Mostrando entradas con la etiqueta Francesc Lucchetti. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Francesc Lucchetti. Mostrar todas las entradas

Font: J. Bordes (ElPunt/Avui)
Josep Maria de Sagarra descobreix el teatre psicològic i realista europeu i americà i decideix fer un gir en la seva dramatúrgia. Torna a Barcelona i presenta Ocells i llops. Només aguanta dues funcions. Insisteix, sis mesos més tard, amb Galatea amb un resultat similar. 65 anys després, Xavier Albertí encomana a Lurdes Barba que aixequi Ocells i llops a la Sala Petita. S'estrena avui i estarà en cartell fins al dia 6 d'abril. Amb aquesta peça, amb la qual fa un homenatge a la seva mare (i als ocells amb els quals es devia distreure), té “l'absoluta necessitat de comunicar als seus espectadors el tresor que ha descobert a França”, segons Albertí. La directora reivindica tant l'autor com l'obra i aclareix que serà una fita històrica perquè no caldrà esperar uns altres 65 anys perquè es faci una nova producció.
Carme Conesa interpreta la vídua jove que aspira a mantenir el seu món amable i cordial. És el debut d'aquesta actriu al TNC. L'actriu admet el perill que la prosa poètica i el seu personatge arraconat de la vida sigui distant. Per això advoca per interpretar-lo des de la veritat d'una mare que és una heroïna de l'amor familiar i que ho fa tot pels seus fills. Efectivament, les pulsions dels seus tres fills (amb l'ambició econòmica, l'anunci de l'homosexualitat i la necessitat de practicar un avortament trencaran aquesta) dilapidaran aquest petit racó on pretén protegir les convencions de l'aristocràcia. De fet, a Ocells i llops es reprodueix un tema constant en Sagarra: la fi del seu món, que pot recordar, per exemple, a Mort de dama de Llorenç Villalonga.
Al costat de Conesa, Roser Tàpias (que és el seu primer personatge professional a l'escena), Nausica Bonnín, Llorenç González, Jaume Madaula, Francesc Luchetti, David Bagés i Montse Pérez. Són el contrapunt al desig de la vídua jove de lluitar per un impossible: aconseguir que el seu món sigui com vol i acabar intentant respirar. No és una presència absoluta: “Primer parlen d'ella i al cap de 10 minuts apareix”, quan ja tothom sap què li passarà, el millor recurs per a lluïment d'una primera actriu, recorda Conesa tot citant Amparo Rivelles.
Josep Maria deSagarra havia de ser el continuador de la dramatúrgia d'Àngel Guimerà. Tot un Teatre Romea li feia d'avalador. Va ser així fins a l'esclat de la Guerra Civil. Al 1948, l'obra va passar per la censura, perquè, tot i la convulsió de la trama, no és escabrosa: el que importa són les conseqüències en l'àmbit estrictament familiar. Segons s'ha pogut saber, aquesta peça és la traducció d'una peça escrita per encàrrec de l'actriu madrilenya Caterina Bárcenas: La muñeca sangrienta no va pujar a escena perquè l'actriu va considerar que no seria entesa pel públic. Efectivament, Ocells i llops no va rebre el plàcet del públic. Ara és el moment de revisitar-la i posar-la a lloc, anuncia Albertí.

