Mostrando entradas con la etiqueta Anna Lizaran. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Anna Lizaran. Mostrar todas las entradas


Fuente: EP & Kim Manresa (foto) vía lavanguardia.com

El Teatre Lliure inaugurará este jueves la exposición dedicada a la actriz fallecida Anna Lizaran, que ocupará el 'hall' y el vestíbulo del teatro de Montjuïc, y de la que se instalará una parte en el centro que posee en Gràcia el día 24, todo ello con motivo del primer aniversario de la muerte de la artista el 11 de enero.

La exposición se inaugurará una hora y media antes de que comience la obra Un enemic del poble, de Henrik Ibsen -y con versión de Miguel del Arco en base a la de Juan Mayorga- para que los espectadores puedan verla, aunque tendrán tiempo hasta julio, cuando el Festival Grec pondrá el cierre a la muestra.

La muestra girará en torno a las raíces, trayectoria y personalidad de la actriz Anna Lizaran, y será un recorrido sentimental por la memoria de la actriz, muy implicada en la fundación del Lliure. La exposición es un homenaje a la figura de Lizaran, así como también una forma de difundir su legado artístico.

El bar de la sede del Lliure de Gràcia acogerá la primera parte de la muestra, donde se repasan su nacimiento, familia, los inicios de su pasión por el teatro, la fundación de la compañía Comediants y también del Lliure.

En el Foyer del Lliure de Montjuïc se repasará toda su trayectoria artística, tanto la vinculada al Lliure como la que no, así como su faceta televisiva y cinéfila. También habrá dos espacios que recogen los premios que ha conseguido a lo largo de su trayectoria profesional, así como el vestuario que ha utilizado en algunas de sus obras más características, como La bella Helena, El ball y La Bête, que no llegó a estrenar porque cayó enferma.

La muestra se complementará con un volumen biográfico que recoge la documentación expositiva y recoge escritos del director del Lliure, Lluís Pasqual, del exdirector del TNC Sergi Belbel y del cineasta Ventura Pons, así como de 50 actores, directores y colegas del ámbito teatral. Lizaran fue considerada la gran dama de la escena teatral catalana, en la que brilló durante las últimas cuatro décadas y en la que dejó un vacío destacado.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

Por Elisa Diez

La temporada 12/13 ha estado marcada por diferentes aspectos que ya tenemos requetesabidos: el IVA cultural, la bajada de afluencia de espectadores a las salas, el precio abusivo de las entradas, la locura de los descuentos, promociones y ofertas. Ha sido una temporada puente entre años de bonanza y tiempos de cambio. Es necesario cambiar mentalidades ancladas en tradiciones pasadas y volver a conseguir que ir al teatro sea una religión, un acto cultural más allá de sentarse en una butaca "a ver lo que echan", ir al teatro es una experiencia única e irrepetible. Por eso "Keep Calm and Come to the Theatre".

Ha sido una temporada demasiado irregular de público y de propuestas. Dos programaciones de estrepitosos fracasos tanto artísticas como en sus números de asistencia: la última de Sergi Belbel en el TNC y la segunda de Julio Manrique en el Romea. Por contra el Teatre Lliure de Lluís Pasqual que venía de una temporada 11/12 bastante decepcionante, cierra la presente como una de las mejores, con afluencia de público, incluso agotando entradas, con una atención y servicio al público envidiable para el resto de teatros de la ciudad. Si el teatro se copia de sí mismo ya sabemos a quién tenemos que copiar.

Cuarenta obras más que la temporada pasada pueblan mi cabeza en estos momentos, once meses, 137 obras (Festival Grec incluido). Demasiadas experiencias vividas, no todas satisfactorias, eso ya sería pedir demasiado. Mi temporada tiene dos ejes claros: el Teatre Lliure con montajes maravillosos: Ivan i els gossos, L'Onada i Els Ferèstecs y las salas de pequeño formato con montajes como: Afterplay (Atrium) o Solfatara (Beckett). Evidentemente se repiten ejes anteriores, como la Sala Flyhard a la que sigues yendo con los ojos cerrados y cuyo éxito de esta temporada se llama Smiley (Guillem Clua) que la próxima temporada vuelve al Capitol. Y se añaden dos ejes importantes el circo y la danza, principalmente como modo de relax dominical es un gusto acudir al Mercat de les Flors, poco a poco voy ampliando el abanico de artes escénicas, y aunque sin crítica al bloc, me voy creando un hueco en la agenda para asistir a este tipo de propuestas.

Fuera de las salas barcelonesas, descubro a Pablo Messiez y Los Ojos en Madrid, obra que me deja cautivada y autor del que me gustaría descubrir más. Sigo empeñada en que algún día alguien lo estrene en Barcelona, viajar hasta Madrid está fuera de mis posibilidades actuales. Y descubro el Temporada Alta con una de las mejores compañías que montan Shakespeare, Nit de Reis de Propeller Theatre, maravilloso. La próxima temporada saldré a visitar más frecuentemente tierras gironinas me temo. Me encanta el teatro internacional, y en temporada es bastante difícil que se deje ver en Barcelona.

Pero sin duda la temporada 12-13 es la de las salas pequeñas o minúsculas. Miniteatr3s, Sala Fènix, Àtic22, Aquitania Teatre y las nuevas que se incorporarán a la lista la próxima temporada ofrecen un halo de viento fresco a la cartelera y son un reclamo de nuevas experiencias para un público que ya no le basta con comprar la entrada, sentarse en su butaca y esperar a que comience el espectáculo. En la próxima temporada veremos sin son pasajeras o permanentes y si el público sigue dando respuesta.

Lo que sí es cierto es que la temporada 12-13 el público ha cambiado. No me estoy refieriendo a la abuela María que va los domingos por la tarde a las salas comerciales. Sino a aquel público más fiel al teatro, que busca y rebusca cuáles son las mejores obras de la cartelera y que les recomiendan sus amigos y personas desconocidas. Fuera de críticas de diarios, los blogs, el Facebook y sobre todo el twitter se han convertido en pieza fundamental para la creación de un público cada vez más crítico y que ya no le vale cualquier cosa. Un nuevo público, nuevas maneras de acercarse a él, y todo un campo por explorar que a Barcelona todavía no se ha tocado y que hoy en día es indispensable.

A mediados de temporada un hecho nos dejo sin habla, la inesperada muerte de Anna Lizaran. Nos abandonó para siempre la dama del teatro catalán, y nos dejó muy solos y muy tristes. En estos meses de presentación de nuevas temporadas teatrales, todavía duele y resulta extraño no ver su nombre encabezando un reparto. El mejor homenaje se lo dio la platea en vida, llenando teatros y aplaudiendo sus interpretaciones, ahora quedan los post-mortem que llegaran este año.

