls van servir per muntar La Central del Circ, tot i que després els empresaris en vam quedar al marge. Ara no pretenem res més que viure amb dignitat. Estem cremats. El circ encara no ha fet la transició, com la justícia i el futbol", lamentava Jaume Mateu.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Aquest migdia Lluís Pasqual ja ha desgranat tota la temporada 2012/13 del Teatre Lliure. Els dos conceptes que l'engloben, segons el director, és el "xoc de generacions" –es confessa preocupat pels joves a la vintena– i "fer teatre contra la por". Per això assegura que ha volgut fer una temporada "il·luminista" amb gent que sigui capaç de mirar la realitat "amb certa tendresa i humor". Ha programat 31 espectacles –entre grans coproduccions i petits espectacles de lectures dramatitzades– i  també ha encetat un apartat de concerts. A més, promet reobrir l'Espai Lliure per a què hi actuïn joves que comencen a fer teatre, sense que això signifiqui un sobrecost pel teatre, que té un pressupost per al 2012 de 7,6 milions d'euros. D'entre els noms que destaquen per la temporada que ve en seleccionem 10. 
- Francesc Orella: L'actor protagonitzarà tres espectacles al Lliure. Farà de candidat de president de la Generalitat a Pàtria de Jordi Casanovas. També protagonitzarà L'estranger de Camus dirigit per Carles Alfaro i podrà ser a la reposició de Hedda Gabler on aquesta temporada no va poder actuar perquè es va trencar un peu.
- Pau Miró. Lluís Pasqual ha recuperat la figura de l'autor resident. Serà Pau Miró, autor de l'èxit d'aquesta temporada Els jugadors. S'ocuparà de fer dramatúrgies per encàrrec i, a més, està preparant un text d'Alan Bennett on previsiblement Anna Lizaran farà de sense sostre. 
- Lluís Pasqual. Hi serà per partida doble. Dirigirà una obra que fa temps que acarícia Blackbird de David Harrower (sobre una història d'amor i pederàstia) i dirigirà Els feréstecs, un Goldoni que assegura que li ha demanat el públic. Els feréstecs seran Andreu Benito, Jordi Bosch, Boris Ruiz, Xicu Masó i torna al teatre Laura Conejero.
- Miguel del Arco. És l'últim director-dramaturg de moda a Madrid. Autor de les dues obres que han triomfat als Max, Veraneantes i La función por hacer. Com que 'Veraneantes' no ha pogut arribar a fer estada al Lliure perquè han hagut de tancar la companyia per culpa de la crisi, Pasqual l'ha fitxat amb un altre espectacle: Juicio a la Zorra, on Carmen Machi interpreta l'Helena que dóna una nova visió de la Guerra de Troia. 
- Pau Carrió: El jove director torna a ocupar-se del cicle de lectures dramatitzades. Aquest any giraran al voltant de la memòria europea. Hi haurà nou espectacles dirigits per David Selvas, Juan Carlos Martel, Lluís Pasqual, el mateix Carrió, Carme Portaceli, Pau Miró i els germans Queco i Rosa Novell.  Un d'aquests espectacles, el que dirigeix Pasqual, sorgirà d'un taller per a actors.
- Daniel Veronese. El director argentí que vam descobrir amb Àlex Rigola –absent a la programació– torna al Lliure amb Los hijos se han dormido, una versió de 'La gavina' de Txèkhov.
- Josep Maria Mestres. El director dirigeix un Mark Ravenhill anomenat Dispara. Agafa tresor. Repeteix. amb actors de la seva 'troupe' com Sílvia Bel o Àlex Casanovas o Carmen Machi que no eren habituals del Teatre Lliure.
- David Albet. El nou conseller del CoNCA dirigeix la BCN216, el grup instrumental que serà resident al Teatre Lliure. A més d'inaugurar la temporada el 10 d'octubre amb Songs of wars I have seen, faran un cicle de concerts al foyer i participaran en una ràdionovel·la de L'estranger.
- Tortell Poltrona. La Hedda Gabler de David Selvas i Laia Marull torna per tancar la temporada que ve, després d'assolir ple absolut aquesta temporada. També torna la cuidada programació familiar, amb tres espectacles, dos dels quals ja s'han fet aquesta temporada, Un bosc de cames i Lava. I també tornarà Tortell Poltrona per Nadal però no amb el circ sinó amb Grimègies un solo on reflexiona sobre la mort. 
- Blanca Portillo. És l'altra actriu de l'escena espanyola que farà temporada al Lliure ni més ni menys que amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Interpretarà La vida es sueño de Calderón de la Barca. Ella serà Segismundo. 
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,