Nou piular europeu

by on 14:47
Font: J. Bordes ( ElPunt/Avui ) Josep Maria de Sagarra descobreix el teatre psicològic i realista europeu i americà i decideix fer un ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
Ramon Vinyes és un d'aquells personatges la història del qual ha quedat enterrada per la Història en majúscules. Va néixer a Berga el 1882 però la vida d'aquest escriptor va ser un exili continu, primer per motius professionals i després polítics. El 1913 va viatjar per primer cop a Barranquilla (Colòmbia) fart de les escomeses dels crítics i els companys d'ofici. Allà va fundar una llibreria que es convertiria en centre intel·lectual i de divulgació dels corrents europeus. Els intents de retorn a l'escena catalana topen tant amb un teatre encallat en la comèdia de bulevard com amb una situació política nefasta per a un home avançat als temps, que llegia Brecht i defensava un teatre antiburgès i modern. En canvi, a Colòmbia va formar part del Grup de Barranquilla, on va coincidir, entre d'altres, amb Gabriel García Márquez, que el va homenatjar a Cien años de soledad retratant-lo com el "savi català", "l'home que ho havia llegit tot", "presoner de dues nostàlgies".
Malgrat una trajectòria tan extraordinària com sorprenent, des del 1939 no s'havia representat cap obra seva al teatre professional català. El director del TNC, Sergi Belbel, ha volgut saldar comptes amb la memòria de Vinyes abans d'acabar el mandat. Aquest dijous s'estrena al Nacional Ball de titelles, una de les millors obres de l'autor, escrita el 1930, i la més crítica amb els poders fàctics. Una elecció a consciència per dialogar amb el context actual.
Del teatre popular a l'ideològic
És nit de Nadal en un bordell d'un poblet de muntanya. Les forces vives hi fan cap: polítics, notables, notaris, poetes, periodistes, capellans, científics, representants d'esquerres i de dretes. "Vinyes intenta apropar els gèneres populars, la comèdia, la farsa, a un teatre d'idees antiburgès i anarquitzant: barreja la crítica social amb un teatre popular", explica el director de Ball de titelles , Ramon Simó. Per això aprofita el bordell per fer-hi desfilar un fresc de tota la societat i dedicar-li "una carícia". No queda canya dreta: "Denuncia la demagògia, els abusos del poder, el menyspreu de la cultura, l'oportunisme, la corrupció, la veritat oficial... Aprofundeix en una Catalunya republicana que ens resulta molt propera. Les seves idees i discurs són molt actuals", diu Simó.
A prop de ca la Remei, la madam del bordell, hi cau aquella nit una bomba que distorsionarà la pau del poble: un jove amb ales és caçat pel guardabosc. "És un símbol modernista, com Ícar, l'emblema de la llibertat". Vinyes inaugura "una mena de realisme màgic", perquè els personatges de seguida prenen per possible i real aquell ésser. Tots els parroquians del bordell se'l volen apropiar: "A casa nostra cada cop que apareixen dues ales hi ha deu mil tisores disposades a tallar-les", critica Simó. El noi "representa la nova vida, l'esperança, una nova manera de fer" que, a més, se situa en plena República; la pèrdua de les ales "es pot interpretar com la ideologia, la capacitat de fer el bé, el proïsme...", apunta el director. L'amor és l'únic redemptor de l'ambició, l'individualisme i l'engany. Però mentrestant, Vinyes llança dards a tort i a dret: "Tot és lícit mentre no ho denunciï l'escàndol comprovable", diu. O bé: "La veritat és de dretes".
Dinou intèrprets s'encabiran a l'escenari de la Sala Petita en una "macrofesta" d'estètica burtoniana que Ramon Simó ha inventat a partir del joc estètic que ja proposava Ramon Vinyes. Mercè Pons, Nao Albet, Jordi Banacolochoa, Rosa Cadafalch, Francesc Lucchetti o Jordi Martínez formen un repartiment de luxe d'una obra coral que reivindica en el fons un món més just.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

Fuente: EFE vía lavanguardia.com

El TNC será el escenario a partir del próximo día 13 de la ácida comedia Ball de titelles, de Ramon Vinyes, un autor semidesconocido en Catalunya, pero muy valorado en Colombia, donde residió muchos años, y al que Gabriel García Márquez homenajeó como "el sabio catalán" en Cien años de soledad.

El director artístico del TNC, Sergi Belbel, ha reivindicado hoy la figura de Vinyes, a quien también ha tildado como el Valle Inclán catalán, por la vigencia de sus textos, que, en este caso, incide en criticar a la clase política y al estamento religioso.

Estrenada en el año 1936, Ball de titelles narra la aparición en un burdel de una ciudad de montaña, regentado por la señora Remei, de un hombre con alas durante la noche de Navidad, mientras las mujeres devotas se encuentran en misa y los próceres del lugar están encerrados en el prostíbulo en búsqueda de mundanos placeres.

El director de esta propuesta, Ramon Simó, en la misma línea que Belbel, ha alabado la manera de trabajar de Vinyes (Berga, 1882-Barcelona, 1952) y la presentación en esta obra de un friso de la Catalunya republicana, con una fuerte crítica a los políticos, sin obviar ni la corrupción, ni la falta de ideales, ni el oportunismo, aunque tampoco salen bien parados el estamento religioso y los medios de comunicación de la época.

Para Simó, "Vinyes se carga todo lo que le sale al paso, si puede, quedando muy pocos sin recibir una caricia suya".

Para el montaje de la obra, que nunca antes se había representado profesionalmente en Catalunya, ha optado por un elenco de 19 actores, todos de primer nivel, encabezados por Mercè Pons, que dará vida a la señora Remei, propietaria del prostíbulo, y entre los que también se encuentran Nao Albet, Jordi Martínez, Jordi Banacolocha, Francesc Lucchetti, Santi Ricart, Pep Ferrer, Francesca Piñón o Rosa Cadafalch.

Ramon Simó ha recordado que Ramon Vinyes fue siempre un hombre comprometido con el teatro y con el arte, uno de los grandes teóricos del denominado "teatro de orientación", que tenía en mente los parámetros europeos del momento, defendiendo que la Cultura "no puede ser considerada sólo como un entretenimiento".

Asimismo, ha dado a conocer que en los años treinta derivó hacia postulados antiburgueses y anarquizantes, que quedan reflejados en sus textos.

A su juicio, este hecho es, en parte, lo que explica que sus obras hayan sido muy poco representadas en Catalunya, a pesar de que una pieza como Ball de titelles tiene "muchas conexiones con la realidad actual".

Respecto a la utilización de un burdel como lugar en el que se desarrolla la acción, Simó defiende que "como metáfora del mundo da mucho de sí".