Sin duda, esta temporada ha sido la consolidación del blog como un medio digital de información y crítica. Con una media de más de 10.000 visitas mensuales. Aunque el éxito ha estado de Twitter, con más de 2,200 seguidores. Eso sí, quizás de lo más orgullosa me siento, a toro pasado, ha sido de la polémica que "sin querer" comencé en torno a las nuevas críticas teatrales, no oficiales (en medios de comunicación digitales y no tradicionales), que un "blog pequeño" para algunos dé pie a un debate como el que se originó, es como mínimo para sentirse orgullosa del trabajo bien hecho.

Para finalizar, aunque sea lo más importante de la temporada, es el aspecto humano. La cantidad de gente que te vas encontrando por el camino, de sala en sala, caras conocidas y con las que compartir un pre y postfunción hacen que el simple hecho de asistir a una función teatral sea toda una experiencia maravillosa. Ese público fiel, en la mayoría de casos maltratado por algunas salas, y que hacen que de momento podamos tener una temporada más sin tener que echar la persiana. Por todos ellos, amigos y desconocidos, gracias. ¡Y hasta la próxima temporada!
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,


Font: ara.cat
Les actrius Anna Lizaran i Montserrat Salvador, el cartellista Macari Gómez, el director i guionista Bigas Luna, el músic Carles Santos i el director de fotografia Tomàs Pladevall seran nomenats nous Membres d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català per la seva trajectòria professional i contribució al cinema.
La recent pèrdua d'Anna Lizaran, que havia estat informada del reconeixement dels seus companys la setmana passada, converteix el nomenament en una distinció a títol pòstum. La Junta Directiva de l'Acadèmia ha volgut mantenir el reconeixement a la seva destacada i extensa carrera de més de 40 anys, un llegat inesborrable. Lizaran, compromesa fins al final amb la seva professió, havia rebut la notícia amb il·lusió i agraïment pocs dies abans de morir.
El nomenament d'aquests sis professionals es formalitzarà el proper dimarts 22 de gener a les 12.30 hores al Palauet Albéniz de Barcelona. Posteriorment, Montserrat Salvador, Macari Gómez, Bigas Luna, Carles Santos i Tomàs Pladevall s'afegiran a la tradicional foto de família amb els nominats als V Premis Gaudí.
Ja són Membres d'Honor d'aquesta institució Montserrat Carulla, Carme Contreras, Manel Esteban, Josep Maria Forn, Teresa Gimpera, Roman Gubern, Antonio Isasi-Isasmendi, Josep Maixenchs, Fermín Marimón, Joana Martí, Gregory Nava, Arnau Olivar, Antoni Padrós, Jesús L. Pérez, Josep Antoni Pérez, Josep Maria Queraltó, Àngel Santacreu, Jordi Savall i Julieta Serrano.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
El tanatori de Les Corts s'ha quedat petit aquest dilluns per acollir els centenars de personalitats del món cultural, social i polític que han volgut donar el seu últim adéu a l'actriu Anna Lizaran, que va morir aquest divendres a la nit als 68 anys. La cerimònia de la veterana intèrpret, organitzat per la seva família, ha constat d'un seguit de lectures de textos i música en directe per part de familiars, amics i companys de professió de Lizaran, en un acte que ha conduït Elisenda Roca. L'actriu serà incinerada a Montjuïc.
El fèretre de Lizaran ha entrat mentre sonava el tema de Sílvia Pérez Cruz 'Plora amb mi'. Al centre de la sala, plena de gom a gom, hi havia l'última fotografia que li havia fet l'ARA a l'hortet que cuidava a casa seva. Elisenda Roca ha recordat algunes de les frases mítiques de l'actriu: "Toqueu-vos, toqueu-vos que són quatre dies". Ha recordat com li agradava el Barça, el seu sentit de l'humor, la seva música i caràcter. La reneboda de l'actriu, Maria Floreda, ha interpretat al violí la serenata 'Sonetí de la rosada' d'Eduard Toldrà amb el violí. La seva neboda Muntsa Sitjà ha tocat 'El cant dels ocells' al violoncel i Marina Rossell ha cantat la 'Mare de Déu quan era xiqueta'. També hi ha intervingut el periodista Josep Lluís Merlos, cosí de l'actriu, que ha assegurat que l'Anna "no ha mort, ha sortit de bolo, i mira que li feia mandra!". L'actor Jordi Bosch ha parlat com a representant del Teatre Lliure i Sergi Belbel per part del TNC. Ell ha afirmat que era "la més, una bèstia a l'escena i sobre la capa de la terra, i ens encarregarem de fer-ho saber al món sencer". També ha recordat que era "la reina del renec". "Ningú com tu no sabrà dir 'merrrrrda' i tota una galeria de renecs, que no dic per respecte als altres, no a tu". Emocionat, ha dit: "La vida sense tu serà una bona merrrrda".  
Finalment, s'ha projectat un recull de fotografies amb la música de Lluís Llach 'Un núvol blanc'. La seva esquela era escueta: Divendres poc abans de mitjanit, Anna Lizaran Merlos va acabar la seva última funció. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Fuente: Jacinto Antón (elpais.com)
La última función de Anna Lizaran fue de las que no se olvidan. Su familia, compañera Irene y amigos orquestaron una ceremonia de despedida laica maravillosa. No podía irse la Lizaran de bolo, ese bolo definitivo del que nadie regresa, parafraseando al Bardo, de mejor manera. Una verdadera multitud, con la profesión teatral en masa, abarrotó la capilla del tanatorio de las Corts en el mejor reparto de la historia de la escena reciente. Todos eran secundarios. Entre los presentes, Eduard Fernández, Josep Maria Pou, Enric Majó, Imma Colomer, Àlex Rigola, Frederic Amat, Xavi Clot, Maife Gil, Daniel Martínez, Lluís Soler, Pere Arquillué, Oriol Broggi, Rosa Maria Sardà, Carme Sansa…. Entre los políticos, Pasqual Maragall, el alcalde Xavier Trias y el consejero de Cultura, Ferran Mascarell. La gran estrella yacía en el ataúd y destellaba en una pantalla mientras sonaba la voz de Sílvia Pérez Cruz cantando Plora amb mi.
En una ceremonia llena de momentos emotivos destacó el sonetí de laRosada de Toldrà interpretado al violín por la sobrina nieta de Anna Lizaran, Maria Florea. Elisenda Roca, gran amiga de Anita, condujo parte del acto y recordó a la actriz en el escenario y en la intimidad haciendo llorar y reír alternativamente a los asistentes en una verdadera montaña rusa de emociones desbordadas de la que nadie salió indemne. “Era imposible no quererla”, sintetizó Roca, tras recordarla sufriendo con el Barça o su obsesión con poner lavadoras. El periodista televisivo Josep Lluís Merlos, primo hermano de la Lizaran, mezcló genialmente sentimiento y bromas para evocar a una mujer capaz de tantos registros emotivos. “¡Ni Xirgu ni hostias, Anita es la más grande!”, exclamó, arrancando una ovación. La imaginó de gira en Citerea o en Mahagonny, o cabalgando en la grupa del caballo de Joaquin Murrieta –aquí Lluís Homar, en primera fila, por alusiones, apuntó en voz alta: “¡Yendo a comprar una nevera!”. Recordó Merlos la frase de la actriz “tocaros que son cuatros días” e invitó a todos los presentes a besarse, lo que la gente hizo sin reservas. El Cant del Ocells provocó una oleada de tristeza casi física, punteada de suspiros. Sergi Belbel tomó la palabra para recordar la polivalencia de la actriz y la mujer, capaz de todos los papeles del Auca. “La mejor en todo, como actriz, mujer, amiga”. Predijo que un día “seremos envidiados al decir: ‘yo trabajé con la Lizaran, yo ví a la Lizaran o la Lizaran me dijo esto o aquello’”.
Destacó cómo era “insuperable en el renegar: nadie decía ‘Merda’ como tú”. Y la evocó en el palco del FC Barcelona con una bufanda para taparse la boca y poder insultar con los peores denuedos al árbitro sin que nadie se enterara de que era ella la que gritaba. Se le rompió la voz al acabar: “Sensa tu la vida serà una verdadera merrrrda. Te querremos siempre”. La ceremonia tuvo incontables momentos inolvidables. Concluyó con un audiovisual con imágenes de la carrera de la actriz, incluidas unas inéditas de sus ensayos de La Bête en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), obra que no pudo llegar a estrenar. El actor que la sustituyó, Jordi Bosch, se emocionó visiblemente al verla con el mismo disfraz que usó luego él. El acto acabó con todos los asistentes puestos en pie y un larguísimo aplauso que arreciaba por momentos como una lluvia sobre los cristales. La última salida de escena de Anna Lizaran se produjo mientras los empleados de la funeraria sacaban su ataúd y sonaba una fanfarria. A algunos entonces les desbordó la emoción: Joel Joan lloraba a moco tendido y Julio Manrique acudió a consolarlo. Montse Guallar se manifestaba huérfana. Un pequeño corro juntó fuera ya a Fermí Reixach, Toni Sevilla y Homar, viejos camaradas del viejo Lliure. Mientras la multitud se desperdigaba un frío insoportable parecía llegarte hasta los huesos. Cayó el telón. Anna Lizaran se ha marchado y qué difícil va a ser acostumbrarse.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Sílvia Marimon (ara.cat)
"Quan a algú li posen el la al davant és perquè és irrepetible", va assegurar un commogut Sergi Belbel. Ahir companys de professió, amics i admiradors van voler acomiadar-se d'una actriu gegant, una dona amb una gran vitalitat i un esperit juganer i lliure. Al tanatori de les Corts es va constatar que Anna Lizaran (Esparreguera, 1944 - Barcelona, 2013) no era només admirada: el món de la cultura l'estimava, i molt. Belbel, director del Teatre Nacional -l'últim escenari que va trepitjar l'actriu-, va explicar que Lizaran va voler assajar La Bete fins a l'últim moment: "De la mateixa manera que quan es parla del teatre català es parla de Margarida Xirgu, a partir d'ara també s'esmentarà Anna Lizaran", va afegir.
Ahir molts dels que van passar pel tanatori, però, ploraven sobretot per l'Anna, no l'actriu, sinó la persona. La seva mort, inesperada, va ser com una plantofada. "Ha estat tot tan ràpid que estem tots en estat de xoc", va dir el president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan. L'actor i cineasta va anunciar que nomenaran Lizaran membre honorífic de l'Acadèmia amb caràcter pòstum.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va recordar una conversa que havia tingut amb l'actriu al setembre, quan va haver d'interrompre els assajos per culpa de la malaltia: "Tenia moltes ganes de recuperar-se ràpidament per seguir treballant", va recordar.
Lizaran va assajar intensament, fins i tot quan la salut ja no l'acompanyava. Estimava el teatre amb passió: hi va dedicar 40 anys de la seva vida. L'última imatge que molts s'emportaran és la d'una Lizaran enfront d'una platea. Sobre el fèretre, els seus familiars van decidir col·locar una fotografia de l'actriu en plena actuació. "Ella sabia que l'espectacle ha de continuar, és així de dur i així d'esperançador", va dir el portaveu del Teatre Lliure, Guillem-Jordi Graells. "Impacta obrir el programa de la temporada i topar-te amb la pàgina en què surt l'obra que havia d'interpretar l'Anna, dirigida per Pau Miró, una peça a la seva mida", va afegir. L'obra, La dona de la furgoneta , del britànic Alan Bennet, s'haurà de fer amb una altra actriu.
Pel tanatori de les Corts van passar-hi molts noms de l'escena catalana, com Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Muntsa Alcañiz, Oriol Broggi, Marta Marco, Lluís Homar, Eduard Fernández, Vicky Peña, Marta Marco i Abel Folk. Dissabte a la nit, als teatres, el públic li va dedicar llarguíssims aplaudiments. Al llarg del dia d'ahir algunes veus ja van reivindicar posar el nom d'Anna Lizaran a la Sala de Gràcia del Teatre Lliure, i dedicar-li també una sala del Teatre la Passió d'Esparreguera, la població on va néixer l'actriu. Avui, a les 12, també a les Corts, la família de l'actriu organitza un acte de comiat. La seva empremta damunt els escenaris ja és inesborrable.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
La bèstia no podrà tornar a rugir a escena. Anna Lizaran, una de les estrelles del firmament teatral català, es va apagar ahir a la mitjanit a causa d'un càncer fulminant que va costar de diagnosticar i deixarà una ferida a l'escena catalana difícil de cicatritzar. Lizaran tenia 68 anys i quaranta temporades de carrera professional, que va coronar amb un dels èxits més esclatants de la seva carrera. El paper d'una mare mesquina i agressiva, la Violet d' Agost, feia posar dempeus cada nit la platea del Teatre Nacional. El seu director fetitxe dels últims anys, Sergi Belbel, li va regalar un altre paper excepcional a La Bete, que havia d'inaugurar la temporada actual. Lizaran assegurava que no la veuríem envellir a escena: "No tinc cap interès que em vegin decadent", deia, però va assajar intensament fins i tot quan la salut no l'acompanyava. Al final, va rellevar-la el seu amic Jordi Bosch amb la promesa que quan es recuperés li tornaria el personatge. Ja no serà possible. Avui a la tarda s'obre la sala de vetlla al Tanatori de les Corts i dilluns a les 12 es farà l'acte de comiat al mateix lloc.
El mite fundacional del Lliure
Anna Lizaran va néixer el 1944 a Esparreguera, "un poble de 5.000 habitants i quatre teatres", deia per explicar la seva vocació, descoberta fent de Verge de la Passió. "M'hi vaig trobar, mai vaig dir «Mama, vull ser artista»". A principis dels 70 va participar en la creació d'Els Comediants i del 1974 al 1976 va estudiar a París amb el mestre del gest Jacques Lecoq. "Amb tot aquest aprenentatge va entrar en el gran repertori universal del Lliure, va entrar en el món seriós des de la mirada del pallasso, sense oblidar mai aquest clown que portava a dins", deia ahir el director Joan Ollé.