En este vodevil con trasfondo dramático, que podrá verse en la Sala Petita del TNC hasta el 20 de enero, también aparece una "curiosa reivindicación del amor" y del humanismo, visto como la posibilidad de cambiar las cosas, aunque en ocasiones esto parezca imposible.
Con muchas escenas en las que aparecen hasta 17 de los 19 actores participantes, lo que remite a El camarote de los Hermanos Marx, también tiene su peso en el espectáculo la música de Joan Alavedra.

Por otra parte, para la obra, en la que asimismo intervienen Daniela Feixas, Esther Bové, Carme Poll, Diana Torné, Itzíar Castro, Òscar Rabadan, Ferran Vilajosana, Pep Jové, Berta Junyent y Aline Vincent, se ha contado con la colaboración de la Central del Circ.

Sergi Belbel, dirigiéndose especialmente a los políticos, ha considerado que textos como Ball de titelles sería "triste" que dejaran de programarse en el futuro en el TNC, mientras que el actor Francesc Lucchetti ha lamentado el incremento del IVA del 8 al 21% en las entradas de los teatros porque, en su opinión, ello comporta "el fin del teatro en el país".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


Torna Agost a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L'adaptació de Sergi Belbel del text de Tracy Letts va ser la sensació teatral de la temporada passada, amb un gran èxit de públic –va aplegar gairebé 40.000 espectadors en 50 funcions– es reestrena aquest dimecres amb l'objectiu de convertir-se en l'espectacle més vist de la història del TNC. Fins ara el rècord el té l'obra Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo De Filippo i direcció del mateix Sergi Belbel, amb gairebé 70.000 espectadors.
El muntatge va ser premiat als Premis Butaca de l'any passat pel millor muntatge, la millor direcció i la millor actriu (Anna Lizaran), i en el seu retorn  tornarà a comptar amb el mateix repartiment de la temporada passada, encapçalat per la mateixa Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German. L'únic canvi serà la incorporació de l'actor Francesc Lucchetti en substitució de Carles Velat.
Agost narra la història d’una família del 'midwest' americà que es veu obligada a retrobar-se el dia en què el cap de la família desapareix. Amb una barreja d'amagor i humor, el text explora els costums de l'Amèrica profunda actual i, per extensió, de la societat occidental.
Font: www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT: SERGI BELBEL
DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE
INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, TONI SEVILLA, FRANCESC LUCCHETTI, QUERALT CASASAYAS i JORDI ANDÚJAR
PRODUCCIÓ: GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA i LALUCKEY SERVEIS DE L'ESPECTACLE
SALA CAPITOL


Després de la presentació de les xifres provisionals d'aquesta edició del Grec, resulta que un cop més la crítica i el públic van per camins separats. Fora de joc, la darrera obra de Sergi Belbel com a dramaturg, ha estat un dels èxits d'aquest any. Després d'un estiu marcat per la victòria de la selecció espanyola al Mundial i d'unes temporades de grans èxits blaugranes, el futbol torna a envair l'oci dels catalans. Però no ens enganyem, de futbol parla poc aquesta peça. Només serveix com a bàlsam d'una família burgesa catalana (però que podia ser universal) que es troba en plena crisi social i econòmica.

Un pare pusil·lànime (Toni Sevilla) confesa a la seva dona (Anna Azcona) que la seva empresa li retallarà el sou de forma important per lluitar contra la crisi econòmica mundial. A més ha prestat a un dels seus amics tots els seus estalvis i això provoca que no pugui enviar a la seva filla (Queralt Casasayas) a estudiar als Estats Units. Hauran de començar a retallar despeses i una d'elles, o la més fàcil, és la que genera l'avi (Francesc Luchetti) que viu en un pis de lloguer amb el seu cuidador (Jordi Andújar), un argentí que somia amb el dia que el seu fill es converteixi en crac de futbol.

Masses temes a tractar sota una pàtina de superficialitat brutal que obliga a l'espectador a romandre atònit al seguit d'accions que es desenvolupen davant dels seus ulls, de vegades reals i d'altres plenes de fantasia. Amb una estructura de culebrot, l'espectador fa el favor als actors de riure per no plorar davant d'una excessiva utilització de recursos forçats i de tòpics previsibles.

Tots els actors van a remolc del ritme de l'obra. Anna Azcona, histriònica fins a dir prou, es passa tota l'obra cridant com si estigués posseïda. Toni Sevilla, actua com si passés per aquí i la cosa no fora amb ell. Francesc Luchetti és un pou de tics apresos a força d'hores i hores de petita pantalla. Jordi Andújar i Queralt Casasayas, els més joves i moderats de tot el repartiment de noms mediàtics, mirant de tu a tu a la resta d'actors consolidats i superant el baix nivell interpretatiu de tots ells en aquesta obra.

Amb una escenografia ideal per fer-la encaixar en qualsevol bolo dels 22 previstos que amaga més que mostra i que podia alçar-se amb el millor element amb el que compta la funció. La crisi ens està deixant Fora de joc, esperem que no es deixi la qualitat dintre de casa.

FORA DE JOC

by on 18:16
TEXT: SERGI BELBEL DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, TONI SEVILLA, FRANCESC LUCCHETTI, QUERALT CASASAYAS i JORDI AN...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,