Lizaran, filla de mecànic i modista, considerava el teatre un ofici artesanal, sense ínfules intel·lectuals. Assegurava, humil, que els seus mestres havien sigut Fabià Puigserver i Lluís Pasqual. Amb Pere Planella, Carlota Soldevila, Lluís Homar, Muntsa Alcañiz i Rosa Ribas, entre d'altres, va aixecar el que avui és un dels mites del teatre modern català, el Teatre Lliure de Gràcia. "Era un moment en què faltava de tot, i uns romàntics i grans entesos en teatre van decidir fundar una cooperativa sense ànim de lucre. Estàvem com en un convent. Et llevaves i venies aquí fins a la 1 de la matinada", recordava. Volien fer teatre de repertori, amb una companyia estable i autogestionada. El van inaugurar amb Camí de nit (1976), dirigida per Pasqual, amb el públic dret aplaudint només de veure la sala mentre que un diari d'una altra època va titular " Qué triste noche ".
A les mans de Pasqual, Planella, Puigserver, Ariel Garcia Valdés, Montanyès i Flotats va aixecar obres memorables com La bella Helena, Primera història d'Ester, Roberto Zucco, Una jornada particular, Quartet i el seu primer paper masculí a Tot esperant Godot. "Feia com ningú això d'interpretar ni un home ni una dona, sinó un ésser", recordava ahir Lluís Homar. "Tenia un do", afirma senzillament Carme Portaceli. El 1995 va dirigir el seu únic muntatge,Arsènic i puntes de coixí.
Ella va pintar les parets del Lliure de Gràcia i el va tancar amb L'hort dels cirerers el 2000: "Adéu, casa! Adéu, vida passada". Va inaugurar el nou palau a Montjuïc amb L'adéu de Lucrècia Borja, de Carles Santos (2001), i hi va ferAquesta nit improvisem, amb Ollé, i Un matrimoni de Boston, de Josep M. Mestres (2005), encara que es va desvincular del patronat del teatre el 2003, quan no van escollir Pasqual de director.
Creativa i subversiva
"Per higiene", va canviar d'aires i no li va faltar feina. En l'última dècada el Teatre Nacional l'ha reclamat de primera actriu en obres com Forasters, Dissabte, diumenge i dilluns, Escenes d'una execució, El cercle de guix caucasià, El ball i Agost.
Va fer cinema, poc, perquè mai es va buscar agent. "Ella era una dona de teatre. Hem tingut la sort que ha pogut fer totes les grans heroïnes, poques n'hi falten", deia ahir Ventura Pons. Van col·laborar en cinc pel·lícules - El vicari d'Olot, Forasters, Morir (o no), El perquè de tot plegat i Actrius-, i va rodar amb Pau Freixas (Herois, 2010), Miguel Albadalejo i Gerardo Vera, però Pons deia que va sentir-se "frustrada" per l'ocasió perduda amb Pedro Almodóvar a Tacones lejanos , en què va acabar tenint un paper mínim. També va treballar a la televisió, en sèries com Laura, Jet lag i Porca Misèria, que van incrementar la seva popularitat, tot i que potser en aquest terreny mai va arribar a les cotes de la seva germana Lola, una altra gran actriu, morta de càncer el 2003.
"Era creativa i subversiva, era gamberra. Feia riure molt, vam beure molts whiskys plegats", deia Ollé. Els seus companys destacaven ahir la valentia, l'alegria i la generositat, però ella es reconeixia "tova" i insegura: "Abans d'una estrena encara penso que m'agradaria vendre olives a la Boqueria, una cosa senzilleta...", deia. A vegades feia un traguet abans de sortir a escena, després de maquillar-se i perfumar-se escoltant música. "No li calia concentrar-se", segons Homar.
Havia rebut els premis en vida: el Premio Nacional (1984), el Nacional català (2003), dos Max, set Butaques, la Creu de Sant Jordi (2000) i el Ciutat de Barcelona (2005). Però, sobretot, havia rebut ovacions, del públic i la crítica. Ahir els teatres li van dedicar la funció i la professió li prepararà un homenatge. S'abaixa el teló d'un capítol de la història del teatre català. La Lizaran ha marxat per la porta gran.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: ara.cat
1. L'Helena del Teatre Lliure
Anna Lizaran va participar en prop de 40 muntatges al Teatre Lliure, que havia ajudat a fundar, entre el 1976 i el 2000. Segons les necessitats de la companyia va assumir papers protagonistes i altres de secundaris, mai petits. L'Helena de La bella Helena , d'Offenbach, que va interpretar a les ordres de Pere Planella el 1979 és un dels personatges més recordats de l'inici de la seva trajectòria.
2. La malenconia de Liubov Andrèievna
La Liubov Andrèievna de L'hort dels cirerers, de Txékhov, que Lluís Pasqual va dirigir al Lliure és un altra de les interpretacions immenses d'Anna Lizaran, que va donar vida a una dona que veu com el temps passa i s'esvaeix davant els seus ulls amb una malenconia plena de matisos. Aquest muntatge va ser l'últim que es va poder veure al Lliure abans que el teatre traslladés la seva seu al Palau de l'Agricultura. La Lizaran va tornar a trepitjar l'escenari de Gràcia rehabilitat el 2011 amb Dues dones que ballen.
3. La trista Antonietta de Scola
Josep M. Flotats va comptar amb Anna Lizaran en el primer espectacle que va dirigir a Catalunya quan va tornar de París a mitjans dels anys 80 i va fundar companyia pròpia. El 1984 va estrenar al Teatre Condal l'adaptació teatral de la pel·lícula d'Ettore Scola Una jornada particular, que explora amb cruesa la relació entre un homosexual i una dona casada a la Itàlia de Mussolini. Lizaran va fer el paper femení protagonista, Antonietta, mentre que Flotats es va reservar el masculí.
4. La insubornable Galàctica
Escenes d'una execució, l'obra de Howard Barker, planteja un debat encès sobre la funció social de l'art i el control que la política pot arribar a exercir en la creació artística. El 2003 Anna Lizaran va interpretar la seva protagonista, la pintora Galàctica, en la versió de l'obra que Ramon Simó va dirigir a la Sala Petita del TNC. L'actriu va donar vida a una creadora visceral, íntegra i insubornable que acaba esquitxada pels jocs perillosos del poder.
5. Una dona per a Bernard M. Koltès
Anna Lizaran va participar en el mític muntatge de Roberto Zucco que Lluís Pasqual va dirigir el 1993 al Palau de l'Agricultura. Aleshores la futura seu del Teatre Lliure encara estava en ruïnes. La directora Carme Portaceli la va tornar a submergir en l'univers del dramaturg francès el 2003 quan li va donar el paper de Mathilde a El retorn al desert.
6. Aurora Segura, una actriu bregada
Aurora Segura, una antiga companya de la Cardona, va oferir als espectadors un duel antològic entre Anna Lizaran i Mercè Sampietro a Porca Misèria . A més de la sèrie de Joel Joan, Anna Lizaran va participar en una desena de produccions televises més, com Laura, Jet lag, La Mari, La Via Augusta i Pedralbes Centre.
7. L'amistat perillosa de Merteuil
La versió que el dramaturg alemany Heiner Müller va fer de Les amistats perilloses va donar a Anna Lizaran un altre dels grans papers, la marquesa de Merteuil a Quartet . La va interpretar a les ordres d'Ariel Garcia Valdés i va estar acompanyada de Lluís Homar en el paper del vescomte de Valmont. Es va estrenar al Teatre Lliure el 1993 i es va reposar el 1998.
8. L'Anna, actriu i personatge
El paper d'Anna Lizaran a Un matrimoni de Boston, un altre dels memorables, es deia com ella. Per això, quan Josep Maria Mestres la va dirigir a l'Espai Lliure el 2005, va barrejar el personatge, l'Anna, amb l'Annita, l'actriu veterana del Lliure que rebia els espectadors com si fos al saló de casa seva. Acompanyada d'Emma Vilarasau i Marta Marco, Anna Lizaran va encarnar amb delicadesa una dona que veu com la seva amant li fuig d'entre les mans.
9. Una burgesa que busca gresca
Ventura Pons, amb el permís de Quim Monzó, va donar a Anna Lizaran un dels seus papers més intensos al cinema: la burgesa desinhibida del conteSubmissió de la versió cinematogràfica d'El perquè de tot plegat. Pons i Lizaran ja havien treballat plegats a El vicari d'Olot (1981) i van continuar la seva trajectòria conjunta amb adaptacions per al cinema de textos teatrals com Actrius, de Benet i Jornet, amb l'Espert i la Sardà, i Morir o no, de Sergi Belbel.
10. Violet Weston, carn de tragèdia
Anna Lizaran s'ha acomiadat dels escenaris amb una gran interpretació i fent el rècord d'espectadors del TNC (70.000) amb Agost. Violet Weston, la matriarca terrible d'aquesta obra de Tracy Letts, és un dels grans papers que el director Sergi Belbel li va regalar en la seva maduresa. Ens els últims anys li havia donat els personatges de l'entranyable i visceral Rosa Priore deDissabte, diumenge i dilluns; la mare i la filla de Forasters, del mateix Belbel, i una altra mare grotesca, la Mme Kampf de l'adaptació teatral d' El ball, d'Irène Némirovsky.
L'espera inútil de Vladimir
El rei Lear, Ariel, el jutge Azdak i Valère. De la mà dels seus directors més estimats -Lluís Pasqual, Ariel Garcia Valdés, Sergi Belbel i Oriol Broggi-, Anna Lizaran va encarnar al llarg de la seva carrera diversos personatges masculins. Un dels més sonats va ser el Vladimir a Tot esperant Godot, a les ordres de Pasqual.
Valère, només per a bèsties teatrals
Valère, el comediant de carrer verborreic i egòlatra a La Bete , va ser l'últim paper d'Anna Lizaran. L'havia enllestit a les ordres de Bebel al TNC, però no el va poder arribar a estrenar. La va substituir Jordi Bosch, que va créixer com a actor al seu costat al Teatre Lliure i que es declara admirador de la seva vis còmica.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
Anna Lizaran ha mort als 68 anys a l'Hospital Clínic de Barcelona a causa d'un càncer que li va ser diagnosticat fa poques setmanes. L'actriu ja havia hagut de suspendre la participació en l'espectacle La Bête, que inaugurava la temporada al Teatre Nacional aquest setembre, per problemes de salut. La seva darrera obra, ha sigut l'espectacle més vist de la història del TNC, Agost, en el qual, de nou, Lizaran brodava el paper protagonista.
Filla d'una modista i un mecànic del Baix Llobregat, aquesta esparreguerina tocada per 'la passió' pel teatre ha tingut una extensa carrera de 40 anys, que ha deixat empremta a la història del teatre català. Va ser una de les primeres actriu de la companyia Els Comediants, que va abandonar per marxar a París a l'Escola Lecoq. En va tornar el 1976 i va participar en la fundació d'una de les principals institucions teatrals contemporànies: el Teatre Lliure. Era el 1976 i amb companys com Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella i Carlota Soldevila van fundar una institució pionera en fer teatre modern i contemporani en català. De Camí de nit (1976) a L'hort dels cirerers (2000) va treballar en espectacles mítics com La bella Helena, Primera història d'Ester, Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny, Roberto Zucco, Quartet o Tot esperant Godot.
Però Lizaran va volar del niu i va fer una extensa carrera més enllà de les portes del vell Lliure –del qual va dimitir com a patrona quan, al 2003, no van escollir Lluís Pasqual per capitanejar-lo–. Josep Maria Mestres la va dirigir a Un matrimoni de Boston, Sergi Belbel la va fer pujar moltíssimes vegades al Teatre Nacional amb espectacles com Forasters, Dissabte, diumenge i dilluns, El ball i Agost, Ramón Simó la va dirigir a Escenes d'una execució, Joan Ollé a Aquesta nit impovisem, Carles Santos a L'adéu de Lucrècia Borja, Oriol Broggi a El cercle de guix caucasià i Josep Maria Flotats a Una jornada particular. Va guanyar set premis Butaca, un Max, el Premi Nacional de Teatre i la Creu de Sant Jordi.
Des del Vicari d'Olot (1980) va treballar al cinema, sobretot de la mà de Ventura Pons (Morir o no, El perquè de tot plegat, Forasters), però també amb Gerardo Vera, Pedro Almodóvar i la més recent Herois de Pau Freixes (2010). I va treballar a la televisió, on era més popular la seva germana, Lola Lizaran, que va morir ara fa 10 anys, el 2003. Va aparèixer a sèries com Laura o Porca Misèria.
Anna Lizaran, geni i figura, deixa un record inesborrable i un llegat per a la història del teatre. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: ara.cat
Silvia Bel, actriu: "Tristíssima notícia. La mort s'emporta la gran Anna Lizaran. Talent i coratge d'una vida sencera dedicada al teatre. Et trobarem a faltar".
Àlex Rigola, director teatral:"Annita!!! Et guardarem dins la nostra memòria. A tu i als teus personatges. Un petó allà on siguis".
Xavier Antich, filòsof: "Amb la Rosalina/Ganimedes d''Al vostre gust' el 83 va robar els nostres cors per sempre. Fins Agost, fa uns mesos. Adéu, Anna Lizaran. Gràcies".
Jordi Balló, escriptor i professor: "Per a mi, la Lizaran era com les grans actrius llegendàries de la Comédie- Française. Un per un, encarnant tots els arquetips de la grandesa". 
Juan Antonio Bayona, cineasta: "De les interpretacions d'Anna Lizaran al cine em quedo amb l'actriu de doblatge que li plantava cara a la Sardà i l'Espert a Actrius. DEP".
Queco Novell, actor: "Dol al teatre català. Ha mort una de les grans, la Lizaran. Quina gran putada..."
Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya:"Descansi en pau la gran Anna Lizaran. Et trobarem a faltar".
Josep M. Mainat, productor televisiu: "Em desperto amb la trista notícia de la mort de l'Anna Lizaran. Maleït càncer! Fins quan aquesta impotència". 
Joan Lluís Bozzo, director de la companyia Dagoll Dagom: "D'Anna Lizaran es poden recordar tants i tants papers reeixits, però a mi em ve a la memòria aquella divertidíssima i múrria BELLA HELENA!"
Jorge Picó Puchades, director teatral: "Ha mort Anna Lizarán, gran del teatre català i alumna de Jacques Lecoq. Trist ¡¡Adéu Anna!!"
Aina Clotet, actriu: "Ai...quina pena més gran, que imprevist, i quants records ens deixes....bon viatge Anna Lizaran...".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,
Font: Agències via elpuntavui.cat
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha expressat aquest dissabte al matí el seu condol per la mort de l'actriu Anna Lizaran, que ha qualificat d'“enorme, gegantina extraordinària, generosa, compromesa i vital”.“És impossible explicar-nos culturalment sense explicar el que Lizaran ha representat en els últims 40 o 50 anys”, ha afegit el conseller en declaracions a Catalunya Informació.
Sobre la transcendència que ha tingut Lizaran en l'escena catalana, Mascarell ha afirmat que “estem parlant d'unes de les actrius més grans del nostre teatre, sense exagerar, era tan gran que no hi ha adjectius exactes, una actriu enorme, gegantina”. I ha afegit que “és impossible escriure la història del teatre sense explicar el paper interpretatiu de Lizaran”.
També la conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, ha expressat en el seu compte de twitter el seu condol per la mort de Lizaran, que ha mort avui als 68 anys víctima d'un càncer que li van diagnosticar el mes de setembre passat. “L'aplaudiment més llarg per a Anna Lizaran i per a tot l'art que ens ha deixat. Una gran pèrdua. Un buit”, ha escrit Munté.
De la seva banda, el director teatral Joan Ollé, ha exalçat la feina i la personalitat de Lizaran i el seu punt “subversiu, era una persona que s'ho prenia tot molt seriosament, però que ningú ho hauria dit perquè ho feia tot fàcil”. “Era massa nena per morir-se”, ha lamentat Ollé.
La també actriu Sílvia Bel ha qualificat la mort de Lizaran com “tristíssima notícia” i ha destacat que amb Lizaran desapareix “talent i coratge d'una vida sencera dedicada al teatre. La trobarem a faltar”.
L'escriptor, guionista i autor teatral Albert Espinosa ha anunciat que demà li dedicaran dues funcions de la seva obra Els nostres tigres beuen llet que es representa des del mes de desembre passat al teatre Nacional de Catalunya, on Lizaran va recollir nombrosos aplaudiments, els últims amb la seva extraordinària interpretació en l'obra Agost. Espinosa ha escrit en el seu twiter: “demà serà un honor trepitjar el seu últim escenari. Gràcies per tot”.
L'actor i director teatral Joan Lluis Bozzo ha destacat que “d'Anna Lizaran es poden recordar tants i tants papers aconseguits, però a mi em ve a la memòria aquella divertidíssima i sagaç Bella Helena”, en referència a una de les més famoses operetes del francès Jacques Offenbach que Bozzo va adaptar i que va protagonitzar Lizaran el 2001.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
A l'ensopegada general de l'increment de l'IVA cal afegir la sotragada de mitja dotzena d'actors que han hagut d'abandonar un muntatge per una lesió temporal. És evident que l'actuació en directe porta intrínsec aquest risc, però també és cert que mai com en aquests mesos s'han multiplicat unes baixes laborals que, d'altra banda, s'han produït majoritàriament fora d'escena. Aquesta és una llista prou representativa d'aquests mesos horribilis de l'escenari català.
La primera baixa sonada va ser la d'Anna Lizaran. Unes molèsties li feien impossible assumir un paper monstruosament gegantí com el de Valère a La Bête. Va agafar la baixa, pocs dies abans de l'estrena, que es va haver d'ajornar tres setmanes perquè Jordi Bosch la substituís. Es va estudiar fer un canvi de papers dins de la companyia per provar de reduir l'endarreriment de les funcions. Es va descartar. Bosch es va presentar aclarint que quan Lizaran es recuperés, recuperaria el seu lloc protagonista. En realitat, el canvi de repartiment va implicar també una reducció de la gira, ja que Bosch no va voler faltar al compromís de l'espectacle, en el qual ja estava contractat. Lizaran té emparaulat, com a mínim, un altre gran projecte, amb dramatúrgia de Pau Miró al Teatre Lliure. Ja quan es va presentar, no tenia data reservada.
Maife Gil lluïa un paper protagonista a la comèdia sentimental Noies de calendari. Quan feia poques setmanes que estava en cartell, es va fer mal al peu i va ser impossible seguir amb la representació. Va cobrir la baixa Carme Balagué. L'obra aspirava a fer estada fins a passar el Nadal al Poliorama. Finalment, tampoc acompanyaven les dades a taquilla i es va haver de retirar a finals de novembre.
Sol Picó tenia una temporada prometedora a Barcelona. Perquè presentava al TNC l'espectacle Memòries d'una peça (estrenat a Temporada Alta aquesta tardor) i repescava El llac de les mosques al Romea. Una lesió al menisc de la mateixa ballarina el mateix dia de l'estrena a Salt ha implicat l'anul·lació de funcions del Romea. Probablement, sí que es pugui mantenir la funció al TNC (del 4 al 14 de juliol).
Pere Arquillué es va trencar el menisc coincidint amb l'estrena de Cyrano al Centro Dramático Nacional. Simplement, es va endarrerir l'estrena un dia. Ara, l'actor haurà de trobar alguna temporada per fer-se una operació abans que la lesió esdevingui crònica. Sí que ha estat definitiva la lesió de Rosa Raluy. En el pont de desembre va caure en plena actuació i es va trencar tíbia i peroné. Debutava en el seu exercici aeri en tela de seda.
També en el camp del circ s'ha produït l'última baixa laboral coneguda. Es tracta de Jeremias Faganel, que es va lesionar a l'esquena mentre practicava a la perxa xinesa, pocs dies abans de l'estrena. La troupe d'El dorado va decidir mantenir totes les funcions, tot i que rebaixant l'exigència física a aquest acròbata, endarrerint l'estrena oficial una setmana. A partir del 21 de desembre ja es representa l'espectacle amb tots els exercicis acrobàtics previstos. La temporada s'acabarà el 13 de gener. També ha causat baixa al Romea Forests, a causa d'una baixa imprevista d'una actriu anglesa. Estrenada a Birmingham, ha fet una única funció a Catalunya. L'entrada al Romea ja va ser in extremis. Ara, s'ha descartat pel cost que significaria repetir assajos amb una nova actriu que la substituís.
L'única alta
L'any passat, l'única baixa va ser la de Francesc Orella. Pocs dies abans de l'estrena d'Hedda Gabler va relliscar a l'estació de Valldoreix i es va trencar el peu. El va substituir el director, David Selvas. Ara Orella està en forma. De fet, aquesta és la seva temporada al Lliure: va encadenant una producció darrere l'altra. De fet, tindrà el privilegi de poder representar el paper d'Hedda Gabler, ja que gràcies a l'èxit de l'any passat, es va decidir reprogramar.

Si un actor es cura, no recupera el seu lloc titular

La tradició marca que si algun actor o actriu en substitueix un altre per qualsevol raó, aquest manté el seu nou paper fins que la producció continuï viva. Per això s'entenen les dèries dels artistes a cuidar-se molt, sobretot quan tenen un repte a escena. Si els intèrprets que tenen papers protagonistes no solen trigar a tenir una nova oportunitat, molt més difícil és recuperar el lideratge en les proves de càsting per als personatges secundaris. Per això, és doblement dolorós haver de deixar una producció per una lesió fortuïta.
En el cas de les actrius, sempre han considerat una raó d'arraconament la seva maternitat. L'excepció són actrius com ara les de T de Teatre, que, empresàries i actrius alhora, van saber donar-se temps i substitucions per poder afrontar els naixements dels seus fills, durant uns quants anys. Les gires no afluixaven; les substitucions no eren gens traumàtiques.
De substituts que han quedat per sempre, n'hi ha un bon grapat. Un dels més sonats és Paco Mir. En els inicis de Tricicle, Joan Gràcia i Carles Sans van necessitar un substitut, perquè el tercer membre del grup els va deixar a l'estacada pocs dies abans d'un festival de mim. Necessitaven un recanvi. Sans coneixia un company. Gràcia proposava Mir. Primer Sans va trucar al seu amic. Comunicava. Van anar a l'altra opció. Mir era a casa. I ara és Tricicle indiscutible.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat)
Al teatre els matrimonis també hi són per ajudar-se. El 2004 Sergi Belbel va convertir Jordi Bosch i Anna Lizaran en Peppino i Rosa Priore a Dissabte, diumenge i dilluns ,i ara l'actor substitueix la protagonista d' Agost al capdavant de La bête fins que es recuperi de la malaltia que li va impedir estrenar l'obra el dia 4. Finalment l'estrena serà el 25 d'octubre.
Anna Lizaran, va dir Belbel, pateix una dolorosa malaltia a les artèries que és tractable, i està previst que es pugui incorporar al muntatge quan estigui recuperada. Jordi Bosch la pot substituir perquè el personatge que havia d'interpretar és Valere, un actor de carrer tan maleducat, verborreic i egòlatra com còmic. No és el primer personatge masculí que ha fet Lizaran. També ha interpretat el Vladimir de Tot esperant Godot i el jutge Azdak d' El cercle de guix caucasià.
El comiat de Belbel al TNC
La bête és un debat sobre el teatre culte i el popular en clau de comèdia, però la presentació, ahir al migdia, va estar tenyida d'emoció. Sergi Belbel va començar la seva intervenció donant les gràcies a la mateixa Lizaran per la seva implicació en el projecte fins que la salut l'hi va permetre. També va expressar el seu agraïment a tot el personal del teatre per la feina que han fet durant aquests anys, perquè aquest és l'últim muntatge que dirigeix a la casa com a director artístic del TNC.
Tot seguit, Belbel va fer extensiva la seva gratitud a Joan Sellent per la dificultat que suposava fer la versió catalana d'aquest text del nord-americà David Hirson, escrit en versos decasíl·labs. I quan va arribar el moment de cedir la paraula a Jordi Bosch li va agrair la seva generositat per haver acceptat un paper tan exigent en tan poc temps. Només la primera rèplica del personatge dura 25 minuts (l'obra arriba a les dues hores i vint minuts amb un entreacte). "Estic emocionat, perquè aquest material està lligat a l'Anna, admiro molt la seva manera de fer comèdia. És una obra per a ella i l'ha de fer ella", va dir ahir l'actor, que es va forjar al costat de l'actriu al Teatre Lliure. "Valere és un regal per a qualsevol actor que sigui amant de la comèdia. És un material immens", va dir Bosch.
Entre les idees i les emocions
El conflicte de La bête ,una coproducció del TNC i Bitò, es desencadena quan es troben Valere i el príncep Conti (Abel Folk), un mecenes avorrit de les tragèdies del seu protegit, el dramaturg Elomire (Jordi Boixaderas). El príncep veu en el comediant una porta oberta a la diversió. I com que qui paga mana, obliga el seu autor a treballar amb ell. Ben lluny de les intencions del príncep, Elomire -el nom és un anagrama de Molierè- aspira a triomfar a París com a autor "intel·lectual, pur, d'idees i seriós" a la manera de Corneille i Racine, va comentar Belbel.
La bête representa "un homenatge al teatre i als actors, que són el centre pur i dur de la teatralitat", va explicar Belbel. El director artístic del TNC comparteix amb l'autor de l'obra la necessitat de trobar l'equilibri entre les idees i les emocions. I més enllà del teatre, creu que les reflexions de l'obra es poden traslladar a l'actualitat.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

Fuente: EFE via lavanguardia.es

A pesar del anuncio del director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Sergi Belbel, el pasado viernes de aplazar el estreno de la obra de La Bête, del dramaturgo estadounidense David Hirson, debido a la enfermedad de Anna Lizaran, protagonista principal de la obra, las fechas se mantienen. La primera función será el día 5, no el 4 como previamente se había pensado y el estreno se mantiene el día 10 de octubre.

Respecto a Anna Lizaran, ha explicado que la actriz, sobre la que pesa entre el 65 y el 70 % de la obra, "arrastra una enfermedad larga de difícil tratamiento desde septiembre" y que, está esforzándose al máximo para poder estrenar y completar todas las funciones programadas.  

Belbel ha señalado que esta es la primera vez que le ocurre una cosa así en su carrera y también la primera "que se aborta una rueda de prensa cuando están todos los medios de comunicación esperando sentados" y ha puntualizando que hasta el último minuto confiaban que pudieran solucionarse los problemas de salud de la protagonista.

Escrita íntegramente en verso a la manera de Molière (el protagonista Elomire es un anagrama del autor francés), La Bête, de David Hirson, supuso una auténtica revolución en la cartelera de Broadway y del West End.

La Bête es una parodia del teatro de Molière y al mismo tiempo una obra sobre este autor y su obra, en la que se plantea una compleja reflexión sobre la dicotomía seriedad-frivolidad, tan antigua como la historia del teatro, el arte y la sociedad en general.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: Elisenda Roca (www.ara.cat)
La seva terrassa és plena de flors, hortalisses i vegetals. Prop d'unes hortènsies espectaculars, hi ha una olivera i, més enllà, una figuera. Em regala dues gardènies. "Posa-les en un bol amb aigua. De nit, veuràs quin perfum!" Parlem mentre feineja: ara arrossega un sac de compost, ara agafa la pala per remoure el substrat, ara pren el rasclet per anivellar-ho tot. "De vegades em poso guants, però el que m'agrada és tocar la terra".
Anna Lizaran explica que l'acaben de trucar per fer-li una entrevista amb motiu dels quaranta anys de la fundació de Comediants. "Fa quaranta anys!", s'esgarrifa. Aquesta tarda serà l'última funció d' Agost al Teatre Nacional de Catalunya i el seu agost el passarà assajant La bête, amb Jordi Boixaderas i Abel Folk. També serà La dama de la furgoneta, d'Alan Bennett, que adaptarà i dirigirà Pau Miró al Lliure.
"Tota la vida he sigut molt amant del camp i de les plantes. Ara que tinc un hort, m'hi fixo cada dia amb la il·lusió de veure-les créixer. Quan anàvem a Can Trué, a casa el Fabià Puigserver, em deia: «Vés-me a plantar les faves!» I jo disfrutava mesurant, fent forats, plantant. Val a dir que exigeix un esforç constant, sobretot un hort gran. T'esllomes!"
Curiosament, la taula de cultiu on té part del seu hort també està lligada al teatre. "Va ser un regal que em van fer després d'una estrena. Fins llavors jo ho plantava tot a les jardineres: que si pastanagues, que si raves, que si cebes, cosetes petites. Per a l'hort necessites una terra especial, un substrat diferent del de les flors. I cal barrejar-ho amb fibra de coco. De tant en tant veus que hi ha cuquets. Bon senyal! Vol dir que la terra té un estat idoni. Encara que quan em surten per sorpresa em fan una mica d'angúnia".
I quina collita fa? "Se'm fan molt bé enciams, bledes, pebrots, però els tomàquets, no. Tot i que és una producció petita, fa molta il·lusió veure com donen fruit. Ai, que hi ha sis olives! Ai, que hi ha vuit maduixes! Ai, que hi ha quatre figues! Una vegada vam cultivar unes albergínies petitones, precioses, un luxe. I fem molta collita de ruca. Creix tot l'any, és molt agraïda. He après a cultivar coses fàcils. A l'hivern collim uns bròquils menuts, com de bebè."
Infermeria vegetal
Sobre una taula veig unes plantes una mica moixes. "Aquí hi tinc la infermeria per a les plantes que necessiten cures especials. Quan una planta té una malura, fora!, o et contaminarà les altres". Hi ha jardineres plenes d'herbes aromàtiques. "Mira, l'alfàbrega de fulla gran per cuinar, la menta, el porradell, la ruda, la sàlvia. Aquest planter de remolatxa i soja me'l va regalar la [Rosa] Renom. I la sajolida, l'herba de les olives, és la que m'agrada més del món! Toca, olora! Jo n'hi poso al rostit".
Algun consell? "Les plantes han de passar una mica de set o se't podreixen. No cal negar-les d'aigua. I necessiten compost natural. Fa una pudor horrorosa però és boníssim perquè aporta nutrients essencials per a l'hort. En aquest sac hi ha guano, o sigui, merda de pingüí", riu. L'hort té uns enemics petits però terribles. "Has d'estar atent o se't mengen les cuques: la cotxinilla, el pugó, els llimacs, les erugues. És la lluita constant amb les bèsties de terra. En canvi, saps que les marietes són ideals per combatre algunes plagues?"
I el clima? "Un hivern, una gelada ens va cremar moltes plantes! Se'ns va glaçar una Stephanotis . L'anava a arrencar, però vaig esperar a veure si reeixia. I la tia va dir: «Oi que has esperat? Doncs ara et premio». I, mira-la! Està preciosa! És un miracle".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Aquest dimecres 13 de juny, quan acabi la funció d'Agost a la Sala Gran del Teatre Nacional, l'espectacle es convertirà en el títol més vist en tota la història del TNC, ja que haurà aplegat més de 70.000 espectadors i superarà els 69.682 espectadors de l'espectacle que fins ara tenia aquest rècord: Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo de Filippo i direcció de Sergi Belbel.
Agost arriba a aquest rècord històric amb altres xifres que reafirmen la seva condició de fenomen teatral: ara mateix l'espectacle té pràcticament exhaurides totes les entrades fins a l'última funció, el 8 de juliol, i té previst arribar a les 100 funcions el pròxim 4 de juliol.
Agost és la gran tragèdia americana del segle XXI, obra de Tracy Letts, i ha comptat amb la direcció de Sergi Belbel. La protagonitzen Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German. Es va estrenar la temporada 2010/2011 i, després de dos mesos d'èxit, es va decidir reprogramar-la la temporada següent. Estarà en cartell fins al 8 de juliol.
Font: www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Agost segueix escalfant la cartellera barcelonina a un ritme imparable i prorrogarà tres setmanes més. El fenomen de la temporada passada del TNC, va tornar a la Sala Gran el passat 25 d'abril i ha tornat a superar totes les expectatives: ja s'han exhaurit totes les entrades previstes fins al 17 de juny i aquest divendres es posaran a la venda les entrades per a noves funcions del 20 de juny al 8 de juliol. 
A Agost, el dramaturg nord-americà Tracy Letts traça el relat descarnat i tragicòmic d'una família del Midwest americà que es veu obligada a retrobar-se en el dia en què el cap de família desapareix. La versió catalana, dirigida per Sergi Belbel, té com a protagonistes quatre pesos pesats de l'escena catalana: Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German.
Font: ACN via www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Torna Agost a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L'adaptació de Sergi Belbel del text de Tracy Letts va ser la sensació teatral de la temporada passada, amb un gran èxit de públic –va aplegar gairebé 40.000 espectadors en 50 funcions– es reestrena aquest dimecres amb l'objectiu de convertir-se en l'espectacle més vist de la història del TNC. Fins ara el rècord el té l'obra Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo De Filippo i direcció del mateix Sergi Belbel, amb gairebé 70.000 espectadors.
El muntatge va ser premiat als Premis Butaca de l'any passat pel millor muntatge, la millor direcció i la millor actriu (Anna Lizaran), i en el seu retorn  tornarà a comptar amb el mateix repartiment de la temporada passada, encapçalat per la mateixa Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German. L'únic canvi serà la incorporació de l'actor Francesc Lucchetti en substitució de Carles Velat.
Agost narra la història d’una família del 'midwest' americà que es veu obligada a retrobar-se el dia en què el cap de la família desapareix. Amb una barreja d'amagor i humor, el text explora els costums de l'Amèrica profunda actual i, per extensió, de la societat occidental.
Font: www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,